12
Alfabet etrusc

Alfabet Etrusc

Embed Size (px)

Citation preview

Alfabet etrusc

• El sistema d'escriptura etrusc és alfabètic i va ser usat des de c. 700 a. C. al segle I d. C. El sentit de l'escriptura és de dreta a esquerra.

• Un dels pobles que ha estat, envoltat d'un halo de misteri és el poble etrusc. La llengua etrusca no presenta indicis de pertànyer a la família de llengües indoeuropees (igual que el basc, l'hongarès i el finlandès), és a dir, el vast grup lingüístic que comprèn la major part de les llengües europees i algunes del Pròxim Orient i de l'Índia.

• Alguns experts en llengües antigues suggereixen que l'etrusc era una llengua amb arrels en el Paleolític, arrelada en una època molt anterior al moment en què els pobles indoeuropeus es van assentar a Itàlia, confirmant-se amb això la presència en aquestes terres italianes d'un poble prehistòric no indoeuropeu.

• L'única vinculació coneguda és la que s'ha preservat en una important inscripció, escrita en un alfabet emparentat amb l'etrusc. Es tracta d'una estela amb la figura d'un guerrer, trobada a Kaminia al nord de l'illa de Lemnos, al Mar Egea. Té 98 lletres, formant 33 paraules. Per tant, sabem que un dialecte proper a l'etrusc era parlat a Lemnos, abans de la conquesta de l'illa pels atenesos la segona meitat del segle VI abans de Crist. El que no sabem és quan i com va arribar allà.

• Certament la incertesa que ha envoltat a la llengua etrusca parlada és de tal naturalesa, que existia la impressió generalitzada que l'escriptura etrusca era així mateix indesxifrable. Però això no és així; als experts no els resulta difícil "llegir" i pronunciar les lletres que formen les paraules. Però com la llengua en si mateixa és pràcticament desconeguda, les paraules no tenen sentit, llevat d'alguns noms, dates o títols.

• L'alfabet emprat pels etruscs és de per si prou clar. Tenia el seu origen en una forma del grec arcaic. Aquest alfabet constava de 26 caràcters, si bé el nombre variava amb el pas del temps i d'una localitat a l'altra.

• Com sigui que els etruscs van adaptar l'alfabet importat als patrons de la llengua local parlada, certs sons els van resultar innecessaris i d'altres, en canvi, van haver de ser modificats.

• En termes generals, l'alfabet etrusc només utilitzava els equivalents grecs de les vocals " a ", " i "i", i " o ". Van ometre per complet la " o " i no van arribar a utilitzar les consonants "d", "b" i "g". Existeix un símbol que indueix a confusió i que se sembla al signe " t ", i que en ocasions es llegia com " t "; però actualment és considerat indicatiu d'una sibilant.

• S'han trobat més de 10.000 inscripcions curtes, gairebé totes elles de caràcter funerari o dedicatòries, escrites als murs de les tombes, als sarcòfags i als vasos ofrenats com a donatius en temples i santuaris. En elles apareixen noms, títols, dates, déus i deesses, així com també paraules que denoten parentiu o afinitat. A partir de tot això, els especialistes han aconseguit ampliar el vocabulari etrusc conegut fins a assolir unes 200 paraules bàsiques, més un nombre de noms propis.

• L'alfabet romà fou desenvolupat pels etruscs. Abans que els romans arribessin al poder, els etruscs van dominar la península italiana durant el I mil·lenni a. C. i van servir de pont entre grecs i romans.

• Probablement l'aportació més singular que l'alfabet etrusc fes al romà és la lletra "Q". En l'alfabet de dalt (la taula Marsiliana del segle VIII a. de Crist) pots veure-la.

• El 1964 es van abrigar esperances de resoldre el problema de la llengua etrusca quan entre les ruïnes del temple de l'antic port de Pyrgi (figura inferior) es van trobar tres làmines d'or doblegades que contenien texts fenicis (esquerra) i etruscs (centre i dreta).

• Però els etruscòlegs més optimistes van sofrir una decepció, ja que esperaven poder comparar les frases etrusques amb les fenícies que ells confiaven poder llegir amb facilitat, descobrint així el significat dels equivalents etruscos.

• Tanmateix, la versió fenícia va resultar en part indesxifrable, de manera que no va poder arribar a ser utilitzada com a guia fiable per revelar l'etrusc.

• A més, ambdós texts no es corresponien paraula per paraula, i encara que els texts eren més aviat extensos, els estudiosos només van poder arribar a traduir unes fórmules dedicatòries breus que no van donar cap llum.

• De tota manera, les làmines de Pyrgi van contribuir fins i tot cert punt al coneixement de la llengua i de la història etrusques. Van confirmar que Uni i Astarté eren els noms etrusc i fenici d'una mateixa deessa; així mateix, els estudiosos van aconseguir aïllar el verb "donar" i establir l'existència d'un governant anomenat Thefarie Velianas que va regnar durant tres anys.

• És curiós que la paraula "tres" resultés ser una de les més interessants. La numeració etrusca, escrita en forma de paraules i no com números, havia intrigat durant molt temps els estudiosos. Fins a l'estudi de les làmines de Pyrgi només es coneixien les paraules etrusques representatives d'"un" i "dos"; s'escrivien thu i zal. De l'estudi de les làmines es va saber que ci en significava "tres“.

• Com es pot observar a la làpida sepulcral de la dreta, la direcció de la lectura és de dreta a esquerra i algunes lletres, que ens són familiars, estan escrites en sentit contrari al que nosaltres li donem.

• Un altre exemple d'inscripció sepulcral és la d'un sarcòfag a prop de Tuscania i diu: Atnas Vel, fill de Larth, va viure anys 63, (va anar) zilath maruchva (magistrat).

• La taula inferior mostra l'evolució de l'alfabet etrusc alromà.