15. EL PANTEÓ

PANTEÓ AGRIPA

ART ROMÀ

Història de l’ArtIES Ramon Llull (Palma)

Assumpció Granero Cueves

2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. b.- Panteó Agripa.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).

C.- Panteó d’Agripa de Roma És l’excepció de l’arquitectura religiosa i, també, el temple romà més impressionant i important (el tractarem com a FITXA 15).

FITXA TÈCNICA

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

PANTEÓ AGRIPA

Títol: Panteó.

Autor: desconegut (possiblement Apol·lodor de Damasc).

Comitent: 27 aC Marc Agripa, reconstruït per Domicià i després el comitent i inspirador de l’obra fou l’emperador Adrià, de la dinastia Antonina (76-138 dC).

Cronologia: 118-125 dC Adrià erigí un nou Panteó sobre el lloc on hi havia el d’Agripa.

Estil: Romà Imperial (edifici d’art romà tardà, de l’Alt Imperi).

Tipologia i funció: temple.

Sistema constructiu: arquitravat i voltat.

Materials: pedra, maó i fusta (principals); marbre i granit rica decoració zones més nobles; cúpula de formigó i pedres volcàniques.

Localització: Camp de Mart, Roma, Itàlia.

Dimensions: pòrtic: 35 m ample; columnes: 18 m alt; Tambor de planta circular 58 metres de diàmetre; i cúpula: 43’3 m diàmetre, i 43’3 m alt.

FITXA TÈCNICA

1.- CONTEXT HISTÒRIC


PANTEÓ AGRIPA

3) IMPERI ROMÀ (31 a. C.- 476 d. C.).

ALT IMPERI(31 a. C.-193 d. C).

Màxima extensió imperial i completa romanització (Trajà).


L'Imperi Romà expandí, notablement, els seus territoris i per tot arreu va desenvolupar una arquitectura d’obres públiques i monumentals, deixant gran quantitat de testimonis que encara es conserven i contribueixen al progrés en moltes àrees.


Un d'aquests monuments és el conegut com Panteó d’Agripa, que du el nom del cònsol que va impulsar la seva construcció l'any 27 aC.

Marc Agripa (27-25 aC). Panteó, Roma (Adrià, Apol·lodor, s. II d. C., 118-125).

És considerat un temple, construït en honor a tots els déus romans antics perquè, antigament els temples de Roma eren considerats les cases on habitaven els déus (Panteó, edifici de culte dedicat a totes les divinitats planetàries).

1.- CONTEXT HISTÒRICTEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Marc Agripa (27-25 aC). Panteó, Roma (Apol·lodor, s. II d. C., 118-125).

Devers els anys 27-25 aC, el gendre, general i amic de l’emperador August, Marc Vipsani Agripa, va bastir un primer Panteó, dedicat als déus de la gens Júlia.

Destruït per un incendi l’any 80, fou reconstruït per Domicià.


Agripa



I devastat novament per un segon incendi.Finalment, entre els anys 118-125 dC, Adrià erigí un nou Panteó (dedicat a tots els déus), sobre el lloc on hi havia el d’Agripa (reconstruït al segle II dC, possiblement per Apol·lodor de Damasc i pagat per Adrià, Antoní), i va conservar la inscripció de la façana en record d’Agripa (Marc Vipsani Agripa, fill de Luci, que el va fer durant el seu tercer consolat).


Adrià


Els segells amb què es marcaven els maons de l’obra porten el nom d’Adrià i estan datats entre el 118 i el 125 dC, per la qual cosa la datació de l’obra és força segura.




El Panteó demostra el gran avanç que havien fet els romans respecte dels grecs en les tècniques de construcció, sobretot en l’ús de l’arc per fer estructures voltades i cúpules.


Enorme cúpula amb cassetons.


En aquests context de recerca de monumentalitat que caracteritzava els romans, la construcció de la cúpula del Panteó comportà un repte a tots els nivells.



És l’obra culminant, que jugà amb els materials al límit de la resistència i posà a prova tota la saviesa de l’enginyeria romana.


2.- DESCRIPCIÓ FORMAL


PANTEÓ AGRIPA

Cel·la circular

Pòrtic d’entrada

pròpylon

Consta de dues parts: a)Un pòrtic octàstil molt desenvolupat.b)Una enorme cel·la circular, és a dir, el tambor cilíndric sobre el qual descansa la cúpula. La transició entre aquest dos cossos es fa mitjançant un cub o pròpylon que s’aixeca fins a l’alçada de la imposta superior del tambor.

ESTRUCTURA

Consta de dues parts:

a) Un pòrtic d’entrada octàstil i de tres cossos rematat per un frontó (d’inspiració grega), que estava situat sobre un gran pòdium al qual s'accedia a través d'una gran escalinata frontal, que augmentava el protagonisme de la façana d’acord amb la tradició romana (actualment no s’aprecia ja que el nivell del terra ha pujat). Així, l’única columnata del temple es troba a la façana, amb columnes de 18 metres d’altura, i...

b) Una enorme cel·la circular on els murs actuen com a tambor d’una immensa cúpula, de 43 metres de diàmetre, que crida l’atenció i que remata l’edifici, i amb un oculum central en la part superior per a la il·luminació, i que descansa sobre un complex sistema de descàrregues ocult entre les parets i els murs (tan sols es recolza en els laterals).

Panteó Agripa, Roma (Apoliodor, s. II d. C., 118-128).

ESTRUCTURA


Pòrtic perípter i octàstil, rectangular i arquitravat, amb 16 columnes gegantines monolítiques de granit egipci, de fusts llisos i 18 metres d’alçada amb capitells, originàriament, revestits de bronze i, ara, capitells i rosats i bases de marbre blanc; columnes disposades en files, una d’exterior de 8 columnes exemptes suporten un entaulament.

A l’entaulament hi ha una inscripció que fa referència a l’antic temple d’Agripa i que sosté el frontó triangular de la façana, frontó sense decoracions.

M. AGRIPA L: F: COS TERTIVM FECITM. AGRIPPA FILL DE LUCI, EL VA FER DURANT EL SEU TERCER

CONSULAT

ESTRUCTURA EXTERNA

Altres 8 columnes divideixen el pòrtic en tres naus, la central més ampla.

frontó

M. AGRIPA L: F: COS TERTIVM FECITM. AGRIPPA FILL DE LUCI, EL VA FER DURANT EL

SEU TERCER CONSULAT


Frontó llis

Capitells corintis

Columnes granit egipci i base marbre blanc



AlçatOctàstil, rectangular, arquitravat

Pòrtic d’entrada

pròpylonCel·la circular

ESTRUCTURA EXTERNA

Semi-cúpules


nínxols

pòrtic

Altres 8 columnes divideixen el pòrtic en tres naus, la central més ampla que les laterals, ja que és la que condueix a la porta d'accés a l'interior, i està coberta per una volta de canó de fusta, i les 2 naus laterals, amb coberta plana, culminen en sengles nínxols oberts a la massa del mur del pròpylon i destinats a allotjar estàtues colossals (probablement d’Agripa i d’August).

pròpylon


Nau central d’accés a la zona cupulada


Sostre, columnes i pilastres de I’interior del pòrtic d’entrada.


Nau central d'accés amb volta decanó de fusta, i les 2 laterals

amb coberta plana.



Interior del pòrtic d’entrada.



Sistema constructiu.

ESTRUCTURALa secció del Panteó és un cercle inscrit en un quadrat.


Així la cel·la és circular, l’altura de l’edifici és la mateixa que la del diàmetre de la cúpula: 43’30 m, cúpula de mitja esfera que en el seu punt zenital arriba a la mateixa alçada que el diàmetre, cosa per la qual es pot inscriure una esfera completa en l'espai interior. Aquestes proporcions confereixen a l’edifici una perceptible sensació d’harmonia

43,30 mts

43,30mts

ESTRUCTURA

Aquesta relació es manté en l’opus sectile del paviment de marbre (realitzat amb els colors de l’edifici), on el quadrat s’enllaça amb el cercle.

2.- DESCRIPCIÓ FORMALTEMA ART CLÀSSIC ROMÀ


La bella porta d'accés a l'interior de la rotonda està feta de bronze i és l’original d'època romana, encara que va haver de ser restaurada en el segle XVI, concretament en l'any 1563.


ESTRUCTURAEncara que el pòrtic compta amb una gran bellesa i espectacularitat, el que veritablement ha convertit el Panteó en una de les obres simbòliques de l'art romà és la gran rotonda de la cel·la o nau central, coberta per una cúpula que cobreix l'espai interior.

Espai interior que té per als romans, a diferència de Grècia, major importància que l'aspecte exterior. És la primera vegada que se li dóna més importància a l’interior que a l’exterior.





Alçat, estructura, interior i exterior.

Es tracta d’una sola planta circular de 43’30 metres de diàmetre, que descansa sobre un tambor, on n’hi ha petites semi-cúpules sobre els nínxols, que contribueixen a reforçar els vorals de la cúpula i transmetre les càrregues verticalment a la cimentació a través dels murs.

Tambor Semi-cúpules

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2.- DESCRIPCIÓ FORMALEl mur perimetral de la cel·la o tambor, consisteix en un cilindre de tres pisos sobre el qual descansa la grandiosa cúpula de mitja esfera. L’espai interior correspon a una esfera perfecta inscrita en un cilindre tan alt com el diàmetre d’aquesta, així l’edifici dóna sensació de sòlida geometria pura. La sustentació d’aquesta cúpula fou l’obra mestra de l’enginyeria romana, que portà els materials emprats fins al límit de la resistència.

cilindre

43,30mts

La massa del mur del tambor cilíndric (més de 6 metres de grossor) està construïda amb formigó, morter i maó, i al seu interior hi ha 3 sèries superposades d’arcs de descàrrega superposats per alleugerir la massa del mur, i constitueixen uns veritables contraforts interns que distribueixen la pressió de la cúpula i la concentren en vuit gruixuts pilars, repartits estratègicament per la planta circular de la cel·la.

Cilindre 3 pisos

Arcs descàrrega

Mur + 6 metres

8 pilars suport


ESTRUCTURA EXTERNA


Per entendre l’exterior del Panteó, que molts han qüestionat a causa de la combinació impossible d’un quadrat i un cercle, s’ha de saber com fou concebut en el temps en què va ser construït. En els primers temps estava precedit per un pòrtic rectangular.

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL


Igual que en els fòrums imperials, l’edifici havia de ser precedit per una immensa plaça porticada que només havia de deixar veure el pòrtic d’entrada.

ESTRUCTURA EXTERNATEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Marc Agripa (27-25 aC). Panteó, Roma (Adrià, Apol·lodor, s. II d. C., 118-125).

INSERCIÓ URBANÍSTICA



El pòrtic, mirat frontalment, amagava totalment el cos principal de l’edifici (el tambor) i, a primer cop d’ull, es podria confondre amb un temple grec clàssic, amb pòrtic octàstil, entaulament i frontó triangular (tot el que posseeix el Partenó, si bé, aquest és dòric)...



Exteriorment el tambor, contràriament a la manera de treballar dels romans, no té la gràcia ni la proporció perfecta que aporta el seu interior espectacular.

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ ESTRUCTURA EXTERNA

Actualment, sense el revestiment de marbre i estuc, es mostra com un cilindre mancat d’ornamentació, coronat per la cúpula (des de fora només se’n veu una part, ja que la inferior queda integrada en la massa del mur del tambor).

Les tres línies d’imposta, que delimiten els tres pisos d’arcs superposats, es poden reconèixer perfectament.

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ ESTRUCTURA EXTERNA

L’interior del Panteó va marcar estil i encara avui impressiona. La cel·la o rotonda parteix d’una planta circular presidida pels vuit pilars que reben la pressió de la cúpula. Aquesta distribució de les càrregues tan original permet que, en el perímetre de la cel·la, s’obrin vuit obertures, nínxols o fornícules (hornacinas) entre pilar i pilar, una de les quals es correspon amb la porta d’accés i l’oposada a una mena d’absis cobert per cúpula de quart d’esfera, on es trobaven les estàtues de Mart, de Venus i de Juli Cèsar.



Els murs interiors, estan revestits de marbres luxosos.


Cúpula de quart d’esfera.

Absis.


ESTRUCTURA INTERNA


El mur interior del tambor està articulat amb vuit obertures, alternades semicirculars i rectangulars, una de les quals correspon a la porta d’accés i la del seu davant forma un absis cobert per cúpula de quart d’esfera.


porta absis

ESTRUCTURA INTERNA



Les altres sis obertures corresponen a sis nínxols profunds, a mena de capelles a l’interior, emmarcades per pilastres corínties, i tancades per dues columnes del mateix ordre a cada nínxol.

Pilastres corínties.

Columnes corínties.

En els espais tancats de la paret sobresurten templets rematats per frontons triangulars o de segment de cercle alternativament, que no aguanten res (ornamentals).

ESTRUCTURA INTERNA



Tota la resta, que es veu, és una façana fictícia, ornamentada a base de marbres i materials nobles, i una curulla de columnes, cornises i pilastres..., etc.,

ESTRUCTURA INTERNA


A l’interior: part baixa en forma de façana fictícia.




Murs de maó i “opus caementicium”, revestit de marbre.

ESTRUCTURA INTERNATEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Interior de baix a dalt: planta circular i simètrica, part baixa en forma de façana fictícia, el “primer pis” del tambor (una mena d’atri) segueix una sèrie que alterna finestres tancades amb la continuació del mur, l’enorme cúpula decorada a base de cassetons, símbol de la volta celest, i rematada per l’òcul.



ESTRUCTURA INTERNA

Interior: un atri amb finestres cobertes i continuació del mur.


ESTRUCTURA INTERNA



2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. b.- Panteó Agripa.

Detall de l’atri amb finestres cobertes.


Aquest conjunt ornamental tan grandiós i luxós amaga completament tot el sistema de càrregues que manté dret l’edifici, i revela l’admiració per l’arquitectura arquitravada grega.

ESTRUCTURA INTERNA

Interior: enorme i meravellosa cúpula semiesfèrica, decorada a base de cassetons, símbol de la cúpula celestial.


ESTRUCTURA INTERNA

Enorme cúpula amb cassetons.


ESTRUCTURA INTERNA

La semiesfera de la cúpula està feta de formigó barrejat amb fragments de pedres volcàniques molt lleugeres i recobert a la part exterior per paret de maons, posseeix una estructura d’anells i nervis que configura els cassetons.

Els cassetons són uns compartiments buits de forma quadrada, distribuïts en cinc sèries per tot el diàmetre de la cúpula, que disminueixen progressivament en sentit ascendent, conforme es va tancant la cúpula i tenen una doble funció:

1) Alleugerir el pes de la cúpula.2) Donar sensació d’esfericitat i de profunditat o gran altura a la semiesfera, gràcies al joc de llums i ombres.

8,92mtsL’òcul proporciona una llum tranquil·la i difusa.

L’òcul proporciona una llum tranquil·la i difusa.

Cinc fileres de 28 cassetons a cada filera.


ESTRUCTURA INTERNA

El veritable focus de llum és un òcul o finestra circular de gairebé 9 m de diàmetre (8’92 m), a la part superior de la cúpula, protegit per làmines d’alabastre, que il·lumina el recinte i el ventila.

8,92mts


La construcció de la cúpula es va fer amb un encofrat de fusta.




8,92mts

El sol il·lumina l’interior i actua com un rellotge solar a les parets de l’edifici

La llum que es filtra a través de l’òcul emula el disc solar i va recorrent lentament la volta a mesura que avança el dia.


Cúpula

Tambor

Atri

Cassetons

Òcul

Pròpylon

Pòrtic

Vuit obertures



3.- ICONOGRAFIA


PANTEÓ AGRIPA

El Panteó és una obra representativa de l’art romà tardà, del període d’esplendor de l’emperador Adrià. Era la tercera reconstrucció que se’n va fer (devastat per dos incendis, primer restaurat per Domicià).


3.- ICONOGRAFIA

Entre els anys 118 i 125 dC Adrià l’erigí en el mateix indret originari d’Agripa, però a causa de la presència de les termes en féu girar l’entrada 180º per poder construir una plaça porticada que ressaltés la façana de l’edifici.

3.- ICONOGRAFIATEMA ART CLÀSSIC ROMÀ


3.- ICONOGRAFIA

El Panteó, és un edifici de caràcter religiós, dedicat a tots els déus (“CASA DE TOTS ELS DÉUS”), tant als propis, com als de les terres conquistades en les batalles i guerres, i incloent-hi els emperadors divinitzats.

Temple dedicat a tots els déus amb la intenció de subratllar la protecció divina sobre Roma, sobretot a Venus, deessa de la bellesa i lligada als orígens mítics de Roma i a la gens Júlia; a Mart, déu de la guerra, i a August divinitzat.


3.- ICONOGRAFIAEl seu interior és una al·lusió constant a la cosmologia romana (la mateixa sala circular era una esfera perfecta, representació de la concepció cosmogònica d‘Aristòtil). Inicialment, temple consagrat a les set divinitats celestes de la mitologia romana: el Sol, la Lluna i els cinc planetes (Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn). Cadascun tenia assignat un dels set absis de l'interior.

Els set nínxols que rodegen la cel·la contenien les estàtues dels déus.


La forma de la cúpula representava per als romans la volta celest, una visió que fàcilment es pot extrapolar a Roma, la del Panteó simbolitzava que Roma era, en aquells moments, el centre de l’univers entorn del qual girava el món conegut.

3.- ICONOGRAFIA


8,92mts

La cúpula està dividida en cinc fileres o cercles de 28 cassetons, que també es poden llegir com les 5 esferes concèntriques (anelles) del sistema planetari antic, del qual el sol (l’òcul) era el centre, que simbolitzava el cosmos, i la proximitat dels déus amb el temple que se'ls dedica.

3.- ICONOGRAFIA

Els vint-i-vuit cassetons de cada filera corresponen als dies del mes lunar.

8,92mts

3.- ICONOGRAFIA


D'una banda, el món infralunar correspon a la meitat inferior de l'edifici. El món supralunar, l’esfera celeste, és la volta, en la qual l'òcul central fa de Sol i il·lumina des del centre.

3.- ICONOGRAFIATEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Servia també per a celebrar cerimònies polítiques, a més de ser una manera de retre culte, no tan sols als emperadors anteriors ja divinitzats, sinó també, la forma de glorificar indirectament a l’emperador viu, és a dir, a Adrià.

3.- ICONOGRAFIA

El panteó estava concebut per a unir l'home amb la divinitat, però sobretot amb l‘emperador, que era proclamat un déu als ulls del poble.

3.- ICONOGRAFIA

La seva supervivència es deu al fet que l’emperador bizantí Focas en féu donació al papa Bonifaci IV, l'any 609, i el temple es va consagrar al culte cristià sota l’advocació de Santa María dels Màrtirs. Avui custodia les restes dels reis d’Itàlia i les de l’artista Rafael Sanzio.


3.- ICONOGRAFIA

3.- ICONOGRAFIA

Tomba de Rafael.

4.- MODELS I INFLUÈNCIES


PANTEÓ AGRIPA

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀRoma hereta de Grècia els principis de la seva arquitectura, però l’esperit pràctic del poble romà s’imposarà en l’arquitectura.

4.- MODELS



4.- MODELS

Partint dels sistemes arquitravats grecs, aportarà solucions pràctiques amb la utilització de l’arc i la volta (d’influència etrusca i orientalitzant).


4.- MODELSAllò important de l’arquitectura romana és l’espai intern, i la captació i organització d’aquest espai.


INSERCIÓ URBANÍSTICATEMA ART CLÀSSIC ROMÀ


Arquitectura funcional romana manifestada en l’arquitectura civil d’obres públiques: carreteres, aqüeductes, ponts, termes, teatres, amfiteatres, circs, etc. En època imperial es desenvolupa, també, una arquitectura commemorativa, simbòlica, evocadora i monumental que representava el poder imperial: fòrums imperials, arcs de triomf, columnes commemoratives, mausoleus.

Els antecedents més directes del Panteó són els antics tholoi grecs (temples circulars), que eren temples funeraris dedicats a herois.

Temple de Minerva, Roma.

4.- MODELS: ANTECEDENTSTEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

La coberta en forma de cúpula també és d’influència oriental, ja utilitzada pels romans en les estructures paradigmàtiques de les termes o els banys públics, que necessitaven de tècniques estructurals adequades per a cobrir espais de grans dimensions.

4.- MODELS: ANTECEDENTSTEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Termes de Dioclesià, Roma

Termes de Caracal·la (s. III). Reconstrucció. Roma

4.- MODELS I INFLUÈNCIESTEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

És un edifici clarament únic, fruit de la combinació d’elements de diverses influències i de l’originalitat, el treball dels espais interiors i els coneixements tècnics romans.

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 4.- MODELS I INFLUÈNCIES


El Panteó de Roma presenta una excepcional utilització de la volta per cobrir un espai tan ample. L’espectacular entrada de llum per dalt ha estat una font d’inspiració per a obres posteriors.




Fins al segle XIX, i en plena revolució de l’arquitectura del ferro, no va ser possible superar les dimensions de la cúpula del Panteó.



Malgrat la sofisticació del sistema de suport de la cúpula, l’edifici va presentar alguns problemes d’estabilitat un cop acabat, per la qual cosa va ser apuntalat per altres edificis que amagaven el mur exterior de la cel·la; actualment aquests edificis han estat eliminats i el mur es mostra a l’espectador descarnat, sense el revestiment de marbre i estuc original.



També es van perdre, ja al segle XVII, les teules de bronze daurat que cobrien la cúpula rebaixada, espoliades per Bernini per tal de reutilitzar-les en la construcció del baldaquí de Sant Pere del Vaticà. Durant el Barroc, Bernini li va afegir dues torres campanari.

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 4.- MODELS I INFLUÈNCIES




El Panteó d’Agripa és un dels edificis antics més ben conservats (després de 2000 anys d’existència) gràcies a la seva reconversió en església cristiana pel papa Bonifaci IV (609 dC), i influirà molt en la història de l’art, especialment en el Renaixement, el Barroc i el Neoclàssic, amb la utilització de cúpules.



Capella Pazzi, de Brunelleschi (1429), església de Santa Croce, Florència.

Durant el Renaixement i el Barroc aquesta construcció exercí una fascinació permanent en els arquitectes i va influir en obres importants.

4.- INFLUÈNCIES RENAIXEMENT


Cúpula de Brunelleschi (1434) Catedral de Santa Maria dei Fiore, Florència. Quattrocento.

4.- INFLUÈNCIES RENAIXEMENT

Cúpula de Sant Pere del Vaticà dissenyada per Miquel Àngel Buonarroti. Cinquecento.

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 4.- INFLUÈNCIES RENAIXEMENT

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 4.- INFLUÈNCIES RENAIXEMENT

Cúpula de Sant Pere del Vaticà dissenyada per Miquel Àngel Buonarroti. Cinquecento.

Diàmetre de 42,5 metres i una alçada de 132 metres , acabada l’any 1626.


San Carlo alle Quattro Fontane de Borromini (1638-1641), Roma.

4.- INFLUÈNCIES BARROC

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 4.- INFLUÈNCIES BARROC

Sant’Andrea al Quirinale (1658-1670), de Bernini, Roma.

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 4.- INFLUÈNCIES NEOCLASSICISME

Sainte Geneviève, el Panteó (1757), de Soufflot, París.

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 4.- INFLUÈNCIES NEOCLASSICISME



4.- INFLUÈNCIES NEOCLASSICISME


4.- INFLUÈNCIES NEOCLASSICISMETEMA ART CLÀSSIC ROMÀ


... “disegno angelico e non umano” (Miquel Àngel).


El Panteón de Agripa se ha conservado con bastante fidelidad a su origen, por haberse habilitado casi desde los primeros momentos del cristianismo como iglesia para el culto. En las capillas interiores, donde antaño estaban estatuas de las divinidades adoradas, existen hoy capillas con numerosas obras de arte y entre ellas hay tumbas de ilustres personajes de la historia y del arte romanos, como por ejemplo la de Rafael de Urbino. Conserva todavía su pavimento antiguo de mármoles y restos de policromía sobre los relieves del pórtico. De cualquier forma lo más extraordinario del Panteón es el hecho de ser el primer edificio en el que aparece el moderno concepto de la arquitectura como "arte creador de espacios interiores". Es la primera construcción de la Antigüedad en la que claramente se pretende crear un caparazón, no preocupándose en extremo de los volúmenes exteriores. La arquitectura griega creaba sus edificios para ser contemplados desde el exterior donde se reunía el pueblo para las celebraciones religiosas. En el Panteón, por el contrario, se crea un espacio interior donde los creyentes romanos adoran a sus dioses aislándose del universo exterior porque el cosmos está bajo su cúpula. Realmente la obra es una perfecta síntesis de armonía e inteligencia constructiva y nunca, hasta el Renacimiento, catorce siglos después, el hombre se había atrevido a realizar una obra tan gigantesca. Miguel Ángel dijo de este edificio que tenía "un diseño angélico y no humano".

…”la arquitectura romana es resultado de una síntesis. Hombres nutridos en las tradiciones estéticas y técnicas de Grecia supieron resolver los problemas inéditos que planteaba la nueva sociedad organizada por el genio de Roma. Su imaginación, servida por el progreso técnico, creó formas nuevas, en las que nunca dejaron de integrar las formas helénicas tradicionales. La posición que adoptan nos asombra a menudo por su acento moderno, pero la ejecución, que se caracteriza ordinariamente por el afán de decoración, demuestra que nunca tuvieron conciencia de una ruptura con el pasado. En este sentido, En este sentido, su ejemplo es para nosotros doblemente fructífero, pues su ejemplo es para nosotros doblemente fructífero, pues demuestra que la audacia no es incompatible con el demuestra que la audacia no es incompatible con el respeto a la tradición.”respeto a la tradición.” René Huyghe

Podríem dir que el pòrtic està a fet a mida humana ...

..., però l’interior ...

..., amb l’alçada de ...

..., la cúpula ...

..., el rellotge ...

..., el pas del temps ...

..., crea un espai unitari ... i ...

..., i..., màgic, ... que ...

..., que..., ens sobrepassa!

http://www.slideshare.net/mbigorra

http://www.slideshare.net/salvavila

http://www.slideshare.net/maricarmearanda Assumpció Granero. www.slideshare.net

Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002.

Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009.

Jesús A. Manzaneque Casero. almez.pntic.mec.es

SALVÀ LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002)

http://www.slideshare.net/landa

Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez

http://www.wikipediaenciclopedia libre

almez.pntic.mec.es

Wikimedia Commons

BIBLIOGRAFIA ROMA I ETRUSC

Anar a índex…

www.enciclopedia.cat

www.slideshare.net/amarcos

www.educa.madrid.org/web/ies.sanisidro

ciencias.sociales2006.googlepages.com

quedearte.blogspot.com

arteenlasculturas.8m.com

www.artehistoria.jcyl.es

www.artecreha.com

www.tamut.edu/academics/mperri/AnWld/An

www.bloganavazquez.com

http://es.wikipedia.org

http://www.slideshare.net/canfora/arte-romano-arquitectura-151943

www.museoromano.com

BIBLIOGRAFIA ROMA I ETRUSC

EL MEU ALUMNAT.

PER A TOT VOLSALTRES…Història de l’Art

IES Ramon Llull (Palma)Assumpció Granero Cueves

Education

15. EL PANTEÓ