Upload
annalarroy
View
1.184
Download
3
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Presentació sobre la biografia d'Arquimedes i el seu teorema
Citation preview
ARQUIMEDES
Podem caminar sobre l’aigua?
En Dani Jimenez camina sobre l’aigua al programa El Club.
Què té a veure aquesta experiència amb Arquimedes?
Biografia
Arquimedes va néixer a Siracusa(Sicília) l’any 287 aC i va morir el 212 aC.
Va ser un gran matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer grec.
Però sobretot és conegut pel principi que porta el seu nom.
Arquimedes, fill d’un astrònom estava emparentat amb el rei Hieron II, la qual cosa li hauria facilitat l’accés a elevats i cobejats llocs; no obstant, va preferir consagrar-se a l’estudi de les matemàtiques sota la direcció d’Euclides a Alexandria. Molt jove encara va començar a destacar pels seus treballs científics entre els que destaca la dessecació dels pantans de Egipte, tasca considerada fins llavors, irrealitzable.
Ja a Siracusa, Arquimedes va prosseguir els seus estudis de geometria i mecànica aconseguint descobrir principis que han immortalitzat el seu nom. Destaca el descobriment de la relació entre la longitud de la circumferència i el seu radi. (π)
Durant l’assetjament de Siracusa pel general romà Marcus Claudius Marcellus, Arquimedes es va posar a disposició de Hieron, duent a terme prodigis en defensa de la seva ciutat natal, podem afirmar que ell sol va defensar la ciutat contra l’exèrcit romà. Va inventar la catapulta i un sistema de miralls i lents que incendiava els vaixells enemics al concentrar els rajos del sol; tan és així que era prou veure sobre les muralles algun soldat amb qualsevol objecte lluent perquè s'estengués l’alarma entre l’exèrcit assetjador.
No obstant, els confiats habitants de Siracusa, creient-se segurs sota la protecció d’Arquimedes, van descuidar les seves defenses, circumstància que va ser aprofitada pels romans per assaltar la ciutat.
Malgrat les ordres del cònsol Marcel de respectar la vida del savi, un soldat que el va trobar abstret en la resolució d’algun problema, potser creient que els brillants instruments que portava eren d’or, o irritat perquè no contestava a les seves preguntes, el va travessar amb la seva espasa, causant-li la mort.
•▪
Arquimedes i la corona de Hieron
Conta la història, que el rei Hieron va fer entrega a un joier de la ciutat, de certa quantitat d’or i argent, per tal que li fes una corona. Finalitzat el treball, Hieron, desconfiant de l’honradesa de l’artesà, va sol·licitar a Arquimedes que, sense fer malbé la corona, esbrinés si era tota d’or o no.
Arquimedes no sabia com resoldre el problema, però un bon dia, quan anava a donar-se un bany, al ficar-se dins la banyera, va trobar la solució. Al entrar dintre de la banyera una part de l’aigua va vessar cap a fora. Va advertir, com tantes vegades amb anterioritat, que a causa de la resistència que l’aigua oposa, el cos sembla pesar menys, fins al punt que en alguna ocasió inclús és sostingut i sura sense submergir-se. Pensant en això va arribar a la conclusió que en entrar el seu cos en la banyera, ocupava un lloc que forçosament deixava de ser ocupat per l’aigua, i va endevinar que el que menys pesava ell era precisament el que pesava l’aigua que havia desallotjat.
Expliquen que va ser tanta l’excitació pel descobriment que acabava de fer, que Arquimedes va sortir de la banyera i despullat va sortir corrent al carrer fins arribar al palau cridant “Eureka! Eureka!”. Com molts de vosaltres sabeu “eureka” vindria a dir “ho he trobat”. Al final la corona no era d’or pur, i l’orfebre va acabar confessant.
Principi d’Arquimedes
Tot cos submergit en un fluid experimenta una empenta vertical i cap amunt igual al pes de fluid desallotjat.
I ara tornem a l’experiència del començament. Com es que en Dani Jimenez pot caminar sobre l’aigua sense enfonsar-se?