Embed Size (px)
Citation preview
LES COL·LECTIVITZACIONS
XAVI GARCIA MARTÍNEZ
NATALIA MAS BALQUIER
TEXT A ANALITZAR
FONT I TEMA
FONT Joan Comorera, Primera
Conferència Nacional de
PSUC, 24 de Juliol de 1937
FONT PRIMÀRIA (document
de l’època de la Guerra Civil)
• Efectes i conseqüències que van comportar les col·lectivitzacions a Catalunya l’any 1936
TEMA
• A les persones que van assistir a la Primera Conferència Nacional del PSUC
DESTINATARIS
• Text informatiu ja que es tracta d’un informe de Joan Comorera i és de caràcter social i polític
NATURALESA DEL TEXT
CONTEXT HISTÒRIC• El 14 d’Abril de 1931 es proclama a Espanya la II
República que enderrocà el règim de la Restauració borbònica iniciat amb l’arribada al tron d’Alfons XII
1931-1939
• 19 de Juliol: Inici de la Guerra Civil Espanyola• Octubre: Decret de Col·lectivitzacions i
Control Obrer i Comitè d’Indústries de Guerra
1936
• 1 d’Abril de 1939: Fi de la Guerra Civil Espanyola193
9
AUTORBIOGRAFIA Joan Comorera 1894 – 1958
Polític català que es va afiliar al PSOE i va
participar amb manifestacions i activitats
reivindicatives que el van obligar a exiliar-se.
Torna l’any 1931 en proclamar-se la II República
Al 1932 va ser nomenat Secretari General de la Unió Socialista
de Catalunya
Al 1934 nomenat Conseller d’Economia i Agricultura de la
Generalitat de Catalunya
1r Secretari General del
PSUC
1949: Expulsat del PSUC
acusat de ser titista (Mariscal
Tito)
1954: Va ser jutjat i
condemnat a 30 anys de
reclusió major
PARTIT SOCIALISTA UNIFICAT DE
CATALUNYA Partit català d’ideologia comunista
Va ser fundat com a resultat de la fusió de la Unió Socialista
de Catalunya, del Partit Comunista de Catalunya, el Partit Català
Proletari i la Federació Catalana del PSOE
ANÀLISI INTERNA
REVOLUCIÓ
POPULAR
Comunisme llibertari
IDEA PRINCIPAL QUEIXA
DE LA CLASSE BAIXA
Explotació laboral i
condicions insostenibles
IDEA SECUNDÀR
IA
EXPLICACIÓ DELS FETS
LA GUERRA CIVIL ARRIBA A CATALUNYA• Grups de civils armats• Guàrdies d’Assalt• Comunicat de rendició de Goded
ELS MILICIANS CONTROLAVEN LA CNT I EL
POUM• La Generalitat va dissoldre l’exèrcit• Comitè Central de Milícies Antifeixistes• Confiscacions de fàbriques
COMUNISME LLIBERTARI• Decret de
Col·lectivitzacions i de Control obrer
• Comitè d’Indústries de Guerra
La victòria dels treballadors en vèncer a l'exèrcit féu
aparèixer formes de poder popular, el Comitè de Milícies
Antifeixistes (CMA) format per tots els partits antifeixistes
i les Patrulles de Control per assegurar la victòria del
moviment obrer.
CONSEQÜÈNCIES DELS FETS
Un cop aconseguida la col·lectivització de la gran indústria i
reactivada l’economia, la CNT no podia anar més enllà, perquè obria
un conflicte d’interessos amb la petita burgesia, i l’aliança amb ella
era indispensable per guanyar la guerra.
Els resultats de les col·lectivitzacions van ser irregulars: alguns
sectors, com el metall i el químic, van actuar amb eficàcia, mentre que
altres branques industrials van ensopegar a causa de
l'intervencionisme dels consells obrers o la manca d'experiència dels
seus gestors.
VALORACIÓ I OPINIÓ PERSONAL
Creiem que “El decret de
coŀlectivitzacions i control obrer ”
Va ser un dels objectius del govern
de la Generalitat de Catalunya arran de
l'inici de la Guerra Civil Espanyola que
va fixar les bases d'una socialització de
l'economia per la qual els treballadors
participaven directament de la gestió de
les seves empreses.
Les col·lectivitzacions pretenien
trencar amb l’esquema clàssic de
direcció, de presa de decisions i de
jerarquització de la unitat productiva.
