Aqüeducte de les Ferreres

Tatiana Ruiz Roldan

HISTÒRIA DE L’ART

Fitxa tècnica

Nom de l’edifici: Aqüeducte de les

Ferreres (Pont del Diable)

Nom de l’autor: desconegut

Cronologia: primera meitat del segle I d.C

Estil: Romà, període republicà tardà

Tipus d’edifici: aqüeducte

Ubicació: Barranc dels Arcs (Tarragona)

Escala/dimensions: 27mx217m

Tarragona - Aqüeducte 1923

Tarragona - Aqüeducte 2008

Anàlisi formal

Material:Pedra Calcària local (saldó). Originàriament recobert en part d’estuc

Sistema constructiu:Volta, (té la seva base en l’arc que genera una coberta en forma de volta)

Emlpea el sistema voltat pels arcs

Elements de suport: -pilars, els de dalt tenen forma rectangular i els de sota triangular. Troncopiramidal o de piràmide escapçada

Suportats:

-arcs de ½ punt

TRONCOPIRAMIDAL

PILAR

ARC

SAGITA

SALMER LLUM

intradós

CLAUROSCA

L’aqüeducte té el punt d’origen a uns 15 km de Tarragona, a l’actual localitat de Puigdelfí, on pren aiguadel cabal del riu Francolí. Aprofitant els pendentsnaturals del terreny, la canalització arriba fins al barrancdels Arcs, on s’aixeca la part visible de l’aqüeducte, que salva el desnivell de la vall. El conjunt està construït ambcarreus en sec, és a dir, ensamblats sense utilitzar captipus d’argamassa o de material aglutinant.

Anàlisi formal

Els carreus perfectaments tallats i encaixats

Bastit sobre dues fileres d’arcades de mig punt, totes de la mateixa llum (5,9m). Té vint-i-cinc arcs a la fila superior i onze a la inferior. La distància entre el centre dels pilars és de 7,95m. L’amplada de d'intradós és de 1,89. I tots els arcs són de ½ punt.

Anàlisi formal

-El pont està realitzar amb carreus isòdoms dedimensions notables. La cara externa és llisa anivell dels arcs i presenta un encoixinat rústicals pilars i les impostes.

- Els pilars tenen una estructura graonada, i cadafilera presenta un retrocés de mig peu romà.

Anàlisi formal

IMPOSTA

Spectus de l’aqueducteL’aigua hi circulava fins arribar al

castell d’aigües , castellum aquae, que

era l’estació de la distribució de les

aigües, a prop de la ciutat en un punt

elevat.

Espai exterior

Es tracta d’un pont de 217m de llargada i 27 m d’alçada màxima. S’adapta al terreny i als desnivells (càlculs matemàtics)També càlculs matemàtics per buscar el recorregut més curs i amb una mica d’inclinació perquè l’aigua circulés

217 m

Interpretació

Funció: Tenia doble funció:

-Portar l'aigua (suministrar aigua a la ciuatat de

Tarraco) Es construeix l’aqüeducte per superar

un desnivell)

- Romanitzar l'imperi: la construcció d’obres

públiques com ara aqüeductes, xarxes de

comunicació.... eren una eina de propaganda,

romanització, i unificació del territori.

Significat: No té un significat contret però al voltant dels aqüeductes i ponts ronden diferents llegendes d'origen medieval que van tenir molta difusió a Europa. Totes aquestes llegendes tenen un denominador comú: hi ha un pacte amb el diable i una ànima en joc. La llegenda del Pont del Diable de Tarragona comença quan el constructor ja havia aixecat les dues rengleres d'arcades. Un fort temporal van fer caure el viaducte i el constructor en veure aquell desastre va invocar el diable perquè l'ajudés a reconstruir-lo. Quan Satanàs va aparèixer li va proposar un pacte: ell li construiria un pont en una sola nit a canvi de l'anima de la primera persona que begués l'aigua que transportava l'aqüeducte.L'endemà el pont estava construït però el constructor va fer beure a un ase la primera aigua del pont i el pobre animal va ser la recompensa que va obtenir Satanàs.

Context històric

La ciutat romana de Tarraco té l’origen en la creació pels germans Escipió d’un petit assentament militar, l’any 218 a.C, durant la Segona Guerra Púnica. Al llarg dels anys Tarraco va anant adquirint importància estratègica en el procés de conquesta del territori peninsular. La societat romana era una gran demandant d’aigua. A les necessitats bàsiques (consum, neteja, rec) s’hi afegien uns hàbits culturals de tipus higiènic que n’implicaven un consum important.

Context històric

La ciutat de Roma posseïa una aigua freàtica de dolenta qualitat. L’escassetat d’aigua devia ser a un problema seriós a inicis del s. IV aC. La romanització va implicar l’extensió arreu de l’Imperi dels usos econòmics i socioculturals de l’aigua. Els romans varen incorporar els coneixements de tecnologia hidràulica heretats del proper Orient i del món hel·lenístic i hi varen afegir la seva pròpia experiència.

Antecedents: estil etrusc, tot i que l'aqüeducte

és un invent romà.

Influències: Els aqüeductes foren una

innovació característica de l’enginyeria romana.

L’aqüeducte de les Ferreres és un dels més ben

conservats i una de les restes arqueològiques

mès importants de tot el conjunt monumental de

Tarraco.

• A banda d’això, la seva importància rau en el fet que els estudis semblen concloure que fou el primer assaig dels enginyers i constructors romans per superposar dos pisos d’arqueries. Així sembla demostrar-ho el fet que empressin grans pilars troncopiramidals a la base de la part central de l’obra, la tècnica en els arquitectes.

•Aquesta inseguretat,en canvi fou superada en l’aqüeducte de Segòvia, de construcció més tardana i considerat el més important de la Península Ibèrica i un més rellevants d’Europa.