Cristina Edo, Alex Aguilera, Juani Deyanira i Marc de Andres

CAPÍTOL 1Un 31 d’octubre quatre amics anaven en autocaravana i van sentir que la ràdio informava:

-S’ha produït un segrest!

De sobte, l’Àlex es va esverar. L’Àlex és una noia molt alegre i cordial, però mai està d’acord amb res.

Es va sentir un cop i l’Apolo va mirar pel retrovisor.

L’Apolo era un jove tranquil, intel.ligent, treballador i educat. Va veure que era en Nico, aquell noi tant despistat que s’havia donat un cop.

- Auu! –va exclamar en Nico.

CAPÍTOL 2Mentrestant, la Nina s’estava pintant les ungles perquè era una noia molt presumida, li deien Barbie.

Aleshores, es van sortir de la carretera i van desviar-se cap al voral i l’autocaravana va parar-se de cop. Van baixar per veure que passava;

- Què ha passat? –Va preguntar la Nina preocupada.

- No ho sé... – Va respondre L’Apolo.

Van començar a caminar durant hores en busca d’ajuda.

Quan ja portaven una estona en Nico va preguntar:

CAPÍTOL 3- On som?

- Calla! Si parles el camí es farà més pesat i llarg! – va respondre l’Álex.

De sobte, la Nina va ensopegar amb una pedra i quan anava a cridar, perquè s’havia trencat l’ungla, la pedra es va moure i es va veure un botó fluorescent.

L’Álex, curiosa s’hi va acostar i el va apretar. Una gran roca es va moure i es va obrir un portal a l’Inframon per on van caure tots.

Espantats i mirant al seu voltant observaven els rius de lava i les catarates de foc mentre un gran grup de zombis cremats s’acostaven cap a ells.

CAPÍTOL 4Horroritzats per l’aspecte dels habitants de l’Inframon van intentar fugir, però estaven envoltats. Una escletxa es va obrir sota els seus peus i van caure dins i submergint-se en la lava.

Es va sentir el claxon d’un camió que els va despertar.

Eren en una àrea de l’autopista, s’havien quedat allà després d’haver empenyat la caravana espatllada, estaven destrossats i s’havien adormit.

Van engegar l’autocaravana i la ràdio va informar: “Quatre joves que viatjaven en una autocaravana han desaparegut, no se’n sap res d’ells des de fa dos dies...”