DAFNIS I CLOE Llibre II

LONGUS

•Resum adaptat de “A synopsis of Longus’ Daphnis and Chloe”•Dibuixos de Chagall i altres•Fragments traduïts en castellà de Juan Valera

Arriba el temps de la collita,

especialment la verema, i Dafnis i

Cloe ajuden. Durant un festival

en honor de Dionís, Dafnis i

Cloe es converteixen en

motiu d’admiració per la

seva bellesa, i això els fa sentir

incòmodes

“De aquí que ambos ansiasen el fin de la vendimia, la vuelta

a su frecuentada soledad campestre,

y oír, en vez de aquel

desconcertado bullicio, el son

de la zampoña y el balar de la

grey.”

Prop de la cova de la nimfa que

sovint veneraven,

troben el vell Filetas, que

desitja compartir amb

ells una informació important.

Filetas parla d’un frondós jardí, on va

veure un jove meravellós

que va escapar al seu intent

d'apoderar-se d'ell.

• Quan Filetas va demanar al noi un petó, aquest li va dir que era massa vell i que ja l’havia ajudat quan era més jove i desitjava

Amarillis, però que ara només vetllava per Dafnis i Cloe.

Quan el nen s’allunya,

Filetas veu que té ales.

El vell pastor diu a la

parella que estan sent vigilats per

Amor.

Ells pregunten què és Amor i quin poder té.

Filetasdescriu el

poder irresistible de l'amor, per al qual

no hi ha cura,

excepte petons,

abraçades i jeure junts despullats.

Durant els propers dies intenten el remei de

Filetas, però no arriben, per

la seva ignorància, a

tenir relacions sexuals.

Un dia, un grup de joves

aristòcrates de Metimna

arriben navegant a la costa i

baixen a caçar, però una cabra

de Dafnis rosega la corda que

lligava el vaixell i aquest,

arrossegat per les ones, es perd

al mar.

Els joves capturen i peguen a Dafnis, però els altres pagesos intervenen i

exigeixen que l'assumpte sigui escoltat per un jutge, en aquest cas

Filetas.

Dafnis és absolt, però el joves aristòcrates

tornen a intentar prendre Dafnis

per la força, s’inicia una

baralla i els joves són expulsats. Cloe atén les

ferides de Dafnis.

Quan tornen a casa, els joves aristòcrates persuadeixen els seus conciutadans, sense explicar tota la veritat, a que declarin la guerra a

Mitilene. Un general amb deu vaixells es disposa a atacar...

i en aquesta incursió és Cloe i les

seves ovelles que són

capturades quan

buscaven refugi a la cova de les

nimfes.

Quan Dafnis torna i troba Cloe

segrestada , es lamenta i acusa les nimfes, però

en un somni aquestes li diuen

que estan vetllant per ella, que Pan l'ajudarà també, i que tot anirà bé.

Dafnis es desperta i se'n va a casa per tranquil·litzar els seus pares i passa

una nit agitada. Aquesta nit, després que el general de Metimna va ancorar les naus i va permetre les seves tropes relaxar-se i celebrar la tornada, passen

una nit terrible de pànic i terror inspirat en Pan.

L'endemà, els poders de Pan es manifesten en els brots de

heura en les banyes dels animals capturats, ovelles i

cabres udolen com llops, així com per molts altres miracles.

Durant la migdiada s’apareix Pan al general i amenaça la seva flota amb la destrucció a menys que Cloe i els seus animals retornin. El

general immediatament localitza Chloe, la posa a la riba, i una flauta misteriosa crida els seus animals. Després els vaixells

salpen, guiats per un dofí enviat per Pan.

Dafnis i Cloe tornen a estar junts i

ofereixen sacrificis i libacions a Pan i a

les nimfes.

“Él, en tanto, tomó la mejor de sus cabras; la

coronó de hiedra, conforme se había mostrado a los enemigos;

vertió leche entre sus cuernos; la sacrificó a las Ninfas; la suspendió y la

desolló, y colgó la piel en la roca.”

“Al salir el sol, se acordaron de Pan;

coronaron de pino el manso de la manada y le

llevaron bajo el pino, donde entre libaciones de

mosto y cantos en alabanza del dios, se le

sacrificaron, colgándole y desollándole. Las carnes

asadas y cocidas las pusieron en el prado

sobre hojas verdes. La piel con los cuernos quedó

colgada del pino, junto a la imagen del dios,

ofrenda pastoral al dios de los pastores.”

“Ofreciéronle también las primicias de la

carne; vertieron vino del cántaro más hondo, y Cloe cantó, y Dafnis la

acompañó con la zampoña.”

L'endemà, quan Filetas ve amb el seu fill Títir, Dafnis i Cloe li supliquen que els ensenyi a tocar la flauta en honor de Pan. Mentre Títir va a buscar la flauta del

seu pare, Lamon explica la història de Syrinx, una dona jove amb una veu de cant molt bella.

“«Siringa, dijo, no era flauta pastoril en lo antiguo, sino virgen

hermosa, con buena voz y arte en el canto.

Cuidaba cabras, jugaba con las Ninfas y cantaba

como ahora. Pan, al verla cuidar las cabras, retozar y cantar, se llegó a ella y le pidió que consintiese

en lo que él quería, ofreciéndole, en cambio,

que sus cabras todas parirían muchos

cabritillos gemelos. “

“Ella se burló de este amor y se negó a admitir un amante medio hombre y medio macho cabrío.”

“entonces la persiguió para lograrla por fuerza. Huyó Siringa de Pan y de su violento arrojo, y fatigada al

cabo, se ocultó en un cañaveral y desapareció en una laguna. Cortó Pan las cañas con furia; “

“sin hallar a la linda moza halló

desengaño, e imaginó un

instrumento, juntando con cera

desiguales cañutos, por ser su

amor desigual como ellos. De

aquí que la hermosa virgen de entonces hoy sea flauta sonora.»

Quan arriba la seva flauta, Filetas toca per ells, i Dryas balla un mim de la collita del raïm. Dafnis i

Cloe, al seu torn representen la història de Syrinx.

Finalment Philetasregala la flauta a Dafnis, i aquest

ofereix la seva a Pan

L'endemà Dafnis i Cloe porten junts els animals i fan

juraments de lleialtat eterna. Dafnis jura per Pan, i Cloe per

les nimfes,

però Cloe demana que Dafnis faci un segon jurament, ja que Pan

no és el déu més digne de confiança. Dafnis ara jura per les seves

cabres i la cabra que li va alletar, i Chloe queda satisfeta.