Boreal emf

  • View
    16

  • Download
    2

Embed Size (px)

Transcript

Diapositiva 1

BOREAL FOREST - TAIGA

GEOGRAFIAimatge

GeografiaBosc boreal

Els boscos boreals o taig, representen el major bioma terrestre, un bosc humit subrtic.

El taig es troba exclusivament a l'hemisferi Nord, perqu no hi ha prou massa de terra a l'hemisferi sud per crear un clima semblant.

Aquest boscos es situen entre els 50 i 60 graus de latitud nord

En trobem formant un ample cintur d'Eursia (Xina, Sibria i Escandinavia)

i Amrica del Nord (Alaska i Canad).

El bosc boreal s la major extensi dels boscos en el mn, que comprn al voltant de 15 milions de quilmetres quadrats.

ClimatologiaBosc boreal

s un clima molt fred, ja que el bosc boreal es troba dins duns massa daire polar.

Els vents de lrtic fan caure les temperatures sobretot en les nits ms clares, quan no hi ha cobertura de nvols.

Les temperatures mitjanes anuals tenen valors entorn dels 0C.

Els gruixos de les nevades varien entre els 40 i 100 cm de neu.

Per culpa del fred la precipitaci anual s molt baixa.

Els hiverns sn llargs, freds i secs, amb una durada de sis a set mesos.

Els estius sn curts, humits, i no gaire clids

La tardor s la temporada ms curta del taig. La primavera porta flors, els estanys congelats es fonen, i els animals surten de la hivernaci

Els climogrames ens indiquen les baixes temperatures de lhivern i els pics ms calurosos del curt estiu

Edafologia Bosc boreal

21

El sl del taig tendeix a ser jove, prim i pobre en matria orgnica.

El fred obstaculitza el desenvolupament daquest sl, doncs la poca activitat vegetal determina una aportaci molt baixa en nutrients.

El fred tamb condiciona el fet que aquestes poques restes vegetals del sl tinguin un procs de descomposici molt lent, fet que limita la contribuci orgnica global del terreny.

En alguns llocs el sl est permanentment gelat (permafrost)

El sl del bosc boreal s de naturalesa cida i s'anomena podzlic, resultat de la combinaci d'un sl pobre i de la poca l'activitat dels arbres

La paraula podzol prov del rus i significa cendra, descripci que ens assenyala quina deu ser la seva coloraci predominant.

Els horitzons inferiors inclouen una segona capa que presenta un color marr fosc, i una capa vermellosa on es dipositen els xids de ferro.

El clima extrem i la forta acidesa del sl determinen una presncia escassa dorganismes (cucs, fongs i bactries) i un reciclatge de la matria orgnica molt lent. Per tant molt poc humus

El resultat s un sl cobert amb una capa de fullaraca acicular, en gran part sense descompondre, doncs les fulles acicular estan fortament lignificades (endurides).

L'ombra permanent dels arbres de fulla perenne mant l'evaporaci al mnim, i els sls estan humits. En alguns casos, fins i tot, estan negats gaireb tot l'any i es formen zones entollades.

EcosistemesBosc boreal

El principal ecosistema del bioma taig sn els boscos darbres de fulla perenne, les anomenades conferes, com el pi i lavet.

Dins dels boscos, per, trobem les arbredes denses amb molsa al sotabosc.

i la d'arbredes clares amb lquens.

Els tolls i estanys sn ecosistemes aqutics rics en flora i fauna. Les aiges provenen del desgla del permafrost.

El bosc boreal no afavoreix el creixement dun sotabosc, essent limitat a causa de les baixes temperatures i una radiaci solar escasa.

El perode de creixement de la vegetaci en els boscos boreals s aproximadament d'uns 130 dies

Arbres i arbustsBosc boreal

Les conferes s'han adaptat al medi ambient del taig adoptant aquesta forma acicular, perqu amb aquesta morfologia perden menys aigua i resisteixen millor la sequera de lhivern, doncs mantenen els estomes tancats i protegits dels vents ms secs.

La taig disposa de nombrosos arbusts, del que destaca la groseller (Ribes rubrum) i lespina vera (Rhamnus cathartica)

Les fulles sn estretes i retenen amb molta eficincia els pocs nutrients del medi. La seva forma cnica facilita leliminaci de la neu de larbre i menys trencaments de branques degut al pes acumulat.

El pi roig (Pinus sylvestris) habita en els llocs ms secs de la taig.

Diferents espcies d'avets (Abies sp.)

Bedolls i pollancres al costat dels rius i llacs.

Entre les plantes shi poden trobar un gran nombre de flors blanques.

El sotabosc es troba cobert per diferents tipus de molses, que es mantenen humits durant gran part de lany.

Animals Bosc boreal

Els herbvors han de fer front als aliments altament lignificats (endurits), la qual cosa els hi dificulta molt la digesti. Els ants i els caribs sn els grans herbvors del bosc boreal.

Ats que la majoria dels arbres produeixen pinyes, molts animals han evolucionat anatmicament i aix obtenir les llavors que shi guarden.

Els animals shan adaptat tamb a aquest bioma, protegint-se del fred amb pesats abrics de pell, o migrant a altres indrets quan les temperatures sn extremes.

En el dia a dia, alguns animals utilitzen el color blanc de la neu com a camuflatge, altres viuen en tnels sota la neu.

Alguns animals que viuen a la taig sn els ssos, teixons, castors, rens, caribs, guineus, linxs i esquirols.

Les aus visiten el taig durant la primavera, doncs els insectes sn molt abundants en aquest perode, essent un aliment protec bsic per al seu xit reproductiu.

Altres aus estan especialitzades en la ingesta de llavors, com els pinsans, i altres, com els corbs, sn capaos de menjar una mica de tot.

Bosc borealEcologia

Quasi tots els anys en el bosc boreal hi ha milers dincendis. Els llamps provoquen un ter daquests incendis forestals.

Tot i que el foc facilita la destrucci dels arbres ms vells o malalts i elimina les plagues que ataquen la biomassa forestal, el foc no deixa de ser un factor molt desestabilitzant del taig.

Durant l'incendi, la majoria d'animals sn capaos d'escapar de les flames, i la cendra resultant, rica en nutrients, ser un adob fantstic per al creixement de les futures plantes.

La resina dels pins i avets s molt inflamable, fet que dificulta lextinci dels incendis.

El clima advers provoca una recuperaci molt lenta de les rees afectades per un incendi forestal (de 100 a 150 anys)

Finalment la construcci de la majoria de les installacions hidroelctriques, altera els rius, doncs les preses provoquen canvis en els patrons de flux del corrent, inundant grans extensions de paisatge.

s necessari la creaci de grans reserves capaces de mantenir la integritat ecolgica del bioma

El bosc boreal t un paper molt important en el control del clima mundial, doncs les seves enormes masses forestals tenen la capacitat de retenir grans quantitats de carboni provinent de la contaminaci.

Bosc borealEconomia

Les grans indstries practiquen la tala

Els boscos boreals han esdevingut la principal font de fusta del mercat de la construcci de cases i mobles.

El potencial miner daquesta regi

Lexplotaci daquest bosc tamb inclou la caa i la captura massiva de mamfers pelleters amb finalitat comercial.

I el desenvolupament hidroelctric.