Dr. Pere Marquès (2015) http://peremarques.net/ UAB – grup DIM-EDU

Claus de l’èxit per a una

innovació eficaç, eficient i

continuada en els centres (v.17.2)

- Àmbits d’innovació: 3 eixos + 4 instruments

- El pla d’innovació

i el coordinador d’innovació

- La formació del professorat

i la comunicació/col.laboració amb les famílies

- Etapes en el procés d’innovació

i els indicadors de l’impacte de millora

- ANNEX: El currículum bimodal: metodologia innovadora amb la que tots

els alumnes aprenen més i podem reduïr molt el fracàs escolar

Aquesta "posta al dia" dels centres és una INNOVACIÓ D'ACTUALITZACIÓ, que segueix

l'estela dels "centres de referència". Aquests, que ja estan al dia, exploren noves possibilitats de

millora, fan INNOVACIÓ D'INVESTIGACIÓ.

En els darrers 20 anys el món s’ha transformat.

Ara vivim a l’ Era Internet, un canviant escenari

social, econòmic i cultural que ens ofereix fantàstics instruments

que potencien les nostres facultats i ens faciliten i enriqueixen la vida,

però que genera nous riscos i exigeix nous sabers i competències.

Per això, i també per a corregir dèficits formatius actuals,

les institucions educatives han de revisar els seus objectius,

metodologies i sistemes d’avaluació, instruments i organització,

per tal d’adequar-los a l’Era Internet i així contribuir al…

… màxim desenvolupament de cada alumne i

formar-lo amb els coneixements, competències i valors necessaris

per a que dissenyi el seu pla de vida

i el realitzi com a ciutadà bo, feliç i útil a la societat

compromès per un món més just i de benestar per a tots

PER A QUÈ?

PER QUÈ?

Pere Marquès (2016)

PER QUÈ TENIM QUE INNOVAR EN ELS CENTRES? PER A QUÈ?

NOUS OBJECTIUS/CONTINGUTS

conceptes, fets, idiomes

competències,TIC, emocional

aprenentatge continu

autonomia, valors

NOVES EINES TIC

pissarra digital, continguts digitals

aula 2.0, plataforma educativa EVA

sempre Internet

Nova AVALUACIÓ

nous criteris, memoritzar i fer

“amb la memòria auxiliar”

(apunts, Internet)

NOVA ORGANITZACIÓ INFRAESTRUCTURES

NOVES METODOLOGIES

grupal: projectes, rols

entorn (local/global)

individual: casa, escola

Pere Marquès (2013)

CANVIS A L’EDUCACIÓ A L’ERA INTERNET

Pere Marquès (2015)

ÀMBITS D’INNOVACIÓ EN UN CENTRE

Eix

Actualització

CurricularQUÈ ENSENYAR

+ ORG. CURRÍCULUM

Col.laboració

amb Famílies

i AlumnesTUTORIA

Eix

Actualització

Metodològica i

de l’AvaluacióCÓM ENSENYAR

I APRENDRE

Eix

Integració

TecnològicaQUINS RECURSOS

+ INFRAESTRUCTURES

Formació

i suport al

ProfessoratCOMPROMIÍ

D’EQUIP Direcció

compromesaLIDERA LA INNOVACIÓ

SER

FER

CONÈIXER

CONVIURE

Competència:aprendre a aprendre

(metacognició)

Desenvolupament físic/salutIntel.ligència Cinestésica

Tenir coneixementsi competències

específiques

COMPETÈNCIA: COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICAIntel.ligència Lingüístico-Verbal

COMPETENCIA:CIENCIA&TECNOLOGÍA

(mundo físico)Inteligencia Naturalista

COMPETÈNCIA: CONCIÈNCIA I EXPRESIONS CULTURALS

(cultural/artística)I. Musical + I. Visual/Espaial

COMPETÈNCIA:MATEMÀTICA

I. Lógico-Matemàática

Pere

Mar

qu

ès(2

01

7)

14 BASES PEL PARADIGMA EDUCATIUde l’Era Internet

COMPETÈNCIA: SOCIAL I CIUTADANAtreball col.laboratiu

Intel.ligència Interpersonal

COMPETÈNCIA: INICIATIVAI ESPERIT EMPRENEDOR(autonomia i iniciativa)

Autoconeixementintel.ligència emocional

autoestima, voluntatInteli.lgència Intrapersonal

Idiomas extranjeros

Maduració moral/espiritual

valors

COMPETÈNCIA:DIGITAL

Desenvolupament intel.lectualanalític-crític, sintétic-creatiu

STEAM

16 BASES PEL PARADIGMA FORMATIUde l’Era Internet

CURRÍCULUMPLURILÍNGÜE +INTEL.LIGÈNCIES MÚLTIPLES

objectius actualitzatsenfocament competencial interdisciplinar

estructuració: c.comú +c.opcionalassignatures+projectes<>c.per projectes

c. i avaluació bimodalcompetències (amb apunts)

+glossari bàsic

ALUMNAT IMPLICATCENTRE DE LA ACCIÓ FORMATIVA

aprenentatge servei a l‘aulatutors, secretaris, col.laborar en les normes

avaluació formativa compartidacontinua, aprendre de l’error

autonomia responsable i autoaprenentatgelifelong learning

FAMÍLIA I COMUNITATCOMUNITATS D’APRENENTATGE

espais i agents educatiuscol.laboren, donen exemple…

ACTIVITATSINDIVIDUALE I COOPERATIVES

moltes, significatives, lúdiquesexposicions, exercicis i projectes

cada dia: instrumentals LEGIR, documentar-se, escriure/exposar, crear

organitzar i usar 2 memoriesinterna i externa + PLE

INSTRUMENTS+ INFRAESTRUCTURES

múltiples entorns i recursosaprenentatge ubicu,conecta informal/formal

grups, horaris, espais flexibles

ús intensiu de TIC

PROFESSORS=EQUIPCOMPETENTE INVESTIGADOR, COMPROMÉS

tutoria compartida + pla d’orientació personaldetectar dificultats, autoconfiança, projecte vital

mediador/assessor: planifica, PERSONALITZA,avalúatractament de la diversitat, INCLUSIVITAT

crea bon clima, orienta i motiva

S’aprèn fent i reflexionant amb curiositat i constància

Imprescindible: una direcció compromesa

que lideri la millora permanent del centre

A partir del document: PRINCIPIOS DE ENSEÑANZA

Pere

Mar

qu

ès (

20

17

)

PISSARRA DIGITAL +lector documents

CONTINGUTS I ALTRES RECURSOS

PLATAFORMAIntranet +

CIBERESPAI

campus EVA col.laboratiuomnipresent, no hi ha parets

pissarra copiadoramirall màgic

compartir/debatre

llibre digital, recursos multimèdia, activitats interactives autocorrectives

robòtica, impressió 3D

DISPOSITIUS DIGITALSnetbook, tauleta, smartphone

BYOD

la meva memòria externa PLE, web 2.0, apps

sempre disponibles

ENTORN FÍSIC

accésdes de casa

ÚS ADEQUAT DE LES TIC

Pere

Mar

qu

ès (

20

15

).

Amb les TIC desenvolupen competència digital i autonomia en el seus aprenentatges

INSTAL.LACIONSendolls, WIFI..

La condició necessària: Una direcció competent i compromesa que lidera la innovació

Resulta indispensable, amb independència de la forma que adopti.

- Direcció unipersonal per part del titular.

- Direcció administrativa i direcció pedagògica.

- Equip directiu amb una estructura més o menys vertical.

- Direcció compartida

PD Pere Marquès (2016)

La clau de l’èxit: Que els professors vegin que les innovacions resulten…

- Necessàries, tenim motius per a innovar (= “posar-nos al dia”, exigència

de la societat actual) i millorar els resultats que obtenim (rendiment

acadèmic, desenvolupament personal dels alumnes…)

- Fàcils i còmodes, les aprenen a aplicar sense problemes ni estrès en poc

temps; els models didàctics són bons, flexibles, controlables.

Imprescindible: bona formació i suports “just in time”

- Útils, eficaces, aporten valor afegit per a realitzar activitats de major

potencial didàctic i assolir més implicació de l’alumnat (motivació i

participació) i millores en el seu rendiment acadèmic (notes) i

desenvolupament personal.

- Eficients, faciliten la labor docent i no exigeixen dedicar més temps ni

esforç.

PD Pere Marquès (2016)

Es realitzarà mitjançant múltiples canals i activitats:

• Presencials:

• Reunions: diverses durant el curs, per informar sobre el que es fa i les

normes, triar pares delegats de curs, torn obert de paraules ...

• Tutories amb assistència dels pares: a principi i final de curs, i quan sigui

necessari.

• Col·laboració en la realització d'activitats: celebracions, setmana cultural,

dia de portes obertes, activitats a classe (parlar dels seus oficis...)

• Activitats de l'AMPA: organitzar extraescolars, reunions amb els pares i

l'equip directiu (Consell Escolar)

• Sessions de formació i orientació a les famílies.

• On-line

• e-mail, whatsApp, xarxes socials (Twitter, Facebook…), YouTube…

• Web i plataforma de centre: .notícies, gestions (menjador, malalties…)

• I els canals tradicionals: telèfon, SMS, agenda de l’alumne, circulars per correo,

taulell d’anuncis…Pere Marquès (2015)

COMUNICACIÓ I COL.LABORACIÓ AMB LES FAMÍLIES

millores en els aprenentatges de l’alumnat

millores en les notesreducció d’alumnes

en fracàs escolar

millores en la competència digital de l’alumnat

millores en la satisfacció de l’alumnat a

la classe i al centre

millores en la satisfacció de les famílies

amb els professors i el centre

milloes en la demanda de places al centre

millores en la competència digital

docent dels professors

millores en competència didàctica

del professorat

millores en la satisfacció del

professorat amb el seu centremillores en la “cultura de centre” (clima

d’ordre, respecte personal, afecte, alegria i

entusiasme per aprendre i fer coses…)

millores en el seu desenvolupament integral i en la capacitat

de prendre decisions positives (intel.ligència executiva)

Què pretenem?

El pla d’innovació de centre

Pere Marquès (2015)

- Fases i aspectes a considerar

- Un exemple

El coordinador d’innovació

(planificació, gestió, suport al professorat, avaluació)

No es tracta només d'integrar les TIC

Es tracta d'actualitzar el currículum a les exigències de l'Era Internet.

Per a això els centres docents necessiten un "pla d'innovació"

Pere Marquès (2014)

FASES PER A L’ELABORACIÓ DEL PLA D’INNOVACIÓ

Revisar els objectius educatius (què ensenyar?)

Decidir l’organització del currículum

(per assignatures, assignatures amb projectes, proyectes)

Integrar la bimodalidad al currículum (metodològica i a l’avaluació)

Considerar els altres principis del nou paradigma formatiu:

tutoríes, aprenentatge servei, avaluació compartida…

Determinar els espais, equipaments i recursos necessaris (TIC…)

Quina formació requereix el professorat? (per a complementar els seus

coneixements i competències): sobre la matèria, didàctiques, digitals, personals.

Com reforçar els canals comunicatius i de col.laboració amb les famílies?

També es pot considerar oferir formació a les famílies.

Redactar el pla d’innovació a 3 o 5 anys i aprovar-lo (professors, famílies)VISIÓ I COMPROMÍS COMPARTITS

1.- ON ESTEM? Estimar el nivel actual de innovación del centro, con esta plantilla.

2.- ON VOLEM ANAR?

3.- COM HO FAREM?

4.- PLANIFICAR

El PLA D’INNOVACIÓ considerarà cada curs les compres de recursos i serveis que s’han d’adquirir abans de començar les clases. També els temps de formació del professorat.

• Prèviament el pla s’haurà exposat al claustre, i s’haurà nomenat un professor coordinador

d’innovació/coordinador TIC. També s’informarà a toda la comunitat educativa del centre

PRIMER ANY

• CURRI: Començar a actualitzar els continguts (i recursos) curriculars (què ensenyar?).

Inclourer la competència digital al currículum dels estudiants. GRUPS DE TREBALL.

• MET: Currículum bimodal “enriquit” amb projectes i aprenentatge servei a l’aula… (com

ensenyar i avaluar?) FORMACIÓ: curs trifàsic a tots els professors.

• TIC: Pissarres digitals o PDI a totes les aules i seminaris. FORMACIÓ: curso trifàsic pels

professors que ho necessitin.

• TIC: Formació bàsica-A “indispensable” de TOT el professorat en competència digital

docent. Inclou: accès a Internet, portal de centre, ús de la plataforma educativa (per part

del professor). FORMACIÓ: mitjançant seminaris mensuals.

• Formació complementària on-line o presencial a la carta.

• Establir canals de comunicació i col.laboració amb els alumnes i les famílies

• Avaluar la implementació de les innovacions metodològiques i l’ús de les TIC, i el seu

impacte en els processos d’ensenyament i aprenentatge i en els aprenentatges dels

estudiants.

Pere Marquès (2015)

PLA D’INNOVACIÓ. UN EXEMPLE 1/3

SEGON ANY

• CURRI: Continuar l’actualització dels continguts (i recursos) curriculars (què

ensenyar?). Revisar la integració de la competència digital dels alumnes. GRUPS DE

TREBALL.

• MET: Integració de les bases del nou paradigma formatiu (com ensenyar iy avaluar ?)

FORMACIÓ: curs trifàsic a tots els professors.

• TIC: Dispositius digitals de suport a les aules i 50% aules 1x1. FORMACIÓ: curs trifàsic

pels professors que ho necessitin.

• TIC: Formació bàsica-B “completa” de TOT el professorat en competència digital docent

FORMACIÓ: mitjançant seminaris mensuals.

• Formació complementària on-line o presencial a la carta.

• Avaluar la implementació de les innovacions metodològiques i l’ús de les TIC, i el seu

impacte en els processos d’ensenyament i aprenentatge i en els aprenentatges dels

estudiants.

Pere Marquès (2015)

PLA D’INNOVACIÓ. UN EXEMPLE 2/3

TERCER ANY

• MET-REPETICIÓ: Integració de les bases del nou paradigma formatiu (com ensenyar i

avaluar ?) FORMACIÓ: curs trifàsic a tots els professors.

• CURRI: Revisió de l’actualització de contiguts curriculars: idiomes, intel.ligència

emocional, tècniques de pensament i estudi, competència digital… GRUPS DE TREBALL.

• MET: Revisió de l’ús que es fa dels llibres de text digitals i altres recursos TIC. GRUPS DE

TREBALL.

• TIC: 100% AulEs 1x1. FORMACIÓ: curs trifàsic pels professors que ho necessitin.

• TIC-REPETICIÓ: Formació bàsica-B “completa” de TOT el professorat en competència

digital docent FORMACIÓ: mitjançant seminaris mensuals.

• Formació complementària on-line o presencial a la carta.

• Avaluar la implementació de les innovacions metodològiques i l’ús de les TIC, i el seu

impacte en els processos d’ensenyament i aprenentatge i en els aprenentatges dels

estudiants.

Pere Marquès (2015)

PLA D’INNOVACIÓ. UN EXEMPLE 3/3

EL COORDINADOR D’INNOVACIÓ 1/2FUNCIONS

• Impulsar/gestionar la integració tecnològica i l’actualització curricular i

metodològica (continguts, metodologies, sistemes d’avaluació…) en el centre.

• Gestionar i avaluar el pla d’innovació. Coordinarà les reunions de professors,

departaments, cicles, famílies… relacionades amb el pla d’innovació. Cada any es

farà una avaluació i ajust estratègic per a que les actuacions i els objectius del

proper curs s’ajustin a les circumstàncies i necessitats reals.

• Gestionar la consegüent formació del professorat. Ell podria impartir algunes

sessions formatives, i també buscarà entre els seus companys especialistes en

temes concrets que poguessin actuar com a formadors dels seus companys.

• Assessorar els seus companys quan ho sol·licitin en la implementació de noves

metodologies i l'ús dels recursos TIC amb els seus alumnes: atendre les seves

preguntes sobre maneig de recursos i aplicacions, oferir-los ajuda perquè facin la

seva web docent o PLE, informar-los de recursos i novetats TIC per les seves

assignatures, orientar-los sobre cursos on-line i xarxes docents per a l'actualització

professional. Veurà d'anar reduint les resistències al canvi.

• Promoure investigacions al centre (i que aquest col·labori amb universitats) sobre

l'aplicació de noves metodologies i recursos en l'ensenyament ...

• Orientar i fer seguiment de la integració dels nous continguts en el currículum de

l'alumnat dels diversos nivells educatius: "competència digital"... Pere Marquès (20105

EL COORDINADOR D’INNOVACIÓ 2/2PERFIL

• Professor del centre que a més de seguir donant classes als seus alumnes, tingui

una reducció de docència per realçar aquesta funció.

• Professor amb àmplia experiència, que planifica però és flexible / estratègic en la

seva pràctica docent. Reflexiu sobre la seva pràctica diària, experimenta / innova

amb l'aplicació de noves metodologies didàctiques i recursos TIC (quan aporten

valor afegit). Coneix i aplica els principis del nou paradigma formatiu de l'Era

Internet.

• Amb bona formació en el maneig i ús educatiu de les TIC imprescindibles dels

centres (pissarra digital, plataforma educativa, netbooks / tablets, continguts

educatius multimèdia ...). Coneix i aplica amb els seus alumnes els millors models

d'ús didàctic de cada un d'aquests recursos. Li agraden les TIC, aprèn el seu maneig

amb facilitat, li agrada estar al dia de les novetats tecnològiques ...

• Compromès amb els aprenentatges i rendiment dels seus alumnes

(especialment d'aquells als quals els costa més aprendre) realitza un ensenyament

personalitzat procurant el màxim de cada alumne.

• Bé considerat pels seus companys al centre. Li agrada ajudar.

Pere Marquès (20105

Encara que en general el coordinador d'innovació s'ocuparà de la integració de les TIC, en

centres grans pot ser necessari el suport d'un "coordinador TIC" que s'ocupi dels aspectes

més tècnics del maquinari i programari.

El desenvolupament professional exigeix una pràctica reflexiva i una formació permanent

“a mida", que prioritzarà l'adquisició dels coneixements i competències que demanden en

cada moment les tasques docents i el seu context.

Formació continuada del professoratEls docents són els gestors de la innovació a l’escola

i comunicació i col.laboració amb les famílies

Pere Marquès (2015)

FORMACIÓ CONTINUADA DEL PROFESSORAT 1/4PRINCIPIS A CONSIDERAR

• Es centrarà en les necessitats del professorat per millorar les seves tasques

docents i especialment els processos d'ensenyament i aprenentatge.

• Convé establir un pla anual o bianual, a partir de les necessitats de formació

identificades. Un bon punt de partida pot ser consensuar entre tots la

formació que es volgués rebre.

• Serà eminentment pràctica i haurà d'oferir solucions a problemàtiques que

exposin els professors (sense que suposi més temps de dedicació)

• En la mesura del possible la formació serà presencial i s'impartirà en el propi

centre (formació trifàsica, seminaris mensuals ...).

• Els formadors tindran una àmplia experiència docent i coneixeran el context

dels professors als quals es dirigeix la formació. Quan sigui factible els

formadors seran professors experts del centre (autoformació).

• La formació presencial es pot complementar amb cursos on-line, però que

l'objectiu sigui aconseguir canvis en la metodologia didàctica convé que sigui

presencial i hi hagi un professor-assessor permanent al centre.

• La formació en TIC considerarà el maneig bàsic dels recursos, però es

centrarà en la seva aplicació didàctica adreçada a aprofitar el seu "valor

afegit" per millorar els processos d'ensenyament i aprenentatge.Pere Marquès (20105

FORMACIÓ CONTINUADA DEL PROFESSORAT 2/4

FORMACIÓ MITJANÇANT SEMINARIS EN EL CENTRE

• Aquest sistema resulta idoni per a proporcionar informació sobre nous

recursos i metodologies didàctiques, i orientar la seva progressiva

aplicació al professorat.

• Consisteix en realitzar 3 seminaris al llarg del curs:

– SEMINARI-1: el formador presenta els continguts i atén les preguntes

dels professors, que reben l'encàrrec de començar a aplicar-los a partir

d'ara.

– SEMINARI-2 (tres mesos més tard): els professors exposen el que han

fet, els problemes que han tingut ... i el formador tracta d'oferir

solucions i complementa a formació.

– SEMINARI-2 (tres mesos més tard): es repeteix el model anterior, i es

valoren els avantatges obtinguts i la millora en els aprenentatges dels

estudiants.

• Un dels professors del centre amb més formació sobre el contingut dels

seminaris (o el mateix "coordinador d'innovació" del centre) actuarà com a

"assessor intern" i atendrà consultes dels seus companys entre seminaris.

Estarà en contacte amb el formador del seminari.Pere Marquès (2010)

FORMACIÓ CONTINUADA DEL PROFESSORAT 3/4

FORMACIÓ MITJANÇANT SEMINARIS MENSUALS

• Aquest sistema pot resultar el més adequat per abordar la formació en

temes que contemplen molts àmbits, alguns dels quals poden estar ja

assumits per alguns professors.

• Consisteix a realitzar un seminari (d'unes 2 h.) cada mes (per exemple el

primer dimecres de cada mes):

– A l'inici de curs s'han programat els continguts de cada seminari.

– Cada professor anirà només als seminaris que siguin del seu interès

per completar la seva formació.

• Com en el cas dels seminaris trifàsics, un dels professors del centre amb

més formació sobre el contingut dels seminaris (o el mateix "coordinador

d'innovació" del centre) actuarà com a "assessor intern" i atendrà

consultes dels seus companys entre seminaris . Estarà en contacte amb el

formador del seminari

Pere Marquès (2015)

FORMACIÓ CONTINUADA DEL PROFESSORAT 4/4

FACTORS QUE FARAN FRACASAR AQUESTA FORMACIÓ

• Pla de formació insuficient en temps o amplitud de continguts

• S'estableix un pla de formació que no respon a les necessitats del

professorat (teòrica, no incideix en els seus interessos ...). La formació ha de

facilitar la feina als docents i contribuir a una millora en els aprenentatges dels

estudiants.

• Les propostes formatives exigiran un increment significatiu de treball per

als docents. En la mesura del possible les noves propostes no han

d'incrementar el temps de dedicació docent (tret que permetin alliberar temps en

substituir a altres activitats que es feien abans).

• No s'ofereix suport permanent per a l'aplicació de les noves propostes per

part del professorat a l'aula. Convé que al centre hi hagi un professor que

assumeixi el rol de "assessor" dels seus companys.

• Els formadors són inadequats: saben poc, en saben molt però no saben

adaptar-se al nivell dels professors del curs, se centren en el maneig dels

recursos i poc en la seva aplicació didàctica (en el cas de les TIC)

• S'ofereix formació on-line a cursos que requereixen formació presencial:

iniciació a l'ús de determinats recursos TIC, canvis substancials en les

metodologies didàctiques que s'aplicaran a classe ...Pere Marquès (2010)

Etapes en el procés d’innovació de centre

(prospectiva, planificació, gestió, avaluació estratègica)

Els indicadors de l’impacte de la innovació

Pere Marquès (2015)

INNOVAR no és només millorar els processos d'ensenyament i aprenentatge:

cal aconseguir millores en els aprenentatges i rendiment dels alumnes.

I en la seva satisfacció i desenvolupament personal.

ETAPES EN EL PROCÉS D’INNOVACIÓ D’UN

CENTRE1.- PROSPECTIVA

• On estem ara? On volem anar? Com volem que sigui el nostre centre? Considerar:

objectius educatius, metodologies i sistema d'avaluació, recursos ...

2.- PLANIFICACIÓ

• Elaboració d’un pla d’innovació a 3/5 anys, considerant les actuacions a realitzar

cada any en els 3 àmbits d'innovació i la consegüent adquisició de recursos i

formació del professorat, així com potenciar la comunicació i comunicació amb les

famílies.

3.- GESTIÓ

• El coordinador d’innovació gestionarà el pla i facilitarà suport als professors quan

sigui necessari.

4.- AVALUACIÓ ESTRATÈGICA

• Al final de cada curs, el coordinador d'innovació ha d'avaluar el grau de compliment

de les actuacions previstes en el pla, així com estimar l'impacte de les innovacions

en la millora de resultats obtinguts, i en funció de tot això podrà proposar

ajustaments en el pla del curs següent.

Pere Marquès (20105

INDICADORS DE L’IMPACTE DEL PROCÉS D’INNOVACIÓ

• Millores en els aprenentatges i intel.ligència executiva dels alumnes

• Millores en les notes en general dels alumnes

• Reducció d'alumnes en risc de fracàs escolar (que no aproven assignatures)

• Millores en el desenvolupament personal de l’alumnat.

• Millores en la competència digital de l'alumnat

• Millores en la satisfacció de l'alumnat a classe i al centre

• Millores en la satisfacció de les famílies amb els professors i el centre

• Millores en la demanda de places al centre (hi ha més sol·licituds)

• Millores en la competència digital docent dels professors

• Millores de la competència didàctica del professorat (perfeccionament i actualització

docent)

• Millores en la satisfacció del professorat amb el seu centre

• Millores a la "cultura de centre" (clima d'ordre, respecte personal, afecte, alegria i

entusiasme per aprendre i fer coses ...)

Pere Marquès (20105

En síntesi…

Pere Marquès (2015)

Revisar els objetius educatius

Integrar “una determinada” tecnologia

Canvi metodològic i en l’avaluació (c.bimodal, a.servei)

L’ERA INTERNET SUPOSA UN NOU ESCENARI CULTURAL QUE EXIGEIX:

I PER AIXÒ NECESSITEM:

Un pla d’innovació de centre

Un coordinador d’innovació

Adquirir “bé” la tecnologia necessària

Formar al professorat

Canals de comunicació/col.laboració amb alumnes i famílies

Fer un seguiment estratègic del pla, estimant el seu impacte

Actualment les investigacions i altres activitats DIM-EDU comptem amb el suport de de

Els centres innovadors…quin impacte

assoleixen?, quines millores?

Pere Marquès (2016)

1.- Aconseguir millores amb les innovacions requereix temps: els centres que ja porten més de 5 anys amb

un pla d'innovació obtenen un impacte significativament més gran. I els centres de referència encara més.

2.- En qualsevol cas, els centres que apliquen el CURRÍCULUM BIMODAL (CB), en general aconsegueixen

encara un major impacte en les notes i el rendiment dels estudiants.

3.- Entre els 100 centres innovadors que aconsegueixen un major impacte de millora en aprenentatges i

rendiment dels alumnes, el 80% s'aplica el CURRÍCULUM BIMODAL (CB).

FONTS D’INFORMACIÓ(1). Pere Marquès (2015) Cómo innovar en los centros docentes

(2). Pere Marquès (2015) Plantilla para estimar y reflexionar sobre el nivel de innovación de un centro docente Blog Chispas TIC y

Educación

(3). Pere Marquès et altri (2015) Bases para el nuevo paradigma formativo de la Era Internet

(4). Stefania Bocconi, Panagiotis Kampylis, Yves Punie (2012). Innovating Learning: Key Elements for Developing Creative

Classrooms in Europe. European Commission

(5). Barbara N. Brečko, Panagiotis Kampylis & Yves Punie (2014). Mainstreaming ICT-enabled Innovation in Education and Training

in Europe: Policy actions for sustainability, scalability and impact at system level. European Commission

(6). Alfredo Abad (2015) Plantilla básica de medición de innovación técnica (TIC) en un centro docente

(7). Pere Marquès (2014) Competencias docentes en la Era Internet

(8) OECD (2016) PISA: Low-performing students.Why they fall behind and how to help them succeed

(9) Pere Marquès (2015) Cómo mejorar los aprendizajes y reducir el fracaso escolar con el "currículum bimodal"

(10) Alfredo Hernando (2016) Viaje a la escuela del siglo XXI Fundación Telefónica

(11) Fundación Telefónica (2016) Preparar tu escuela para la sociedad digital. Claves para sumarse al cambio.

(12) Ferran Ruiz (2016) Las cuatro transformaciones y sus fundamentos pedagógicos e institucionales. Revista Educadores 258

(13) Jesuïtes Educació (2016) Proyecte Horitzò 2020.

(14) Escola Pia (2016) SUMMEM, projecte per a la interdisciplinarietat a l'aula.

(15) FEDAC (2016) Projecte avui x demà: 24 reptes de l'escola del segle XXI.

(16) Generalitat de Catalunya (2016). Projecte Escola Nova 21

(17) Institució Familiar d'Educació (2016). Projecte Aude!

PROJECTES DE GRUPS DE CENTRES

JORNADES: ELS CENTRES INNOVADORS DE CATALUNYA

EXPLIQUEN LA SEVA EXPERIÈNCIA

VOLS PARTICIPAR EN EL PROJECTE “CENTRES INNOVADORS”?

Aquí tens tota la informació sobre el què estem fent i sobre com entrar en el PROJECTE

I Trobada de Centres Innovadors de Catalunya DIM, SCP, 1 juny 2016

Montserrat (B), Torre del Palau (Terrassa), SADAKO (B), IE J.Verdaguer (S.Sadurní d’A.), S.Pau (Tarragona),

Costa Llobera (B), S.Narcís (Girona), CEIP Dr.Trueta (Viladecans), Virolai (B), Montserratina (Viladecans), GEM

(Matarò), Pineda (Hospitalet Ll), E.Vedruna, E.Pia, SINS Dosrius, INS Bernat el Ferrer (Molins R), Garbí i Pere

Vergés (Esplugues), INS Mundet (B), S.Jaume (Hospitalet Ll), El Casal (Castellar V)

Innovació Educativa i Sistema Pedagògic a l’Escola SCP, 5 octubre 2016

37 Jornada DIM: Educación y Tecnología (DIM en Barcelona, 20 diciembre 2016) La Vall (Bellaterra), IES Rosa Chacel (Colmenar Viejo), IES Nicolás Copérnico (Parla, Madrid), Colegio Vallmont

(Madrid), Colegio Monlau (Barcelona), INS Mundet (Barcelona), Projecte Horitzó 2020 de Jesuïtes Educació,

Projecte AUDE de Institució Familiar d'Educació, Projete avuixdemà de FEDAC

II Trobada de Centres Innovadors de Catalunya DIM (a la seu de la SCP-IEC), 7 juny 2017

Torre del Palau (Terrassa), SADAKO (B), IE J.Verdaguer (S.Sadurní d’A.), CEIP Dr.Trueta (Viladecans), Virolai

(B), Pineda (Hospitalet Ll), SINS Dosrius, Col.legi Fundació Llor (Sant Boi del Llobregat), Col.legi La Farga (Sant

Cugat), Institut Cendrassos (Figueres), INS Joaquima Pla i Farreras (Sant Cugat), CEIP Espai 3 (Sant Joan

Despi),CEIP Pepa Colomer (El Prat de Llobregat), FEDAC-Ripollet (Ripollet), Escola Joviat (Manresa), Institut

Bisbe Sivilla (Calella), Escola Joan Pelegrí (Barcelona). Y presenten experiències puntuals: Escola Sant Nicolau

(Canyelles), Col.legi La Vall (Bellaterra), Col·legi Sant Bonaventura (Vilanova i la Geltrú), Escola Montessori

(Rubí), Fundació Collcerola.

ANNEX

El currículum bimodal:

Metodologia innovadora

amb la que tots els alumnes aprenen més

i podem reduïr molt el fracàs escolar

1. Conceptes clau: s’elabora un glossari

2. Competències: les activitats pràctiques es fan amb apunts

SABER FER

CONCEPTES

DADES

memoritzarmemoritzar

crear apunts

saber on trobar

AHIR AVUI

SABER FER

amb les meves memòries interna i

externa

amb la meva memòria interna

SABER FER: AHIR I AVUI

Pere Marquès (2014)

MEMÒRIA EXTERNA

1. CADA ALUMNE CREA ELS SEUS APUNTS-GUIA (memòria externa) on

reuneix de manera ordenada i amb esquemes tot el que creu útil (fórmules,

exercicis, problemes tipus, exemples, conceptes...) per a realitzar les activitats

pràctiques de l’assignatura.

El professor haurà d’ensenyar als alumnes a crear apunts. Opcionalment pot

proporcionar uns “apunts-guia bàsics” que cada alumne ampliarà.

3. CADA ALUMNE ELABORA UN GLOSSARI BÀSIC on inclou els

conceptes i dades que el professor consideri IMPRESCINDIBLES que

memoritzi o quan de menys conegui i utilitzi També inclourà

esquemes/mapes conceptuals i un RESUM DE CADA TEMA.

2. ELS ALUMNES USEN SEMPRE APUNTS AL FER ACTIVITATS PRÀCTIQUES inclús en els

EXÀMENS O PROVES DE CONTROL PRÀCTIQUES. Així es faran hàbils en crear i usar apunts.

Quan el professor ho indiqui usaran també Internet i altres fonts d’informació (no convé que puguin

usar sempre llibres o Internet, ja que aleshores perdrien interès en fer els SEUS apunts)

En els projectes en grup, utilitzaran a més a més tot tipus de fonts de informació i

presentaran el treball públicament a classe (correcció entre tots)

CURRÍCULUM BIMODAL: PRINCIPIS BÀSICSP

ere

Ma

rqu

ès (2

01

4)

4. I si es fan EXÀMENS TEÒRICS MEMORÍSTICS (on no es podran consultar els apunts), el 70

% de les preguntes es referiran al contingut del glossari.

Cada alumne elabora els seus apunts-guia

i recull en un altra llibreta el glossari de l’assignatura i un resum de cada lliçó.

Pere Marquès (2015)

Bimodalitat metodològica i en l’avaluació

CURRíCULUM BIMODAL: 2 tipus d’activitats

ACTIVITATS PRÀCTIQUES COMPETENCIALS

SABER FERconsultant apunts, llibres, Internet

(ús de memòries externes)

Cada alumne elabora els seus APUNTS-GUIA

VOCABULARI BÀSICconceptes, persones, fets, dades

MEMORITZAR

Cada alumne elabora:GLOSSARI amb esquemes

+ RESUM de les lliçons

comprendre, usar, explicar(memorització reconstructiva)

exercicis de memòria, relacionar, llegir, expressar-se..

buscar informació, investigar, aplicar, valorar, crear, projectes, problemes, rols

Exàmens pràctics: poden usar apunts

Exàmens teòrics: 70% de les preguntes seran sobre el glossariProjectes grupals:

presentació pública

càlcul

dictats

conversar

…

s’assoleixEXPERIÈNCIA

+ TUTORIA: detecta dificultats i orienta intel.múltiples,desenvolupament,sociabilitat

autoestima, emocions, motivació, família

APRENENTATGE SERVEI A L’AULA + fer moltes activitats amb auto/co AVALUACIÓ

CONTINUADA i exàmens

ÚsTIC

Considerant les 4 investigacions sobre l’aplicación del currículum bimodal (2011-2016)s’indica el % de professors (mínim i màxim) que van contestar afirmativament Pere Marquès (2016)

reduïm el fracàs escolar tots aprenden més

InvestigacionsDIM 2011-16

700 professors129 centres

Pere

Mar

qu

ès (

20

15

)

1.- NOTABLES MILLORES EN ELS APRENENTATGES (en el 80% del casos, ja que no funciona amb els alumnes que “no treballen”)

i un augment significatiu en les seves notes.

La millora és major en els alumnes que ja anaven bé o molt bé, però més del 50% dels estudiants que solien suspendre amb notes entre 4 i 5 (i més del 23%

del que suspenien amb nota entre 3 i 4) assoleixen increments del 20% en les seves notesPer tant hi ha una reducció apreciable del fracàs escolar.

2.- Múltiples avantatges: más del 80% del professorat considera que els alumnes treballen més i de forma més autònoma, augmenten la motivació i participació, es facilita el treball

col.laboratiu i el tractament de la diversitat, es pot pujar el nivell de l’assignatura... i agrada als alumnes.

3.- Inconvenients: segons el 65% dels professors als alumnes els costa adaptar-se i un 55% considera que exigeix més feina al professor ...

3 PRINCIPALS CONCLUSIONS

APLICACIÓ DEL CURRÍCULUM BIMODAL

Per les millores i els avantatges obtinguts… Al voltant del 90% dels professors ho pensa seguir aplicant el proper curs.

- Es pot aplicar en aules amb o sense netbooks/tablets, però amb videoprojector o PDI

- Es pot aplicar a totes les assignatures i nivells a partir de 3r Primària. És més útil en aquelles on cal memoritzar molts conceptes o s’usen moltes dades a les activitats pràctiques.

- Els professors poden seguir aplicant els seus mètodes habituals, amb alguns ajustos, que no suposen major temps de treball (encara que sí l'esforç del canvi).

- S'aconsegueix que gairebé TOTS els alumnes aprenguin més i milloren les seues NOTES (i facilita pujar el nivell de l'assignatura)

- S'aconsegueix REDUIR EL FRACÀS ESCOLAR (especialment dels alumnes que encara treballant ... no arribaven a l'aprovat o els costava mantenir-lo)

- S’aconsegueix una formació més d'acord als temps (creen i usen LA SEVA memòria externa, defensen projectes cooperatius davant la classe, realitzen aprenentatge servei)

- No s'aconsegueix que els alumnes aprenguin sols: com sempre hem d'assegurar-nos que comprenen els coneixements i practiquen amb ells.

- No s'aconsegueix que en un mes els alumnes aprenguin a usar bé els apunts, a buscar bé a Internet, a crear els seus propis apunts… Això duu temps.

- No s'aconsegueix que els alumnes que no ens treballaven a classe ara treballin SI passa en alguns casos: al tenir més suports (apunts, tutoria)augmenta la seva motivació

CURRÍCULUM BIMODAL: OBSERVACIONS

Pere Marquès (2014)

EN DEFINITIVA

PROPORCIONEM ALS ALUMNES:

- Entorns de treball propis de l’Era Internet

Bimodal (conèixer/fer), memòria externa, projectes, més autonomia, recursos TIC

- Ajuts “a mida” amb els que tindran èxit

Bimodal (glossari/memòria externa), aprenentatge servei a l’aula, tutoria, recursos TIC

-Més motivació i implicació de l’alumnat

Assoleixen èxit (veure que poden els motiva), projectes, aprenentatge servei a l’aula, tutoria

EL RESULTAT:

Millor formació i molt menys fracàs escolar