2
BARCINO La ciutat de Barcelona va ser fundada entre l’any 15 i 5 aC, en l’època de l’emperador August. Aquest, després de vèncer els càntabres i els àsturs, va projectar la reestructuració del nord-est de la península Ibèrica i va fundar la ciutat de Bàrcino. Estava ubicada sobre el traçat de la Via Augusta. La ciutat va rebre l’estatus de colònia i el seu nom oficial complet era Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino. La ciutat tenia una planta rectangular, amb els angles retallats per adaptar-se al relleu del turó delimitada per unes muralles (construïdes al segle IdC que no tenien una finalitat defensiva, sinó més aviat de prestigi i per això no van ser gaire fortificades) amb torres i quatre portes que constaven de tres obertures un gran arc central per a carruatges i dos passos laterals per a vianants. En la porta decumana arribaven els dos aqüeductes que abastien d’aigua la ciutat. De les portes en sortien els dos carrers principals: el cardo maximus i el decumanus maximus. A l’encreuament d’aquests dos carres hi havia el fòrum en el qual s’alçava un gran temple dedicat al culte d’August, construït al segle IdC. Era un edifici de planta rectangular, envoltat de columnes decorades amb capitells d’estil corinti i construït damunt d’un podium. Al voltant d’aquest s’estenia una quadrícula de carrers secundari: els cardines i decumani minores, bastant amples i amb clavegueres. Sota Als voltants hi havia les cases senyorials romanes amb bonics mosaics, comerços d’aliments i petites indústries. Fora muralles hi havia la necròpoli on hi predomina la cupa, una caixa de pedra semicilíndrica amb un espai reservat per posar-hi una inscripció en memòria del difunt. També cal explicar que es diu que Hèracles la va fundar: aquest va salpar de Grècia amb nous naus amb la intenció de fundar una ciutat en una plana que l’heroi havia vist en un dels seus diversos viatges. En plena navegació hi va haver una gran tempesta que els va desviar del seu rumb arribant vuit de les naus a Marsella. Al veure que havien perdut un vaixell, van vorejar la costa fins arribar a la plana del peu del turó de Montjuic i la van trobar i els seus tripulants ja havien començat la construcció de la ciutat. Hèracles la va anomenar “Barca nova”. Cal dir que Bàrcino no va tenir mai ni la població ni el poder de Tàrraco

Barcino

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Barcino

BARCINO

La ciutat de Barcelona va ser fundada entre l’any 15 i 5 aC, en l’època de l’emperador August. Aquest, després de vèncer els càntabres i els àsturs, va projectar la reestructuració del nord-est de la península Ibèrica i va fundar la ciutat de Bàrcino. Estava ubicada sobre el traçat de la Via Augusta. La ciutat va rebre l’estatus de colònia i el seu nom oficial complet era Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino. La ciutat tenia una planta rectangular, amb els angles retallats per adaptar-se al relleu del turó delimitada per unes muralles (construïdes al segle IdC que no tenien una finalitat defensiva, sinó més aviat de prestigi i per això no van ser gaire fortificades) amb torres i quatre portes que constaven de tres obertures un gran arc central per a carruatges i dos passos laterals per a vianants. En la porta decumana arribaven els dos aqüeductes que abastien d’aigua la ciutat. De les portes en sortien els dos carrers principals: el cardo maximus i el decumanus maximus. A l’encreuament d’aquests dos carres hi havia el fòrum en el qual s’alçava un gran temple dedicat al culte d’August, construït al segle IdC. Era un edifici de planta rectangular, envoltat de columnes decorades amb capitells d’estil corinti i construït damunt d’un podium. Al voltant d’aquest s’estenia una quadrícula de carrers secundari: els cardines i decumani minores, bastant amples i amb clavegueres. Sota Als voltants hi havia les cases senyorials romanes amb bonics mosaics, comerços d’aliments i petites indústries. Fora muralles hi havia la necròpoli on hi predomina la cupa, una caixa de pedra semicilíndrica amb un espai reservat per posar-hi una inscripció en memòria del difunt. També cal explicar que es diu que Hèracles la va fundar: aquest va salpar de Grècia amb nous naus amb la intenció de fundar una ciutat en una plana que l’heroi havia vist en un dels seus diversos viatges. En plena navegació hi va haver una gran tempesta que els va desviar del seu rumb arribant vuit de les naus a Marsella. Al veure que havien perdut un vaixell, van vorejar la costa fins arribar a la plana del peu del turó de Montjuic i la van trobar i els seus tripulants ja havien començat la construcció de la ciutat. Hèracles la va anomenar “Barca nova”. Cal dir que Bàrcino no va tenir mai ni la població ni el poder de Tàrraco