Embed Size (px)
Citation preview
Edmilla Naielly Borges da Costa
Núria Peirats Rubio Clara Elena Nemes Costea
Localització: 10º latitud Nord y Sud.
El clima equatorial esdóna al voltant del equador.
Es reparteix per Amèrica Central, el Amazones, el Congo i el Sud
Est Asiàtic.
Les temperatures són sempre càlides, amb una mitjana anual de 27ºC, quasi no hi ha diferència entre estacions, ni entre el dia i
la nit.
Les precipitacions són abundants, estan
repartides al llarg de l'any, encara que hi ha mesos en els que plou
més.
AMAZONES CONGO
Els rius són molt cabalosos a causa de les constants precipitacions, com exemples tenim
l’Amazones en Amèrica i el Congo a Àfrica.
El calor y la humitat
afavoreixena la fauna i la
flora.
El paisatge característic del clima
tropical és la selva.
La selva és un bosc sempre verd,
concentrat i ric en flora i fauna.
La selva més gran del món és la
Amazònia.
La vegetació se escalona en
alçada, els arbres alts, que
arriben a rebasar els 40
metres d'altura no deixen
passar la llum fins a les
plantes més petites.
A causa de la calor i la humitat el terra és fràgil i
les malalties freqüents. Això fa que l'interior de la
selva estiga pràcticament deshabitat. Únicament
viuen allí alguns pobles primitius que subsisteixen
gràcies a la recol·lecció, la caça i la pesca. Els
pigmeus africans i els indígenes de l‘Amazònia són
dos clars exemples.
La majoria de la població es concentra a la costa,
els altiplans i als vessants de les muntanyes, ja que
el clima és més fresc, hi ha menys vegetació i el sòl
és més fèrtil.
L’Amazones
En les selves asiàtiques és
característica la plantació d’arròs.
El clima subtropical a Espanya és propi de les Illes Canàries. És un clima sense moltes variacions i sol estar sobre els 20º C.Les precipitacions són escasses, sobretot a Lanzarote i
Fuerteventura, les illes amb major altitud i més properes a Àfrica. Al sud a penes plou.
Segons l’altitud, es distingeixen tres zones amb tipus de vegetació diferents:
Les regions baixes,on abunda una vegetació de matolls xeròfils, és a dir, plantes
adaptades a la sequedat de l’ambient. Destaquen l’atzavara i
el cardón.
Les regions d’altitud mitjana, que tenen unes precipitacions més abundants, permeten
l’existència de boscos amb espècies com el llorer, el boix grèvol canaris i el til·ler.
En les zones altes hi ha la característica vegetació de boscos de pi canari.
Per damunt dels 2000 metres hi trobem matolls de retama i codeso.
A partir dels 2600 metres hi creix la viola del Teide.
També ni ha varietat de espècies animals.
S'estén per l'interior
peninsular, per la costa
mediterrània, les Illes Balears,
Ceuta i Melilla.
Les precipitacions són escasses (inferiors a 800 mm anuals) i presenten
sequera a l'estiu.
El clima mediterrani presenta dos
subtipus diferents.
Al Mediterrani Interior, les temperatures són
contrastades, amb hiverns freds i estius
calorosos.
Mediterrani Interior
Al Mediterrani Coster, les temperatures són poc
contrastades, amb hiverns suaus i estius
calorosos.
Mediterrani Coster
La flora típica del mediterrani es el bosc perennifoli.
Flora
Fauna
Ni ha varietat de espècies
FI
