Sacrifici d’IfigèniaAutor: desconegut

Data: segle I Estil: romà imperialTècnica: mosaic Suport: mur (55 alt x 60 ample)Lloc original: Procedent de

l’Empúries romana (Girona).

Lloc actual: Museu Arqueològic (Barcelona)

Emblema o part central d’un mosaic

d’opus vermiculatum.

Mosaic: element decoratiu format per la combinació de tesel.les (petits fragments regulars, quadrats, de pedra, vidre o ceràmica) de colors que creen diferents formes i dibuixos.

Algunes tècniques de mosaic són:

Opus tesellatum: tècnica en la qual les tesel-les, o fragments petits i regulars de pedra vidre o ceràmica, sempre de la mateixa mida, estan disposades de forma horitzontal i vertical creant un disseny en forma de reixa.

Opus vermiculatum: es fan servir les tesel.les quadrades per fer el disseny principal, seguint amb cura els contorns de la forma i ressaltant-los amb esteles posades en forma de cuc (vermis és cuc en llatí). Aquesta tècnica crea un efecte d’halo al voltant de la imatge principal.

ELEMENTS

PLAST ICS

L'Emperador Justinià (St. Vital de Ravenna)

El mosaic és un procés laboriós.

calç/ guix/ morter

suport

tesel·les

Opus tessellatum Opus sectile (Peces diferents mides)

Opus vermiculatum

Opus vermiculatum

Estil

Els mosaics revestien sobretot paviments (i parets), tant a les cases romanes com als edificis públics. A les cases servien per mostrar la riquesa i luxe dels seus propietaris. La tècnica del mosaic la varen continuar utilitzat els romans, igual que els grecs, tot i que aportaren l’opus sectile. El preferien utilitzar pel terra, i a les parets fer-hi pintures. Foren els bizantins el que l’utilitzaren definitivament per decorar els murs.

Els romans l’utilitzaren amb un gran sentit decoratiu, representant-hi escenes diverses, bàsicament mitològiques, però també motius geomètrics. Pensaven que durava més el mosaic a les parets que el fresc. El tractament dels volums i la forma de representar les escenes era completament pictòrica.

A la ciutat romana d’Empúries, d’on prové aquest mosaic, encara en hi ha en la seva ubicació originària. L’ús poc acurat de la perspectiva fa pensar que es tracta d’una obra del segle I.

Descripció i anàlisi formal

El color presenta canvis bruscos

La llum es distribueix uniformement per tot l’espaiNo focus únic

Intent de crear profunditat en cossos i vestits, en arbres situats al “fons”, utilitzant diferents tonalitats dins una mateixa gamma de color

Altar (envoltat de un crani de bou, d’un quadre,d’armes, etc.)

Criat (porta amb la mà dreta un vas sagrat d’or)

Agamèmnon rei de Micenes gest de dolor

IfigèniaVestit blanci cap cobert

Ulissès rei d’Ítaca

Calcant l’endeví

Menelau rei d’EspartaGest de dolor

Columna (escultures d’Apol·lo i d’Àrtemis.)

Tenda de campanya amb quatre rostres joves

Plataner

Àrtemis amb un cèrvol

Composició

Súnion

Manca perspectiva:

La deessa Artemis sembla sobre l’arbre

El criat de la safata desproporcionat respecta altres.

La tenda està situada tota al mateix pla

La columna no té volum...

No obstant:

Diferents tonalitats en cossos i robes volen donar sensació de volum.

Interpretació

Agamèmnon, rei de Micenes i cap de les forces gregues a la guerra de Troia, està a punt de sacrificar la seva filla Ifigènia a la deessa Àrtemis, intentant així recuperar el seu favor perquè els vaixells poguessin sortir cap a Troia, ja que un fort vent del nord no els ho deixava fer. La deessa estava enfadada perquè els grecs havien caçat una de les seves cérvoles sagrades. Això li comunica a Àgamèmnon l’endeví Calcant, que també apareix al mosaic. Per aplacar l’ira de la deessa el rei ha de sacrificar allò que més estimava. Testimonis de l’escena són alguns dels caps més destacats de l’exèrcit grec: Ulisses i Menelau.La història d’aquest mite l’explica d’Eurípides, però li dona un final diferent, ja que Ifigènia és substituïda en últim moment per un cèrvol, com a concessió de la deessa Àrtemis, tal com es veu a la part superior del mosaic.

Funció

És doble: decorativa (mostra la riquesa del seu propietari, com a element de luxe)i il·lustrativa del relat mitològic, que recorda el sentit tràgic de la vida i la recompensa que obté el que està disposat a sacrificar-se tant per la divinitat.

Diana de Versalles, còpia romana d’una obra grega

Eurípides

Màscara d’Agamèmnon (Micenes)

Context històric

Empúries fou primer un petit centre comercial grec, fundat en una illeta a la desembocadura del Fluvià (Palaiàpolis). Cap el 550 aC, els seus habitants es traslladaren a terra ferma, creant una nova ciutat, la Neàpolis. La seva situació privilegiada la convertí aviat en un important centre comercial. Fou la colònia grega més important de la Península Ibèrica.

Amb les guerres púniques (entre Roma i Cartago), Publi Corneli Escipió desembarcà a Empúries per iniciar la conquesta d’Hispània el 218 aC. Després de la conquesta Empúries va tenir autonomia, que li fou suspesa per Juli César, després de derrotar a Pompeu. César hi creà una nova colònia, de veterans de l’exèrcit, per controlar la zona. Aquesta es construí seguint un plànol típic de ciutat romana, i se li donà el nom d’Emporiae.

Publi Corneli Escipió

Moneda de Emporion

La ciutat romana d’Empúries encara no està tota excavada, només en un 20%. A la part est s’hi ha excavat algunes cases bastant grans, amb pati i nombroses dependències, jardins i mosaics, alguns decorats en blanc i negre, i pintures murals. En una d’aquestes cases s’hi va trobar el sacrifici d’Ifigènia, per la qual cosa es pensa que és del segle I, època en la qual Empúries encara tenia força activitat comercial.

Muralla romana d’EmpúriesMosaics de les cases

Forum romà

Cases romanes d’Empúries Catalunya romana