ACTIVITATS
ECONMIQUES
A CATALUNYA

Pau Pujol CastiblanqueHivern 2015SO5 Geografia

EL SECTOR PRIMARI

El sector primari engloba totes les activitats que ens permeten obtenir recursos de la natura. Les activitats que entren dins la categoria sn:

1

Agricultura

Ramaderia

Pesca

Explotaci forestal

Caa

Piscicultura

EL SECTOR PRIMARI

ESTUDI AGRARI COMPARATIU DE DUES COMARQUES CATALANES

EL SECTOR PRIMARI

2

OSONA

Molts camps, molt grans

Poca densitat de poblaci

MARESME

Pocs camps, no molt grans

Molta densitat de poblaci

EL SECTOR PRIMARI

ESTUDI AGRARI COMPARATIU DE DUES COMARQUES CATALANESFent aquesta tasca hem pogut veure les diferents caracterstiques del conreu a les comarques d'interior i a les litorals. Les comarques de l'interior com Osona concentren la majoria d'explotacions i superfcie agrria utilitzada, degut a la baixa densitat de poblaci, el seu relleu i el seu clima. En aquestes comarques predomina el sec i els cultius herbacis en contrast amb les comarques litorals, on predomina el regadiu i els conreus llenyosos sn ms abundants que a les comarques interiors. Un altre punt interessant per desenvolupar s el rgim de tinena de les explotacions en les diferents comarques. Al Maresme hi ha ms explotacions de propietat que d'arrendament, malgrat que a Osona trobem el contrari. En canvi, la parceria s el rgim de tinena menys popular en les dues comarques. En conclusi, podem afirmar que el clima, la hidrografia, la densitat de poblaci i el relleu sn factors molt influents a l'hora de definir els conreus que es cultivaran a les diferents comarques, doncs les condicions del lloc han de coincidir amb les idnies per a tenir una bona collita.

3

EL SECTOR SECUNDARI

El sector secundari engloba totes les activitats destinades a transformar les primeres matries en productes elaborats. Est format pel bloc de la indstria i la construcci. Aqu pots veure de major a menor els sectors industrials ms importants del Maresme:

4

EL SECTOR SECUNDARI

ESTUDI D'UN ESTABLIMENT INDUSTRIALL'empresa Aretex S.A. va ser fundada el 1898 a Arenys de Mar, al Rial de Sa Clavella, 89, lloc on encara es troba. Forma part de la indstria txtil i de confecci (el sector industrial ms important com hem vist abans) i est especialitzada en gnere de punt. L'empresa consta d'una taller productiu de 10000 m2 i d'un centre de logstica de 4500 m2 i l'integra una plantilla fixa de 250 treballadors. T com a objectiu vendre la seva franqucia de complements CND by Cndor, que consisteix en peces de vestir de gnere de punt com ara mitjons, leotardos i complements per als petits, les quals sn exportades a ms de 25 pasos. Els seus productes es fabriquen noms amb material ecolgic com el cot, el lli, la seda o el bamb i fent servir tints que compleixen la normativa de la CEE amb totes les garanties.

5

EL SECTOR TERCIARI

El sector terciari engloba les activitats que es dediquen a prestar serveis i no a la producci de bns materials, com ara el turisme i els transports.Estudiarem el cas del turisme en la meva comarca: la Selva.

6

EL SECTOR TERCIARI

ESTUDI SOBRE EL SECTOR TURSTIC DE LA SELVALa Selva com a dest turstic ofereix molts atractius, el ms important dels quals s la seva costa, el primer tram de la Costa Brava, declarada dest turstic de l'any 2012 per la revista National Geographic Society. Les platges de Blanes, Lloret i Tossa sn els principals atractius pels turistes estrangers, i les ciutats abans esmentades s'han adaptat als turistes oferint molts festivals, concerts, fires, gastronomia d'alta qualitat i llocs per visitar com ara jardins botnics, nuclis antics d'importncia arquitectnica i histrica, edificis singulars... A l'interior de la comarca trobem molts castells i el Parc Natural del Montseny, on neix el riu Tordera, que ofereix paisatges idllics, una alternativa infravalorada al popular turisme de platja.La oferta turstica a la comarca s molt contrastada, doncs s'acumula al litoral i prcticament desapareix a l'interior. La clau per a atraure molts turistes s la diversificaci, i crec que el turisme s'ha basat massa en la costa quan hi ha molts altres llocs i tipus de vacances atraients a la Selva.

7

LA SELVA, TERRA DE CONTRASTOS

LES CIUTATS

ELS PROBLEMES URBANSLes ciutats estan en continu creixement i canvi i aix provoca que apareguin diferents problemes en les urbs:

1. EL VALOR DEL SL: el terreny s limitat i no es pot moure, i el seu preu varia segons la localitzaci i la llei de la oferta i la demanda, cosa que pot provocar grans variacions en el seu preu.2. TRANSPORTS I INFRAESTRUCTURES: el gran nombre d'habitants reclama i necessita ms vies de circulaci i ms serveis com ara transports pblics, hospitals i escoles, que han de poder cobrir a tots els habitants.3. EL PROVEMENT: una ciutat no s autosuficient, sin que necessita que li subministrin energia, aigua, aliments...

8

LES CIUTATS

ELS PROBLEMES URBANS4. EL MEDI AMBIENT: la gran acumulaci de persones genera molts residus i contaminaci que poden afectar greument al clima si no s'eliminen correctament.5. PROBLEMES SOCIALS: entenem com a problema social tots aquells conflictes derivats de la desigualtat entre els habitants d'una ciutat, i poden prendre la forma d'atur, pobresa, drogoaddicci...

9

LES CIUTATS

ESTUDI SOBRE ELS PROBLEMES URBANS A LA MEVA CIUTATBlanes s una ciutat de 40.000 habitants aproximadament, que es troba al litoral de la Selva. En els ltims anys han aparegut nous problemes urbans i els que ja existien han empitjorat degut a la crisis: un exemple n's l'especulaci immobiliaria; la inflaci i la posterior deflaci que van patir els pisos ha fet que molta gent es mostri reticent a comprar, de manera que hi ha molts habitatges buits. Un altre problema sn les vies de circulaci: sn poques i no estan ben organitzades ni repartides de manera que sovint estan congestionades. Aix fa que per anar del nucli urb al polgon industrial triguis quasi deu minuts en cotxe quan la distncia no arriba a 2 km. Una soluci seria modificar les direccions dels carrers, doncs ara mateix estan molt mal configurades. Els equipaments tamb estan mal repartits i no sn tils per a la poblaci: la seva situaci s massa allunyada i els seus horaris no s'ajusten als de la gent, de forma que no s'aprofiten les installacions. A ms, sovint s'han gastat diners en construccions intils sacrificant projectes que haurien estat molt ms productius.

10

Aquesta s la ciutat esportiva de Blanes: una obra multimilionria i prcticament intil

LES CIUTATS

El transport pblic compleix la seva finalitat, doncs l'nic problema que hi trobo s l'horari del ferrocarril i la manca d'organitzaci, ja que cada dia canvia l'horari de sortida dels trens sense cap avs previ. Crec que la soluci a aquest problema s una reforma interior de la RENFE (Red Nacional de Ferrocarriles Espaoles), modernitzant i augmentat les seves installacions per poder cobrir les necessitats dels clients.La ciutat no necessita molt per subsistir doncs tampoc s gaire gran: compta amb una depuradora, una dessaladora i una potabilitzadora que asseguren el subministrament d'aigua, aix com tamb compta amb molts conreus de proximitat que proveeixen als habitants d'aliment. Tot i aix, s necessari importar productes de tota mena i energia. Crec que una soluci seria apostar per la installaci de centrals productores d'energia renovable, com per exemple plaques solars, l'energia mareomotriu o de biomassa.

11

LES CIUTATS

Com ja hem dit, Blanes no s una ciutat molt gran i per tant no produeix una gran quantitat de residus; tot i aix, l'aigua del mar est contaminada per les aiges negres de la ciutat. Crec que s'hauria d'aplicar una normativa ms estricta i controlar ms la qualitat de l'aigua residual abans de retornar-la, doncs l'economia de la ciutat depn plenament dels turistes interessats en el mar.El problema que ms ha crescut en els ltims anys ha estat les diferncies entre la societat: s'han creat suburbis i s'han distanciat grups de la societat creant bandes urbanes conflictives. En aquests barris marginals s ms fcil tornar-se drogodependent i a ms s'ha ests un sentiment de rebuig envers diferents tnies i grups que perjudiquen a la societat. Crec que s'haurien de donar ajudes a la gent amb pocs recursos per allunyar-los de les drogues i la prostituci, educant-los en un entorn sa i culte que els ajuds a formar-se com a persones tolerants i intellectuals.

12

CONCLUSI

Durant aquest trimestre d'hivern 2015, al mdul SO5 Geografia he estudiat a fons l'economia catalana i he aprs el seu funcionament, la seva estructura, els seus defectes i com solucionar-los. He vist com l'economia depn de tres sectors: el primari, que s el conjunt d'activitats agrries; el secundari, la indstria i la construcci; i el terciari, que s el sector dels serveis. He vist com varia la influncia dels sectors en les diferents comarques de Catalunya, com funcionen cadascun d'ells i com s'organitzen les ciutats, i finalment he escrit tot el que he aprs en aquesta presentaci, de la qual em sento molt orgulls.Crec que he fet un bon treball, i desprs d'enllestir-lo s que tinc molts ms coneixements sobre el mn i l'economia, i noms puc dir que em sento molt satisfet amb tota la feina que he fet i les coses que he aprs.

13

ACTIVITATS
ECONMIQUES
A CATALUNYA

Grcies per la vostra atenci!Pau Pujol