SE

CU

ND

ÀR

IA

JUNY2009

nº24

LLaa CCaassssoollaaÍNDEX

2

EDITAFlorida Secundària

ELABORAComissió Gestió

Cultural

DISSENYBlanca Barberá

COORDINAPaco Rodrigo

COL·LABORAProfessorat, Alumnat i

AMPA

PORTADAMural realitzat per lesalumnes de 4t d’ESO:Ainoa González i NereaRuiz a partir d’una obrade Henri Matisse

ÍNDEX1. EDITORIAL

2. NOTÍCIES* Festa de Fi de Curs* Eixides extraescolars de Final de Curs* Escoletes Infantils NINOS* Florida impartirà la titulació de Magisteri Infantil* Éxit en la P.A.U. de l’alumnat de 2n batxillerat* Tertúlies sobre Guinea

3. REPORTATGES* Acte de comiat de la promoció 2n Batxillerat* L’experiència de la mediació al nostre centre* Lliurament dels premis la Rosa de Paper

4. ESO* Jornades Internivells per la pau

5. BATXILLERAT* La nova selectivitat

6. DEPARTAMENTSLLENGÜES* Intercanvis amb França i Bulgària* A escena: teatre de titelles a 1r d’ESOSOCIALS* De Blocs, webs i altres cabòries...* Treball sobre la globalització en Filosofia i Ciutadania de 1r Batxillerat

* Gymkana d’EconomiaEXPRESSIÓ* Exposició de fotos Comunicación Audiovisual de 1r d’ESO

7. BIBLIOTECA* La nova web de Florida Secundària

8. LLIBRES* “Si no ho dic, rebente” de Xavier Aliaga

9. ART* Cartells plàstica 4t ESO

LLaa CCaassssoollaaEDITORIAL

3

Un curs més i un estiu per davant i, per això,de bell nou torna LA CASSOLA amb tota lainformació rellevant del que ha estat aquestcurs i amb les col·laboracions de l’alumnat i elprofessorat de Florida Secundària.

Amb la revista totalment consolidada, ja són24 números i un grapat d’anys de funciona-ment, trobareu les seccions de sempre: lesnotícies i reportatges, les col·laboracionsdels departaments, els articles d’opinió i lesressenyes de lectura, etc...

Publiquem també alguns reportatges que con-siderem d’interés pel seu contingut informa-tiu: un article sobre la posada en marxa delGrau d’Educació Infantil en Florida Univer -sitària, així com un reportatge sobre la novaselectivitat que hauran de superar els alum-nes de l’etapa de batxillerat, o sobre el pro-jecte de mediació que hem desenvolupat alnostre centre i d’altres temes d’interés...

Esperem que gaudiu d’aquesta revista, l’hemfeta amb la il.lusió de fer-vos passar unaestona agradable compartim amb tots vosal-tres el que som i el que fem.

LLaa CCaassssoollaaNOTÍCIES

4

Festa de Fi de CursCom ja és tradicional al nostre centre per acabar el curs celebrem laFESTA DE FI DE CURS de Florida Secundària.

Com tots els anys, s’han organitzat una sèrie d’espectacles per a quetots i totes puguem passar una bona nit per a tancar el curs 08-09.Per començar, realitzarem les assemblees de grup on els tutors itutores de cada nivell lliuraran les notes definitives a l’alumnat i lesseus famílies i faran una breu valoració de com ha anat el curs.

Després, es podrà visitar l’exposició de treballs dels nostres alumnes on es mostraran aquelles creacions quedestaquen per la qualitat en l’elaboració, la creativitat i/o el seu contingut. Al mateix temps, l’orquestra Jovede Florida Secundària farà un xicotet concert al pati. El sopar amb les famílies, amics, alumnes i professors/eses realitzarà per grups tutoria i podrem contar-nos totes aquelles vivències que ens han passat al llarg del curs... les bones i les dolentes (per a no repetir-les el proper curs!). Per finalitzar, tindrem l’actuació en directedel grup La Murga i podrem ballar al seu ritme. De segur que passarem una bona estona a la llum de la llunaper tancar aquest curs.

David FerrerComissió de Gestió Cultural

Des de LA CASSOLA volem infor-mar-vos de la posada el proper mesde setembre dels Escoles InfantilsMunicipals de Picanya, Picassent,Albal i Xiva gestionades per NINOS.

NINOS va sorgir en l’any 2007 de la mà de dues cooperatives d'en -senyança amb més de 30 anysd'experiència, d’una banda FloridaCentre de Formació i, de l’altra, lacooperativa Grupo Sorolla. Davant dela difícil situació de l'escolaritzacióen el tram d'edat 0-3 anys en laComunitat Valenciana, varem decidircrear Escoles Infantils Municipalsautoritzades i subvencionades perConselleria amb l’objectiu de crearunes Escoles Infantils amb unescaracterístiques pròpies que les dife-rencien de la resta amb l’objectiud’oferir un servei educatiu proper ales famílies, d'excel· lent qualitat iamb uns preus assequibles.

De moment, la Xarxa d'EscolesInfantils Municipals NINOS és adju-dicatària de vuit escoles, a les pobla-cions d’Albal, Picassent, Xiva,Picanya, Meliana, Carlet, Quart dePoblet i Font d´en Carros. En el curs2009/2010 entraran en funcionamentles Escoles Infantils d'Albal, Xiva,Picanya i Picassent.

Les característiques essencials d’a -quest nou projecte educatiu és l’apostaper una ensenyança de qualitat, on lainnovació pedagògica i l'aplicació deles noves tecnologies, a través d'unagestió privada, siga accessible per atots i totes, a més, el nostre alumnats’iniciarà des de ben menuts en angléscom a llengua estrangera, així com enel llenguatge musical.

Respecte a les instal.lacions cal dirque les nostres aules estan pensades idissenyades com un ple de color, on

estímuls, educació, valors i diversióformaran part del seu dia a dia delsxiquets i xiquetes per tal que puguenaprendre en un entorn agradable imotivador i que, a més, es divertis-quen i siguen feliços.

A més, el servei educatiu les EscolesInfantils NINOS, es complementa ambun gran nombre d'activitats relaciona-des amb la motricitat, psicomotricitat,gabinet psicopedagògic, tallers, projec-tes de treball, etc. Conscients a més deles necessitats de les famílies, els cen-tres oferiran, a més d’un horari ampli alllarg del curs, també estaran obertesdurant tot l'any, en els períodes vaca-cionals i les vesprades de juny i setem-bre incloses, excepte el mes d'agost,per poder facilitar la tan difícil conci-liació de la vida familiar i laboral.

Elisa Martínez PrimoDirectora Pedagògica Escoles Infantils Ninos

Escoletes infantils NINOS

LLaa CCaassssoollaaNOTÍCIES

5

Eixides extraescolars de final de curs

Per acabar el curs els equips de tutorsi tutores de cada nivell educatiu, encompanyia dels seus grups, han reali-tat diverses eixides esportives o cultu-rals amb de caràcter més cultural ilúdic per completar la nostra ofertaformativa.

Els alumnes de 1r d´ESO anaren eldilluns 22 i dimarts 23 al pantà deBenaixeve a fer activitats de multiaven-tura: senderisme, escalada, piragües...Els estudiants de 2n d’ESO se n’hananat a Peníscola els dies 22 i 23 a feractivitats a la mar i activitats cultu-rals, visita al castell...Per la seua banda 3r d´ESO passarenel 22 i el 23 en Oliva a fer activitatsaquàtiques (vela, windsurf, rem...).

Els grups de 1r de batxillerat el dies22-23 i 24 de juny han fet dues etapesdel CAMÍ DE SANTIAGO, concre-tament l’anomenat Camí Francésentre Roncesvalles i Pamplona. Sivoleu consultar més informació sobreaquest viatge, podeu consultar lespàgines webs:http://caminodesantiago.consumer.es/etapa-de-roncesvalles-a-zubiri ihttp://caminodesantiago.consumer.es/etapa-de-zubiri-a-pamplona. Tambétrobareu informació en el bloc que la professora de Filosofia, Ètica i EpC Ana Estela ha preparat enhttp://elstreballsielsdies.blogspot.com/2009/06/via tge-de-f inal -de-curs.html. De segur que han tornatben cansats però hauran viscut unaexperiència en grup inoblidable.

Com en els darrers anys, les tutoriesde 4t d’ESO han fet el VIATGE DEFI D’ETAPA a Itàlia per conèixer elric patrimoni cultural d’aquest país.Partiren de València el dia 17 i finsels dia 19 estigeren en ROMA, on

visitaren els monuments i barris mésemblemàtics de la capital italiana: elColosseo, la Fontana di Trevi, Piazzad´Spagna, la Città del Vaticano,Piazza Navona, etc.

El dia 20 visitaren NÀPOLS i POM-PEIA amb els seus fascinants restesarqueològics.El dia 21 partiren cap a FLORÈNCIApassant per la ciutat medieval de SANGIMIGNANO.El dia 22 el dedicaren a conèixeralguns dels espais més emblemàticsde Florència, la ciutat del Renai -xement: il Duomo, Santa Croce, laGalleria dell´Accademia amb el seumagnífic "David" de Miguel Àngel,El Ponte Vecchio amb els seuscomerços de joies i en definitiva apassejar per una de les ciutats mésboniques d´Itàlia.

Des de Florència partien el dia 23 capa altres dos ciutats de la regió deTOSCANA: LUCCA amb la seuaplaça circular, el bastió i les murallesi PISA amb els famosos monumentsde la "Piazza dei Miracoli" i el riuArno que dóna una de les visions mésboniques de la ciutat.

Aquests viatges han estat organitzatsentre l’alumnat i l’equip de tutors itutores de cada nivell. Estem conven-çuts que per a tots i totes haurà estatuna experiència ben divertida i apas-sionat, després d’un llarg curs.Esperem que hagen gaudit d’untemps i un espai de convivència encompanyia dels amics i amigues forade l’ambient escolar. També calcomentar-vos que, per a l’alumnat de1r, 2n i 3r de l’ESO que no han parti-cipat en les eixides extraescolars, alllarg dels dies 22 i 23 de juny s’hanorganitzat diverses activitats de

caràcter esportiu i cultural per a poderpassar dos matins ben agradables. Lesactivitats programades han estat: fut-bet, badminton, balontir, pinpon,ballar la trompa, escacs i parxis,karaoke, playstation...

David FerrerComissió de Gestió Cultural

LLaa CCaassssoollaaNOTÍCIES

6

El proper curs Florida Universitària ampliarà la seuaoferta d’estudis amb la impartició del Grau enEducació Infantil; nou títol reconegut per laUniversitat de València que compta amb una impor-tant demanda d'estudiants i un alt nivell d'insercióprofessional. A més a més, també posarem en marxaun nou Cicle Formatiu de Grau Superior, el cicled’Educació Infantil.

Així doncs, Florida Universitària ha anat consolidanti ampliant el nombre de titulacions atenent i donantresposta a les necessitats empresarials, i a la realitatsocioeconòmica i cultural més pròxima. En aquestsentit, el Grau en Educació Infantil respon a unademanda creixent de professionals derivat de lespolítiques a nivell europeu, nacional i autonòmic queimpulsaran l'augment d'Escoles Infantils.

Aquest Grau té com a objectiu principal formar mes-tres que conceben l'escola com un espai on es pro-mouen les diferents capacitats del ser humà, que con-tribueixen amb el seu quefer diari a la construcció deldesenvolupament infantil integral i que són innova-dores, adaptades al moment i pròximes a la milloracontínua que tot protagonista educatiu had'escometre com a pràctica habitual.

Aquesta nova titulació de Florida es desenvoluparàd'acord amb la realitat educativa i cultural, acompan-yats d'experts que aporten la seua experiència pràcti-ca i que faciliten l'especialització del nostre alumnati la seua futura inserció en l'entorn educatiu. El títolrespon a la nova estructura dels ensenyaments uni-versitaris de Grau, té 240 crèdits ECTS, una duracióde 4 anys i es caracteritza per incorporar pràctiques

escolars des de primer curs de manera progressivafins a l'últim curs, en el que l'alumnat hauràd'elaborar el Treball Fi de Grau.

A més, Florida té una gran vocació d'inserció i serveia la realitat socioeconòmica valenciana i ha exercitun paper de lideratge en les cooperatives d'en -senyança de la Comunitat, formant, així mateix, partde diferents xarxes educatives com AKOE o NINOSque demandarà mestres en educació infantil, unaoportunitat per als alumnes que estudien en el centre.

Per aquestes raons, Florida s'ha plantejat impartir elnou Grau en Educació Infantil, titulació que habilitaper a l'exercici de la professió de Mestre en EducacióInfantil. Com a futurs professionals estaran capaci-tats per a dissenyar i planificar l'activitat educativa,desenrotllar i avaluar-la, gestionar les organitzacionsd'educació infantil atenent a la seua realitat i diversi-tat, gestionar eficaçment el temps, els espais i elsrecursos, i interactuar amb les famílies per a integrar-les com a part activa del procés educatiu. Florida fomentarà la formació de mestres capaçosde créixer professionalment acompanyant, ajudant,reflexionant, escoltant, dialogant, interactuant ambl'alumnat i les seues famílies, obert a la investiga-ció, i als canvis socioorganitzatius relatius a la pro-fessió i a la millora contínua com a part essencialdel seu treball.

Vicky GómezDirectora d’Innovació i Estudis Superiors

Florida impartirà la titulació enMagisteri Infantil

LLaa CCaassssoollaaNOTÍCIES

7

Els resultats de la Prova d’Accés a la Universitat del curs 2009 han estat molt positius ja que els 48 alumnesque s’han presentat l’han superada.

A més, cal tenir en compte que els resultats del curs de 2n han estat també molt positius, ja que dels 79 estu-diants que enguany cursaven 2n de batxillerat, en les distintes modalitats que oferta Florida Secundària, 55alumnes han superat el curs amb èxit, per tant, vora el 70% dels estudiants han aprovat segon. D’aquests 55,es presentaren la prova d’accés 48 alumnes i tots ells, com hem comentat abans, l’han pogut superar, és a dir,tenim un 100% d’índex d’aprovats.

Des d’aquestes pàgines de LA CASSOLA volem donar l’enhorabona a l’alumnat de 2n i a l’equip de profes-sorat de l’etapa pels bons resultats, fruit de l’esforç i del treball compartit al llarg d’un curs que ha estat benprofitós. Per últim, volem desitjar molta sort als alumnes que encara tenen algunes assignatures pendents per-què puguen superat el curs i la P.A.U. a setembre.

Equip de Direcció Florida Secundària

Proves d’Accés a la Universitat:un éxit

El passat dimecres 11 de febrer tingué lloc la segonade les tertúlies del Cicle sobre Intercanvi cultural“Ens Coneixem”. En aquesta ocasió el país protago-nista era Guinea Equatorial.El cicle “Ens coneixem” pretén donar a conèixer lasituació geogràfica la societat, l´economia, la políti-ca, els costums, tradicions, etc., dels països d´origendels nostres veïns. Famílies del nostre municipi que,per motius econòmics o polítics, principalment, hantingut que abandonar els seus països i s´han establertentre nosaltres. Aprofitant el fet que moltes d´aques -tes famílies tenen fills escolaritzats a diferents cen-tres del municipi, cadascuna de les tertúlies ha estatorganitzada per un centre d´ensenyament deCatarroja.Florida Secundària ha estat l´encarregada d´orga -nitzar aquesta tertúlia sobre Guinea Equatorial i hacomptat amb l´ajuda de les famílies d´alumnes guine-ans que estudien amb nosaltres per tal que ens conta-ren, des de la seua experiència, diversos aspectes

sobre la història i la cultura d´aquest país.La jornada també fou aprofitada per realitzar treballsd´investigació sobre Guinea amb els alumnes de 1rd´ESO i de 1r de Batxillerat. Aquests treballs formenpart de l´exposició que es feu a la mateixa Casa de laCultura sobre aquest país.La tertúlia va acabar amb un berenar per a tots elsassistents on es pogueren degustar alguns dels men-jars típics guineans preparats per les famílies.

Tertúlia sobre Guinea Ecuatorial

LLaa CCaassssoollaaREPORTATGES

8

El passat divendres 29 de maig va tindre lloc a la Sala d’Actes de Florida Centre de Formació l’ACTE DECOMIAT de la promoció de 2n de batxillerat.En una espai ple dels estudiants, les seues famílies i amics i amigues, tingué lloc un acte molt emotiu, que vacomençar amb el parlament de Carme Albors que, com a directora del centre, adreçà unes paraules al’alumnat tot felicitant-los per l’esforç realitzat i desitjant-los molta sort en els exàmens de la P.A.U. i en elsfuturs estudis. També va agrair a les famílies la confiança dipositada en el projecte educatiu del nostre cen-tre. Per últim, va agrair a l’equip de professors i professores de l’etapa de batxillerat el treball realitzat el llargdel curs.A continuació, dos alumnes de 2n de batxillerat -en representació de tots els seus companys i companyes-van realitzar un parlament que, més endavant, reproduïm.Xavi Puig, alumne de 2n batxillerat que realitza estudis superiors de viola en el Conservatori, va oferir-nos

un concert interpretant tres peces musicals que anà intercal· lant a mesura que cada grup de batxillerat ensoferia els seus muntatges de power point o vídeo amb les imatges que resumien els millors moments de laseua estada en Florida en els dos últims anys. A continuació cada alumne i alumna rebia del seu tutor o tutora la foto de regal i tots plegats posaven per ala foto de grup.Més tard, per cloure l’acte de comiat la jove orquestra de Florida Secundària oferí un xicotet concert a la fres-ca mentre les famílies, l’alumnat i el professorat es feien un refresc. Per la nit va tenir lloc el sopar de fi de curs.

Paco RodrigoCoordinació Batxillerats

Comiat Promoció 2n Batxillerat

LLaa CCaassssoollaaREPORTATGES

9

El discurs dels alumnesBona vesprada a tots i totes. Avui, 29 de maig de 2009 els alumnes de segon de batxille-rat volem agrair-vos la vostra presència en un dia tan rellevant a les nostres vides.

Ha arribat l’hora d’acomiadar-nos. Han sigut molts anys els que hem pogut compartir junts.Deixem enrere milers de moments per recordar: moments de llàgrimes, de rialles, de ner-vis, d’estrès, de felicitat... Records que quedaran gravats amb lletra de foc al nostre cor.

Sembla mentida que tot açò ha conclòs, ha sigut com un obrir i tancar d’ulls. Pareix que fouahir quan posarem totes les nostres il•lusions en formar-nos com a persones i acomplir elsnostres desitjos com a estudiants.

Aquests dos últims anys han sigut durs. Han hagut moments en els que pareixia que maiacabaríem, cada vegada hi havia més i més per fer i fins i tot en alguns moments hem hagutde renunciar a les nostres aficions. Però avui, a la fi podem dir que, encara que ambl’enyorança de posar fi a una etapa de la nostra vida, hem acabat. Alguns de nosaltres enca-ra hauran d’esperar un poc, però de segur que prompte ho aconseguiran.

Ens agradaria agrair a tots vosaltres (pares i mares, alumnat, i professorat), tot el que heufet per nosaltres, el vostre suport diari, la vostra entrega … tots els vostres intents perfer de nosaltres millors persones. Inculcant-nos el millor de cadascun de vosaltres i fent-nos caure en compte que som molt més del que creiem. Gràcies per haver-hi estat ací diaa dia, gràcies per haver-nos sabut suportar tant en els nostres millors com en els nostrespitjors moments. De veritat, gràcies. Esperem que mai oblideu que passàrem per ací, i quevàrem dependre del vostre suport per a poder aconseguir les nostres fites actuals, i lesque ens queden.

Finalment, volem agrair a tots els nostres companys i companyes haver estat ací sempre,perquè sou grans persones, d’alta categoria i, per això, sempre estareu guardades en unaimportant part dels nostres cors. Formeu part del nostre passat, però també del nostrepresent i esperem que, per descomptat, també formeu del futur.

Manel Bernete i Pasqual Casañ. Alumnes 2n batxillerat

LLaa CCaassssoollaaREPORTATGES

10

El passat dimecres 3 de juny va tenirlloc a la Sala d’Actes de FloridaCentre de Formació l’acte de lliura-ment dels premis literaris La Rosade Paper en la seua XIII edició.

Actuà com a presentador de l’actePaco Rodrigo, president del juratdels premis que va presentar alsmembres de la taula, José Portillapresident del Consell Rector deFlorida Secundària i Benito Ne -mesio Conseller de la CAM, ins-titució col· laborada des de ja faunes quantes edicions en la convo-catòria dels premis.

Els dos realitzaren un breu parla-ment en els quals destacaren la con-solidació i l’èxit dels premis i rea-firmaren la voluntat de Florida i dela CAM per continuat treballarconjuntament en l’organit zació idifusió d’aquests premis.

A continuació Paco Rodrigo desta-cà l’alt nivell de participació enaquesta edició dels premis, al quals’han presentat un total de 116 tre-

balls, 90 en la modalitat de narrativai 26 en poesia. En les categoriesd’ESO i de Batxillerats cal dir quel’alumnat que s’ha presentat als pre-mis procedeix de 54 centres educa-tius.D’altra banda, Paco Rodrigo infor-mà de com aniria desenvolupant-sel’acte, tot destacant el canvi impor-tant respecte a l’organitzaciód’altres anys, els qui havien vinguta altres convocatòries semprehavien pogut gaudir de la presènciad’alguna persona de fora, convida-da per a amenitzar el lliuramentdels premis, generalment un o unacontacontes, alguna actor o actriu...En la present edició els agents prin-cipals foren els i les joves, que alcap i a la fi, són en gran part elsprotagonistes d’aquests premis i,per això, foren ells i elles els quis’encarregaren amb la seua músicai els seus versos de fer-nos passaruna vetllada molt agradable.

A continuació presentà a un quar-tet de músics de corda format peralumnes de 1r de batxillerat de

Florida Secundària i que, al llargde l’acte varen interpretar diversespeces musicals. Les persones queformen el quartet eren: EvaAguilera (viola), Blanca Esco -rihuela (violí), Unzué Simó (violí2n) i Albert Antolí (xelo). Tambépresentà a tres joves poetes –IonaRodrigo, Marc Delcàn i Makca deCastro- que havien guanyat ohavien quedat finalistes en lesdarreres edicions dels premis en lamodalitat de poesia i que llegirenalguns poemes seus o de pomesfamosos (Vicent Andrés Estellés oMario Benedetti) i que, junt alsmúsics, anaren intervenint al llargde la vetllada.

A continuació ressenyem els guan-yadors de cada categoria i modalitat:

En la Categoria A (1r Cicled’ESO) en la modalitat de Poesiaenguany s’han presentat un total de8 treballs i el jurat ha decidit nome-nar finalista de la modalitat de poe-sia de la categoria A el poemari“ANTOLOGÍA DEL AMOR”d’Andrea Sierra Sánchez que estu-dia 1r d’ESO en el centre educatiuLa Puríssima del Grao a València. Iqueda guanyadora de la modalitatde poesia de la categoria A el poe-mari “IDILIOS AL AMANECER”de NADINE SORIO TORTAJA-DA que estudia 2n d’ESO també enLa Puríssima del Grao a València.

En la modalitat de Narrativa espresentaren un total de 27 treballsi quedà finalista, el relat “HACECUARENTA Y DOS VERA-NOS” de ANA OLCINA SEGU-

Premis la Rosa de Paper

LLaa CCaassssoollaaREPORTATGES

11

El jurat declara guanyadors de lamodalitat de narrativa en la cate-goria A els relats: “ASSASSINATA PARIS” de MARINA CANOESTANISLAO que estudia 2nd’ESO en Escola la Gavina dePicanya i “EL REGNE DE LESPARAULES PERDUDES” deGLÒRIA CEBRIÀ LLOP queestudia 2n d’ESO en La NostraEscola Comarcal de PICASSENT.

En la CATEGORIA B (2n CicleD’ESO) en poesia sols es van pre-sentar dos treballs, i el jurat vadecidir declarar desert el premi.

En NARRATIVA s’han presentatun total de 19 treballs. El juratdeclara finalista el relat “HÁBLA -ME DE ÉL” de PAULAALFONSO MAR TÍNEZ que estu-dia 3r d’ESO en EL COLEGIOARGOS de València. I va decidirdeclarar guanyador de la modalitatde narrativa en la Categoria B elrelat “VOLVER A EMPEZAR” deCARLOTA CLE MENTEALMEN DROS que estudia 3rd’ESO en el BRITISH SCHOOLOF València.

En la CATEGORIA C (Batxille -rats i Cicles Formatius GrauMitja) en la modalitat de poesias’han presentat un total de 10 tre-balls i quedà finalista el poemari“EL BREU PAS” de NEUS SAL-VADOR I COSTA que estudia2on de batxillerat en IES deCampanar de València.

I resultà guanyador el poemari“QUADERN DE BOMBOLLES”d´ELBA BARBERÀ FERRA-GUD que estudia 2n de batxilleraten l’IES SANT VICENT FE -

RRER d’Algemessí.En Narrativa s’han presentat untotal de 17 treballs i resultà finalis-ta el relat “LA VIOLENTA YCORTA HISTORIA DE EMILIOGAVIRIA” de ANDRES DAVIDORREGO GONZÁLEZ que estu-dia 2n de batxillerat en l’IESBERENGUER DALMAU deCatarroja. El jurat va declararguanyador el relat “VIVIR EN -TRE PALABRAS” de CRISTINAGIMENO GARCÍA que estudia2n de batxillerat en l’IES AUSIASMARCH DE Manises.

En la categoria D (Estudiantsd’universitat i cicles formatius degrau superior) s’han presentat 4 tre-balls i el jurat va declarar com afinalista el poemari “ARRAVA -TAMENT” de BEGONYA GU -TIÉRREZ MARTÍNEZ que estudia3r de Comunicació Audiovisual enla Universitat de València. I resultàel poemari “PAJARO EN LANOCHE INCANDESCENTE” deRA FAEL LÓPEZ LÓPEZ que es -tudia 1r DE FILOLOGIA FRAN-CESA en la Universitat de València.

En la modalitat de Narrativa espresentaren un total de 18 treballsquedant finalista el relat “LA HIS-TORIA DEL HOMBRE QUE

ERA REVERSIBLE POR ELCULO” de JAIME AGUILÓFURIÓ que estudia 4t dePUBLICITAT i RELACIONSPÚBLI CAS en el centre universi-tari ESIC de València. I resultàguanyador de la modalitat denarrativa en la categoria D el relat“ELS PRIMERS GESTOS DELVERD” de MERCÉ CLIMENT IPAYÀ que estudia 3r de FILOLO-GIA HISPÀNICA en la UNED-FCO TOMAS I VALIENTE.En la categoria E (Universitat delsMajor i Universitats Populars), eljurat declarà desent el premi de poe-sia perquè sols s’havien presentatdos treballs. I en la modalitat deNarrativa, d’un total de 18 treballsresultà finalista el relat “EL LLI -BRE FANTÀSTIC” d’ÀN GELBERNA PRATS que estudia ES -CRIPTURA CREATIVA AL’EPA L’ELIANA CentreSociocultural.

El guanyador de la modalitat denarrativa en la categoria E fou elrelat “ROSA Y MIEL” de CAR-MEN ADELANTADO CASTI-LLO que estudia ESCRIPTURACREATIVA EN L’EPA MIGUELHERNADEZ DE Port de Sagunt.

Merce Albors i Paco Rodrigo

LLaa CCaassssoollaaREPORTATGES

12

Enguany s’ha desenvolupat el PROGRAMA DE MEDIACIÓ ESCOLAR que contribueix a millorar el nostre projec-te de convivència. La mediació ha estat una bona ferramenta per a la resolució dels conflictes, ja que contribueix a des-envolupar els valors de la convivència escolar des de la vessant del respecte mutu i la convivència en positiu.

El programa ha estat coordinat per María José Sendra Lloréns, i subvencionat per les regidories d’educació i serveissocials de l’Ajuntament de Catarroja. Aquest pla ha introduït el procés de mediació en la vida quotidiana del centrecom a instrument per a la resolució de conflictes, amb la implicació de totes les persones que convivien en el centre:l’alumnat, el professorat i les famílies de secundària i batxillerat.

Les dades més destacades del PLA DE MEDIACIÓ són les següents:

Mediacions formals: 29Mediacions entre l’alumnat: 14Medicació entre alumnat/direcció:1Mediació entre professorat/alumnat:11Mediació entre progenitors/alumnat: 2Medicació entre progenitors/progenitors: 1Mediacions derivades per l’equip de direcció: 3Mediacions derivades pel tutor/a: 5Mediacions sol.licitades pels implicats en un conflicte: 21Mediacions amb alumnat de 1r ESO: 6Mediacions amb alumnat de 2n ESO: 6Mediacions amb alumnat de 3r ESO: 13. Sis d’elles amb professorat. Mediació amb alumnat de Batxillerat: 3Mediacions en les quals s’ha aconseguit un acord o s’ha solucionat un conflicte: 27Mediacions en les quals s’ha acomplert l’acord: 27

Aquest projecte de mediació s’incorporà al funcionament habitual del centre, el proper curs serà la comissió de convi-vència i mediació la que continuarà desenvolupant aquest projecte. Estem convençuts que continuarà contribuint acrear un clima de relació i convivència positiu. Esperem continuar comptant amb la màxima participació de l’alumnat,el professorat i les famílies que ho desitgem en aquest projecte tan interessant.

Equip de Direcció

L’experiència de la mediació al nostre centre

LLaa CCaassssoollaaREPORTATGES

13

Discurs de Davide Piacentini, alumne de 2nB en la

Clausura del Programa de Mediació

Dimarts 28 de maig

“La mediación realizada durante este curso, me ha servido para reforzar

mi idea de que trabajar con personas es algo muy interesante y gratifi-

cante. Este corto pero intenso periodo en el que he sido mediador, me ha

ayudado a comprender que este proceso, el de la mediación, existe por-

que existen quienes buscan y quieren ser guiados en la difícil tarea de

razonar y empatizar con el prójimo. Y si además estas personas les ayu-

dan a comprender a otras que, independientemente del trabajo que des-

empeñen y del tipo de vida que lleven, pueden llegar a un entendimiento y

resolución de sus problemas con el simple acto de comunicar correcta-

mente lo que quieren, no habría necesidad de conflictos internacionales ni

guerras como ha habido hasta ahora.

Por otra parte, me gustaría añadir que recibir este diploma es un orgullo

para mí, pues creo que he podido ayudar a las personas con las que he

mediado utilizando la comunicación como instrumento básico y necesario.

Con este discurso no pretendo presentar la mediación de una forma

demasiado elocuente, sino como lo que de verdad es y lo que deberíamos

integrar todos en nuestro modo de actuar, que para bien y sólo para bien,

siempre va a repercutir sobre las personas y sobre nosotros mismos”.

LLaa CCaassssoollaaESO

14

En el segon trimestre d’aquest curs l’alumnat deSecundària ha celebrat el DIA DE LA NOVIOLÈNCIA I LA PAU realitzant una sèrie deTALLERS INTERNIVELL que han tingut com atema principal la PAU.

L’alumnat va realitzar una gran quantitatd'activitats. Al llarg de la jornada s'han dut a termetallers de tota classe amb l'objectiu de reflexionarentorn del tema de la pau i els seus valors en lasocietat actual.

Els més joves s'han centrat en “Els drets delsxiquets i en els xiquets soldats”, mentre que la restahan tractat el tema de la guerra i la seua dimensióètica, així com han pogut informar-se sobre algunsconflictes actuals com el de Gaza.

Amb tot això, han elaborat cartells i murals que hanquedat exposats en el centre. Han gaudit tambéd’activitats de sensibilització a partir de l'audiciómusical, han produït creacions literàries, han pintat,realitzat vídeos per grups i analitzat conflictesbèl· lics. A més han col· laborat en la Campanyad'Ajuda al poble palestí que organitza EscolaValenciana.

L'experiència ha sigut tot un èxit ja que els grupshan estat compostos per alumnes de distints nivellsi distintes aules que han compartit coneixementstreballant en equip de manera solidària.

Mari Carme Martínez i Merxe Sánchez.Coordinadores Etapa ESO.

Dia escolar per la No Violència i la Pau

LLaa CCaassssoollaaBATXILLERAT

15

En aquest article volem informar al’alumnat i les famílies de l’etapa debatxillerat de les característiques de lanova Prova d’Accés a la Universitatque es desenvoluparà a partir del curs2009-2010.

Què és la nova Selectivitat?La Proves d'Aptitud per a l'Accés a laUniversitat o Selectivitat tenen com afinalitat valorar, amb caràcter objec-tiu, la maduresa acadèmica del'estudiant, així com els coneixementsi capacitats adquirits en el Batxillerati la seua capacitat per a seguir ambèxit els ensenyaments universitarisoficials de Grau. Podran presentar-se a la prova d'accésa la universitat, els que estiguen enpossessió del títol de Batxiller. Laprova d'accés hi haurà d' efectuar-seen la universitat pública que corres-ponga. La prova s'adequarà al currí-culum del batxillerat i versarà sobreles matèries.

En què consisteix la prova?La prova d'accés als ensenyamentsuniversitaris oficials de grau seestructura en dues fases: fase generali fase específicaFase general: té per objecte valorar lamaduresa i destreses bàsiques que had'aconseguir l'estudiant al finalitzar elbatxillerat per a seguir els ensenya-ments universitaris oficials de Grau. La fase general consta dels exercicissegüents: - Comentari de Llengua castellana i

literatura - Història d’Espanya / Història de la

Filosofia, a triar per l’estudiant- Llengua Extrangera II: alemanys,

francés, anglés, italià, portugués, atriar per l’estudiant

- Comentari de Valencià: llengua iliteratura

- Matèria de Modalitat que l’a -

lume/a trie de les cursades en 2nde batxillerat.

La qualificació de la fase generalserà la mitjana aritmètica de las qua-lificaciones de tots els exercicis.

Fase específica: Matèries de Modalitat:- Cada estudiant es podrà examinar de

qualsevol de les matèries de modali-tat de segon de batxillerat, distinta ala matèria elegida en la fase general.Els exercicis de cada una de lesmatèries elegides per l'estudiant con-sistiran en la resposta per escrit a unasèrie de qüestions adequades al tipusde coneixements i capacitats quehagen de ser avaluats.

- A efectes d'organització de la prova,indicarà en la sol· licitudd'inscripció de la prova, les matèriesde què s'examinarà.

Es considerarà superada la matèriaquan s'obtinga una qualificació igualo superior a 5La nota d'admissió incorpora les qua-lificacions de la fase específicanomés en el cas en què aquestesmatèries estiguen adscrites a la bran-ca de coneixement del Grau a quès'accedix: les dues millors qualifica-cions.

Característiques generals:Cadascun dels exercicis tindrà unaduració màxima d'una hora i mitja iper a la realització dels exercicis, elscandidats podran utilitzar qualsevolde les dues llengües oficials de laComunitat Autònoma en què es trobeel centre en què s'examina.

Anualment se celebraran dues convo-catòries i els estudiants podran pre-sentar-se en successives convocatò-ries per a millorar la qualificació de lafase general o de qualsevol de lesmatèries de la fase específica.

La superació de la fase general tindràvalidesa indefinida i la qualificació deles matèries de la fase específica tin-dran validesa durant els dos anyssegüents a la superació e la prova.

Qualificacions i nota mitjana:Qualificació de la fase general: Cadascun dels exercicis es qualificaràde 0 a 10 punts, amb dos xifres deci-mals. La qualificació de la fase gene-ral serà la mitjana aritmètica de lesqualificacions de tots els exercicisexpressada amb valor numèric de 0 a10.

Qualificació de la fase específica: Cadascuna de les matèries de les ques'examine l'estudiant en esta fase esqualificarà de 0 a 10 punts, amb dosxifres decimals. Es considerarà supe-rada la matèria quan s'obtinga unaqualificació igual o superior a 5punts. Per a l'admissió als ensenya-ments universitaris de Grau es realit-zarà l'accés tenint en compte elsegüent càlcul.

Nota d'admissió = 0.6*(mitja batxi-llerat) + 0.4* (nota fase general) +les dues millors qualificacions de lafase específica

La nota d'admissió incorporarà lesqualificacions de les matèries de lafase específica en el cas que ditesmatèries estiguen vinculades al abranca de coneixement del títol a quèse vullga ser admés. El paràmetre deponderació de les matèries de la faseespecífica serà igual a 0.1, però lesuniversitats podran augmentar esteparàmetre fins a 0.2 en aquelles matè-ries que es consideren més idòniesper a seguir amb èxit dites ensenya-ments universitaris oficials de Grau.

Paco RodrigoCoordinador Batxillerat

La nova selectivitat

LLaa CCaassssoollaaDEPARTAMENTS: LLENGÜES

16

Intercanvis amb França i BulgàriaAl llarg del present curs al Departament de Llengüess’han realitzat dos intercanvis, els objectius dels qualshan estat incrementat la capacitat de comunicació icomprensió de les llengües estrangeres (francés ianglés) de l’alumnat del nostre centre, així com oferir alnostre alumnat l’oportunitat de realitzar estades al’estranger que els permeta conèixer altres realitats cul-turals i lingüístiques.

El primer intercanvi del qual us informem s’ha organit-zant des de l’optativa de francés i en ell han participat19 alumnes de l’alumnat de l’etapa d’ESO que cursenaquesta optativa. Ha estat un intercanvi conjunt ambl’institut Berenguer Dalmau de Catarroja i l’IES d’Albalamb el Collège Michel de l’Hospital de Clermont-Ferrand. Els estudiants francesos estigueren amb nosal-tres a finals de març i principis d’abril i els nostres estu-diant viatjaren a França a finals d’abril.

El segon intercanvi ha estat de Florida Secundària ambl’Escola Kzahr Ekrazim I (Kazanlak) de Bulgària. Aquestintercanvi k’ha organitzat el seminari d’anglès ambl’objectiu de fomentar l’ús de l’anglés a nivell comunica-tiu i el coneixement i respecte d’altres pobles d’europa.Els participants han estat 20 alumnes de primer i segonde batxillerat. La primera part de l’intercanvi va tindrelloc de l’11 al 15 de març, quan varem rebre la visitadels alumnes búlgars a la nostra escola. Durant estosdies varem realitzar activitats a l’escola i també visitesal centre històric de la ciutat, a l’Oceanogràfic, alMuseu de les Ciències i una visita guiada en anglès alMUVIM entre altres. Cal dir que

La segona part va ser la tindre lloc entre el 13 i el 17 dejuny i va consistir en la nostra visita a Bulgària. Durantla nostra estada hem realitzat tallers de decoració deceràmica, de dances i tradicions populars , hem interpre-tat i grabat acnçons i hem visitat el centre de Sofia ialtres llocs d’interés en la zona de KazanlakEstem convençuts que aquests intercanvis són un com-plement ideal, no sols per a la formació lingüística delnoste alumnat, sinó també per al seu enriquiment imaduresa personal en conviure amb estudiants d’altrespaïsos amb llengües i cultures diferents.

Eugènia PérezProfessora d’Anglés i Cap del departament de Llengües

LLaa CCaassssoollaaDEPARTAMENTS: LLENGÜES

17

En aquest últim trimestre hem organitzat un treballinterdiciplinar amb l´alumnat de 1r d´ESO des de lesassignatures de CASTELLÀ i PLÀSTICA.

En Castellà s´ha representat l´obra de teatre “Te pilléCaperucita” de Carles Cano.

S´han organitzat grups que han representat les dife-rents escenes que formen l´obra de teatre. Aquestsgrups han treballat les diferents escenes tenint encompte què fan els personatges, com ho fan, ambquins objectes…intentant comprendre perfectamentl´escena que havien de treballar.

En l´assignatura de Plàstica s´han realitzat les esce-nografies per tal d´ambientar les diferentes escenes iles titelles.

Cadascun dels alumnes ha elaborat la seua titellasegons la seua visió del personatge que representava,el resultat ha sigut molt variat i enriquidor. D´altrabanda les escenografies han estat pintades pel grupsencer que ha decidit quin era l´escenari propici pertal de representar l´escena.

Finalment l´obra ha sigut representada atenent a totsaquests elements: titelles, escenografies, comprensióde les escenes i representació dels personatges. Elresultat ha estat divertit i estimulant per a l´alumnatque s´ha sentit actor i artista per un dia, i ens ha dei-xat imatges que pots vore en la nostra web.

Pilar Zamora, Carme Albors (professores de Castellà) iPaco Lluís (professor de Plàstica)

A escena: Teatre de titelles

LLaa CCaassssoollaaDEPARTAMENTS: SOCIALS

18

De Blocs, webs i altres cabòries...Allà per la meitat de curs, si fa nofa, dues cavil•loses professores(Ana Estela i Empar Gallego), idesprés de molt navegar (i naufra-gar?), es llençaren a la piscina enaixò de fer blocs i webs que servi-ren per a tot allò que se’n diu: pro-cés “ensenyament-aprenentage”.

Senzillament (i sobretot), elsmovia la idea de què l’alumnatestiguera més receptiu en lesassignatures; també en organitzarels materials, recursos, vídeos,activitats i un llarguíssim etc. decoses que, al llarg dels anys,havien fet o havien trobat en inter-net útils per a les matèries i per ala classe i que havien anat acumu-lant als seus ordinadors. Estavenplenament convençudes de lanecessitat de donar un pas més enla utilització de les noves tecnolo-gies a l’aula. Però cóm?

Ja fa temps que els ordinadors,internet, webs educatives, canons imés coses, està canviant l’entornd’aprenentage, ampliant-lo mésenllà de l’aula. Quan Ana i Emparcomençaren a tafanejar en els webi blocs de companys i companyes

de professió, n’eren ja milers depàgines en Internet, potser algúnque altre milió. Des d’aleshores,es pot dir ben bé que són molts,molts, però que molts milionsmés. És l’univers infinit? És més,existeix l’infinit? Mentre esperemla resposta a aquesta vella pregun-ta de dimensions astronòmiques,molts de nosaltres ja hem trobatl’infinit, ací al planetaTerra: inter-net és infinit, almenys en el sentitd’ inabarcable. En l’ensenyament,ja no és possible mantenir-se almarge de les possiblitats que ofe-reixen els webs i blocs, ja siguend’institut o de professorat. És unaferramenta flexible, canviant,sempre viva i, per això mateix,adaptable a la programació, alsrecursos, a les activitats. A més, téuna altra virtut, potser la més inte-ressant: és un canal de comunica-ció professorat-alumnat, alumnat-alumnat, professorat-professorat iés una estupenda eina per compar-tir el que es fa, el que es pensa...Aquestes dues idees (comunicar icompartir) són les que vertebrenels blocs d’aquestes assignatures.Els blocs d’assignatura acompan-yen, complementen les explica-cions de classe; a més proposen laparticipació activa de l’alumnat;es treballa en l’aula-grup, a l’aulad’informàtica i a casa.

Així que, cap a final de curs, forenels alumnes els qui es llençaren ala piscina, creant blocs per tal depublicar i compartir els seus pro-pis treballs i que se’ls havia propo-

sat en Filosofia i en Història deprimer de batxillerat. Trobareu elsenllaços en els blocs “mare” de lesprofes. Seguint els seus interessos

d’adolescents, l’alumnat fa moltde temps que navega; el professo-rat ha d’agafar ja aquest vaixell, itot creant una comunitat educativavirtual, ha d’anar més enllà de lesquatre parets de l’escola. Als afo-res també existeix un entorn sociali és virtual, on persones allunyadesfísicament, però alhora molt prò-ximes, estan en contacte i estanrelacionades pels interessoscomuns. Proper port: el bloccol.laboratiu.Bé, el millor serà que entreu.

A continuació trobareu algunsexemples dels treballs realitzatsper l’alumnat així com els encap-çalaments dels blocs i les referèn-cies de les pàgines web. i elsencapçalaments

Empar Gallego i Ana EsteaDepartament de Socials

LLaa CCaassssoollaaDEPARTAMENTS: SOCIALS

19

LLaa CCaassssoollaaDEPARTAMENTS: SOCIALS

20

La globalització en Filosofia iCiutadania de 1r Batxillerat

Un dels nous continguts temàtics establerts per l’Administració al currículum de l’assignatura de Filosofia iCiutadania, és el tema de la globalització. Per tal d’introduir a l’alumnat en aquesta problemàtica tan com-plexa, hem utilitzat diferents recursos amb la intenció de què comprengueren els mecanismes i les causes his-tòriques de la globalització i també de què foren capaços d’analitzar situacions concretes de la realitat mun-dial des dels continguts apresos a l’assignatura.

En primer lloc, l’alumnat treballà individualment la lectura de Josep Villarroya, antic company del departa-ment de Socials de Florida CES, titulada “Globalitza... què?” de l’editorial Bullent. Desprès, per tal d’iniciar

el procés de transferència delsconeixements teòrics sobre la glo-balització a altres situacions i casosreals concrets, tinguérem oportuni-tat de veure el documental La pesa-dilla de Darwin, un esplèndidexemple de les conseqüències eco-lògiques i humanes de la globalit-zació en Tanzània, i d’analitzar-lo idebatre a l’aula posteriorment apartir d’un dossier elaborat pelseminari de l’assignatura.

En coherència amb aquest objectiude comprovar el grau de competèn-cia dels alumnes a l’hora d’aplicaraquestos coneixements a l’anàlisi icrítica de la realitat actual, se’ls vaplantejar un control amb diversespreguntes d’aquest tipus:

1. El fenómeno de los niños y niñassoldado en el mundo también esglobal. Explica por qué, cuál es elgrado de implicación y responsabi-lidad que el Norte pueda tener en ély da tu opinión personal razonada(3 puntos).

LLaa CCaassssoollaaDEPARTAMENTS: SOCIALS

21

A continuació trobareu el text redactat per un alumne de 1r de batxillerat al voltantd’aquesta qüestió.

Los niños soldado

La guerra no tiene sentido. Lo mires por donde lo mires, nadie puede defenderni justificar la idea de que miles de personas mueran por un palmo de tierra.Hechos como estos son los que hacen pensar si la humanidad no es más que unerror, un fallo en la evolución y somos simplemente el residuo, el barro dejadopor la lluvia. Pero hay una cosa peor, algo que hace que nos hundamos más en elcenagal del sinsentido y la sordidez: las guerras protagonizadas por niños.

El fenómeno de los niños soldado es un problema global, nos afecta a todos ytodos tenemos parte de culpa, tanto los países del Centro como los de laPeriferia. El hecho de que niños mueran por poseer un puñado de tierras es unaconsecuencia del capitalismo. Pero nosotros, los de los países enriquecidos,miramos las noticias como estas en la televisión por encima del hombro, pensan-do que son todos unos salvajes y pensando en lo que “esos” animales obligan ahacer a “esos” niños. Pero esa opinión no es del todo cierta.

La verdad es que los países del Norte han intentado extender la red del capi-talismo por todo el mundo, hemos intentado “mcdonalizar” otros territorios,imponiendo nuestras ideas y aprovechándonos de ellos, y el tiro nos ha salidopor la culata. Los organismos internacionales (como la ONU) envían ayudas,mediadores y toda clase de víveres a los países empobrecidos, pero, mientrastanto, se les venden armas para que se maten entre ellos y podamos aprove-charnos mejor de sus recursos.

En mi opinión, se debía hacer algo más para evitar estupideces como esta, perono se podrá hacer nada, ayudar de verdad, y no con soluciones momentáneas,hasta que no demos el primer paso: admitir nuestra culpa. No podemos seguirasí, de cara al mundo ayudando como buenos samaritanos, pero, por la espalda,manteniendo el conflicto. La globalización se parece a las antiguas Cruzadas,sólo que entonces se luchaba por Nuestro Señor Jesucristo y ahora porNuestro Señor el Dinero. Amén.

Manuel Granell. 1r B Batxillerat

A propósito de los niños soldado...

LLaa CCaassssoollaaDEPARTAMENTS: SOCIALS

22

Florida Universitària ha organitzat una Gymkanaamb l'objectiu d'acostar l'economia als alumnes debatxillerat i contactar amb els professors de secundà-ria i així despertar i estimular el seu interés perl'economia.

Durant els mesos de març i abril tots aquells centresque s’apuntaren a aquest joc que es realitzà en lesinstal•lacions de Florida i on els estudiants a travésd'una sèrie de proves, varen aplicar els seus coneixe-ments teòrics adquirits en l'aula i desenvoluparen lescapacitats d'observació, iniciativa, assumpció de ris-cos, presa de decisions, resolució de conflictes aixícom el treball en equip.

Els alumnes de cada col•legi es dividiren en grupsque competiren entre ells i aquell que obtinguésmajor puntuació va representar al seu centre en lesqualificacions globals que servirer per a premiar ambun ordinador al centre que obtinguera el millor resul-tat; els resultats es poden consultar en la web deFlorida: www.florida.es

La gymkana constava de cinc proves en les quals estreballen distints aspectes de l'economia, la primerad'elles es denomina FAMÍLIA i en esta cal tindre en

compte la satisfacció de necessitats, els agents eco-nòmics, les classes d'empresa, el sector públic, leseconomies domèstiques, per a finalment realitzar elseu fluix de la renda.

Cada grup exposa les seues conclusions i per mitjàd'una votació secreta, són la resta de companys elsque decideixen als tres millors, atorgant-los “florits”,moneda que s'ha inventat a fi de comptabilitzar elspunts de cada equip i que serveix també per a com-prar la matèria bruta i els productes que es necessitenper a realitzar cada una de les proves.

En la segona prova, PASSA PARAULA, es treballendefinicions i termes relatius tant a l'organitzaciód'empreses com a l'economia en general. En LAMODA; cada grup ha de confeccionar una falda ele-gint els factors productius i tenint en compte costosde material, mà d'obra, preu, etc. a fi de treballar elscostos de l'empresa, el cost fix, el variable, els factorsde producció, la comercialització i venda, la compe-tència… La prova el MERCAT pretén mostrar elsparticipants el funcionament del sistema d'economiade mercat, oferta, demanda, màrqueting, punts devenda.. ELS PAÏSOS i ENTRE TOTS són les dosúltimes proves on a més de treballar conceptes comel proteccionisme o el lliure mercat i l'especialitzacióes tracta el Sector Públic en l'economia, el pressupostde l'Estat o els tributs.

Els primers a demostrar les seues destreses en econo-mia han estat els alumnes de 2n de Batxillerat deFlorida, un total de 25 xics i xiques que varen obtin-dre 1567 “florits”.

Esther Romo i Mari Carme MartíProfessores d’Eonomia Florida Secundària

Gymkana d’Economia

LLaa CCaassssoollaaDEPARTAMENTS: EXPRESSIÓ

23

Al llarg del segon trimestre, en el segon pis de l’edifici de secundària s’ha realitzat una EXPOSICIÓ DEFOTOGRAFIA. L’exposició recull el treball de l´alumnat de l´optativa de Comunicació Audiovisual de 1rd´ESO, fet a partir de les primeres classes de la unitat did``actica de fotografia digital.

Hi podem trobar exemples de diferents propostes, com ara: objectes propis, mascotes, objectes de cuina, frui-tes, dibuixos amb llum i fotografies fetes amb diferents angles.

L’exposició ha estat el resultat del treball teòric i pràctic realitzat en l’assignatura optativa.En l’exposició de treballs de final de curs, si tot va bé, es presentaran els nous treballs de l’alumnat del’optativa.

Toni MasDepartament d’Expressió

Exposició de fotos

LLaa CCaassssoollaaBIBLIOTECA

24

Aprofitant la data del Dia d’Internet, FloridaSecundària ha presentat la nova web del centre:http://www.floridasecundaria.es

Després d’un treball que ens ha ocupat alguns cursosfinalment hem pogut presentar aquest nou projecte.

Des d’un primer moment es pretenia que els seususuaris potencials: alumnes, professors, famílies…participaren en la seua posada en funcionamentdonant idees sobre l’organització dels continguts,seccions i apartats considerats imprescindibles per aells…

També preteníem que la nostra web fora una cosaviva, canviant, útil i visualment atractiva, per aixòens proposàrem tindre l’oportunitat de penjar fotos ivídeos que mostraren el que es fa al centre, materialsi treballs de l’alumnat, i altres novetats.

Volem que la nova web de Florida Secundaria sigauna finestra del centre a la nostra comunitat educati-va, però també a tot aquell que vulga apropar-se anosaltres. Per tal que les famílies puguen conèixer-nos millor trobaran informació sobre el nostre pro-jecte educatiu, les instal.lacions, les persones…Esperem que us agrade i us semble útil, no dubteu enfer-nos les vostres suggerències en infosecunda-ria@florida-uni.es

Ací us deixem algunes imatges de la nova web:

Patricia MoragaBibliotecària del CES

Florida Secundària estrena WEB

LLaa CCaassssoollaaLLIBRES

25

La novel· la “Si no ho dic rebente”va guanyar el VII Premi de narrativa,Vila de la Lloseta, (Mallorca). Lanovel· la planteja diversos temes,com la dificultat en la docència hui endia, la corrupció urbanística als ajun-taments, els problemes de parella...

Es tracta d’una novel•la crítica, i delgènere narratiu del diari personal ficti-ci. En resum, l’obra està basada en elsproblemes de parella entre Paula, unaregidora del PSOE que pensa que se liestà “passant l’arròs” tant en políticacom en la seua relació; i Sergi, un pro-fessor amb constants baralles amb elsseus alumnes, que acaba sent regidord’Esquerra Unida al seu poble,Vilaroglet. Ambdós s’enfronten ambl’actual alcalde del PP, Revert, per aintentar evitar un ambiciós pla urba-nístic compost per una urbanitzacióamb camp de golf, que destruiria unparatge natural conegut com “elBosquet”. Amb l’ajuda d’una trànsfu-ga del PP i del periodistes Òscar iPilar, intenten enderrocar l’alcaldeamb una moció de censura que al finalno arriba a realitzar-se.

La novel· la pot considerar-se humo-rística perquè hi ha un to irònic i satí-ric present durant tota la trama. L’humor es crea mitjançant l’absur -ditat de les situacions quotidianes queviuen els protagonistes, com perexemple la fuga de Carles, l’anticregidor d’Esquerra Unida, alsEE.UU. amb un ambaixador alemà, oles baralles de Sergi amb els seusalumnes Saoret i Jonathan. En con-cret, la situació còmica que més m’haagradat és quan Paula va a dinar ambEnrique Gisbert amb la intenció deser infidel a Sergi, i descobreix queaquest ja no pot gitar-se amb donesper un accident de caça.. La novel· latambé pot considerar-se com política,degut a que aquesta està ben presenten la història. Apareixen aspectespolítics com les sessions d’EsquerraUnida quan Sergi es converteix enregidor o la presentació del projecteurbanístic “Vilagolf” per part del PP(les eleccions, les llistes de partit, elstrànsfugues, etc).

En la meua opinió, la novel· la deXavier Aliaga és una bona aportació ala literatura satírica valenciana, queval la pena llegir, tant per la seuaactualitat com pel seu to irònic i des-enfadat. És un llibre destinat al’entreteniment per damunt de qualse-

vol aspecte polític, encara que, com jahe esmentat abans, la sàtira de lasocietat valenciana, amb la corrupcióurbanística i les deslleialtats entrepartits i companys, es troben a l’ordredel dia. Sols resta dir que Aliaga “noés del PP”.

Respecte a la forma d’escriure, laprogressió argumental estructuradacom un diari personal és un detalloriginal que s’allunya de la més tra-dicional novel· la assagística.D’aquesta manera l’autor aportafrescor a un gènere molt saturat. Hede destacar l’aparició, a l’epíleg, dela història de com Maria Josep, lapsicòloga del llibre, troba els diarispersonals de Paula i Sergi, i decideixpublicar-los després de la seua fugi-da al Marroc, després de la moció decensura fallida.

En conclusió, aquesta novel· la m’haagradat i recomane la seua lecturacom un document molt interessantsobre la societat valenciana a totaquell que estiga interessat o simple-ment tinga curiositat en el tema.

Alex Medina Pons2n Batxillerat Tecnològic

“Si no ho dic, rebente”

En aquesta ressenya comentaré el llibre “Si no ho dic,rebente” (Editorial Moll, 2005) de Xavier Aliaga.Aliaga, nascut a Madrid en 1970, és un periodista iescriptor valencià criat a Xàtiva. Estudià Filologia

catalana, i com a periodista ha treballat per a diferentsperiòdics valencians.

LLaa CCaassssoollaaPLÀSTICA

26

Murals de 4t d’ESO

LLaa CCaassssoollaaPLÀSTICA

27