3
Geografia d’Espanya. EL COMENTARI D’HIDROGRAMA El comentari ha de centrar-se en descriure de forma ordenada l’evolució al llarg de l’any del coeficient del cabal mensual o estacional del riu i explicar el tipus de règim fluvial al que correspon. Si l’hidrograma va acompanyat de preguntes, el comentari es realitza atenent les preguntes. 1.- El comentari es deu d’iniciar indicant el tipus de gràfic i el fenòmen geogràfic representat: Es tracta d’un hidrograma, un gràfic linial, que representa l’evolució del coeficient mitjà mensual del cabal d’un riu, amb valors de l’1 al 3. El coeficient mensual de cabal és un indicador que expressa la relació entre el cabal mitjà dels distints mesos i el mòdul anual que permet analitzar l’evolució o comportament del cabal d’un riu al llarg de l’any i comparar rius amb règims diferents. El valor 1 representa el cabal mitjà anual. En aquells mesos en que la corba no arriba al valor 1 es tracta d’aigÜes baixes, si són molt acusades, es tracta d’estiatges; un valor superior a 1 indica agiÜes altes o crescudes. Cal observar les dades complementàries que poden acompanyar l’hidrograma: estació d’aforament, altitud, cabal absolut/cabal relatiu. 2.- Redacció ordenada del comentari: Primerament, observarem l’evolució del cabal: els períodes de cabal màxim i minim, les aigÜes altes i les aigÜes baixes.

Comentari d’hidrograma

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Pautes per comentar hidrogrames

Citation preview

Page 1: Comentari d’hidrograma

  Geografia d’Espanya. EL COMENTARI D’HIDROGRAMA

El comentari ha de centrar-se en descriure de forma ordenada l’evolució al llarg de l’any del coeficient del cabal mensual o estacional del riu i explicar el tipus de règim fluvial al que correspon. Si l’hidrograma va acompanyat de preguntes, el comentari es realitza atenent les preguntes.

1.- El comentari es deu d’iniciar indicant el tipus de gràfic i el fenòmen geogràfic representat:

Es tracta d’un hidrograma, un gràfic linial, que representa l’evolució del coeficient mitjà mensual del cabal d’un riu, amb valors de l’1 al 3. El coeficient mensual de cabal és un indicador que expressa la relació entre el cabal mitjà dels distints mesos i el mòdul anual que permet analitzar l’evolució o comportament del cabal d’un riu al llarg de l’any i comparar rius amb règims diferents.

El valor 1 representa el cabal mitjà anual. En aquells mesos en que la corba no arriba al valor 1 es tracta d’aigÜes baixes, si són molt acusades, es tracta d’estiatges; un valor superior a 1 indica agiÜes altes o crescudes.

Cal observar les dades complementàries que poden acompanyar l’hidrograma: estació d’aforament, altitud, cabal absolut/cabal relatiu.

2.- Redacció ordenada del comentari:

Primerament, observarem l’evolució del cabal: els períodes de cabal màxim i minim, les aigÜes altes i les aigÜes baixes.

 

Page 2: Comentari d’hidrograma

 

 

 

 

 

• Si té un màxim al principi de l’estiu i un mínim en hivern, el règim és nival. Són els rius d’alta muntanya que s’alimenten del desglaç de juny-juliol. Tenen l’estiatge a l’hivern per la retenció de les neus.

• Si té un màxim principal en primavera i un altre màxim secundari en la tardor, el règim és mixte (nivopluvial i pluvionival). Són els rius de muntanya que es nodreixen del desglaç i de les precipitacions. L’estiatge el presenten a l’estiu.

• Si el màxim el té en l’hivern i el mínim en l’estiu, el règim és pluvial oceànic. Són els rius del nord i noroest peninsular.

• Si són dos els màxims corresponents en la primavera i la tardor (equinoccis) amb un acusat estiatge en l’estiu, el règim és pluvial mediterrani. Són els rius del litoral mediterrani.

• Si el cabal presenta un fort contrast entre el màxim de l’hivern-primavera i el mínim de l’estiu amb un fort estiatge, el règim és pluvial subtropical. Són els rius de l’interior i sud peninsular.

Cal tindre en compte que els rius que drenen una ampla conca, tenen un règim complex.

3.- Explicar els factors físics del règim i del cabal del riu, la localització i relacionar les característiques amb el clima de la zona.

4.- Conclusions, fent referència a les conseqÜències físiques, medioambientals, econòmiques, necessitats i aprofitament (agrícoles, hidroèlectric..) infraestructures per a regular l’abastiment...

 

 

 

 

Page 3: Comentari d’hidrograma

 

 

Hidrogrames  d’Issac  Buzo  

Empar  Gallego.  http://www.iacare.es.tl/