16
14 instal.lacions x 14 poemes Sant Jordi 2009 IES Antoni Torroja - Cervera EXPOSICIÓ:

14 Instal1-IES ANTONI TORROJA

Embed Size (px)

DESCRIPTION

14 poemes * 14 instal.lacionsSt Jordi a l'IES ANTONI TORROJA

Citation preview

Page 1: 14 Instal1-IES ANTONI TORROJA

14 instal.lacionsx

14 poemes

Sant Jordi 2009IES Antoni Torroja - Cervera

EXPOSICIÓ:

Page 2: 14 Instal1-IES ANTONI TORROJA

PREGON

 La primavera ha venido,

colgando las golondrinas

un libro de cada nido.

 La paloma equivocada,

hoy ya no se equivocó,

leyendo a la madrugada.

 Y el saltarín gorrión,

saltando a saltitos, quiso

seguir también la lección.

 Pero el asno preocupado

quiso leer el Quijote,

comiéndolo de un bocado.

 El sabiondo elefante,

a trompazos con su trompa,

recitó a Homero y al Dante.

 El lobo feroz se cita

con un librero y le compra

un cuento a Caperucita.

 Y aquí está lo más bonito:

una pulga un diccionario

le regala a Pulgarcito.

 La rosa también leyó,

pero en llegando la noche,

ya cansada, se durmió.

Rafael Alberti

Page 3: 14 Instal1-IES ANTONI TORROJA

ABRIL

Per l’abril,si cada gota en val mil,cada rosa en val deu mili cada llibre cent mil.Amb pluja, roses i llibrescelebrem la festa gran,que ningú no en quedi fora,ni els d’ara ni els qui vindran;els d’ara, per fer patxocaal costat de l’alt patró,els qui vindran, per si tocad’afegir-hi més saó,perquè sant Jordi se sentisempre ben acompanyati ens ajudi, als uns i als altres,a poder guanyar el combatque fa tants segles que durai encara no s’ha acabat.Per això, quan l’abril pintatots els marges de colori fa les nits molt més tèbiesi el cel més encisador,convé que tots, nois i noies,cantem ben fort la cançó:Per l’abril,si cada gota en val mil,cada rosa en val deu mili cada llibre cent mil. 

Miquel Martí i Pol

Page 4: 14 Instal1-IES ANTONI TORROJA

EN EL FONDO DE LA ESTANCIA  

En el fondo de la estancia

un instante nos hallamos;

la sombra no envolvía

y nadie quiso mirarnos.

Yo sentí que me embriagaba

el perfume de los nardos

que le prendí aquella tarde

sobre su vestido blanco.

Como entonces no queríamos,

nuestros sueños se cruzaron:

yo me encontré sus mejillas

y ella se encontró mis labios.

La sombra nos envolvía

y nadie quiso mirarnos;

y sin turbar el silencio,

dulcemente nos besamos.

 J. R. Jimenez

Page 5: 14 Instal1-IES ANTONI TORROJA

COLLARETS DE LLUM Collarets de llumquan la tarda fina;si el rostoll s'adormtot és de joguina. Un estel petitobre l'ull i parla:-¿On serà l'amorque no puc trobar-la?  -On serà l'amor?-fa la Lluna bruna.L'he cercat pertot,que n'estic dejuna. I l'amor ocultentre satalies,riu que riu contentde ses traïdories. Collarets de llumquan la tarda fina;si el rostoll s'adormtot és de joguina. 

Prou l'estel petiti la Lluna claracercaran l'amormés i més encara. Se'n riuran els camps i les ribes pures, i els pollancs i el riui el pla i les altures. Se'n riuran els grillsi els ocells cantaires, i el vent remorós,i els follets rondaires. I ell, entaforatentre satalies,cantarà a la nitnoves traïdories. Collarets de llumquan la tarda fina;si el rostoll s'adormtot és de joguina.

Martí Miquel Pol

Page 6: 14 Instal1-IES ANTONI TORROJA

VV

LA ESPERA  

Aquí que me ves estoy,

con una rama en el pico

con una oliva en la rama,

con la vida casi en vino.

Escribiendo como un monje,

estudiando como un niño,

trabajando como un tonto,

observando como un simio,

esperando como un huevo

a ser útil-pollo o frito-

ESPERANDO sobre todo

(¡Qué verbo tan socorrido!)

 Vivir es la larga espera

que todo lo que ha nacido,

(que resulta un sin-vivir

de tanto esperar vivirlo):

 Colocación, el empleo,

que la beca, que el destino,

ahora un viaje, luego boda.

 Que nos quieran… luego un piso;

ascender, tener salud,

ser importante, ser rico,

tener más…a ver si llega…

…pudiera ser…

…¡Si muriera fulanito!

Conocí a un camaleón que vivió

como un bendito;

 La ocupación de esperar,

no nos deja hacer lo mismo.

Gloria Fuertes

Page 7: 14 Instal1-IES ANTONI TORROJA

L'EMIGRANT

Dolça Catalunya,

pàtria del meu cor,

quan de tu s'allunya

d’enyorança es mor.

I

Hermosa vall, bressol de ma infantesa,

blanc Pirineu,

marges i rius, ermita al cel suspesa,

per sempre adéu!

Arpes del bosc, pinsans i caderneres,

cantau, cantau,

jo dic, plorant, a boscos i riberes:

adéu-siau!

II

¿On trobaré tos sanitosos climes,

ton cel daurat?

Mes ai, mes ai!, ¿on trobaré tes cimes,

bell Montserrat?

Enlloc veuré, ciutat de Barcelona,

ta hermosa Seu,

ni eixos turons, joiells de la corona

que et posà Déu.

III

Adéu, germans; adéu-siau, mon pare,

no us veure més!

oh! Si al fossar on jau ma dolça mare,

jo el llit tingués!

Oh mariners, lo vent que me'n desterra

que em fa sofrir!

Estic malalt, mes, ai!,

tornau-me a terra,

que hi vull morir!

Jacint Verdaguer

Page 8: 14 Instal1-IES ANTONI TORROJA

EL FILADOR D’OR

 N’hi ha un argenter

a l’Argenteria;

de tant filar or

li diuen Orfila.

El fila tan prim

que tot just s’albira;

n’apar un cabell

del front d’una nina.

El filador d’or

diu que té una filla:

que és un pom de flors

no cal que us ho diga;

fila l’or com ell

i la plata fina,

retalla brillants

i perles enfila.

Qui s’hi casarà

pot plantar botiga;

no es casa ella, no,

que es fa caputxina

el primer dijous

de Pasqua Florida.

Quan vora l’altar

son cabell deslliga,

apar un riu d’or

que surt de la riba

o un camp de forment

que la falç inclina.

Son pare que el perd

recull les espigues,

i trist i solet

torna a la botiga

la garba de rulls

que al matí n’eixia.

N’hi ha un argenter

a l’Argenteria

de tant filar or

li diuen Orfila.

Mes, ai! pel veïnat

no falta qui diga

que ven per fils d’or

cabells de sa filla.

 

Jacint Verdaguer

Page 9: 14 Instal1-IES ANTONI TORROJA

ARBOLÉ, ARBOLÉ Arbolé, arbolé seco y verdé.

La niña del bello rostro está cogiendo aceituna. El viento, galán de torres, la prende por la cintura. Pasaron cuatro jinetes sobre jacas andaluzas con trajes de azul y verde, con largas capas oscuras. «Vente a Córdoba, muchacha». La niña no los escucha.Pasaron tres torerillos delgaditos de cintura, con trajes color naranja y espadas de plata antigua. «Vente a Sevilla, muchacha». La niña no los escucha. Cuando la tarde se puso morada, con luz difusa, pasó un joven que llevaba rosas y mirtos de luna. «Vente a Granada, muchacha». Y la niña no lo escucha. La niña del bello rostro sigue cogiendo aceituna, con el brazo gris del viento ceñido por la cintura.

Arbolé arbolé seco y verdé.

García Lorca

Page 10: 14 Instal1-IES ANTONI TORROJA

CANÇO DEL LLADRE

 Quan jo n'era petitetfestejava i presumia,espardenya blanca al peui mocador a la falsia.Adéu, clavell morenet!Adéu, estrella del dia!I ara, que ne sóc grandet,m'he posat a mala vida.Me só posat a robar,ofici de cada dia.Adéu, clavell morenet!Adéu, estrella del dia!Vaig robar un traginerque venia de la fira,li prenguí tots els dinersi la mostra que duia.Adéu, clavell morenet!Adéu, estrella del dia!Quan he tingut prou diners,he robat també una nina,l'he robada amb falsedat,dient que m'hi casaria.Adéu, clavell morenet!Adéu, estrella del dia!La justícia m'ha presi en presó fosca en duia.La justícia m'ha presi em farà pagar amb la vida.Adéu, clavell morenet!Adéu, estrella del dia!

Anònim

Page 11: 14 Instal1-IES ANTONI TORROJA

LA DIADA DE SANT JORDI

 

La diada de Sant Jordi

es diada assenyalada

per les flors que hi ha al mercat

i l'olor que en fan els aires,

i les veus que van pel vent:

"Sant Jordi mata l’aranya".

L’aranya que ell va matar

tenia molta mala bava,

teranyinava les flors

i se’n xuclava la flaire,

i el mes d'abril era trist

i els nens i nenes ploraven.

 ···················································

 Quan el Sant hagué passat

tot jardí se retornava:

però cada any per Sant Jordi

és diada assenyalada

per les flors que hi ha al mercat

i l’olor que en fan els aires.

Joan Maragall

Page 12: 14 Instal1-IES ANTONI TORROJA

SI JO FOS PESCADOR  Si jo fos pescador pescaria l’aurora,si jo fos caçador atraparia el sol;si fos lladre d’amor m’obririen les portes,si fos bandit millor

que vindria tot sol:  - els carcellers del món no em sabrien mai l’ombra,si fos lladre i bandit no em sabrien el vol. Si tingués un vaixell m’enduria les noies,si volien tornar deixarien llurs cors: i en faria fanals

per a prendre’n de nous.  

 Joan Salvat-Papasseit

Page 13: 14 Instal1-IES ANTONI TORROJA

LIII 

  Volverán las oscuras golondrinas

en tu balcón sus nidos a colgar,

y otra vez con el ala a sus cristales

jugando llamarán.

Pero aquellas que el vuelo refrenaban

tu hermosura y mi dicha a contemplar,

aquellas que aprendieron nuestros nombres…

ésas… ¡no volverán!

Volverán las tupidas madreselvas

de tu jardín las tapias a escalar,

y otra vez a la tarde aún más hermosas

sus flores se abrirán.

Pero aquellas cuajadas de rocío

cuyas gotas mirábamos temblar

y caer como lágrimas del día

ésas… ¡no volverán!

Volverán del amor en tus oídos

las palabras ardientes a sonar,

tu corazón, de su profundo sueño

tal vez despertará.

Pero mudo y absorto y de rodillas,

como se adora a Dios ante su altar,

como yo te he querido… desengáñate,

así… ¡no te querrán!

Gustavo A. Béquer

Page 14: 14 Instal1-IES ANTONI TORROJA

LAS MOSCAS Vosotras, las familiares,

inevitables golosas,vosotras, moscas vulgares,me evocáis todas las cosas.

¡Oh viejas moscas voracescomo abejas en abril,viejas moscas pertinacessobre mi calva infantil!

¡Moscas del primer hastíoen el salón familiar,las claras tardes de estíoen que yo empecé a soñar!

Y en la aborrecida escuela,raudas moscas divertidas,perseguidaspor amor de lo que vuela,      —que todo es volar—, sonorasrebotando en los cristalesen los días otoñales...Moscas de todas las horas,      de infancia y adolescencia,de mi juventud dorada;de esta segunda inocencia,que da en no creer en nada,      de siempre... Moscas vulgares,que de puro familiaresno tendréis digno cantor:yo sé que os habéis posado      sobre el juguete encantado,sobre el librote cerrado,sobre la carta de amor,sobre los párpados yertosde los muertos.

Inevitables golosas,que ni labráis como abejas,ni brilláis cual mariposas;pequeñitas, revoltosas,vosotras, amigas viejas,me evocáis todas las cosas.

Antonio Machado

Page 15: 14 Instal1-IES ANTONI TORROJA

BRIDA A la fira dels Follsjo hi aniria.Vindria qui sap d’on-i ningú no ho sabria-amb els llavis oscatsde molta vida,

traginer de cançonsen cavall sense brida.

Quin esquer se m’arrapaa la geniva?Amor, estel amarga la deriva,em fa senyals: jo vaigper l’altra riba,

traginer de cançonsen cavall sense brida.

Cadenes són presonsi jo en fugiapel call dels bandolersa trenc de dia.a la fira dels Follsjo hi aniria

traginer de cançonsen cavall sense brida.

Maria Mercè Marçal

Page 16: 14 Instal1-IES ANTONI TORROJA

14 instal.lacions x 14 poemes

 Exposició realitzada pels alumnes de Dibuix Artístic de 4t d’ESO, comissariada per la professora Roser

Sàrries.

Les 14 instal.lacions estan inspirades en els 14 poemes llegits durant l’Acte Literari de Sant Jordi

2009

IES ANTONI TORROJA

Cervera, abril de 2009