Embed Size (px)
Citation preview
USOS ADOLESCENTS DE
DROGUES #Vulnerabilitat #Victimització
Jordi Bernabeu Farrús #Salut_Pública @granollers @jordibernabeu @sobredrogues [email protected] V Jornada Vic@miologia >> Vic@mització infantojuvenil: l’efecte protector de les estructures socials Barcelona. 9 de maig de 2014. Centres d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.
USOS ADOLESCENTS DE
DROGUES #Vulnerabilitat #Victimització
Està permesa, i vivament aconsellada, la reproducció total o parcial dels continguts d’aquest document. L'única condició és que figuri primer el nom de l'autor i/o les referències a d’altres autors i després el de tots els qui hi hagin introduït millores. Totes les còpies han de portar aquesta nota de copyleft. No estan permesos els usos comercials. Totes les fotografies han estat extretes d’internet (si en alguns casos existeix qualsevol queixa feu-me-la arribar).
hRp://www.sobredrogues.net/mataro hRp://www.slideshare.net/sobredrogues
9 idees #Vulnerabilitat #Victimització
1. De les demandes 2. De les diferents formes de vulnerabilitat 3. De la lectura adulta sobre l'adolescència 4. Dels ajustos i desajustos de molts adolescents i joves 5. De la lectura que fem de les drogues 6. Del nostre context d'intervenció 7. De les respostes de l'Administració 8. De les possibles propostes 9. D'algunes conclusions, o reflexions
#1 De les demandes
• Adolescents que compleixen mesures de jus^cia; o mesures alterna@ves a sancions administra@ves (per consum de drogues)
• Adolescents que la ‘lien’ en els seus contextos formals i informals
• Adolescents que molesten a adults amb poca paciència i/o tolerància
• Adolescents acollits en el sistema de protecció
• Famílies amb dificultats per controlar les actuacions dels seus fills
Com i perquè intervenir amb aquests casos?
Quan prevenir no només és fomentar l’abs@nència
Potenciar la responsabilitat Fomentar l’autonomia Evitar-‐se problemes
#Acompanyament
#2 De les diferents formes
de vulnerabilitat
A propòsit de la vulnerabilitat social
Persona Context (cultura, relacions, societat, família)
Respostes insGtucionals
Asociats a nivell individual * Consum prematur (edat) * Problemes de salut mental, físic o emocional * Actituds personals vers el consum * Característiques personals relacionades con els nivells d’autoestima i conductes favorables al risc, alienació rebeldia, etc.
Associats a nivell familiar * Consum de drogues per part dels pares * Actituts favorables al consum per part de la família * Problemes familiars * Històries familiars de consum problemàtic de drogues * Dificultats de relació/conflicte familiar * Models familiars: sobreprotecció, abandonament familiar, etc. * Estatus socioeconòmic familiar
FACTORS DE RISC�Adaptat de Hawkins i altres (1992), Petersona i altres (1992), Moncada (1997).
Associats a nivell grupal o d’amics * Amics consumidors * Canvis sospitosos pel que fa a amics i relacions * Actituts favorables al consum * Conductes il.legals o delictives * Dificultats de relació amb el grup d’iguales
Associats a nivell de context social * Abandonament dels estudis * Fracàs escolar * Canvis en el rendiment acadèmic i actitud a l’escola * Desocupació laboral * Dificultats socials i econòmiques * Alta disponibilitat i accessibilitat a drogues * “Transicions i desplaçaments vitals”
#3 De la lectura adulta sobre
l’adolescència
Probablement estem fent una lectura de l’adolescència i joventut segons paràmetres d’epoques anGgues
I l’adolescència actual esdevé una etapa per se, diferent a l’infància i la joventut, amb les seves necessitats educaGves i de conceptualització. Amb les dificultats pròpies d’acceptar els canvis de les generacions que ens succeeixen
Una adolescència i joventut cada vegada més llarga
De la sociologia del treball a la sociologia de l’oci
Soberans del consum #hiperconsumisme
El problema de la hiperprotecció... #nens_tresor
Extret de @DroguesXP
@AleixSalo #Fills_dels_80
El problema de la hiperprotecció... #nens_tresor
L’individualisme
JO Decideixo Faig el que vull Vull viure Vull disfrutar Vull experimentar Vull passar-m’ho bé I perquè m’agrada!
El problema de la hiperprotecció... #nens_tresor
L’individualisme
La crisi de #noció_de_futur ‘Atrapats en la seva joventut’
Punk. Manuel Fontdevila. Público. 28 de gener de 2011
@ManelFontdevila #Esta_crisis_está_siendo_un_éxito
El Roto. El País. 14 de febrer de gener de 2011
Com i què trasmeten sobre els joves per desfer el problema?
Roto #Viñetas_para_una_crisis
La recuperació de discursos anGcs ves@ts de moderns
Emprenedoria Cultura de l’esforç Mobilitat exterior (o exili laboral?)
La recuperació de discursos anGcs ves@ts de moderns
Necessitem estratègies diferents per als nadius digitals?
@berlich #El_pais_8_3_12
#4 De la lectura que fem de
les drogues
El discurs que es genera al voltant de les drogues segueix condicionat per
l’experiència viscuda anys anteriors amb els consums problemàGcs d’heroïna i VIH-‐
SIDA
Amb tot el que això comporta: idea d’addicció, sobredosi, VIH, etc.). I
actualment el panorama és totalment diferent.
Com les noves formes d’exclusió i inclusió
Una generació d’adolescents tranquils pel que a drogues es refereix
Que els persegueix l’ombra del
‘constant i precoç augment del consum’
PNSD #ESTUDES
PNSD #ESTUDES
PNSD #ESTUDES
La importància de l’alcohol i de la maria (sobretot pel seu caràcter simbòlic)
#5 Dels ajustos i desajustos de molts adolescents i
joves
1. Darrere de molts consums de drogues adolescents existeixen més disfuncions familiars i/o socials que no pas problemes de drogues.
2. Compte amb l'excèssiva tendència al diagnòs@c adolescent: sovint és necessària però alhora jus@fica, e@queta i condiciona.
3. Els usos de drogues adolescents poden tenir diferents graus de gravetat/problema@citat.
4. Els consums de drogues problemà@cs solen ser el resultat d'uns hàbits de consum lligats a uns es@ls de vida determinats.
1. Darrere de molts consums de drogues existeixen més problemes familiars i/o socials que no pas de drogues i/o de salut mental.
2. Compte amb l'excèssiva tendència al diagnòstic i al protagonisme de les substàncies: sovint és necessària però alhora justifica, etiqueta i condiciona.
3. Els usos de drogues poden tenir diferents graus de gravetat/problematicitat.
4. Els consums de drogues problemàtics solen ser el resultat d'uns hàbits de consum lligats a uns estils de vida determinats, en uns contextos concrets.
5. Existeixen riscos i problemes més importants que l'addició.
El problema són els amics…
És molt influenciable…
La culpa la té el PQPI/UEC…
El pare no m’ajuda. Em sento sola…
No el puc controlar…
Estic desesperat…
Què vagi a un centre…
Els serveis públics no s’hi posen…
Com descriuen els problemes els implicats?
#Les_famílies
Fumo perquè m’agrada…
No hi ha per tant…
Ho sé portar…
A mi no m’afecta…
No deixaré de fumar…
Deixa’m fumar a casa…
La policía va a per nosaltres…
Com descriuen els problemes els implicats?
#Elles #Ells
#6 Del nostre context
d’intervenció
• Quan el protagonista no viu la seva situació com a problema la moGvació és escassa.
• Quan professionalment ens costa donar un discurs sensat al voltant del cànnabis (i de les adolescències).
• Quan tot sembla ‘arreglar-‐se’ a par@r de normes i regulacions.
• Quan ens basem en el ‘el paradigma cienYfic’ per jus@ficar qües@ons
• Quan socialment existeixen diferents discursos al voltant de la qüesGó.
#7 D’algunes respostes de
l’Administració
Reducció de danys
L’atenció, prevenció i informació no poden tenir l’abs@nència com a eix central i únic de
treball.
• Centrem-‐nos més en els usos que en les pròpies substàncies
• L’adicció no ha de ser el problema més important ("i finalitzador del procés problemà@c”)
• Alguns usos son més greus que altres: quins usos són els que realment donen problemes?
• No u@litzem la regulació legal de les drogues com a excusa per abstenir-‐se
• La reducció de riscos com a element transversal de tota la intervenció preven@va.
• L’evidència cienYfica ens ajuda però no resol la qües@ó
#8 De les possibles
propostes
1. Ajustar l’enfocament de la mirada. 2. Apendre a veure, a observar, a conèixer els significats i els senGts de les seves vides, a saber preguntar sobre el que viuen. 3. Tenir conflictes no és tenir problemes. 4. L’adolescència potser també també un temps de malestars. 5. L’escola (o els centres de formació) com un important territori per intervenir. 6. Construir espais d’influència educaGva al seu voltant. 7. Suprimir la distància, construir la proximitat. Acceptar conver@r-‐se en adults propers. #Referents_virtuals_d_adolescents_digitals 8. Acompanyar (que no derivar). 9. Controlar l’angoixa que ens provoquen els seus riscos. GaranGtzar que no s’estan fent mal. 10. Deixar de considerar-‐los menors i tractar-‐los com a subjectes responsables. Que es construeixin els seus propis límits.
Decàleg d’idees per a la intervenció socioeducaGva (adaptació de Funes, 2010)
#Acompanyament #Referència #Comunitat #U@litat
#Responsabilitat
Experimentació
Experiència
Influència
• Informació • AcGtuds • Percepció d’uGlitat • Coneixement
@JaumeFunes #9_ideas_educar_en_la_adolescencia
• Del “ja sé que em passo” a “la mo@vació al canvi”. • Del “ho porto bé” al ”porta-‐ho millor”. • De “l'es@c estancat” al “canvia de context”. • De “el problema són les drogues” a “el problema ets tu”. • Del “Vaig per lliure” a “pautes d’ús”.
‘La manera més segura // per evitar-‐te problemes passa per no consumir-‐les’
A nivell individual
• Ar@cular estratègies de prevenció universal amb d’altres de caràcter selec@u i indicat
• Anar molt més enllà de l’àmbit escolar • Esdevenir referents a la xarxa
A nivell grupal
• Integrar l’oci amb la ‘qüo@dianitat’ (fugir dels atracón i desconnexions de cap de setmana)
• Programes específics i inespecífics per contextos específics
A nivell de context
• Augmentar estratègies de detecció precoç i prevenció indicada
• Fomentar espais de reflexió per a la família • Oferir ocupacions formals que oganitzin la inserció
sòcioprofessional • Espais de tractament que contemplin la reducció de danys
com a estratègia de treball transversal
A nivell comunitari
#9 D’algunes conclusions,
i/o reflexions
• Tractant-‐se d’adolescents i drogues, potser centrar-‐se en vulnerabilitat que no vic@mització
• Tot I això, tenint en compte que els processos de vulnerabilitat tenen múl@ples casuís@ques, essent les drogues més un producte que no pas una causa.
• Moltes de les nostres respostes (socials, professionals, etc.) també generen força vulnerabilitat
@AleixSalo #Fills_dels_80
Gràcies per haver arribat fins aquí ;-‐)
Jordi Bernabeu Farrús Servei de Salut Pública // Ajuntament de Granollers
[email protected] www.sobredrogues.net
Fonts
Jaume Funes. 9 ideas. Educar en la adolescencia Graó. 2011 hRp://books.google.es/books/about/9_ideas_clave_Educar_en_la_adolescencia.html?id=uMK8JKTwQeQC&redir_esc=y
David Pere Mar^nez Oró i Joan Pallarés. ¿Beber para crecer? Editorial Milenio. 2013.hRp://periferics.blogspot.com.es/2013/03/llibre-‐beber-‐para-‐crecer-‐el-‐consumo-‐de.html
Dolors Reig. Jóvenes en la era de la hiperacGvidad. Fundación Telefónica. 2013. hRp://www.dreig.eu/caparazon/2013/05/17/jovenes-‐en-‐la-‐era-‐de-‐la-‐hiperconec@vidad/
Fernando Conde. Los hijos de la desregulazación. Jóvenes, usos y abusos en los consumos de drogas CREFAT. 1999. hRp://www.cruzroja.es/crefat/documentos_crefat/Tomo6.pdf
Sara Moreno. Atrapats en la joventut. ARA. 2/12/12. hRp://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/Atrapats-‐joventut_0_821317901.html
Domingo Comas i Miren Josune Aguinaga. La generación premeditada. Temas para el debate. 2006. hRp://dialnet.unirioja.es/servlet/ar@culo?codigo=1959497
Victòria Camps. Creure en l’educació: l’assgnatura pendent. Edicions 62. 2008. hRp://www.edicions62.cat/ca/llibre/creure-‐en-‐l-‐educacio_10195.html
Aleix Saló. Fills dels 80. La generació bombolla. Edicions Glenat. 2009. hRp://www.casadellibro.com/libro-‐fills-‐dels-‐80-‐la-‐generacio-‐bombolla/9788483577912/1653896
Manel Fontdevila. La crisis está siendo un éxito. As@berri. 2012. hRp://[email protected]/ficha_prod.php?cod=lacrisisestasiendounexito
Roto. Viñetas para una crisis. Editorial Mondadori. 2011. hRp://www.casadellibro.com/libro-‐vinetas-‐para-‐una-‐crisis/9788439725404/1884296
Bernardo Erlich. El País. 8/3/12. hRps://www.flickr.com/photos/jordibernabeu/6588988285/in/set-‐72157629288138861/
Ministerio de Salud. Plan Nacional Sobre Drogas. • Encuesta domicilaria sobre alcohol y drogas en España. 2011. • Encuesta estatal sobre uso de drogas en enseñanzas secundarias. 2010. Observatorio Español sobre Drogas.hRp://www.pnsd.msssi.gob.es/Categoria2/observa/estudios/home.htm
