AVALUAR AVALUAR PER DESENVOLUPAR PER DESENVOLUPAR COMPETÈNCIES, COMPETÈNCIES,

AVALUAR AVALUAR COMPETCOMPETÈNCIESÈNCIES

Neus Sanmartí Eivissa, Març 2011

“La intel·ligència humana juga amb dues funcions. La primera és la producció d’idees, de càlculs, de programes, de projectes. La

segona i definitiva és l’avaluadora. De res ens serveix que tinguem

molt per escollir si no sabem separar el gra de la palla”.J.A. Marina a La Vanguardia (1/5/2010)

Un procés que comporta:

1) Recollir informacions (amb instruments o no)

2) Analitzar la informació recollida i emetre un judici

3) Prendre decisions d’acord amb el judici emès

Què entenem per avaluar?

De tipus pedagògic:regular el procés d’ensenyament i aprenentatge

QUALIFICACIÓ/QUALIFICACIÓ/ACREDITACIACREDITACIÓÓ AVALUACIÓ FORMATIVA-FORMADORAAVALUACIÓ FORMATIVA-FORMADORA

De tipus social:

classificar, seleccionar,

orientar…

Punts de vista per aprofundir en l’avaluació

1. Com a activitat per aprendre, a partir de regular què i com aprenem (base de les competències d’aprendre a aprendre i d’autonomia i iniciativa personal, a més de tot tipus d’aprenentatges)

2. Com a activitat per comprovar què hem après

Què fan els alumnes “experts” en autoregular-s

e?

3er ESO IESM J.M Zafra(traducció del català)

1. L’avaluació com a activitat per aprendre, a partir de regular què i com aprenem

Comporta aprendre a regular:

– La percepció dels objectius d’aprenentatge

– Com anticipem i planifiquem l’acció– La percepció dels criteris d’avaluació

COMPARTIR COMPARTIR OBJECTIUSOBJECTIUS

a) Avaluar-regular la percepció sobre els objectius d’aprenentatge

Què mengen?Com són per dins?

El procés de naixement

QuQuè creieu que aprendrem sobre les plantesè creieu que aprendrem sobre les plantes??(despr(després d’una conversa inicial)és d’una conversa inicial)

A regar, a sembrar-les, a cuidar-les, a

tocar-les fluixet

(3r CEIP Bellaterra)(3r CEIP Bellaterra)

Sabem que l’aire és un gas format Sabem que l’aire és un gas format per partícules. Com expliquem allò per partícules. Com expliquem allò que hem observat?que hem observat?

(1r ESO)(1r ESO)

Augmenta el Augmenta el nombre de nombre de partículespartícules

Les partícules es Les partícules es ‘transformen’‘transformen’

Les partícules Les partícules pugen cap amuntpugen cap amunt

Les partícules Les partícules pugen cap amuntpugen cap amunt

Què creus que aprendrem?(despr(després d’una explicació inicial)és d’una explicació inicial)

• A dibuixar àtomsA dibuixar àtoms• QuímicaQuímica• A fer fórmulesA fer fórmules• A explicar perquè passen cosesA explicar perquè passen coses• A pensarA pensar• A saber com A saber com és la matèria i com canviaés la matèria i com canvia• A fer experiments i explicar-losA fer experiments i explicar-los• A explicar perquè les substàncies A explicar perquè les substàncies canviencanvien• … …

Objectius consensuats (?*)(despr(després d’una conversa)és d’una conversa)

• Observar i descriure caracterObservar i descriure característiques de ístiques de canvis en els materials: canvis en els materials: dilatació, canvis dilatació, canvis d’estat, dissolució, difusió, cristal·litzaciód’estat, dissolució, difusió, cristal·lització…, …, utilitzant els instruments adequats. utilitzant els instruments adequats.

• Interpretar aquests canvis utilitzant el Interpretar aquests canvis utilitzant el model de partícules.model de partícules.

• Predir què passarà en alguns canvis i Predir què passarà en alguns canvis i saber com actuar responsablement.saber com actuar responsablement.

*No vol dir que ja se’ls han fet seus, caldrà anar-ho comprovant

El diari de classe: un altre instrument per identificar si es comparteixen els objectius

(Exemple d’escrit en un diari de classe, 2n ESO))

R. Rodríguez, IESM Juan de la Cierva

“La persona més lenta, que no perd de vista la finalitat del que fa, va sempre més ràpida que la que avança sense

perseguir un punt fixe” Frank Kafka (1883-1924)

ANTICIPAR I ANTICIPAR I PLANIFICAR PLANIFICAR L’ACCIL’ACCIÓÓ

b) Avaluació-regulació de la anticipació i planificació de l’acció

Anticipació i planificació de l’acció

5 anys CEIP Baloofeta per un nen

“superdotat”(traducció de l’original en

català) Com ho aprenen a fer els nins que no aprenen sols?

En quEn què ens fixem per è ens fixem per saber si el nostre dibuix saber si el nostre dibuix

és idoni?és idoni?

On és el Sol en relació a l’ombra?

L’ombra té nas?

L’ombra toca els peus?

A quin costat està l’ombra?

Com sCom són les ón les ombres del pati?ombres del pati?

(2n CEIP Baloo)(2n CEIP Baloo)

En gran grup identifiquem regularitats:

Les ombres que observem al pati… (a partir de contrastar els dibuixos amb noves observacions)

• Són negres.

• Estan enganxades als peus de la persona (o a l’objecte) que fa ombra.

• Tenen la mateixa silueta.

• Poden ser més grans, més petites, o iguals.

• La persona (o l’objecte) està entre el Sol (o la font de llum) i l’ombra.

Si han estat capaços d’abstreure en què pensar o fer, quan observen nous fets poden

identificar si “funciona” i quins canvis introduir,

-i així EVOLUCIONA EL CONEIXEMENT-

3 mesos després un alumne va preguntar:“Com és que l’ombra de l’ocell no està enganxada a les seves potes?”

(CEIP Barrufet)

Pensar en:

• A quin grup pertany -d’objectes, materials, éssers vius…, o de parts- (per exemple, la flor és una part d’una planta).

• Quines parts, propietats o característiques són imprescindibles (ex. totes les flors tenen pistil i/o estams, però no totes tenen pètals).

• En quina és la seva funció o aplicacions, és a dir, perquè serveix (per exemple, la flor serveix perquè la planta es pugui reproduir).

QuQuè hem de fer per definir?è hem de fer per definir?(a partir de definir què és una flor)(a partir de definir què és una flor)

Una flor és una part d’una planta que sempre té un pistil Una flor és una part d’una planta que sempre té un pistil (òvuls) i/o estams (pol·len) i que serveix perquè la planta (òvuls) i/o estams (pol·len) i que serveix perquè la planta es pugui reproduir”.es pugui reproduir”.

Aquests resums (o “Bases d’orientació”), Aquests resums (o “Bases d’orientació”), que han d’elaborar els propis alumnes que han d’elaborar els propis alumnes

amb les seves paraules,amb les seves paraules, s’han de avaluar-s’han de avaluar-regular molt bé.regular molt bé.

Poden anar variant al llarg dels cursos, Poden anar variant al llarg dels cursos, ampliant-los, matisant afirmacions… ampliant-los, matisant afirmacions…

No té massa sentit donar fetes aquestes planificacions i sovint

no cal arribar a una única formulació, perquè l’alumnat és

divers a l’inici i divers al final

Títols molt relacionats amb el procedimentTítols molt relacionats amb el procediment

No pot deixar de posar No pot deixar de posar exemples concretsexemples concrets

R. Rodríguez, IESM Juan de la Cierva

Títols relacionats amb el modelTítols relacionats amb el model

Operacions plantejades de Operacions plantejades de forma abstracte i molt sintèticaforma abstracte i molt sintètica

c) Avaluar-regular la percepció dels criteris d’avaluació i si és capaç d’aplicar-los per autoregular-se

COMPARTIR COMPARTIR CRITERIS CRITERIS

DD’’AVALUACIÓAVALUACIÓ

Primera representaciPrimera representació sobre com fer i ó sobre com fer i avaluar un informe d’un experiment avaluar un informe d’un experiment

Què ha de tenir perquè sigui

científic?

Què ha de tenir perquè sigui entenedor?

Característiques

M. Calvet 3r ESO

REDACCIÓ D'UN INFORME D'UNA EXPERIÈNCIA DE REDACCIÓ D'UN INFORME D'UNA EXPERIÈNCIA DE LABORATORI HIPOTÈTICO-DEDUCTIVALABORATORI HIPOTÈTICO-DEDUCTIVA

Què he de fer? Estarà ben fet si...

1. Escollir un títol per a l’informe

1.1 està d'acord amb l'experiència1.2 resumeix l'objectiu principal1.3 és suggeridor

2. Identificar l'objectiu principal

2.1 està d'acord amb les finalitats del treball realitzat2.2 comença amb un verb

3. 3. Plantejar la hipòtesi

3.1 s'indiquen les variables dependent i independent3.2 s'indiquen les variables que es controlen3.3 es redacten utilitzant la forma:"Si ........................., aleshores .................

4. Indicar els materials i instruments utilitzats en l'experimentació

4.1 s'anoten tots4.2 són anomenats correctament

5. … 5.1 …

Base d’orientació

Criteris d’avaluació

Elaborat a partir d’analitzar bons exemples d’informes d’alumnes d’altres cursos

M. Marimon C.P. Baloo, 2n

També els petits poden aprendre a

coavaluar-se

També van plantejar les

preguntes

Saben aplicar bSaben aplicar bé els criteris per é els criteris per autoavaluar-se? autoavaluar-se?

• Generalment els alumnes tendeixen a fixar-se només en un dels criteris.

• En canvi, quan s’avaluen entre ells en reconeixen molts més (i al mateix temps se n’adonen de la diversitat dels seus propis errors i encerts).

• És important que els alumnes no detectin només possibles errors, sinó les seves causes -el més important-

• Poc a poc van aprenent a fixar-se en molts més aspectes i detalls.

2. L’avaluació com a activitat per comprovar què hem après

• Com plantejar preguntes-activitats que avaluïn la competència?

• Com qualificar el grau de competència en funció d’uns criteris d’avaluació clars i compartits?

TTé sentit ué sentit una activitat d'avaluació “final”?na activitat d'avaluació “final”?

• Serveix per posar a prova si s’ha aprèsServeix per posar a prova si s’ha après

• Possibilita reconèixer quins aspectes Possibilita reconèixer quins aspectes encara cal aprofundirencara cal aprofundir

Però només si:Però només si:

• És coherent amb el procés d’ensenyamentÉs coherent amb el procés d’ensenyament

• Hi ha probabilitats de tenir èxitHi ha probabilitats de tenir èxit

a) Un primer problema:

Com plantejar preguntes (activitats) per avaluar la competència?

CEIP Bellaterra. 3º EP

Un exemple de pregunta “competencial”Un exemple de pregunta “competencial”

PRODUCTIVAPRODUCTIVA CONTEXTUALITZADACONTEXTUALITZADA

DÓNA INDICISDÓNA INDICIS ÉS CLAR EL DESTINATARIÉS CLAR EL DESTINATARI

La mare de l’Anna no vol que vagi a dormir a casa La mare de l’Anna no vol que vagi a dormir a casa de la seva amiga Teresa, perquè la seva germana de la seva amiga Teresa, perquè la seva germana petita té la rubèola. L’Anna diu que no hi ha cap petita té la rubèola. L’Anna diu que no hi ha cap perill ja que el curs passat la van vacunar.perill ja que el curs passat la van vacunar.Ajuda l’Anna i la Teresa a buscar arguments per Ajuda l’Anna i la Teresa a buscar arguments per convconvèèncer la seva mare tenint en compte el que ncer la seva mare tenint en compte el que hem aprhem après sobre el ès sobre el sistema immunitari. Escriu-los sistema immunitari. Escriu-los per enviar-los per correu electrper enviar-los per correu electrònic. ònic.

Característiques de les Característiques de les BONES PREGUNTESBONES PREGUNTES

Com sembla que es canvia sense canviar res?

La Joana està aprenent a l’institut com és el sistema nerviós i vol explicar-lis als seus pares què ha après. Què els hi hauria de dir sobre:

a) Com s’anomenen les seves cèl·lules?

b) Quines parts les formen?

c) Com es comuniquen entre elles?

…

Exemples de preguntes curtes però interessants

• Justifica perquè un arbre que fa 10 anys pesava 10 kg ara en pesa 100.

• Per què li serveixen els pulmons a la mà? I el cor al cervell?

• En què hem de pensar (o observar) per saber si un animal és vertebrat o és un invertebrat? (o per saber si un cuc i una serp formen part del mateix grup d’animals)?

Un dels millors instruments per avaluar aprenentatges competencials: La carpeta d’aprenentatge o portafolis

• Inclou tot el procés d’aprenentatge i “metareflexions” dels alumnes sobre el seu progrés i les seves dificultats (tipus “diari de classe”).

• L’alumne escull, entre les tasques realitzades, les que creu que millor reflecteixen els seus aprenentatges, perquè el professorat valori els seus resultats.

http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/WQ_PORTFOLIO/index.htm

http://www.slideshare.net/nalart/e-portafolihttp://blocs.xtec.cat/portfolioproject/

Un segon problema:

b) Com qualificar el nivell de competència:

Necessitat d’explicitar els criteris d’avaluació

Algunes reflexions

• No té sentit separar l’avaluació de coneixements-competències

• No té sentit qualificar a partir establir una “mitjana” dels resultats a les respostes a preguntes que avaluen aspectes diferents d’una competència.

• La tendència és utilitzar “rúbriques”, que han de poder entendre els alumnes i les seves famílies.

http://rubistar.4teachers.org/index.php

• Objectiu (competencial): Llegir críticament un article amb contingut científic.

• Activitat per avaluar: Argumenta en el teu bloc si Google contamina i com actuar utilitzant-lo de manera responsable)

• Criteris avaluació:

De realització De resultatsIdentifica idees clau de l’article Ho fa de manera:

Identifica el propòsit de l’autor, les suposicions que fa i el seu punt de vista

- Pertinent- Precisa

Identifica el problema o la pregunta a la que vol respondre a l’autor i les dades que aporta, les interpreta i analitza críticament

- Completa- Coherent

Extreu conclusions tenint en compte tant les informacions aportades com els coneixements apresos

- …

Escriu la valoració donant arguments i contraarguments

Com planificar u

na rúbric

a?

B. Oliveras IES Dr. Puigvert 2n ESO

Un exemple de concreció dels criteris en una rúbrica

… … … … …

Lectura crítica d’un article periodístic

B. Oliveras IES Dr. Puigvert 2n ESO

RRúbriques per a tot?úbriques per a tot?

• Fer una rúbrica és costós i no té massa sentit fer-ne per avaluar tasques puntuals o molt específiques.

• En canvi, té sentit per avaluar dimensions de les competències que es treballen a molts cursos i diferents professors.

• Només hi hauria d’haver una rúbrica per cicle-etapa en relació a cadascuna de les dimensions.

• Possibilita acordar criteris a nivell de centre o etapa.

• És d’esperar que als primers cursos la majoria d’alumnes estigui en els nivells baixos i en els darrers en els alts.

La funció de l’avaluació és molt més La funció de l’avaluació és molt més que “posar notes”.que “posar notes”.

Que l’avaluació serveixi per aprendre Que l’avaluació serveixi per aprendre comporta revisar moltes concepcions comporta revisar moltes concepcions

i pràctiques.i pràctiques.No No éés estrany que molts pensin:s estrany que molts pensin:

No em toquis la meva avaluaciNo em toquis la meva avaluació!ó!Perrenoud, 1993Perrenoud, 1993

BELAIR, L.M. (2000). La evaluación en la acción. Col. Investigación y Enseñanza, nº 19 Sevilla: Diada editora.

JORBA, J. et al. (2000). Avaluar per millorar la comunicació i facilitar l’aprenentatge. Bellaterra: ICE UAB

SANMARTÍ, N. (2007). Evaluar para aprender. Barcelona. Ed. Graó

SANMARTÍ, N. (2010). L’avaluació per millorar els aprenentatges de l’alumnat. Departament d’Educació. Xarxa de Cb.

http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/index.php?module=Not%EDcies&func=display&sid=126OCDE-PISA (2006). Marc Conceptual per a l’avaluació PISA. Consell Superior d’Avaluació (també 2000, 2003 i 2009) http://www.gencat.net/educacio/csda/documents/pisa2006.htm.

Bibliografia básica