Capítol 2: Timbres d'alarma

Cròniques de la superfície

1

CAPÍTOL 2

i

de tan en tan. Enteneu-me, quan portes tota la vida vagant entre túnels foscos i repugnants, qualsevol companyia és grata per més incòmoda que sigui. Quan la mort i el perill són una evidència presents en cada cantonada, quan cada dia veus les mateixes cares de sempre, acabes acostumant-te a tots els teus companys. El silenci torna a regnar davant nostre. És palpable a tot arreu. Més dens entre els nostre cossos, diluït

aconsegueixo passar el mal gust a la boca seca. El meu cap busca alguna cosa per dir tot i que sé que és inútil. Hi sol haver milers de silencis com aquests cada dia. De què es pot parlar quan vius en una caixa de sabates? No trobo res per dir. La Nuba obre la

per un timbre agut que ens penetra el cervell. Una simple paraula em creua la ment tan de pressa que no puc controlar la reacció que

-

quest so encara em turmenta cada nit, mai porta bones notí ntre nosaltres mentre tornem a serenar-nos. No hi ha xivarri, ni crits, tan sols la suor freda

-del tún

el que tothom creu. En un cau sense pares tampoc hi ha néts. Ningú coneix els seus pares, de fet ens separen quan som suficientment independents per sobreviure. Els nens i els adults viuen en zones diferents. Aquí ningú sap com és la dels adults i quan algú hi va no torna mai per explicar-ho. les històries de la Nuba, ens fa por no saber on anem. En molts aspectes som els éssers ignorants de la història; tan sols sabem el que els que manen volen que sapiguem. Els lligams de sang no existeixen, tots som una família, tots som iguals per a la mort i la foscor. Sigui com sigui la Nuba sempre li ha tingut una estimació especial a la Leira.

rrat en la que es pot veure ballar el foc. És una cosa que orprès ,

la falta de llum solar. No entenc gaire aquest concepte, però tampoc és una cosa que em preocupi, el meu cap és ple de preguntes i frases incomprensibles. La noia té uns cabells negres os que cauen en cataracta fins a mitja esquena. Els seus ulls són profunds com els túnels i la seva boca està tenyida am

per arenosa de casa. Calculadora i intel·ligent. És la noia més pràctica que conec i sovint en el plec de la parpella pots veure com hi ha amagat un desig, un sentiment curiós. Ja ho

PDF created with pdfFactory Pro trial version www.pdffactory.com

http://www.pdffactory.com


2

sé, no és moment per encantar- - proxima i ens treu del nostre somni donant-nos la informació que el cervell reclama.

- Una esllavissada al sector 4, túnel 2 A, a la bifurcació de la dreta. No sé si hi ha inc atrapats.- La seva veu sona clara i forta, sense cap

nota de pànic. Aquesta noia està feta per manar, per formar par de la gent poderosa que ens comanda; tothom ho sap.

Calculo la ruta fins al túnel que deia. Acluco els ulls i visualitzo tota la xarxa de -hi.

Tan sols tardaríem dos minuts en arribar mentre que les patrulles de militars podien tardar ben bé quinze minuts; dotze si estàvem de sort. Aquest cop una altre veu em treu de la meva pròpia ment.

- Tots els que tinguin més de tretze anys poden venir però no us asseguro res, us quedareu a la reraguarda. Els petits quedeu-vos aquí amb la Nuba. Seguiu-me!- L

Ningú stes situacions sempre depenent del risc. Quedar-se esperant és horrible, em mortifica, em menja per dins. La gent va de forma ordenada però sense perdre el temps, escollint el lloc on col·locar-se e la cuaun somriure. La gentada es posa en marxa. Encapçalant la marxa hi enraona amb en KaWill però per més que ho intento, no aconsegueixo trobar-los

-me em trobo amb uns ulls blaus que em travessen. En Will em sosté amb mà ferma. Sóc invisible per tothom excepte per a ell; és la llum que em delata.

- Què hi fas, aquí?- Em diu amb el seu to de veu pla de sempre. Intento dir

Decideixo suplicar-li a ella. - Jo també puc ajudar! No penso quedar-me sol mentre us jugueu la vida. - edat...- Em diu amb

blau clar, tan clar que sembla blanc. Nítid i pur com la seva ànima, plàcid com el seu caràcter. Un caràcter que ara és ferm i que per tant no canviarà de parer.

Quin parell de corcons! Vaig a replicar quan hi ha una explosió molt a prop, el terra tremola i en Will em deixa caure al terra. Em dedica una mirada de circumstàncies i

Si creuen que em quedaré aquí ho tenen molt mal entès. Sense ni plantejar-

s crits i el caos inunden el lloc i els petits forats que queden els emplena la pols. En mig del túnel hi ha uns rocs enormes que ens barren el pas. Em piquen els ulls però no em vull perdre cap detall.

eyra, la Nikra, la Shayla, en Jinn i la

Aconsegueixen fer un petit forat però no és suficient per què passin. Veig la meva




3

oportunitat i en un segon, sense pensar-hi gaire em poso a córrer. Sortejo a la gent, escalo per sobre les roques i salto dins el forat. Sento que algú em crida però ja és massa tard. Ningú pot evitar que la mar xoqui contra les roques.



Education

Capítol 2: Timbres d'alarma