8. Orígens i consolidació del catalanisme (1833-1901)

Context InternacionalPrimera meitat segle XIX i fins Sexenni (1800-1868):

• Revolucions liberals: instauració de monarquies o repúbliques parlamentàries.

• Primera Revolució industrial: màquina de vapor • Economia capitalista• Societat de classes: burgesia i proletariat• Inici moviment obrer

Segona meitat segle XIX (a partir de 1868):• Etapa dels Imperialismes: Les potències europees (sobretot Gran

Bretanya i França) colonitzen Àfrica i Àsia. Lluita pel predomini.• Difusió del Romanticisme a Europa, moviment artístic i cultural que

reivindica la llibertat individual i nacional. • Irrupció dels Nacionalismes, que defensen el dret dels pobles a decidir

el propi govern i busquen en el passat les arrels nacionals. • Segona fase de la revolució industrial. Noves fonts d’energia: electricitat

i petroli.• Noves ideologies anticapitalistes: marxisme i anarquisme.

Context Espanya i Catalunya

• Regència de Maria Cristina i/o regnat d’Isabel II (fins 1868): Etapa de la revolució liberal a EspanyaCatalanisme cultural: Interès per la història, la literatura,les tradicions i el dret civil català (Renaixença).

• Sexenni democràtic (1868-1874) i/o Primera etapa de la Restauració (regnat d’Alfons XII i regència M. Cristina).Catalanisme polític: Reivindica una reforma en profunditat de l’estat i aspira a l’autonomia deCatalunya.

CATALANISME

CULTURAL1830-1868 aprox.

POLÍTICa partir de 1868

Interès per la històriaLa literatura, les tradicions

I el dret civil català

Reivindica una reformaen profunditat de l’estat il’autonomia de Catalunya

Federalistes (Pi i Margall)Dècada 1870

Progressistes (Valentí Almirall Dècada de 1880

Conservadors (Torras i Bages)Dècada de 1890

RENAIXENÇA

LITERÀRIA:Jocs Florals

POPULAR:Cors de Clavé

Teatre de Pitarra

CATALANISMEPOLÍTIC

D’ESQUERRES CONSERVADOR

Valentí Almirall

Acció políticaespecíficament

catalana al marge delspartits estatals

Josep Torras i Bages

Catalanisme d’arrels cristianes

L’esperit de CatalunyaReposa en la

Família, la propietatI la religió

Bases de Manresa(1892)

Programa reivindicatiu:Llengua, Dret Civil,Divisió Comarcal

Proteccionisme econòmic

Memorial de Greuges(1885)

1. UNA NOVA CULTURA

CATALANISTA

1.1 La persistència de la identitat catalana

• Catalunya va perdre les seves institucions polítiques (Generalitat, Corts i Consells municipals), abolides per Felip V després de la Guerra de Successió (1714). La llengua i la cultura van ser prohibides i es va iniciar un procés de centralització administrativa identificada amb la llengua i la cultura de Castella.

• A l’inici del segle XIX, el català encara es manté com a llengua de parla quotidiana entre la majoria de la població i també els costums i tradicions.

1.2 La Renaixença literària i cultural

• Renaixença: moviment cultural iniciat a Catalunya durant la dècada de 1830, com a reivindicació de l’ús públic i cultural de la llengua catalana.

• 1859 Primers “Jocs Florals”, certamen literari que servia de plataforma per difondre la llengua i la literatura catalanes. Reivindica el català com a llengua de cultura.

Oda a la Pàtria

Bonaventura Carles Aribau i Farriols (1798-1862) va escriure aquest poema a Madrid per a felicitar al banquer Gaspar de Remisa (1784-1847). Va ser publicat l'any 1833 en el diari "El Vapor".És un cant d'enyorança de Catalunya i d'exaltació de la llengua. Va ser considerat com l'iniciador del Romanticisme català i del fenomen de "La Renaixença".

• Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,

oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia

dels núvols e del cel de lluny vos distingia

per lo repòs etern, per lo color més blau.

• Adéu tú, vell Montseny, que des ton alt palau

com guarda vigilant cobert de boira e neu

guaites per un forat la tomba del Jueu,

e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

• …

La Renaixença popular• Moviment paral·lel a la Renaixença literària que reivindica

el català de les classes populars.• Tradició de literatura i teatre populars, que tractaven

temes quotidians.• Josep Anselm Clavé, fundador dels Cors de Clavé, Abdó

Terrades i Serafí Soler “Pitarra”, autor d’obres de teatre mols populars i representades van ser els fonaments d’aquest moviment.

• Cap a finals del segle, ambdós corrents (literari i popular) es van ajuntar en defensa de la llengua catalana.

• Els jocs florals es van popularitzar i van esdevenir una festa cívica en defensa de la llengua i la cultura pròpies.

• Van sorgir personatges molt importants de la nostra cultura com Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà.

• També sorgeixen publicacions en català: La Renaixença, Diari Català, La Tramuntana, L’esquella de la Torratxa. Importants difusors de la cultura catalana.

RENAIXENÇA

LITERÀRIA POPULAR

Jocs Florals Mn. Cinto Verdaguer

Angel Guimerà

Josep Anselm Clavé(Cors de Clavé)

Serafí Soler “Pitarra” Teatre popular

Els Jocs Florals Són certàmens literaris que esdevenen promotors i

difusors d'una llengua.Van ser instituïts a Tolosa de Llenguadoc (França) l'any 1323 i es van celebrar fins al 1484. Hi participaven també

trobadors i poetes catalans. Després de diverses temptatives, al 1393, es van instaurar a Barcelona fins les

darreries del segle XV sota l'auspici dels monarques d'Aragó.

Els Jocs Florals de Barcelona van tornar a instaurar-se el 1859 amb el lema Patria, Fides, Amor, en al·lusió als tres premis ordinaris: la Flor Natural o premi d'honor, que

s'atorgava a la millor poesia amorosa, l‘Englantina d’or a la millor poesia patriòtica i la Viola d’or i argent al millor

poema religiós. El guanyador de tres premis ordinaris era investit

amb el títol de Mestre en Gai Saber.

Canigó, de Mn. Cinto Verdaguer

Cors de Clavé

• Fundats per Josep Anselm Clavé.• Cors d’homes, de les classes populars, la majoria analfabets.

• Clavé els ensenyava a cantar a les hores de lleure, en sortir de la feina.

• Es van fundar molts Cors de Clavé arreu de Catalunya.

• Les flors de maig és una de les seves composicions més conegudes.

SÍMBOLS DELA NOSTRAIDENTITAT

COL·LECTIVA

LES QUATREBARRES

ELS SEGADORSL’ONZE DE SETEMBRE

LA SARDANA

Origen de laBanderacatalana

Himne NacionalDe Catalunya

Diada NacionalDe Catalunya

Dansa tradicionalDe Catalunya

2. ELS INICIS DEL CATALANISME POLÍTIC

2.1 La crítica al centralisme• Espanya: estat liberal basat en la centralització

política, econòmica, administrativa, jurídica i militar.

• Alguns sectors progressistes catalans discrepaven d’una centralització tan radical i demanaven més atribucions pels ajuntaments i diputacions.

• Bullangues (1835-1843): primera mostra de l’oposició al centralisme. Anticentralistes, federals i populars.

• Dècada Moderada (1844-1854): augment del centralisme i política d’ordre públic molt dura que va comportar la declaració de l’estat de guerra a Catalunya en diverses ocasions. Això provoca que fins i tot els sectors més moderats estiguessin descontents de les polítiques del govern central i reivindiquessin el particularisme català.

2.2 El federalisme• El federalisme sorgeix durant la dècada del 1840, del republicanisme

i és liderat per Abdó Terrades.• 1868 Fundació del Partit Republicà Federal (Pi i Margall), amb

suport de la petita burgesia i el proletariat industrial. Gran expansió durant el Sexenni.

• Marc teòric: Espanya és una nació que ha de garantir la plena participació dels ciutadans, l’exercici de les llibertats, la protecció dels drets i la igualtat jurídica. En conseqüència, l’estat federal ha de ser el resultat de la unió voluntària dels diferents pobles o regions de la Península.

• Pacte Federal de Tortosa 1869 : document per impulsar un estat federal espanyol que tingués en compte la realitat històrica de l’antiga Corona d’Aragó.

• Primera República (1873) : s’intenta estructurar un estat federal i es fa un projecte de constitució federal. El seu fracàs va fer perdre influència el republicanisme.

• Restauració (1874-1898): proposta d’un projecte de Constitució de l’Estat Català dins la Federació Espanyola (1883).

• Divergències internes entre els federals• El Partit Republicà Federal va entrar en decadència a la mort de Pî i

Margall (1901).

2.3 Valentí Almirall i el Centre Català• Defensa l’acció política específicament catalana al

marge dels partits d’àmbit estatal.• 1880 Primer Congrés Catalanista • 1882 Funda “Centre Català”, partit polític catalanista• 1883 Segon Congrés Catalanista• 1885 El Memorial de Greuges, document presentat a

Alfons XII que constitueix el primer manifest polític unitari del catalanisme. Denunciava el centralisme. Defensava el proteccionisme i el dret civil català.

• 1886 Publicació de “Lo catalanisme”, base ideològica del catalanisme progressista o d’esquerres. En ell defensa la creació d’un partit polític catalanista i interclassista.

• Fracàs del projecte. Almirall va perdre influència en el catalanisme.

2.3 La Lliga de Catalunya i el Missatge a la Reina Regent

• 1887 Fundació de la “Lliga de Catalunya”, escissió de Centre Català de Valentí Almirall.

• Caràcter més conservador.• Reivindicacions: oficialitat del català, defensa

del dret civil català, proteccionisme i política exclusivament catalanista.

• 1888 Missatge a la Reina Regent, document adreçat a la reina Maria Cristina on es demanava l’autonomia de Catalunya.

3. EL CATALANISME CONSERVADOR

3.1 El catalanisme tradicionalista

• Durant la revolució liberal, el clergat català s’havia incorporat al carlisme.

• Durant la Restauració, el clergat català es va apropar al catalanisme conservador.

• Josep Torras i Bages, bisbe de Vic, defensa un catalanisme d’arrels cristianes.

• 1892 Publica “La Tradició Catalana”, on explica que l’esperit de Catalunya es troba en la família, la propietat i la religió.

3.2 La formació de la Unió Catalanista

• 1891 Fundació de la “Unió Catalanista” entitat que aplegava els diversos grups catalanistes comarcals existents. Era una federació de centres, associacions, ateneus i publicacions.

• Influeix en un àmbit territorial ampli, sobretot rural.

• Va tenir un paper important en la difusió del catalanisme.

3.3 Les Bases de Manresa

• 1892 Les Bases de Manresa va ser un document aprovat per la Unió Catalanista on es recollien els principis del catalanisme polític.

• Les principals reivindicacions estaven estructurades en 17 articles i definien un poder regional i la plena sobirania de Catalunya.

• Elements conservadors: restabliment d’institucions antigues, sufragi corporatiu...

LA FORMACIÓ DE LA LLIGA REGIONALISTA (1901)

4.1 L’impacte del 98 a Catalunya:

• La crisi del 98 va provocar el pas del catalanisme cap a l’acció política.

• La pèrdua de les colònies va provocar el desprestigi dels Partits Dinàstics.

• La incapacitat de regenerar el país d’aquests partits va afavorir les aspiracions polítiques del catalanisme.

• Consolidació d’una nova generació d'intel·lectuals i activistes que defensaven un programa polític i la creació d’un partit que es presentés a les eleccions com a estratègia per accedir a l’autonomia.

4.2 La candidatura dels quatre presidents

• 1899: tancament de caixes, protesta ciutadana a Catalunya que va consistir en no pagar els impostos al govern de l’estat.

• Fundació de la “Unió Regionalista”, partit polític catalanista format per burgesos i industrials catalans. Demanaven l’autonomia política i administrativa de Catalunya.

• 1900: Fundació del “Centre Nacional Català”, escissió de la Unió Catalanista. Format per joves professionals favorables de la intervenció del catalanisme en la política.

• 1901: “Candidatura dels quatre presidents” candidatura catalanista unitària (Unió Regionalista i Centre Nacional Català) que va guanyar les eleccions a Barcelona i va aconseguir 4 diputats regionalistes al congrés de Madrid.

4.3 La fundació de la Lliga Regionalista

• 1901: Fundació de la “Lliga Regionalista” primer partit polític catalanista que va aconseguir èxits electorals i va dominar la vida política catalana fins 1931.Format per la unió dels dos partits anteriors

• El diari “La Veu de Catalunya” va ser el seu principal òrgan de difusió.

• Enric Prat de la Riba va ser el seu principal líder.• Lluitava contra la corrupció i la ineficàcia del sistema

centralista de la Restauració. Estava a favor d’un reformisme polític que atorgués l’autonomia a Catalunya.

• Tenia el suport dels sectors benestants de la burgesia (industrials, comerciants i professionals) i també dels propietaris agraris.

• La Lliga Regionalista va obtenir 11 regidors a l’ajuntament de Barcelona.

• Els republicans i els catalanistes passen a ser les opcions polítiques majoritàries a Catalunya.

Conclusions: • Fins el segle XX el catalanisme polític no va tenir cap influència real en la política espanyola.

• La Lliga Regionalista va iniciar el camí cap a la representació política del catalanisme l’any 1901 amb l’accés a l’ajuntament de Barcelona d’onze regidors.

• Fins uns anys més tard no va tenir representants al Congrés de Diputats de Madrid.

Partits polítics i associacions catalanistes• Partit Republicà Federal (1868): partit fundat per Pi i

Margall que reivindica un estat federal “des de baix”, a partir de la sobirania dels territoris d’Espanya.

• Centre Català (1882): partit polític catalanista d’esquerres fundat per Valentí Almirall.

• Lliga de Catalunya (1887): partit catalanista d’esquerres, escissió del Centre Català.

• Unió Catalanista (1891): federació d’entitats que promou les “Bases de Manresa”. Catalanisme conservador.

• Unió Regionalista (1899): partit catalanista de caire regeneracionista, adherits al programa de Polavieja.

• Centre Nacional Català (1900): Escissió de la “Unió Catalanista”, partidaris de participar en la política.

• Lliga Regionalista (1901): primer partit polític catalanista que va aconseguir èxits electorals. Fundat per Enric Prat de la Riba. Burgesia catalana.

Documents reivindicatius del catalanisme:

• Memorial de Greuges (1885): document reivindicatiu del catalanisme d’esquerres presentat el rei Alfons XII.

• Missatge a la Reina Regent (1888): document reivindicatiu de l’autonomia de Catalunya elaborat per la Lliga de Catalunya.

• Bases de Manresa (1892): document reivindicatiu del catalanisme conservador

Bases teòriques:

“Lo catalanisme” (1886) : llibre de Valentí Almirall, base teòrica del catalanisme d’esquerres.

“La Tradició Catalana” : llibre escrit per Torras i Bages, base teòrica del catalanisme conservador i catòlic.“La nacionalitat catalana” : llibre d’Enric Prat

de la Riba, base teòrica del nacionalisme català.

Personatges:• Bonaventura Carles Aribau: autor de l’Oda a la Pàtria• Josep Anselm Clavé: fundador dels Cors de Clavé• Abdó Terradas: Escriptor i polític republicà federal• Frederic Soler “Pitarra”: autor teatral • Angel Guimerà: autor teatral vendrellenc. Terra

Baixa, Maria Rosa, Mar i Cel...• Jacint Verdaguer: poeta. Autor de l’Atlàntida,

Canigó...• Pi i Margall: fundador del Partit republicà federal• Valentí Almirall. líder del catalanisme d’esquerres• Josep Torras i Bages: bisbe de Vic i líder del

catalanisme conservador• Enric Prat de la Riba: fundador i líder de la Lliga

Regionalista

Premsa escrita:

• La Renaixença: setmanari i més tard diari catalanista conservador fundat el 1871

• Diari Català: fundat per Valentí Almirall el 1879• La Tramuntana: revista propera a l’anarquisme• L’esquella de la Torratxa: periòdic republicà• La Campana de Gràcia: periòdic republicà• La Veu de Catalunya: diari de la Lliga

Regionalista

5. Nacionalismes i regionalismes a l’Estat Espanyol

5.1 El regionalisme basc

• Reacció contra la pèrdua dels furs el 1876.• Procés d’industrialització de Biscaia.• Forta immigració, vista com una amenaça

per la identitat basca.• Moviment dels èuscars: defensa de la

llengua, la cultura i la tradició, amb un component religiós i de defensa de la societat tradicional.

Sabino Arana i el PNB.• Sabino Arana: impulsor del nacionalisme basc.• Principis: preservació de la raça basca, dels furs i de la religió.• Lema: Déu i lleis antigues• Defensa l’antiga societat patriarcal des d’una perspectiva antiliberal,

catòlica i tradicionalista.• Propugna la independència del País Basc.• Vol aconseguir la “puresa de la raça• Vol limitar la nova Euskadi només a l’ètnia basca.• Segons Arana, els responsables del retrocés de la identitat basca eren la

classe dirigent (burgesia industrial) com el socialisme obrer.• 1894 Es va fundar la Societat Euskalerria, origen del Partit Nacionalista

Basc (PNB).• Propostes inicialment per Biscaia, però extensives més tard a tot el País

Basc i Navarra.• Primers èxits electorals cap a finals del segle.• En els darrers anys, Arana va abandonar l’independentisme i va defensar

l’autonomisme dins el marc de l’estat espanyol..• Progrés electoral del PNB durant els primers anys del segle XX

PaïsosCatalans