Haga clic para modificar el estilo de subtítulo del patrón

29/09/11

VILLA

CAPRA

FERRAN ADAMUZ MORALES

29/09/11

AUTOR

� Andrea di Pietro della Góndola

� Palladio (pseudònim) Palas-Atenea

� Pàdua 1508- Maser 1580

� Cinquecento-Manierista

29/09/11

VILLA CAPRA: Descripció

� Construïda a partir del 1566� A VicenzaExterior� Façanes idèntiques:�Escalinata�Pòrtic hexàstil jònic�Entaulament�Frontó

� Al centre una cúpula

29/09/11

29/09/11

29/09/11

VILLA CAPRA: Descripció� Planta simètrica, creu

grega.�Al quadrat de l’habitatge si

afegeixen els quatre pòrtics.

Interior� La Cúpula articula les

habitacions i dependències. Dormitoris angles. Soterranicuina i administració.

� Decorada amb frescos. Poca llum, només per l’òcul.

29/09/11

29/09/11

29/09/11

VILLA CAPRA: Entorn i integració urbanística

.

� Dalt d’un petit turó al mig del camp. Façanesorientades al quatrepunts cardinals.

� Vista privilegiada.

29/09/11

VILLA CAPRA: Funció, contingut i significat

� Marius Capra Gabrielis. Propietari.

� La Rotonda, cúpula afegida perScamozzi, altera disseny original.

� Arquitectura religiosa romana aplicada a edificacions civils. També recupera les vil·les suburbanes romanes.

29/09/11

29/09/11

29/09/11

29/09/11

29/09/11

�

�

�

29/09/11

CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ

• Retorn a les cases de camp. Símbol de poder. El mateix Palladio ho justifica en el seu tractat:

1. Més plaer i rendiment2. Gaudirà veient com la terra el fa més ric.3. Conservarà el cos fort i sa.4. La ment descansarà

• Pèrdua de l’hegemonia comercial de Venècia. Necessitat de matèriesprimeres. Són cases per dedicar-se a activitats agrícoles.• Palladio va saber transferir elements clàssics.

29/09/11

29/09/11

29/09/11

29/09/11

29/09/11

29/09/11

29/09/11

Models i influències

• Agafa de model l’arquitectura romana, per les façanes i la cúpula

• Villa Capra va ser model de Chiswick House de Lord Burlington, exemple del neopal·ladienisme anglès. D’Anglaterra va passar als Estats Units

• Es important la seva faceta com a teoric i tractariste

Text del llibre HISTÒRIA DE L’ART de l’Ed. Vicens Vives