Embed Size (px)
Citation preview
UNITAT III (1) DESENVOLUPAMENT
I MEDI AMBIENTLA CONTAMINACIÓ
DESENVOLUPAMENT = possessió d'un conjunt de mitjans que permeten fer créixer de manera adequada i permanent les capacitats bàsiques de les persones
Sempre hi ha interacció entre la societat i el medi ambientA partir de la revolució industrial augmenta l'impacte ambiental
- Més consum energia- Més població- Més contaminació / Més residus- Més consum de recursos
IMPACTE AMBIENTAL Incidència de les activitats humanes sobre el medi (la natura)
Problemes Mediambientals
Contaminació
Degradació Biosfera
Atmosfera
Hidrosfera
Sòl
Desforestació
Erosió
Desertització / Desertificació
Pèrdua biodiversitat
Residus
LA CONTAMINACIÓ
Contaminació. Alteració d’un medi per la presència de matèries estranyes, per una variació important de la proporció de substàncies habituals o per l’alliberament incontrolat d’energia o éssers vius. És conseqüència d’alguna activitat humana. Pot danyar persones o el medi ambient
Emissió de substàncies contaminants És un risc antròpic, tot i que provoca també riscos induïts,
causats o amplificats per la contaminació
Dues grans causes de la contaminació- Combustió d’hidrocarburs- Activitats industrials (són el paradigma de l’impacte ambiental)
-
- Índex elevadíssim de consum de recursos i energia- Degraden el medi
- Construcció d’infraestructures- Accidents- Emissió de contaminants (aire / sòl / aigua)
-
Sobretot - Indústries de base- Centrals tèrmiques
La contaminació és un greu problema mediambiental.Cada cop hi ha més conscienciació al món desenvolupat.
La legislació obliga al trasllat indústries als cinturons industrials.
Cada cop més es traslladen indústries al Tercer Món, donada la manca de legislació ambiental, ampliant-se així l’impacte ambiental (Alang).
L'aire net és fonamental, indispensable, però a la vegada poc valorat.La qualitat de l’aire depèn de la concentració de determinades substàncies. Si arriben a un determinat punt, esdevenen perilloses.
Contaminants atmosfèrcis- Primaris. Procedència identificable (natural o antròpica)- Secundaris. Reacció a l’atmosfera a partir de contaminants primaris
LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA
Principals contaminants atmosfèrics:(Cal considerar que són difícils d’agrupar, car hi ha molts)
- Òxids de carboni = diòxid (CO2) i monòxid (CO)
-
- Òxids de sofre = diòxid de sofre (SO2) i triòxid de sofre (SO3)
-
- Òxids de nitrògen = ò. nítric (NO), diòxid (NO2) i ò.nitrós (N2O)
-
- Compostos orgànics volàtics = CFC (forat d’ozó)
-
- Calor- Soroll
Actualment,
- Majors nivells de contaminació als centes urbano-industrials.- Majors nivells d’emissions als països rics (sobretot EUA) i cada cop més a les potències emergents (sobretot Xina)
En el futur,Es preveu un augment dels nivells de contaminació, baixant així la qualitat de l’aire.
- S’estabilitzaran les emissions als països rics.- Augmentaran les emissions als països pobres.
Cal sempre considerar que les emissions contaminants són locals, tot i que els efectes poden ser també regionals o globals
Escala local
Escala regional - Pluja àcida
Escala global
- Clima urbà
- Boirum (smog)
- Contaminació acústica
- Forat capa ozó
- Efecte hivernacle i Canvi climàtic
Efectes
Greu contaminació atmosfèrica (costa xinesa)
Contaminació Atmosfèrica. Incidència escala local.
- Clima urbà- Contaminació acústica- Boirum / Smog
El clima urbà
Baixa la qualitat de l’aire a les ciutats, la qual cosa provoca més problemes cardio-respiratorisTambé es crea un microclima
- Més nuvolositat- Més humitat- Més temperatura
contaminació acústica
Excés de soroll provoca problemes d'estrés, imsomni......
Llei catalana, 2001
boirum o smog
Smog industrial i smog fotoquímic, detectat per primera vegada a Londres.
Boirum fotoquímic, bàsicament a les ciutats provocat pels cotxes.La llum reacciona amb els gassos emessos pels cotxesEs crea una mena de boira en la que hi ha ozó, molt perjudicial
a baixa alçada)
a
Avui dia és un greu problema a les ciutats del sud (Mèxic)
A
No hi ha mesures de control, hi ha un creixement caòtic i un gran nombre de cotxes
Contaminació Atmosfèrica. Incidència escala regional.
- Pluja àcida
Pluja àcida
Durant la seva formació i el seu descens de la pluja absorbeixcontaminants.
Es dóna la combinació de diversos elements, formant-se de compostos químics molt perjudicials:
- Per al medi natural- Per a les edificacions
Combustió de combustibles fòssils, sobretot carbó, ocasionen emissions de SO2 (sofre) i nitrogen (N).
Les emissions reaccionen amb O, H2O i amb la llum.
El resultat és la formació d’àcids (sobretot sulfúric i nítric).
Els àcids precipiten en forma de pluja o neu, i ocasionen greus danys a edificis, boscos, agricultura, medi aqüàtic...
Efectes primer detectats a Europa i Nordamèrica, ara també a Àsia, Amèrica Ll. i Àfrica.
= S'han incrementat les emissions.= La circulació de l'aire amplifica els efectes.
Caldria reduir emissions d’anhídric sulfurós i òxid nitrós. El problema és que això representa una gran despesa.
Forat de la capa d’ozó
L'ozó és vital, ja que actua com a filtre, protegint-nos dels raigs ultraviolats . És a dir, fa possible la vida a la terra.
La debilitat de la capa d’ozó fa que augmenti la radiació ultraviolada:- Augmenta el càncer de pell- Augmenten els problemes oculars- Es dificulta la fotosíntesi
Contaminació Atmosfèrica. Incidència escala global.
- Forat de la capa d'ozó- Efecte hivernacle i canvi climàtic
Forat constatat des del 1980 a l’Antàrtida (ara també a l’Àrtic)
La causa són les emissions de clorofluorocarbonats (CFC), que destrueixen l’ozó.
L'alarma internacional generà la creació del PNUMA(Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient)
Es celebraren diverses cimeres:- Conferència de l’Haia- Cimera de Rio (1992)
Les conclusions són clares: Cal reduir les emissions de CFC.
L'efecte hivernacle i el canvi climàtic
Està canviant el clima del món?
De manera natural hi ha cicles. Sembla que ara l’home els accelera
A partir de la R.Industrial es dóna un gran augment de les emissions i concentracions de CO2. La principal causa és la crema de combustibles fòssils.
L'augment de CO2 provoca un escalfament atmosfèric, un augment de la temperatura de la terra.
Es calcula que en el 2075 la temperatura de la terra es pot incrementar entre 1,5ºC i 4,5º C.
Què provoca l'efecte hivernacle?
Les emissions de determinats gasos (gasos d'efecte hivernacle). El més destacat és el C02 (també destaca el metà, els òxids de nitrogen...).
L'efecte hivernacle provoca un augment de temperatures, ja que els gasos d'efecte hivernacle atrapen les radiacions solars.
L'efecte hivernacle ocasiona un canvi climàtic global.
Quines conseqüències tindrà el canvi climàtic?
Cal considerar:- Les conseqüències ecològiques.- Les conseqüències econòmiques.- Les conseqüències demogràfiques i socials.
Conseqüències ecològiques.
- Augmentarà l'evaporació de l’aigua- Depenent de les zones del món:
- S'incrementaran les precipitacions (més violentes)- S'intensificarfan les sequeres
- Disminuirant les precipitacions de neu- Es fondrà el gel en les glaceres i els pols- Augmentarà el nivell de l’aigua el mar
- Fusió del gel- Expansió tèrmica de l’aigua
- S'inundaran algunes zones de la terra (illes, costes)- Es produiran extincions i canvis en la distribució d’espècies - Augmentarà la incidència de les malalties tropicals
Conseqüències econòmiques.
Informe Stern (encarregat pel govern britànic)
Si no es prenen mesures correctores, el 2050 pot produir-se un crac econòmic, comparable a l'impacte de les dues guerres mundials.
Cal evitar el desastre econòmic amb mesures correctores.
Conseqüències demogràfiques i socials.
Les previsions parlen que el 2050 podrien haver 200 milions de desplaçats, que haurien perdut les seves llars com a conseqüència de les inundacions).
Haurem de canviar la nostra forma de viure, basada en el malbaratament de tota mena de recursos.
Sobretot, haurem de replantejar-nos el model energètic.
L’AIGUA DOLÇAL'AIGUA és fonamental (indispensable) però en general també és poc valorada.
Cal considerar que es tracta d'un bé escàs car només un 3% és dolça (80% als pols).
Actualment, destaquen dos grans problemes:- L'augment del consum- La contaminació
LA CONTAMINACIÓ I ELS PROBLEMES DE LA HIDROSFERA
Augment del consum
Cada cop hi ha més consum. Ara consumint 35 vegades més que al segle XVIII.
Al món, en general, el consum de l'aigua es distribueix:- Agricultura (65%-70%)- Indústria (25%)- Consum domèstic (5%-10%)- Cada cop destaca més també la utilització lúdica i turística
La sobreexplotació pot portar al desastre ( Mar d’Aral)
Contaminació
L’aigua té una capacitat natural d’autodepuració. Si aquesta es supera, aleshores es contamina.
Origen de la contaminació de les aigües:- Fonts naturals- Fonts d’origen humà:
- Industrials (molt perillosos, com els metalls tòxics)
-
- Urbans (residus orgànics, àcids...)
-
- Agrícoles (fertilitzants, pesticides, purins...)
-
- Navegació (marees negres...)
-
Causes de la contaminació- Consum excessiu (augmenta la concentració de contaminants)- Abocaments:
- focus puntuals d’emissió- contaminació difusa
- Substàncies que no són descomposables- Aigües amb més temperatura (contaminació tèrmica)
-
- Matèria orgànica, fertilitzants (eutrofització)= Destrueix la qualitat de l’aigua per excés de nutrients
Cal diferenciar segons a on es produeix la contaminació:- Aigües superficials- Aqüífers- Mars i oceans
Contaminació de les aigües superficials
Els llacs i rius reben abocaments agrícoles, industrials i urbans, sobretot a la vora de les grans concentracions humanes.
Molts grans rius són biològicament morts- Europa de l’est- Cada cop més a Àsia i Llatinoamèrica- Certa millora a Europa occidental i Amèrica del Nord
Al món occidental hi ha una certa millora qualitat dels rius:- Hi ha més conscienciació social- Hi ha legislació (castiga abocaments, obliga a depurar)
= Recuperació del Besòs- Hi ha menys indústria contaminant
= Problema dels abocaments puntuals
A Catalunya, cal depurar les aigües abans d’abocar-les:1991, Generalitat (Pla de Sanejament)
Es crea la Xarxa de depuradoresS'aplica el qui contamina, paga
Per controlar la qüalitat de l’aigua:- ISQA (0 a 100)
-
- Bioindicadors
Contaminació dels aqüífers
Aqüífers (aigües subterrànies)- Reserva 100 vegades superiors a les superficials- Regulen les aigües superficials
Problemes:- Explotació excessiva- Contaminació
- Explotació excessiva (supera capacitat de recàrrega natural)La renovació és molt lenta
Provoca:- Esgotament- Salinització (prop del mar)
-
- Contaminació - Puntual (residus, pous sèptics)
-
- Difusa (ús excessiu de fertilitzants, pesticides)
-
= Infiltració d’aigua contaminada- Ramaderia (residus / purins)
-
- Agricultura (fertilitzants)
-
- IndústriaEls aqüífers són molt vulnerables a la contaminacióLa seva depuració és difícil i costosa
Zones amb sobreexplotació aqüífers / salinització UE
L'Aigua en Espanya, un recurs escàs
Per conca hidrogràfica entenem el conjunt de terres i aqüífers que aporten les seves aigües al curs d'un mateix riu.
Les conques fluvials s'ordenen d'acord amb els vessants on desenvoquen les seves aigües.
A Espanya hi trobem els rius del vessant:- Cantàbric i gallec- Atlàntic- Mediterrani
Excepte els rius del nord d'Espanya, la majoria dels rius són de règim fluvial irregular, amb crescudes en èpoques de desglaç o pluges i forts estiatges.
Els recursos hídrics
Les confederacions hidrogràfiques són entitats adscrites al Ministeri de Medi Ambient que gestionen els recursos hídrics del territori que se'ls ha assignat.
A Espanya els recursos hídrics disponibles (43340 hm3) són superiors a les demandes totals (37029 hm3). Tot i això, és un marge escàs i són recursos desigualment repartits.
Pel que fa a la distribució dels recursos hídrics:
● Són importants a les confederacions del Nord, Duero, Tajo i Ebro.
● Es troben en un relatiu equilibri en les del Guadiana, Pirineus orientals, Xúquer i Canàries.
● Són clarament deficitàries en les del Guadalquivir, Sud, Segura i Balears.
Les demandes d'aigua
Els dos usos de l'aigua més importants són:● Agrícoles i ramaders● Urbans i industrials
Usos agrícoles i ramaders
Consumeixen el 80% dels recursos, i la demanda augmenta per l'increment dels regadius (14% de la superfície conreada, aporten el 50% del valor de la producció agrària). La manca d'aigua, sobretot a la mediterrània, fa que s'explotin els aqüífers (extracció per bombeig).
Malauradament, les activitats agrícoles i ramaderes ocasionen una important contaminació dels recursos hídrics per l'ús d'adobs químics, pesticides i purins.
S'intenta reduir el consum millorar les canalitzacions o introduint millores en el reg.
Usos urbans i industrials
La indústria necessita aigua per als seus processos de producció, refrigeració de la maquinària o per netejar i eliminar residus.
La provisió d'aigua domèstica (o de boca) és prioritària i ha de ser de bona qualitat (potable).
De mitjana, es consumeixen uns 200 l al dia. L'elevat consum i la manca de recursos fa que algunes localitats pateixen restriccions en èpoques de sequera.
La urbanització en zones litorals i el boom turístic agreuja el problema de la manca d'aigua durant els estius (la màxima demanda coincideix amb la menor disponibilitat).
Les polítiques hídriques
Les polítiques hídriques estan orientades a obtenir aigua.
Es poden diferenciar: - La política de transvassaments- La dessalinització d'aigua del mar- La recuperació dels aqüífers- Els plans de sanejament dels rius
La política de transvasaments
Moltes ciutats s'abasteixen mitjançant petits transvasaments.
Els grans transvasaments, que impliquen portar aigua a llargues distàncies, són problemàtics:
- Necessiten grans obres i inversions- Es perd molta aigua per l'evaporació- Sovint topen amb un gran rebuig social- Poden tenir conseqüències molt greus sobre el Medi Ambient
Un clar exemple va ser el polèmic Pla Hidrològic Nacional.
La dessalinització de l'aigua del mar
Es fan plantes dessalinitzadores per abastir les ciutats. L'aigua obtinguda és de bona qualitat, però el procés resulta car i consumeix molta energia.
A Espanya funcionen plantes a Canàries i Almeria, i s'estan construint noves instal·lacions a la costa mediterrània.
La recuperació dels aqüífers
Els aqüífers s'exploten a partir de la perforació de pous, sobretot en zones amb manca d'aigua, com les terres mediterrànies.
La sobreexplotació provoca una disminució del nivell, la dessecació total o parcial d'àrees humides i la salinització.
També cal considerar els desastrosos efectes de la contaminació.
Per tot plegat es vol prioritzar la recuperació dels aqüífers.
Els plans de sanejament dels rius
Els plans de sanejament dels rius volen reduir el deteriorament de la qualitat de les seves aigües.
Es vol controlar els abocament i instal·lar plantes depuradores d'aigua.
Aquestes mesures han permès la recuperació d'alguns rius claveguera, com ara el Besòs.
L'Aigua a Catalunya
A Catalunya hi ha un gran desequilibri entre la distribució de la població en el territori i la disponibilitat dels recursos hídrics.
Catalunya té una demanda anual de 3100 hm3. La ramaderia i l'agricultura són les activitats que més consumeixen, tot i que en una proporció inferior a la resta d'Espanya. En canvi, hi ha percentualment més demanda urbana i industrial.
Cal diferenciar entre la conca de l'Ebre i les conques internes.
● La conca de l'Ebre té el 60% dels recursos hídrics explotables, tot i que només viu el 8% de la població catalana. Destaca el consum agrícola i ramader.
● Les conques internes concentren el 92% de la població, tot i que únicament hi ha el 40% dels recursos hídrics. Destaca el consum industrial i urbà.
Clarament hi ha un dèficit en l'abastiment de les conques internes, motivat tant pel règim de precipitacions com per la manca d'inversions.
La sequera del 2008 disparà totes les alarmes i motivà l'adopció de diverses iniciatives per garantir el subministrament en les conques internes:
- Instal·lació de plantes dessalinitzadores- Recuperació dels aqüífers- Millora dels sistemes de canalització i rec- Reutilització de l'aigua regenerada
En darrera instància la contaminació va al mar.
La contaminació del mar procedeix principalment de:- Abocament de residus urbans i industrials- Navegació (transport de petroli)
-
- Explotació minera i petrolífera
Les zones més contaminades són:- Les més properes a terra ferma
= són les més productives biològicament- Mars tancades (Mediterrani, Mar del Japó)
-
- Alta mar (abocament de residus molt perillosos)
LES AIGÜES MARINES
