Llengües vives, llengües mortes

1. Una llengua parlada per una comunitat és:a) viva b) morta

2. Una llengua que s’estudia a l’escola i no és usada per cap comunitat per a la comunicació és:

a) viva b) morta

3. Assenyala les llengües mortes:castellà català grec llatí

Variació individual (de parla)Digues si les següents característiques definixen canal oral o escrit.

• La comunicació és espontània i l’emissor pot rectificar, però no esborrar les paraules pronunciades.

• La comunicació és immediata i efímera: només dura el temps de l’emissió.• La comunicació és diferida en el temps i en l’espai.• Hi ha interacció entre emissor i receptor: l’emissor pot modificar el discurs

segons la reacció observada en el receptor.• Hi ha escassesa o absència de codis no verbals.• La comunicació suporta codis no verbals com la gesticulació o els canvis de

to.• Es fa una selecció rigorosa de la informació: rellevant i precisa.• El contingut té una estructura oberta; l’emissor pot modificar-la.• Es fa ús d’elements gramaticals i signes de puntuació a fi de cohesionar el

text.• Es dóna escassa importància a onomatopeies, frases fetes, refranys.

REGISTRESMira l’esquema a la pantalla i identifica a quin registre pertany cada grup de característiques:

argot, vulgar, col·loquial, estàndard, literari, científico-tècnic

• Hi abunden les transgressions de la norma.• Es caracteritza per una pobresa lèxica, amb confusions i imprecisions freqüents. • Té un alt grau d’elaboració lingüística i una finalitat estética.• Hi abunden els elements retòrics i els recursos estilístics. • Busca la claredat expressiva, la coherència lògica i la precició lèxica.• Hi abunden els neologismes, els tecnicismes i la simbologia pròpia. • Funciona com a model, ja que és la realització pràctica de la norma.• És supradialectal: sol prescindir de trets distintius a fi de facilitar la comprensió entre els parlants dels diversos dialectes.• Té com a objectiu principal la funcionalitat i l’eficàcia comunicativa. • És el registre més usual i quotidià.• El canal sol ser oral.• Hi abunden els recursos subjectius: frases fetes, augmentatius, diminutius, despectius, exageracions. • Té un repertori lèxic propi d’un sector social reduït i amb finalitats críptiques.• És propi de grups marginals, com ara els delinqüents o les minories ètniques.