31

1. vocal neutra

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Gramàtica de la Llengua Catalana

Citation preview

Page 1: 1. vocal neutra
Page 2: 1. vocal neutra
Page 3: 1. vocal neutra

ORTOGRAFIA

Page 4: 1. vocal neutra

1. Vocal neutra

Page 5: 1. vocal neutra
Page 6: 1. vocal neutra

1.1 So de vocal neutra

i

lletres que el representen

Page 7: 1. vocal neutra

Cal fixar-se en els mots del quadre següent:

els tres són vocàlics tònics

passen a un sol so àton en català oriental*,

anomenat so de vocal neutra,

quan la força de l'accent es desplaça

cap el sufix de derivació.

Page 8: 1. vocal neutra
Page 9: 1. vocal neutra
Page 10: 1. vocal neutra
Page 11: 1. vocal neutra

en els parlars orientalsdel català, generalment tota ai tota e tòniquessonen neutresquan passena ocuparuna posició àtona.

Page 12: 1. vocal neutra

els parlars occidentalsmantenen el so, amb un únic canvi: la e oberta passa a sonar e tancada en posició àtona.

Page 13: 1. vocal neutra
Page 14: 1. vocal neutra
Page 15: 1. vocal neutra

1.2 Ortografia

de la vocal

neutra

Page 16: 1. vocal neutra

La posició del so de vocal

neutra en un mot

i la classe de mot

determinen les normes

que s'han d'aplicar

per escriure

la lletra corresponent

a o e.

Page 17: 1. vocal neutra

Així, la lletra que cal escriure

per representar el so de vocal neutra

depèn que aquest so estigui a final de mot o no.

Si es troba a fi de mot,

encara s'haurà de distingir

entre els mots que siguin verbs

dels que no ho siguin.

Page 18: 1. vocal neutra

1. A fi de mot.

Si el mot està en singular,

s'escriurà a si és femení

o bé e si és masculí.

Si el mot està en plural,

sigui masculí o femení,

s'escriurà sempre e.

Així: "casa", "poble", "cases", "pobles".

Page 19: 1. vocal neutra

2. A fi de verb.

Si el verb acaba en vocal,

s'escriurà a.

En canvi,

si acaba en consonant o en el diftong -eu,

s’escriurà e.

Així: "veia", "veies", "vèieu".

Page 20: 1. vocal neutra

3. Al mig d'un mot.

Si el mot té una forma primitiva

en què la vocal neutra sigui tònica,

s'escriurà a o bé e segons com soni en posició tònica.

Així, de "Pau" o de "peu" es tindrà "Pauet" o bé "peuet".

En verbs,

la tercera persona del present indicarà la vocal tònica:

de "ell paga" o de "ell pega" es tindrà "pagar" o bé "pegar".

Si no es pot trobar la vocal tònica,

s'haurà de memoritzar la grafia correcta.

Generalment, solen coincidir en el català i el castellà.

Així, "viatge especial, de tipus cultural" o bé "viatge espacial, a l'espai exterior".

Page 21: 1. vocal neutra

Comentari

En alguns mots,

el pas del singular al plural

origina canvis consonàntics.

Així, s'observa,

de taca: taques;

de cega: cegues;

de Pasqua: Pasqües;

d'aigua: aigües;

de raça: races;

de roja: roges.

Page 22: 1. vocal neutra

1.3. Excepcions

i

divergències

català - castellà

Page 23: 1. vocal neutra

1. Vocal final

a) S'escriu a la vocal neutra final

d'alguns mots masculins acabats en les terminacions

ma / ta / arca / crata / cida / ista.

Així: poema, poeta, monarca, un demòcrata,

un homicida, un artista.

També els mots terra, dia, titella, belga, persa,

entre d'altres.

Page 24: 1. vocal neutra

b) S'escriu e la vocal neutra final

del tipus dels mots següents:

-Adjectius d'una sola terminació,

vàlida per als dos gèneres.

En aquest cas, coincideix el català i el castellà,

excepte els adjectius pobre i rude.

La majoria d'aquests adjectius acaben

en aire / ble / me / ne.

Page 25: 1. vocal neutra

Així, els mots:

una cantaire, una dona amable,

una acció infame, una cerimònia solemne.

-Alguns noms coincidents amb el castellà,

que sovint són pronunciats incorrectament com é

en lloc de ser-ho amb el so característic

de la vocal neutra.

Per exemple: base, fase, frase,

classe, sèrie, higiene,

torre, piràmide, efígie, barbàrie,

mare, entre d'altres.

Page 26: 1. vocal neutra

-L' infinitiu dels verbs

de la segona conjugació

acabats en -re,

com ara seure, moure, estendre, cometre.

També les formes úniques

(amb els seus compostos):

corre, obre, omple, vine.

Page 27: 1. vocal neutra

2. Vocal medial

Formes verbals

en que es poden trobar

tant la a com la e tòniques.

En aquest cas

s'escriuran les formes febles,

o sigui la vocal neutra,

sempre en a.

Page 28: 1. vocal neutra

-Es tracta dels verbs

haver / saber / fer / caure,

que segueixen la norma general

de la tercera persona del present

que du una a:

"ell ha, ell fa, ell sap, ell cau",

malgrat la e tònica

d'altres formes,

com ara,

"jo he de fer, jo sé, ell queia".

Page 29: 1. vocal neutra

-També en el cas de les formes

dobles dels verbs jeure o jaure,

néixer o nàixer, treure o traure,

i els seus compostos.

Page 30: 1. vocal neutra

En aquests verbs,

s'escriu a o bé e

quan són tòniques

(segons la pronuncia dialectal de cadascú),

però cal escriure sempre

a les formes àtones,

o sigui,

la vocal neutra.

Així, "ell jeu o jau",

però ell jaurà;

"ell neix o naix",

però ell naixerà,

"ell treu o trau", però ell traurà.

Page 31: 1. vocal neutra

3. Altres casos

racó,

malenconia,

psiquiatre,

orgue (instrument musical),

òrgan (part d'un cos),

orfe.