Inspecció d’educació - Àrea Educació Infantil

M. Dolors SerraInspecció d’educació - Àrea Educació Infantil

Sessió informativa sobre l‘estudi realitzat al 2n cicle d’educació infantil

en referència a l’ensenyament – aprenentatge de la lectoescriptura.

COM APRENEN A LLEGIR I ESCRIURE

ELS NENS I NENES A L’EDUCACIÓ

INFANTIL

ELS OBJECTIUS?1. Conèixer el procés d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura al llarg del segon cicle d’educació infantil dels centres dels ST de Girona.

2. Observar experiències / bones pràctiques en centres públics i concertats.

3. Extreure’n bones pràctiques i fer-les extensives.

COM? Benvolgut/da

La Resolució de 16 de juny de 2011 per la qual s’aprova el document per a l’organització I el funcionament de les escoles i dels centres públics d’educació especial per al curs 2011-2012 especifica en el punt 9.2 “Aprenentatge de la lectura i de l’escriptura” que els centres garanteixin a l’alumne/a el procés d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura al llarg del segon cicle d’educació infantil i de l’etapa d’educació primària. L’assoliment d’aquestes habilitats facilita i aferma l’aprenentatge de totes les àrees del currículum. El centre, atenent a les característiques i necessitats de l’alumne, ha de concretar i coordinar la metodologia i la didàctica de l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura.Tenint en compte aquestes indicacions us plantegem una qüestió a tots els centres del territori per tal d’obtenir una visió i un coneixement global de com es realitza l’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura al vostre centre. És per aquest motiu que us formulem la següent pregunta:

CARTA ALS CENTRES

PREGUNTA OBERTACom aprenen a llegir i escriure els nens i nenes a l'educació infantil en el vostre centre? Feu una descripció del procés.

PE

R Q

UÈ

PR

EG

UN

TA

O

BE

RT

A?

• No volíem influenciar sobre el que podíem considerar imprescindible. Donar pistes.

• No emmarcar el treball cap a una determinada metodologia.

• La importància que donen els centres a la pregunta realitzada, fent-nos arribar les seves respostes.

“És molt difícil respondre a la pregunta que ens plantegeu. Com aprenen a llegir i escriure els alumnes en el nostre centre. No ho sabem, el que sí sabem és que els mestres de l’escola fem tot el possible perquè aquest aprenentatge es doni i es doni amb la màxima garantia que serà un aprenentatge significatiu per als nostres alumnes.”

“Per contestar aquesta pregunta ens vàrem reunir les mestres d’educació infantil, i tot i que ens va sorprendre ja que pensem que en el currículum queda clar que a educació infantil no s’ha d’aprendre a llegir i a escriure de manera sistemàtica, sí que podem exposar com entenem l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura”.

RESPOSTES OBTINGUDES

“Respondre la pregunta com ensenyem a llegir i escriure comporta una complexitat important. El nostre centre se la va formular fa deu anys, en un moment on es va voler donar un nou enfocament a tot l’aprenentatge. Va ser una tasca intensa, interessant i creativa. De fet va suposar el fonament d’un canvi profund en la manera d’ensenyar. Amb els anys i els canvis que hi ha hagut en el sistema educatiu i també en la diversitat d’alumnes que actualment atenem ens ha fet replantejar sovint activitats, recursos i estratègies organitzatives, però s’ha mantingut el projecte com un element en continua revisió”.

LA PARTICIPACIÓ

48 17%

234 83%

Han participat

No han participat

ST de Girona : 282 centres

17%

83%

0%

ALT EMPORDÀ

SI

NO

17%

83%

0%

BAIX EMPORDÀ

SI

NO

10%

90%

0%

SELVA LITORAL

SI

NO

25%

75%

0%

SELVA INTERIOR

SI

NO

20%

80%

0%

GIRONÈS

SI

NO

12%

88%

0%

LA GARROTXA

SI

NO

8%

92%

0%

PLA DE L'ESTANY

SI

NO

14%

86%

0%

RIPOLLÈS

SI

NO

14%

86%

0%

LA CERDANYA

SI

NO

69

57

12

46

38

8

64

51

13

2522

3

24

18

6

2018

2

1412

2

7 6

1

1312

10

10

20

30

40

50

60

70

AltEmpordà

BaixEmpordà

Gironès Garrotxa SelvaInterior

SelvaLitoral

Ripollès LaCerdanya

Pla deL'Estany

Centres Si No

COM S’HAN RECOLLIT LES RESPOSTES?

ASPECTES PREVIS BASES DE LA LECTOESCRIPTURA

COM S’HAN DEFINIT?

A. PER LES APORTACIONS DELS CENTRES

B. PER LA NOSTRA EXPERIÈNCIA

ASPECTES GLOBALS

• LLETRA DE PAL

• LLETRA LLIGADA• LLETRA D'IMPREMTA• PARTEIXEN DEL NOM DE

L’ALUMNE• TIPOLOGIA TEXTUAL• LECTURA

• MÈTODE SINTÈTIC-SIL·LÀBIC• ANÀLISI NOM-FONÈTIC-GLOBAL• GLOBAL-ANALÍTIC• ENFOC CONSTRUCTIVISTA• PICTOGRAMES/GESTOS

EXCEL

ASPECTES PREVIS

“Respecte a l’adquisició del llenguatge escrit, cal remarcar que necessita uns aprenentatges previs i /o paral·lels que són molt importants:

• Un bon domini del llenguatge oral.

• Una maduració global del cos (motricitat gruixuda).

• Una maduració segmentària del cos (motricitat fina).

• Una bona estructuració de l’espai i el temps”.

“En el desenvolupament de la lectura i l’escriptura cal tenir en compte:- Coneixement d’un vocabulari bàsic a nivell oral (lectura d’imatges)- Consciència fonològica (habilitat per percebre, identificar i manipular sons). Lletra reina. - Desenvolupar les habilitats de relacionar les grafies de la llengua escrita amb els sons/fonemes de la llengua oral.- Reconeixement de grafies a través de la percepció visual i direccionalitat. - Codificació i descodificació de paraules i frases a través de les habilitats d’anàlisi i síntesi. - Fluïdesa lectora: lectura a través del modelatge de la mestra, lectura dels alumnes...”.

“L'infant arriba a l'escola amb un bagatge d'experiències familiars, és el punt del qual partim i valorem en quin moment es troba cada nen/a. Així com també mirem els prerequisits o conceptes previs per l'aprenentatge de la lectoescriptura.

Aquests conceptes són:

· Lateralitat· Esquema corporal· Memòria visual· Coordinació visomotriu”

COM S’HAN RECOLLIT LES RESPOSTES

ASPECTES PREVIS BASES DE LA LECTOESCRIPTURA.

COM HAN SIGUT DEFINITS?

A. PER LES APORTACIONS DELS CENTRES I

B. PER LA NOSTRA EXPERIÈNCIA

ASPECTES GLOBALS• LLETRA DE PAL• LLETRA LLIGADA

• LLETRA D'IMPREMTA• PARTEIXEN DEL NOM DE

L’ALUMNE • TIPOLOGIA TEXTUAL• LECTURA• MÈTODE SINTÈTIC - SIL·LÀBIC• NOM-FONÈTIC-GLOBAL• GLOBAL-ANALÍTIC• ENFOC CONSTRUCTIVISTE• PICTOGRAMES/GESTOS

EXCEL

• PLANIFICACIÓ DEL LLENGUATGE ORAL

• PSICOMOTRICITAT GRUIXUDA

• PSICOMOTRICITAT FINA – TRAÇ

• CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA

SÍNTESI DE LA INFORMACIÓ

A) GRÀFIC

• LLETRA DE PAL• LLETRA LLIGADA• LLETRA D'IMPREMTA• PARTEIXEN DEL NOM DE

L’ALUMNE• TIPOLOGIA TEXTUAL• LECTURA

B) VISITES A CENTRES

• SINTÈTIC - SIL·LÀBIC• NOM - FONÈTIC - GLOBAL• GLOBAL - ANALÍTIC• ENFOC CONSTRUCTIVISTA• PICTOGRAMES/GESTOS

ASPECTES GLOBALS

232

168

2

224

173190

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

Pal Lligada Impremta Parteixendel Nom

TipologiaTextual

Lectura

Pal Lligada Impremta Parteixen del Nom Tipologia Textual Lectura

SOBRE UNA TOTALITAT DE 234 CENTRES

CONCLUSIONS ASPECTES GLOBALS A) Dels 234 centres que han contestat podem observar:• Majoritàriament predomina la utilització de la lletra de pal

per la iniciació dels grafismes de les lletres.• Els centres que utilitzen lletra d'impremta i els que a P-4

fan lletra lligada, normalment introdueixen el nom amb lletra de pal a P-3.

• A P-3 parteixen del coneixement del nom dels alumnes indistintament del mètode utilitzat. La majoria el relacionen amb l’abecedari tenint en compte o no la seva fonètica. Reconeixement i escriptura.

• La majoria de centres donen importància al treball de tipologia textual.

• N’hi ha 189 que fan alguna referència sobre com treballen la lectura.

ALZINES

L’ARDENYA. St. Feliu de Guíxols DOMENY. Girona

TAIALÀ. Girona

LES ALZINES. Girona

RUIZ GUIMÉNEZ. Palamós INSTITUT – ESCOLA DE LLORET

• La importància de la psicomotricitat gruixuda (equilibri, domini del cos, lateralitat...)

SINTÈTIC - SIL·LÀBIC 28 centres

• Les diferents mides del paper per escriure.

• La importància de la psicomotricitat, la posició del cos, la pinça i els moviments del traç.

• No negar la influència d’altres teories: treball global del nom amb lletra lligada, donar tot l’abecedari per confegir...

NOM - FONÈTIC - GLOBAL 141 centres

• La presentació de l’ABECEDARI, AMB IMATGES.• Un bon treball del sons, consciència fonològica.

• El referent per l’aprenentatge de l’alfabet, és a dir, la relació so-grafia, no parteix del nom dels alumnes, sinó que utilitzen imatges que porten el so. • L’ABECEDARI s’introdueix a P-4 i és el mateix per primària, no varia.

• El treball per àmbits per descobrir, tocar, raonar, pensar, crear...

• La quantitat de material, per tant les hores de treball dels mestres per pensar, buscar-lo, classificar-lo, crear els espais...

La tranquil·litat, la calma, l'entusiasme... el bon treball dels hàbits dins d’uns entorns on hi ha de TOT!

PICTOGRAMES/GESTICULACIÓPICTOGRAMES/GESTICULACIÓ3 centres3 centres

• A cada nom de l’alumne li correspon un símbol.

• El símbols venen representats mitjançant línies rectes, corbes... imitant el traç de la lletra lligada.

• A cada lletra i a cada número els hi correspon un gest.

• Treballen molt la psicomotricitat fina, el traç, la pinça...

• S’introdueixen els sons i la corresponent grafia sistemàticament. Treball de consciència fonològica.

• La construcció de frases s’inicia aviat i es van substituint els símbols pels sons treballats.

• Treball sistemàtic de pràxies

• Importància de la distribució de l’espai i l’orientació en el full

• Donen molta significació a la cal·ligrafia, pauta Montessori...

ENFOC CONSTRUCTIVISTA 57 centres

• Parteixen del nom dels alumnes per arribar al coneixement de l’alfabet.

• L’alumne aprèn de l’entorn, dels companys, de la comparació, del descobriment.

• Dins l’aula hi ha diferents nivells, cada alumne evoluciona segons el seu moment evolutiu.

• L’alumne aprèn a llegir i a escriure, llegint i escrivint.

• Utilització de la lletra de pal perquè és la que hi ha a l’entorn.

• Les paraules es presenten globalment i l’alumne arriba a l'anàlisi dels sons fent deduccions.

ENFOC CONSTRUCTIVISTA 3 centres - IMPREMTA

• Els alumnes comencen a escriure en lletra de pal.

• A P-4 s’introdueix la lletra d'impremta a partir dels noms dels alumnes.

• Quan l’alumne és alfabètic passa a la lletra d'impremta.

Donen molta importància al traç. Els alumnes s’exerciten mitjançant la pauta Montessori

ANALÍTIC – GLOBAL2 centres

• Parteixen del tot per arribar a l'anàlisi del fonema.

• Combinen el mètode analític amb el sintètic.

• Utilitzen el mètode analític bàsicament en els jocs i vocabulari relacionat en un projecte o unitat didàctica.

SÍNTESI DE LA INFORMACIÓ

• PLANIFICACIÓ DEL LLENGUATGE ORAL

• PSICOMOTRICITAT GRUIXUDA

• PSICOMOTRICITAT FINA – TRAÇ

• CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA

REFLEXIONAR

METODOLOGIA

ESCRIPTURA

LECTURA

ASPECTES PREVIS BASES DE LA LECTOESCRIPTURA

CONCLUSIÓQUINS DOCUMENTS MÍNIMS HAURÍEM DE TROBAR EN L’EDUCACIÓ INFANTIL D’UN CENTRE?

MARC TEÒRIC

PSICOMOTRICITAT

FINA – TRAÇ

CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA

PLANIFICACIÓDEL

LLENGUATGEORAL

PSICOMOTRICITAT

GRUIXUDA

MARC TEÒRICDECRET 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil.Pel que fa al segon cicle de l’educació infantil, el projecte educatiu de centre ha d’incloure:

• Els criteris per al desplegament del currículum.• La concreció dels criteris metodològics, organitzatius i d’avaluació.• L’organització de l’horari escolar.• Les mesures per a l’acolliment i l’adaptació dels infants.• Les mesures d’atenció a la diversitat.• Les estratègies per afavorir el treball autònom de l’alumnat.• Els mecanismes per organitzar el reforç dels aprenentatges.• La concreció de la col·laboració família/escola.

• Definir la metodologia i la didàctica emprada per aprendre a escriure i llegir, el PER QUÈ? i el COM?

• Cal definir-la atenent:

L'equip directiu ha d'assegurar la coherència metodològica i didàctica que utilitza el centre per a l'ensenyament de la lectura i l'escriptura.

Les característiques i necessitats dels alumnes

CONCLUSIÓQUÈ HAURIEN DE TROBAR DOCUMENTAT EN L’EDUCACIÓ INFANTIL D’UN CENTRE?

MARC TEÒRIC

PSICOMOTRICITAT

FINA – TRAÇ

CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA

PLANIFICACIÓDEL

LLENGUATGEORAL

PSICOMOTRICITAT

GRUIXUDA

PER QUÈ?

“La llengua oral és la base del procés d'aprenentatge de la lectura i l'escriptura. Les habilitats d'escolta activa i de parla són fonamentals i les treballem de manera sistemàtica cada dia i de manera transversal”.

“... Considerant el context social i econòmic on es troba la nostra escola, nosaltres hem de tenir present que en la nostra realitat escolar ens podem trobar amb un 50% de l’alumnat que en el seu inici de l’escolarització – P3 – desconeix totalment el català.Per tant, el nostre treball de llengua ha de ser en un primer moment molt visual, considerant les diferències individuals dels nostres alumnes així com la diversitat cultural que podem trobar a l’aula. L’adquisició del vocabulari, l’estructuració de les frases i l’entonació correcta són indispensables per establir relacions i per poder iniciar el procés d’ensenyament-aprenentatge. Cal dedicar-hi molt temps i amb molta insistència degut a les característiques de l’alumnat de la nostra escola. Afavorim la comprensió i reforcem la comunicació i expressió oral utilitzant recursos com:• Suports visuals (imatges de contes, làmines, pissarres digitals...)• Control de dicció per part de la mestra per donar un model fonèticament correcte.• Ús d’estratègies correctives afavorint la lliure expressió dels nens ...”

CONCLUSIÓQUÈ HAURIEN DE TROBAR DOCUMENTAT EN L’EDUCACIÓ INFANTIL D’UN CENTRE?

MARC TEÒRIC

PSICOMOTRICITAT

FINA – TRAÇ

CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA

PLANIFICACIÓDEL

LLENGUATGEORAL

PSICOMOTRICITAT

GRUIXUDA

“Per l’adquisició d’un aprenentatge més sòlid i permanent de l’escriptura cal:

. Que l’infant adquireixi una maduració general a nivell de tot el cos (motricitat gruixuda) i, a nivell més concret de la mà (motricitat fina). . Una bona organització de l’espai i del temps, ja que el control dels moviments en l’escriptura s’exerceix en dues dimensions: la temporal i l’espaial.. Que hagi adquirit una maduració general a nivell de tot el cos i a nivell segmentari de la mà”.

control postural del cap control de l'equilibri

coordinació ull mà coneixement del cos

Factors que integren la psicomotricitat:

percepció

esquema corporal

lateralitat

espai

temps i ritme

motricitat

CONCLUSIÓQUÈ HAURIEN DE TROBAR DOCUMENTAT EN L’EDUCACIÓ INFANTIL D’UN CENTRE?

MARC TEÒRIC

PSICOMOTRICITAT

FINA – TRAÇ

CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA

PLANIFICACIÓDEL

LLENGUATGEORAL

PSICOMOTRICITAT

GRUIXUDA

Carta d’una mestra: “...Per a mi el fet d’adquirir la lletra cursiva no està en el fet d’haver començat o no a aprendre a escriure alfabèticament amb lletra de pal. Aquesta no és la qüestió, aquí no hi ha la dificultat. La dificultat o el problema no està en el fet que els nens han d’aprendre a escriure la lletra de pal o lligada per arribar a dominar el traç. La qüestió principal i fonamental és que la mestra ha de saber el que necessiten els seus alumnes, les activitats que es proposa, el qüestionar-se el que està fent i per a què serveix allò i l’objectiu a on vol arribar en l’adquisició d’un bon traç.

En definitiva tant si els nostres alumnes aprenen a llegir i escriure en lletra de pal, lligada/ cursiva o d’impremta, el treball previ ha de ser el mateix. Treballar molt i molt els moviments amb precisió dels dits, la mà i el canell. És un treball de precisió, de coordinació visio-manual, de control de la mà, la posició, la força i també cal un autocontrol i concentració per part dels nostres alumnes.

Sempre he pensat que cal explicar als alumnes l’activitat de psicomotricitat que farem, explicar-la bé, posar-li paraules al moviment, a la posició de la mà, ensenyar amb exemple (la mestra és un referent)... l’activitat que programem, perquè la psicomotricitat fina també s’ha de programar i per tant reflexionar-hi, que és el que precisen els nostres alumnes, hauria d’anar acompanyada d’aquesta explicació prèvia, reflexiva mestre - alumnes i donar-li la importància que té. És a dir, concentració, gaudir del que anem a realitzar i no ser purament una activitat més d’omplir un temps abans de sortir al pati o per acabar el matí, perquè el traç necessita concentració i autocontrol i també un cert silenci quan no es domina”.

• Dits:– Obrir i tancar els dits de les dues mans.– Obrir i tancar cadascun dels dits de

cada mà.– Tocar cadascun dels dits amb el dit

gros.– Practicar exercicis de rotació amb

cadascun dels dits.– Explorar els moviments de plegament

de dits– Posar la mà plana damunt de la taula i

anar elevant cadascun dels dits.– Elevació simultània del mateix dit de les

dues mans.– Col·locar un dit damunt d’un altre, a la

mateixa mà.– Imitar siluetes d’animals (ombres

xineses).– Agafar objectes utilitzant diferents dits.– Imitar amb els dits moviments i

desplaçaments d’animals damunt de la taula.

• Mà:– Obrir i tancar les dues mans

(simultàniament i alternant-les).– Obrir i tancar les mans amb els dits

separats, junts, l’una amb els dits separats i l’altra amb els dits junts...

• Canell:– Exercicis de rotació: els dos alhora,

primer l’un, després l’altre, a la dreta, a l’esquerra, cap amunt, cap avall, cap a un costat, cap a l’altre...

– Desplaçar objectes amb el canell.– Donar-se copets un canell contra l’altre.

• Altres exercicis:– Cordar i descordar botons, cremalleres,

cinturons, cordons de sabatilles esportives...

– Cosir amb llana en cartolines.– Jugar amb trencaclosques o

encaixables.– Jugar a construccions amb peces de

plàstic o de fusta de diferents formes i mides.

– Enfilar boles de fusta en un cordó de sabata o en eixos de fusta vertical.

– Modelar en plastilina, en fang.– Realitzar mosaics de boles de paper de

seda i de paper esquinçat.

EL TRAÇ

SÍ

NO

EN TOT CAS EL NEN HA DE DOMINAR EL TRAÇ DE LÍNIES RECTES, CORBES... ÉS A DIR: ORIENTACIÓ, TAMANY I DIRECCIONALITAT.

CONCLUSIÓQUÈ HAURIEN DE TROBAR DOCUMENTAT EN L’EDUCACIÓ INFANTIL D’UN CENTRE?

MARC TEÒRIC

PSICOMOTRICITAT

FINA – TRAÇ

CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA

PLANIFICACIÓDEL

LLENGUATGEORAL

PSICOMOTRICITAT

GRUIXUDA

CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA I LECTOESCRIPTURA

“PARTIM D’UNA ANÀLISI DELS SONS QUE DESENVOLUPA EN ELS INFANTS EL QUE S’ANOMENA CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA QUE DEFINIM COM LA CAPACITAT PER SEGMENTAR LES UNITATS DEL LLENGUATGE ORAL (FRASES, PARAULES, SÍL·LABES i FONEMES).

UN BON ENTRENAMENT D’AQUESTA CAPACITAT REPERCUTEIX EN L’HABILITAT PER A LA LECTOESCRIPTURA.”

Tipus d' activitats:

AMB LES LLETRES:

-Distingir lletres de números, de dibuix.

-Distingir lletres iguals i/o diferents.

-Diferenciar lletres que s’assemblen.

-Reconèixer paraules semblants / molt diferents.

-Reconèixer paraules que tenen les mateixes lletres canviades d’ordre...

AMB LES SÍL·LABES:

-Fragmentar una paraula en síl·labes. Picar paraules.

-Unir síl·labes per formar paraules.

-Unir fonemes per formar síl·labes o paraules.

-Compondre paraules a partir de síl·labes.

-Identificar una determinada síl·laba en un conjunt de paraules....

AMB LES PARAULES:

-Identificar si una paraula té un so o no.

-Buscar paraules que comencin per un fonema determinat.

-Relacionar paraules que acabin amb el mateix fonema.

-Comptar el número de paraules que té una frase.

-Construir frases afegint una paraula o canviar paraules d' una frase...

AMB ELS FONEMES:

-Reconèixer fonemes iguals i diferents.

-Aïllar el fonema inicial i el final.

-Lletrejar els sons d'una paraula coneguda.

-Comptar els fonemes que té una paraula.

-Cercar paraules amb un nombre determinat de fonemes.

-Substituir un fonema per un altre...

CONCLUSIÓQUÈ HAURIEN DE TROBAR DOCUMENTAT EN L’EDUCACIÓ INFANTIL D’UN CENTRE?

MARC TEÒRIC

PSICOMOTRICITAT

FINA – TRAÇ

CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA

PLANIFICACIÓDEL

LLENGUATGEORAL

PSICOMOTRICITAT

GRUIXUDA

Tot el que necessito saber ho vaig aprendre al parvulariComparteix-ho tot. Juga net. No peguis als altres.Torna a deixar les coses on les vas trobar. Neteja el que hagis embrutat.No agafis el que no és teu.Quan molestis algú, digues “Ho sento”.Renta’t les mans abans de menjar.Tira de la cadena.Les galetes i la llet són bones. Viu una vida equilibrada: aprèn alguna cosa, pensa en alguna cosa, dibuixa, pinta, canta, balla, juga i treballa cada dia una mica.Fes la migdiada per la tarda.Quan surtis de casa, vigila el trànsit, agafa’t de la mà i no et quedis sol.Estiguis atent al que és meravellós. Recorda't de l’experiment de la llavor: les arrels baixen i la planta puja. Ningú no sap realment com ni per què, però tots som així.Els peixos de colors, els hàmsters i els ratolins blancs, i fins i tot la llavor, es moren un dia. Nosaltres també.I recorda els llibres i la primera paraula que vas aprendre, la més gran de totes: MIRA!

Robert Fulghum