Democràcia, una realitat amenaçada

Democràcia, una realitat amenaçada

By Rafael Ricoy

2

Pierre Aubenque

3Pierre Aubenque, La prudencia en Aristóteles

(1963), Editorial Crítica, Barna 1999

Contingència, política i democràcia

4

“La prudencia podía ser quizá una “virtud estúpida” para un siglo que creía poder cumplir con la vocación del hombre más que superando sus límites y que quería realizar sin demora el Reino de Dios sobre la Tierra. Pero nosotros volvemos a descubrir hoy que el mundo es contingente y el porvenir incierto, que lo inteligible no es de este mundo y que, si se presenta en él, es sólo en forma de sucedáneos y a la medida de nuestros esfuerzos. Prólogo a La prudencia en Aristóteles (1963)

Món contingent

Futur incert

Manca d'intel·ligibilitat


5

Món contingent

Futur incert

Manca d'intel·ligibilitat

Retorn a la visió tràgica de l’existència

La tragèdia grega estava plena d’ interrogants d’ aquest tipus:

què li està permès conèixer l’home?

què ha de fer en un món on regna l’Atzar?

què pot esperar d’ un futur que li és amagat?

Com romandre, ja que som humans, en els límits de l’humà?

La resposta, incansablement repetida pels cors de la tragèdia, es resumeixen en una paraula: phrónein (prudència).


6

L’univers aristotèlic En Aristòtil no existeix la ficció com a categoria filosòfica, és a dir, una creació de la ment humana, que un cop és compartida, s’independitza de la ment que la va crear i adquireix un caràcter intrasubjectiu per als creients.

En el món aristotèlic existeixen diferents categories de realitat, així com també diferents categories de coneixement. Les categories diferents, tant en l’àmbit de la realitat com el del coneixement, estan ordenades segons una disposició jeràrquica on trobem realitats i coneixements d’ordre superior i realitats i coneixements d’ordre inferior.Realisme polític


7

L’univers aristotèlic Existeix en l’univers aristotèlic una divisió primordial:

El món supralunar: el lloc de la perfecció, el de les formes més pures, on impera l’ordre i la necessitat.

El món sublunar: el lloc on habiten els humans, el lloc de la imperfecció, afectat per la matèria, on impera el desordre i la contingència.

El desordre i la contingència van creixent a mesura que baixem de les esferes superiors del món supralunar cap a les esferes inferiors del món sublunar.


8

L’univers aristotèlic Per a un grec la ciència és una explicació total i no pot desenvolupar-se més que allunyant-se de la contingència del món sublunar.

El món aristotèlic només és racional en les part superiors del món supralunar.

La saviesa tracta d’allò que és necessari i ignora allò que neix i mor. La saviesa és immutable com els objectes dels que tracta.

La prudència, en canvi, tracta d’allò contingent, és a dir, d’allò que canvia segons els individus i les circumstàncies.


9

L’univers aristotèlic La saviesa no és de cap ajuda allà on la realitat sobre la qual convé actuar no està prou determinada per se coneguda científicament.

La prudència, en canvi, només té raó de ser en un món contingent.

Un individu prudent és l’home capaç de deliberar, i, més en particular, de deliberar bé.

Un bon matemàtic mai no delibera.


10

L’univers aristotèlic Deliberem quan ens trobem davant d’un món en què és difícil aconseguir un coneixement total.

Ha d’haver una deliberació prèvia abans de prendre una decisió.

En la deliberació l’individu prudent capta el punt de possibilitat, però no pot fer que aquest “possible” sigui necessari.

L’acció més deliberada comportarà sempre el risc del fracàs.

Tota deliberació apunta al futur: si el futur estigués escrit no caldria la deliberació.


11

Deliberació i democràcia En Aristòtil existeix un vincle profund entre una filosofia de la contingència i un sistema democràtic, és a dir, deliberatiu.

Troba el seu origen en la instintució de la Boulé amb la que Homer designa el Consell d’Ancians encarregat de preparar mitjançant una deliberació prèvia les decisions que debatrien després els ciutadans en l’assemblea.

Aristòtil insisteix en el caràcter polític de la deliberació.


12

Deliberació i democràcia La democràcia és certament un règim mediocre: el pitjor dels millors governs i el millor dels pitjors. En aquest punt, Plató i Aristòtil coincideixen.

Sent les coses del món sublunar les que són i l’ésser humà el que és convé buscar en tot no el millor absolutament, sinó el millor possible ateses les circumstàncies (Política IV, 1, 1288b, 25-26)

Tanmateix, pel que s’insinua en Aristòtil, aquesta mediocritat democràtica és el reflex del món contingent en el que es mouen els humans.


13

Filosofia política aristotèlicaEn un món perfecte per a la ciència, on res no pot ser d’una altra manera de com és, no hi hauria lloc per a l’acció humana.

L’individu prudent sap que la ciència pot tornar-se inhumana quan volent ser rigorosa pretengui imposar les seves determinacions a un món que potser no estigui fet per acollir-les.

Que en el món hi hagi fets inexplicables i incomprensibles és sempre una invitació renovada a la iniciativa humana.

Aristòtil

Realisme polític


14

Filosofia política aristotèlica

Realisme polític

REALITAT Atzarosa, contingent, imprevisible, indeterminada

CONEIXEMENTHUMÀ

La deliberación representa la vía humana, es decir, la de un hombre si no totalmente sabio, no totalmente ignorante, en un mundo que no es totalmente racional ni totalmente absurdo, y que, sin embargo, conviene ordenar usando las deficientes mediaciones que nos ofrece.

SISTEMA POLÍTIC

El pitjor dels millors governs i el millor del pitjors (la democràcia)

Democràcia i consciència dels límits

15

Realisme polític

Si per Pierre Aubenque, en el pensament ètic i polític reviu la vella saviesa arcaica dels límits, en el pensament del filòsof basc Daniel Innerarity resonen les paraules del vell filòsof d’Estagira.

La política és fonamentalment un aprenentatge de la

decepció

Daniel Innerarity


16

Per què la democràcia és un sistema polític que genera decepció?

1. A la política se li encomana la gestió dels problemes més complexos que no és resolen mitjançant una perícia professional indiscutible.

2. El polític ha de donar solucions que no satisfan a tothom: generalment ha de decidir-se per la solució menys dolenta.

3. L’existència de poca objectivitat fa que en l’àmbit polític hi hagi més persuasió que demostració, la qual cosa empeny a què en l’imaginari popular el polític carregui amb la fama d’enganyador i farsant.

4. Existeix desil·lusió perquè en la democràcia es dipositen il·lusions desmesurades, moltes vegades generades pels mateixos polítics en el seu afany de guanyar les eleccions.


17


Si bé la democràcia és un sistema que gairebé sempre ens decep, la decepció podria ser més o menys acceptable si saben regular amb prudència les nostres expectatives.

tecnocràcia

populisme

Limita al màxim les expectatives

Tot és possible

Avui en dia l’eix tecnocràcia-populisme és una identificació ideològica més explicativa que l’eix dreta-esquerra.

Daniel Innerarity, ¿Qué podemos esperar en una democracia?, El Diario Vasco/El Correo 23/11/2014


18


Tant la tecnocràcia com el populisme manifesten una gran ignorància sobre la naturalesa de la política i promouen el menyspreu de la política com a tal.

tecnocràcia

populisme


Tot és possible

En un món sense política estalviaríem sous i alguns espectacles vergonyosos, però perdrien la representació dels seus interessos i les seves aspiracions d’igualtat aquells que no tenen cap altre mitjà de fer-se valdre.

Daniel Innerarity, Elogio y desprecio de la clase política, El País 29/01/2013


19


La temptació tecnocràtica per superar la decepció democràtica: el desig de substituir el predomini de l’opinió del ciutadà per irreflexiva i caòtica pel segur i garantit saber de l’expert.

tecnocràcia

populisme


Tot és possible

A l’àmbit públic queden relegats els conflictes de caràcter irresoluble, perquè són irresolubles per a la ciència i per a l’economia.


20


La temptació populista per superar la decepció democràtica: el desig de substituir les intermediacions polítiques (ni partits ni institucions ni representants polítics).

tecnocràcia

populisme


Tot és possible

En temps d’indignació guanyen aquells que encerten a l’hora de representar el malestar millor que els altres que aquells que proposen solucionar els problemes. Els populismes polaritzen els conflictes, simplifiquen els problemes i substitueixen la reflexió per moments de gran densitat emocional.


21


1. No són els moviments antidemocràtics que van fer possible els totalitarismes del segle passat.

2. Tenen una idea simplista de la democràcia, absolutitzen una de les seves dimensions: o el moment plebiscitari o entenen la sobirania nacional com quelcom impermeable a qualsevol obligació més enllà de les nostres fronteres.

3. Si els populismes són cada cop més acceptats no és perquè han augmentat els seguidors del feixisme sinó perquè hi ha més gent que es deixa convèncer que la democràcia és això.

Els populismes actuals

Daniel Innerarity, Por una democracia compleja, El País 16/11/2016


22

La naturalesa contingent de la política .

Coneixement polític: els problemes que es tracten no es resolen mitjançant una competència irrefutable. No existeix una objectivitat que posi fi a les nostres controvèrsies.

Realitat política: és un món d’evidències escasses, un àmbit d’alt risc i d’alta imprevisibilitat

Sistema polític: com en política no hi ha experts incontestables, la política es converteix un assumpte de tots.

La democràcia és el sistema més adequat


23

La naturalesa contingent de la política .

Cuando los estadounidenses eligieron como presidente a George Bush algunos lo saludaron como la posibilidad de que una persona normal llegara hasta allí (alguien que había tenido dificultades con el alcohol y se atragantaba comiendo galletas) y ahora podemos asegurar que la democracia es un sistema tan abierto que puede llegar a ser presidente incluso alguien muy por debajo de lo normal.

Daniel Innerarity, Por una democracia compleja, El País 16/11/2016


24

Què fer amb les respostes antipolítiques?

2- Els criteris per jutjar la competència dels polítics han de provenir només de l’àmbit la política, que és una activitat molt peculiar.

3- Acceptar la limitació de la política com a activitat sotmesa a la incertesa i la contingència.

1- Les crítiques del populisme o la tecnocràcia a la democràcia (l’antipolítica) no comprenen la veritable essència de la política.

4- Assumir que la política és una activitat limitada, mediocre i frustrant perquè així és la vida, limitada, mediocre i frustrant.


25

Què fer contra les respostes antipolítiques?

2- Per contrarestar el simplisme dels populismes cal emprendre una batalla conceptual perquè els plantejaments matisats i complexos deixin de ser sistemàticament castigats amb la desatenció i el menyspreu.

1- Per fer front a l’antipolítica s’ha de fer atractiu i intel·ligible un discurs que defensi la idea d’una democràcia complexa.

3- Si és dolent l’elitisme democràtic també ho és l’elitisme popular.

4- Els canvis socials només són possibles dins la mediocre normalitat democràtica i del modest reformisme.


26

La democràcia és un conjunt de valors i procediments que cal saber orquestrar i equilibrar (participació ciutadana, eleccions lliures, judici dels experts, sobirania nacional, protecció de les minories, primacia del dret, deliberació, representació …)

Gràcies a aquests valors i procediments la democràcia pot contrarestar alguns efectes que els riscos que la mateixa democràcia promou: que un incompetent arribi al poder.

A favor d’una democràcia complexa

La democràcia és un sistema dissenyat més per impedir que per facilitar, un sistema que prohibeix, equilibra, limita i protegeix.

Una societat està ben governada quan ho està per uns procediments, regles i normes i no quan governen persones especialment dotades i exemplars.


27

La democràcia no està pensada per seleccionar als millors governants per això disposa d’un sistema de regles i procediments que impedeixen que el governants dolents puguin causar danys irreparables.

L’esforç social s’ha d’adreçar no tant en aconseguir una millor classe dirigent com en el millorament de procediments i de regles.


Es podria prescindir de les persones intel·ligents però no dels sistemes intel·ligents.

Una societat està ben governada quan resisteix el pas d’uns mals governants.


28

Dos investigadors britànics, Robert Geyer i Samir Rihani, van proposar un experiment mental:

Què passaria si els governadors del Banc d’Anglaterra fossin substituïts per una habitació plena de micos?

La resposta intuïtiva seria que l’economia britànica es col·lapsaria.


La resposta que proposen aquests dos investigadors és que si les regles i els procediments que sostenen el funcionament del banc són bons, els micos no farien tan mal com es podria suposar

Qui ens governen, els sistemes o les

persones?

Daniel Innerarity, Sobrevivir a los malos gobernantes, El País 04/0/2017


29

Concepció intuïtiva de la política

Configuració de sistemes intel·ligents

La qualitat de les mesures polítiques dependrà de la capacitat personal de qui temporalment ocupi el poder.


Concepció racional de la política

El govern és el resultat de l’acció heroica de les persones

La qualitat de les mesures polítiques dependrà dels mecanismes d’equilibris, contrapesos i correccions automàtiques dissenyats per limitar el poder.


30

ACTIVITATS

Compareu les anàlisis que Raffaele Simone i Daniel Innerarity fan de la democràcia i les seves amenaces.

Vegeu la influència de la teoria de sistemes del sociòleg Niklas Luhmann en la filosofia política d’Innerarity.

http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2017/01/daniel-innerarity-i-la-teoria-de.html


31

MATERIAL

Articles de Daniel Innerarity

1. Sobrevivir a los malos gobernantes, El País 04/01/20172. ¿Qué podemos esperar en una democracia?, El Diario Vasco/El

Correo 23/11/20143. Estrategias para gobernar, El Diario Vasco/El Correo 09/11/20144. Elogio y desprecio de la clase política, El País 19/10/20125. Por una democracia compleja, El País 16//20166. Una defensa de la política, Filosofia, ara! Vol 2 20167. Sociedades exasperadas, El País 12/06/20168. La decepción democrática, El País 02/02/2015

http://pitxaunlio.blogspot.com.es/search/label/InnerarityMés informació en

Education

Democràcia, una realitat amenaçada