Edat moderna

Edat moderna

EL MENJAREls cereals continuaven sent laliment bsic i la carn no estava a labast dels ms pobres. Amb el descobriment dAmrica i les noves rutes comercials que es van establir, els Europeus van incorporar a la seva alimentaci productes nous, com el blat de moro i el tomquet i tamb van adoptar el consum del tabac. La majoria daquest productes eren molt cars perqu es consideraven extics. Els ms rics acostumaven a menjar carn de xai, mentre que la resta de la poblaci menjava carn de porc o de pollastre de tant en tant. La llet i el sucre eren un luxe per els ms pobres, i els ous i el peix escassejaven en la seva dieta. Els seus aliments principals eren el pa i una mena descudella feta a base de porc.

EL MENJAR

EL VESTIT

La gran illusi dels burgesos* sempre va ser imitar la noblesa i els seus luxes, comenant per la manera de vestir. La seda era molt utilitzada en els vestits de les persones riques.Frana va assenyalar el patr de la moda a partir del segle XVI. El vestit dels homes consistia en tres peces bsiques: el cal**, la casaca*** i larmilla, amb ms o menys luxes segons la classe social. Lobjecte ms notable daquesta poca van ser, sense dubte, les perruques.El mirinyac s la pea de vestit ms caracterstica de ledat moderna. Es tracta duna estructura formada per barnilles i crcols de ferro que les dones de la noblesa es lligaven a la cintura perqu els vestits que dessin molt bombats.

Burgesos*: els ms rics.Cal**: pantalons que portaven els homes lligats sota el genoll.Casaca***: pea de vestir amb mnigues fins als punys.

El vestit

Les casesLa descoberta de nous territoris, com Amrica, i de noves rutes comercials, va fer augmentar el comer que va fer crixer les ciutats. Els comerciants vivien a les ciutats o burgs i per aix eren anomenats burgesos.Els artesans sagrupaven en gremis, que eren associacions que defensaven els seus interessos. Treballaven en obradors o tallers que ocupaven les plantes baixes de les cases.La majoria de nobles van abandonar el castell i els van establir a les ciutats. Vivien en palaus, on se celebraven festes, com balls, recitals de poesia, etc.Els reis vivien en immensos palaus, envoltats despectaculars jardins, amb la seva famlia i representants de la cort, s a dir, les persones que les ajudaven a governar.

LES CASES

LART AL RENAIXEMENT

Partint del descobriment de la importncia de lhome, el renaixement canvia no nomes lart, sin tamb les cincies i la literatura.Va comenar a Itali a Florncia, per rpidament es va estendre per tot Europa.Es diu renaixement perqu agafa com a model lart clssic (Grcia i Rom) i el vol tornar a utilitzar per amb canvis.Amb la caiguda del Feudalisme volen oblidar-se de lEdat Mitjana, que consideren brbara, i torna a la grandesa de Roma.

8

Imatges del renaixement

La Mona LisaLa PietatLa Venus

FET PER POL,ALBERT I GUILLEM.

EDAT MODERNAFET PER: MARAL, MOHAMED I MARC.

DESCOBRIMENTS GEOGRFICSAl principi del segle XV es van comenar a donar un seguit dexpedicions martimes amb el propsit de conixer mn, descobrint nous continents.Les necessitats comercials de descobrir noves rutes martimes per tant daccedir a les espcIes i teixits de lorient, lor de Sudan

Com vivien i sorganitzavenDurant ledat moderna, el sistema feudal es va implantar arreu dEuropa. L'amo del feu exigia que la gent li rends gran part de la seva collita a canvi de la llibertat de conrear els seus propis petits terrenys. Mancats d'instrucci acadmica, els pagesos vivien en humils barraques. Al llarg d'aquests anys van nixer freqents pestes i moltes vegades la poblaci va patir fam, situaci que es va accentuar amb la pesta negra.

Entre els anys 1453 (caiguda de Constantinoble) i 1789 (Revoluci Francesa) va comenar a nixer un nou sistema econmic, el mercantilisme. En aquesta perspectiva, l'edat moderna seria el perode dels valors de la modernitat (el progrs, la comunicaci, la ra). Des duna perspectiva ms global, l'edat moderna va marcar el moment de la integraci de dos mns humans que havien estat completament allats durant ms de 20.000 anys: Amrica, el Nou Mn, i frica, el Vell Mn.

14

GRCIES PER ESCOLTAR-NOS

DESCOBRIMENTS GEOGRFICS

Els castellans van confirmar que la terra era rodona i no plana .

Cristfor Colon va descobrir Amrica lany 1492.

Els Portuguesos van arribar a lndia vorejant frica entre el 1497 i el 1498 . (Ho va fer Vasco de Gama ).

Abans no hi havia brixola i sorientaven amb

les estrelles, amb un astrolabi.

GRCIES PER ESCOLTAR-NOS!!!!!!!

Edat modernaMaria , Ariadna , Natlia , Raquel

PRIMERA DIAPOSITIVA 24

Estaven condemnats .Eren protestants.Eren catlics .Eren els que condemnaven .Conflictes a lesglsiaEls que no volien que el Papa mansEls que volien que el Papa mans

SEGONA DIAPOSITIVA 25

monarquies absolutesEl rei tenia tot el poder, per ell cada vegada en volia tenir ms.

TERCERA DIAPOSITIVA26

Monarquies hispniques-Guerra dels segadors : els catalans donaven diners i combatents .-La guerra de successi:es va provocar perqu hi havia conflictes per saber qui manaria.

QUARTA DIAPOSITIVA27

Artesans Eren les persones que feien les coses a m i sagrupaven en gremis

reisEren els ms poderosos daquella poca. Ells van inventar labsolutisme.

Cientfics Ells van fer els majors descobriments. Un va ser descobrir com operar

navegantsEren els treballadors que navegaven a altres pasos per intercanviar productes per diners.

FORNERSFeien pa i pastissos per a la gent de poble.Com no hi havia forn ficaven pedres i les cremaven i all ficaven el pa, pastissos...

LA GUERRA DELSSEGADORSGABRIEL I ADAM

ON VA PASSAR I QUAN?

34

Contra qui va lluitar Catalunya?.La guerra dels segadors va passar entre els Catalans i els Espanyols.

Perqu va passar la guerra? Perqu els Espanyols volien allotjar-se a Catalunya per atacar als Francesos, per als Catalans els i va molestar perqu menjaven el seu aliment i ocupaven les seves cases i les seves terres.

AMB QUI ES VA ALIAR?Es va aliar amb els Francesos perqu ells tamb estaven en guerra contra els Espanyols

Qui va guanyar la guerra dels segadorsLa guerra dels segadors la va guanyar els Espanyols.

Els cientfics ms importants del s. XVII

GALILEO GALILEIVa ser fams per la millora del telescopi i observacions astronmiques.Va fer la primera llei del moviment.

ANTON VAN LEEWENHOEKVa ser el primer en realitzar importants observacions amb microscopis fabricats per ell mateix. I tamb va ser el primer que va estudiar la biologia cellular i la microbiologia.

DENIS PAPIN- Va ser conegut per el seu pioner invent del digestor a vapor, que va servir per fabricar anys ms tard lolla a pressi.Es lavantpassat de lolla a vapor.

Fet per:Roger CanoMaral Ferrant Dani Ruiz

MONARQUES DESPANYADEL 1618 AL 1684

FELIP III DESPANYARegnat: 13 de setembre de 1598 -31 de mar de 1621. Durant aquests 23 anys de regnat noms va visitar Catalunya una vegada, per recollir el donatiu que van fer a la corona les corts catalanes.Durant el regnat daquest rei va existir una apatia de lautoritat central cap a Catalunya, i a poc a poc es va produir el divorci de les institucions catalanes i les del poder central.

FELIP IV DESPANYA

Regnat: 31 de mar 1621 -17 de setembre de 1665

El seu regnat va estar marcat pel validatge deGaspar Guzmn , que va intentar reformar la monarquia i regnar en els seus mbits per castellanitzar-los en tots.Desprs de la Guerra dels Segadors, va esclafar les institucions, llengua i cultura catalanes.

CARLES IIFill de Felip iv,va morir sense fills el 1700.Va deixar la corona Hispnica a Felip. ustria , Anglaterra , Holanda i Portugal no van acceptar aquesta successi i al 1702 van declarar la guerra a Frana i a Felip v.Catalunya reconeix larxiduc Carles d ustria com a rei. Aquest fet provoca la Guerra de Successi. Els europeus van acabar reconeixen Felip v com a rei dEspanya.

FELIP V D ESPANYARegnat: 15 de novembre de 1700 -15 de gener de 1724 .Va ser un dels principals responsables del genocidi cultural i poltic del poble catal.En el temps que ell reinava es van prohibir moltes coses. Es va prohibir parlar el catal i tothom tenia que parlar en castell.

PRODUCTORES:Clia Clara Nria Jlia

GRCIES PER LA VOSTRA ATENCI!

RIUDOMSJOAN BATISTA

HISTORIA DE RIUDOMS

El 1444 van tenir plets pels lmits dels termes amb Reus, i el 1522 es rectificaren els lmits dels dos municipis. El 1524, l'emperador Carles V va passar una nit al poble en la seva visita al Camp de Tarragona.

ESCOLA BEAT BONAVENTURAESCOLA BEATVONAVENTURAL' ESCOLA BEAT BONAVENTURA ES DIU AIX PERQU EL BEAT VA SER MOLT IMPORTANT.VA NIXER A RIUDOMS I EL CONSTRUCTOR DE LA ESCOLA VA DECIDIR POSAR-LI AQUEST NOM REFERINT-SE AL BEAT

Alejandro, David, Iris i Diego

HISTRIA: BEAT BONAVENTURACREADORS: JANA,ORIOL I ANNA

LA VIDA DEL BEATVa nixer a Riudoms el 24 de novembre de 1620 i va morir el 11 de setembre de 1684 a Roma. Es va casar amb 18 anys per desig del seu pare.

Va quedar vidu amb pocs mesos. Va entrar de frare al convent de Sant Miquel dEscornalbou.

LA FESTA DEL BEAT A RIUDOMSEl diumenge de la novena del Beat (cap a finals de novembre) fan la process dels fanalets, recuperada fa pocs anys Que acompanya les Relquies del Beat. Des del 1950 es celebra la festa del Beat, en comptes del dia 21 de gener (segon dia de Sant Sebasti).

LES FESTES QUINQUENALS DEL BEATuna gran festa en honor a les seves relquies (Sant Juli, Sant Bonifaci i Sant Vicen).Aquest any es celebren aquestes festes.Les festes quinquenals del Beat es celebren cada 5 anys. En aquesta celebraci shi fa

Himne al beatSalve, aimat patr Bonaventura,us venim a cantar!Deu-nos la pau, el b i la doluradel vostre esperit francisc.

Fill estimat sou de Riudoms encaraon vs obrreu vostres ulls al mn,perqu l'amor que us don vostra mareavui floreix i encisa tot l'entorn.

En el jard de l'ordre franciscanaun jorn plantreu vostre tendre corque sadollat en mstica fontanasospir arreu com seraf l'amor.

Oh gloris Beat Bonaventuraus invoquem avui amb tendre anhel,que els que implorem avui la vostra ajudagosem amb vs eternament el cel.

GOIGS DEL beat

AGRAMENTS: EUGENI PEREA I DIRECTORA ANNA

62

INFNCIA DE MIQUEL BAPTISTA (BEAT BONAVENTURA)

DE: ONA,NOA I MARTA

63

ELS PRIMERS ANYS DE MIQUEL BAPTISTA

Va nixer al 24 de novembre del 1620.Va morir el 11 de setembre 1684.

LA FAMLIAEra el segon fill de molts germans.Els seus pares es deien Miquel Gran i Caterina Peris.Era una famlia honrada, catlica, humil i pagesa.

ON VIVIA?Vivia al carrer de la butxaca, que el dia davui sanomena carrer del Beato Gran.

DE PETIT...Ja admirava a Du i anava molt a la sagrada taula.Cada nit resava el Pare nostre.No descuidava mai de complir amb les seves pregries.

LA SEVA MARE... Es va morir quan en Miquel Baptista era petit. Ell ajudava molt a la seva mare en les feines de casa.

EL SEU PAS PER LESCOLA Brillava pel seu bon comportament, sesforava en els estudis, aprengu a llegir i escriure suficientment, de manera que el mestre nestava encantat.

EL NOSTRE EQUIP:MARTA FERRAT VENTURANOA ORIHUELA GMEZONA MUNT GUERRERO

AGRAMENTS:LOURDES NAVARROEUGENI PEREADIRECTORA ANNA

EQUIP TECNIC:ORDINADORPENFOTOS DINTERNET

INFORMACI:EUGENI PEREAGOOGLELLIBRES

LEDAT ADULTA

ES VA CASAREs va casar amb 18 anys, el seu pare ho desitjava, i als pocs mesos es va quedar vidu.

ES VA FER MONJO Desprs de la mort de la seva dona, el 14 de juliol del 1641 es va fer monjo, i es va canviar el nom per: BONAVENTURA

ENVIAT A ROMAEl 1658 va ser enviat a Roma, on va fundar el Santo Retiro. Va ser missatger de quatre papes.

ELS PAPES:Alejandro VII, Clemente IX, Clemente X, Inocencio XI. Al 1662 va fundar la Riformella.

RELQUIES ROMANESLany 1679, a petici dels jurats Riudomencs envi des de Roma les relquies de Sant Bonifaci, Sant Juli i Sant Vicen

77

MORTVa morir l11 de setembre de 1684 (als 64 anys ).

FET PER :ROGER CANOMARAL FERRANT DANI RUIZ

APRENENTATGE A ROMA.De: Yousra, Ceci i Ainoha

Primer va estar dos mesos a un convent francisc.

Li van donar el crrec del porter del convent que era un ofici de molta responsabilitat.La gent que entrava al convent deien que era molt amable i que feia molt b la seva feina.

Va adquirir fama entre els Cardenals , s a dir, a la gent ms important de Roma Ell tenia quatre mesos de llicncia per estar a Roma, per els superiors del convent no el deixaven marxar .

Es va quedar a Roma tot lany 1659 i desprs sen va anar a Capranica.A Capranica es va dedicar a la recapta dalmoines.(Recaptava diners i desprs ho donava als necessitats). I cada vegada per la gent era molt fams.

Beat bonaventura i els seus miracles

Primer miracle: 1790: Una noia viuda,anava per la riera de Riudoms montada a cavall, i va caure. La van portar a lhospital, i li havien de tallar la cama, les seves amigues van implorar lajuda del Beat , va arribar el cirurgi i la noia estava totalment curada.

SEGON MIRACLE:1818: Una dona de Riudoms,va tenir un part molt dolent, i al cap de dos o tres dies danar perdent el fill, el metge la va donar ja per morta.Un sacerdot que estava present, va suggerir aplicar una reliquia del Beat,es va despertar com si res hagus passat.

TERCER MIRACLE:Un nen sestava banyant a la piscina ,i se'l van trobar ofegat , la seva famlia es va espantar molt i el van portar a lhospital .A lhospital no hi podien fer res, no obria els ulls res canviava.Van decidir fer unes pregaries amb les relquies del Beat.

(Beat Bonaventura)LA BEATIFICACI

# BY DDAC PAU I JOAN

Fou beatificat el 21 de maig de 1906 a Roma per Pius X

Beat s un ttol atorgat a una persona difunta perqu ha viscut una vida de santedat o ha fet algun miracle.

El papa o el bisbe procedeix a la beatificaci en nom de lesglsia desprs dun procs judicial per comprovar que ha fet alguna cosa perqu sel pugui considerar beat.

A part de ser beatificat tamb fou declarat venerable el 1775

MOLTES GRCIES!

1588 s'acorda de construir una nova esglsia Amb la Guerra de Successi, Riudoms es pronunci a favor de l'Arxiduc Carles d'ustria, a conseqncia de l'acci dels germans Nebot, militars de la vila. En perdre la guerra, els seus bns foren confiscats. Els Germans Nebot van ser declarats Fills Illustres de Riudoms el 2006 i sha establert que davant del que fou la seva casa senyorial (avui coneguda com a Cal Galliss) shi facin les ofrenes de la Diada Nacional De Catalunya.