Palau de Versalles

Documentació general

Nom: Palau de VersallesAutors: Louis Le Vau (1612-1670),Jules Hardouin-Mansart (1646-1708), André Le Nôtre (1613-1700). Charles Le Brun (decoració interiors)Cronologia: 1661-1710Tipologia: palau

Localització: Versalles (França)Estil: BarrocMaterials: pedra, marbre i miralls entre altres nobles.Sistema constructiu: arquitravat i voltatDimensions: 600 m aprox. (façana i ales laterals que donen al pati)

Context històric

El palau de Versalles va ser el gran palau dels reis de França, situat a la ciutat que li dóna el nom a uns 20 km de París. El va iniciar Lluís XIII i el va fer ampliar Lluís XIV. Aquest rei representa millor que cap l’absolutisme que es va anar imposant al segle XVII a les corts europees. El Palau de Versalles va ser el símbol d’aquest poder absolut. La més famosa de les estances és el Saló dels Miralls. Lluís XIV va deixar París i va decidir construir Versalles, com una petita ciutat allunyada dels problemes. Van haver-hi diverses etapes constructives:

Primera etapa (1661-1668): Seria un palauet de cacera al que se’n van afegir dues ales laterals que, en tancar-se va conformar la plaça d'armes.

Segona etapa (1668-1678): Lluís XIV va traslladar la cort a Versalles definitivament. Va fer construir els tres pisos i les escultures que el rematen.

Tercera i última etapa (1678-1680): És l'ampliació realitzada per Mansart el qual va construir la Capella Reial.

Al segle XVII França s’havia convertit en la gran potència europea, desplaçant a Espanya.

Imatges del Rei Sol

Jules Hardouin- Mansart, el principal arquitecte del palau.

Charles Le Brun, responsable de la major part de la decoració interior

Anàlisi formal: Elements de suport i suportats

Murs, columnes i pilastres fan la funció de càrrega.

Les cobertes són planes o voltades, segons l’estètica de cada recinte.

La Capella Reial té sostre de creueria amb una capçalera semicircular.

Espai exterior

Té dues façanes:La principal a la banda que dona a la ciutatL’altra que s’obre al jardí (oest), amb les dues ales que s’estenen als dos costats de l’edifici. Tot fa més de 600 m de longitud.

El conjunt de les façanes és clàssic, sobri i majestuós, amb volums definits i harmonia entre els elements que les conformen.

Tot i ser producte de dues ampliacions, manté l’estructura inicial dividida en 3 cossos: el basament o part inferior, el cos principal, caracteritzat per la repetició de pilastres i columnes jòniques gegantines que emmarquen les immenses portes finestra i el cim, un àtic coronat per trofeus.

Predomina l’horitzontalitatLa monotonia la trenca un enginyós sistema d’entrants i sortints de la façana que compensen la línia horitzontal i li donen ritme i moviment.

Exterior de la Capella Reial

El pati de marbre és la part més antiga del palau, es troba a la façana que dona al poble de Versalles.

L’edifici actua com a separació entre el món urbà i la natura “ordenada” dels jardins. Els projectà el paisatgista Le Nôtre.

Tenen un traçat pràcticament geomètric i són a banda i banda d’un eix longitudinal central imaginari que s’allarga més enllà de la vista i que vol donar la sensació d’infinitud. És un disseny molt racional

Estan ocupats per boscos, canals, estanys, camins, rotondes, estàtues, fonts.

També hi ha edificis, com el petit i el gran Trianon,

El gran Trianon,El petit Trianon,

El palau està plenament integrat en el paisatge, subordinant-se a l’eix i convertint-se en el fons del parc quan s’hi arriba des dels jardins.

L’interior s’articula al voltant d’una escala construïda al cos central del palau, lloc on hi ha les habitacions del rei i la reina. Hi ha un pati central en forma d’U esglaonada i obert, com era típic a França.

Espai interior

Als dos costats del pati i del cos central s’estenen dues grans ales, a les quals hi trobem diversos patis interiors. A la part esquerra hi havia la zona de residència dels prínceps i nobles, i a la dreta les oficines i ministeris.La majoria de les sales interiors són rectangulars i molt il·luminades, adaptades a la funció que desenvolupaven. La decoració interior és d’estil rococó.

Uns 600 m

Planta del cos central del palau

Hi destaca la Capella Reial, de Mansart, mostra del Barroc tardà francès. Té més caràcter reial que religiós. Capçalera semicircular i tres grans naus. Es divideix en 2 pisos: l’inferior, amb arcades sobre pilars, reservat a cortesans i a la noblesa, i el superior, que comunicava directament amb les dependències reials, més esvelt i amb una elegant columnata.

Decoració preciocista i acurat estudi de la direcció de la llum.Contrast entre la pedra blanca i el blau dels frescs de caire il·lusionista dels sostre anticipen l'estètica de les properes dècades.

La Capella Reial va ser construïda per Hardouin Mansart. El sostre està profusament decorat, seguint l’estètica de l’època del Rei Sol. A la galeria de dalt s’hi situava el tro del rei, i era reservada als membres més destacats de la cort.

La Galeria dels Miralls és un afegit al cos central de l’edifici. La decorà Le Brun, representa el màxim refinament artístic. Té 75 m de llarg. Al costat que dona als jardins els murs han desaparegut per uns grans finestrals que es corresponen a l’altra banda amb enormes miralls que reflecteixen la claror, dels sol i les espelmes, creant un gran joc de llums. Això afavoreix la integració dels paisatge interior i exterior.

Està situada en la façana posterior, la que dona als jardins. Té 17 balconades entre arcs de mig punt, que a l’altre costat es corresponen amb els miralls. Les pilastres, de marbre roig, tenen bases i capitells daurats, color que hi abunda.

Interpretació

El palau de Versalles havia de ser la residència de Lluís XIV i de la seva cort. Per la seva grandiositat i sumptuositat va ser un element important de propaganda de la monarquia absoluta de l’esmentat rei, així com la mostra el poder i l’hegemonia de França a Europa en aquells moments.

Lluís XIV, el Rei Sol, és la personificació més clara del poder absolut, gairebé diví. La seva identificació amb l’astre solar era total. La seva jornada transcorria de manera paral·lela a la trajectòria del sol.

El palau es construí d’acord amb aquesta concepció. L’habitació del rei era al cor del palau, al costat del pati de Marbre, al centre de l’eix est-oest. A partir d’aquí tot s’estructurava segons els seu recorregut diari, i era accessible als cortesans o no en relació a la seva jerarquia.

Cambra de la reina i cambra del rei

Establí una nova concepció d’urbanisme “a la francesa”. És un “urbanisme obert” pel seu contacte amb la natura i concep els espais, jardins i edificis, com un tot unitari en el qual es complementa cada part. Tot l’espai arquitectònic és en realitat l’ampliació d’un antic palauet de Lluís XIII.

Els jardins eren plens d'instal·lacions líriques, edificis de lleure, fonts, glorietes i grups escultòrics. Eren l’escenari ideal per les grans festes que s’hi celebraven.

La influència de la dona es nota en la decoració interior i l’etiqueta de les cerimònies. És un edifici carregat de significacions i simbolisme: símbol del poder del monarca, seu del govern i exemple de centralització política, ja que des de Versalles es dominava tota França.

Funció

L’arquitectura del Gran Segle (XVIII) francès era més palatina i cortesana que religiosa. França, potència hegemònica de l’època, marcà la pauta a tot Europa durant el regnat de Lluís XIV, el qual explotà a consciència el valor propagandístic dels palaus. Els de Versalles havia de fer evident el gran poder del règim absolutista, i ho va fer a través d’una art sumptuós als interiors i uns exteriors que mantenien el sentit de l’equilibri i la mesura amb una estètica gairebé clàssica.

També tenia una funció més pràctica, era el centre administratiu del regne, ja que en el palau hi havia els ministeris.

Els noms dels salons també tenen molt de simbolisme, relacionats amb la mitologia clàssica. També hi ha moltes pintures de batalles.

Escultura del Saló de Venus, quadre del saló d’Apol·lo i llit del saló de Mercuri

Entorn i integració urbanística

Palau i jardins formen una unitat, com hem vist, i es complementen entre si. La riquesa i l’ordre arquitectònics, també els trobem als jardins, on s’ha manipulat la naturalesa (paisatge humanitzat). El palau és un nexe entre el poble de Versalles i la natura, representada en els jardins, boscos., estanys, etc.

Models i influències

El palau de Versalles es convertí en un nou model arquitectònic per a tots els palaus europeus del segle XVIII, a més de ser el millor exponent del Gran Siècle francès.

Palau d’Aranjuez

Palau Reial de Madrid

Fets històrics al palau de Versalles

Reunió dels Estats Generals i Sala del Jurament del Joc de Pilota

Coronació de Guillem I i proclamació del II Reich

Firma del Tractat de Versalles en acabar la I Guerra Mundial