Centres d'interès

ELS CENTRES D’INTERÈS

Sílvia Cardona i Areñas

Laura Rigau i Llobet

D’ON PARTEIXEN ELS CENTRES

D’INTERÈS?

Ovide Decroly és un dels primers autors que va defensar la idea

dels centres d’interès i la va portar a la pràctica.

1907 va crear l’escola Decroly-L’Ermitage. Treballa de forma

globalitzadora introduint a poc a poc els centres d’interès com a

mètode pedagògic tenint present sempre les necessitats dels

infants.

ALTRES AUTORS/ES:

John Dewey Maria Montessori Edouard Séguin

Principis pedagògics del mètode

LA GLOBALITZACIÓ:

l’infant primer aprèn de

forma global. Per fer-ho,

percep el tot.

La seva curiositat el porta a

investigar i a descobrir les

parts d’aquest a través dels

centres d’interès.

ELS CENTRES

D’INTERÈS: El nen

aprèn el què li interessa

partint de les seves

necessitats

Aprenem de forma global:

Analitzem el tot… …i després n’analitzem

una part

El centre d’interès i les seves

necessitats

El centre d’interès no sorgeix si no hi ha una necessitat

concreta. Hi ha 4 NECESSITATS:

Necessitat d’alimentar-se

Necessitat de lluitar contra les adversitats

Necessitat de defensar-se contra els perills i enemics varis

Necessitat d’actuar i treballar solidàriament en la societat

El centre d’interès i les seves

necessitats

Aspectes que es poden

treballar segons cada

necessitat

L’organisme

Els animals

Els vegetals

Els minerals

La societat

L’Univers No s’han de treballar de treballar

tots els aspectes en cada necessitat,

sinó que es poden treballar

separadament, treballant-ne un o

fent-ne més d’un


Centre d’interès: ALIMENTACIÓ

ASPECTES

L’organisme

Els animals

Els vegetals

Els minerals

La societat

L’Univers

L’organisme: el meu aparell

digestiu

Els animals: L’aparell digestiu

dels remugants

L’organisme i els vegetals:

l’hort i els aliments ecològics

La societat: Els aliments del

món

Necessitat de lluitar contra les

adversitats

Centre d’interès: LA PROTECCIÓ ASPECTES

L’organisme

Els animals

Els vegetals

Els minerals

La societat

L’Univers

Els animals: la funció del

color La societat: la violència

L’organisme: la temperatura

L’Univers i la societat:

reciclem!

Necessitat de defensar-se contra

els perills i enemics varis

Centre d’interès: LA DEFENSA ASPECTES

L’organisme

Els animals

Els vegetals

Els minerals

La societat

L’Univers

Els animals: la forma, el color, les dents…

Les plantes: la seva protecció

L’Univers i la societat: La contaminació

Necessitat d’actuar i treballar

solidariament en la societat

Centre d’interès: EL TREBALL

Els vegetals i la societat: el tractament de la fusta

ASPECTES

L’organisme

Els animals

Els vegetals

Els minerals

La societat

L’Univers

L’Univers: la importància

dels planetes Els minerals: de què en fem de les

roques?

PER ACLARIR IDEES:DE GENERAL A

CONCRET


L’alimentació

LA SOCIETAT

Els aliments del món:

A Xina, també menjen cargols?

Tots els centres d’interès es porten

a terme a partir de tres fases Aquestes fases s’han de realitzar en el

següent ordre i fer-les TOTES!

FASES:

Observació

Associació

Expressió

FASE 1: l’observació

Punt de partida de les activitats i base de

tots els exercicis.

L’observació provoca diàleg i dóna lloc a

la realització d’activitats múltiples

Cal col·locar l’infant en contacte directe

amb els objectes, fets, esdeveniments…

mitjançant l’observació directa o

indirecta.

Els nostres judicis són encertats en la mesura en què es recolzen

en sensacions nombroses, de les quals conservem un record viu i

precís, en la mesura en què posseïm nocions adequades a la

realitat.

Estratègies:

Poques paraules i molts fets. Assenyalar l’important, fer observar, detallar, manipular el material, palpar, olorar, pesar, experimentar, construir, col·leccionar, dibuixar, plantar plantes, confeccionar materials, fer que els infants actuïn, raonin, treguin conclusions, retinguin informació, enganxar fotografies, retalls de revistes,…

No podem ensenyar coses

si no són davant del nen/a

I el docent com ha d’actuar?

Ha d’aconseguir desvetllar l’atenció de l’infant

To planer

Ha de desprendre confiança

Infant és el protagonista en el procés

d’observació

L’observació en un medi natural i real

El docent ha de donar objectes i recursos

manipulables a l’infant

SITUACIÓ CURS ESCOLAR

-Adreçat a una classe de 10 nens i nenes de Primària.

-L’àrea principal: medi natural. Interdisciplinariament amb l’àrea

de llengua catalana.

-Pregunta inicial: “ Com és que l’insecte pal s’assembla tant a

una branca d’una planta o d’un arbre?”.

-La resta d’alumnes s’han mostrat molt motivats i curiosos

respecte la pregunta. Així doncs, la mestra ha optat per a

treballar per centres d’interès aquest tema.

L’EXEMPLE

Necessitat de defensar-se contra els perills i enemics varis

La defensa

ELS ANIMALS

La funció de la forma en els animals

UN ANIMAL TERRESTRE: la funció de la forma de l’insecte pal

UN ANIMAL TERRESTRE:

la funció de la forma de l’insecte pal

PRIMERA FASE: OBSERVACIÓ

Observació directa

Activitats que podrien portar a terme:

Exercici sensorial (implicar tots els sentits) amb un insecte pal real a l’aula per descobrir com és

Manipulació de l’insecte: observar-lo amb un microscopi amb la pissarra digital

Formular hipòtesis

Verificar-les

Registrar les característiques de l’insecte

Dibuixar-lo

Tirar fotografies

Amb el tipus d’activitats anteriors haurien d’obtenir diverses dades:

La forma

Parts que té

Color

Olor

Tacte

Objectes o altres elements que s’hi assembli

Qualitats essencials i secundàries

Causes i efectes

Longitud

Pes

Volum

Aquestes dades podrien ser

registrades en una llibreta digital

Observació indirecta

Activitats que podrien portar a terme:

Recerca de documents

Consulta a revistes, diaris, articles…

Amb el tipus d’activitats anteriors

Haurien… d’ampliar i perfeccionar

coneixements

FASE 2: l’associació

Fase intermitja entre l’observació i l’expressió

En aquesta fase es relacionen els coneixements

previs de l’infant amb tota la informació

adquirida al llarg de la fase 1: observació.

Estratègies:

Es potencia l’ordre, la comparació, l’abstracció,

la generalització a través del record, imatges,

textos, cinema…

L’associació pot ser relacionada en l’espai,

i en el temps. COM?

ESPAI TEMPS

On es troba?

Com s’hi troba?

Com és el lloc? ( clima,

ambient…)

D’on ve?

Qui ho va descobrir?

Qui ho va inventar?

Com es fa servir ara? I abans?

I el docent, com ha d’actuar?

Ha de buscar un aprenentatge integral: de

forma intel·lectual, sensorial i moral.

Fer de guia

Fer-se preguntes: l’insecte pal pot canviar de

forma? És l’únic? Per què ho fa? A on viu?

També canvia el color? Per què té aquesta

forma? De què li serveix? …

El docent ha d’aconseguir que l’infant

relacioni tot allò observat a la primera fase

amb els coneixements previs



SEGONA FASE: L’ASSOCIACIÓ

Activitats que es podrien portar a terme:

Recerca d’informació en llibres, imatges, gràfics… sobre el medi que envolta l’insecte, si tots els insectes pal tenen la mateixa forma…

Interpretar els documents cercats

Relacionar el que s’ha observat amb la pròpia experiència

A què s’assembla l’insecte pal? Què té en comú amb…? Amb què podem relacionar-ho? Per què?

Associació en l’espai

•Interpretar imatges

•Visitar a on es troba

•Consultar mapes, gràfics

On es troba? Com s’hi troba? En quines condicions? Què necessita per

viure? Quins són els seus amics? I els enemics? El podríem tenir a classe?

Què necessitaríem?

FASE 3: l’expressió

1.Adquirir dades observant i mesurant

2.Establir comparacions entre objectes i associacions espai i el temps

3.Verificar i corregir a través de l’expressió.

Fase final del procés d’aprenentatge

Els infants han de manifestar el pensament de forma entenedora als altres companys/es.

Maneres d’expressar-nos:

◦ De forma concreta: materialització de les observacions fetes per l’infant i creacions personals.

Exemples: dibuix lliure, treballs manuals, fang, retallar, fer un esquema, plastilina, fer una maqueta, crear un mapa, fer un plànol, un mural, fer un recorregut, cosir, punxons, crear una història...

◦ De forma abstracta: materialització del pensament a través de símbols i codis convencionals.

Exemples: llibre de text, llenguatge matemàtic, musical, gramàtica, lectura, teatre, representacions, expressió oral, dansa, expressió corporal, mímica...

I el docent, com ha d’actuar?

Assegurar-se que han adquirit la fase 1 i II

Crear una activitat que els infants hagin

d’expressar i fer servir tots els coneixements

adquirits

◦ Fer un examen avaluant els continguts

◦ Fer un conte



TERCERA FASE: L’EXPRESSIÓ

Una manera de fer-ho seria de forma concreta, materialitzant les

observacions a través d’un còmic. L’insecte seria el protagonista i a

partir d’aquí l’infant hauria de crear una història tenint en compte tots

els elements estudiats. En la història hauria de veure-s’hi representada

la importància de la forma de l’insecte.

Els infants crearien el còmic a partir de fotografies tirades per ells/es.

Aquestes serien copiades en un document a l’ordinador i anirien

creant el seu treball final.

Com fer el mètode en TIC?

Utilitzar la PDI

Recerca d’imatges, vídeos…

Recerca d’informació

Fer fotografies

Publicació del treball a la pàgina web de l’escola, a la revista de l’escola…

Crear un blog explicant les observacions, sensacions que tenen…

Utilitzar la càmera de vídeo per registrar dades

Què aporta a l’alumnat

treballar per centres d’interès? Contacte directe amb la realitat que ens

envolta a través de materials intuïtius i reals

Estar més preparat per la vida

Ambient adequat i estimulant

Aprenentatges progressius: d’allò simple a allò complex. I d’allò general, a allò concret.

Facilita l’aprenentatge actiu, ja que l’alumnat investiga, busca, analitzar, soluciona...

Afavoreix l’autonomia d’aprenentatge.

Ús de diferents formes d’organització d’espai i temps. Per tant, permet treballar individualment, en grup, en parelles...

Com a docents, què hem de

tenir present?

Característiques generals Materials

Tenir en compte les característiques de cada nen/a

Objectius flexibles i relacionats amb les quatre necessitats i els interessos del nen/a

Ha de conduir l’aprenentatge dels infants treballant les tres fases de forma gradual i seqüenciada

Pedres, botons, papers,

caixes de colors, sorra, fang,

plastilina, punxons, guixos,

arròs, pinzells, llapis de

colors, aliments,

disfresses,…

L’activitat ACTIVITAT OBLIGATÒRIA:

Grups d’unes 4-5 persones,

Cada grup té assignada una fase.

Cal buscar una o varies imatges que representin la manera com portaríeu a terme la fase si fóssiu en una aula.

Tema en el qual cal centrar-se: On va a parar tot el que mengem?

Imatge/s penjades a la carpeta corresponent del grup Centres d’interès del facebook, juntament amb un comentari, justificant i argumentant el perquè de la tria de la/les imatges seleccionades.

S’HAN DE TENIR EN COMPTE LES CARACTERÍSTIQUES I ESTRATÈGIES DE CADA FASE.

L’activitat

ACTIVITAT OPTATIVA:

Comentar com a mínim una fase,

proposant una nova activitat, donant la

vostra opinió, dient què canviaríeu, etc.,

tot justificant les vostres paraules.

Education

Centres d'interès