REACRONOSSATURN (Temps) CIBELES

HÈSTIA

VESTA

HADESDEMÈTER POSIDÓ HERA ZEUSCERES PLUTÓ NEPTÚ

JUNO JÚPITER

HEBE

Juventut

ILITIA HEFEST ARES

Vulcà Mart

ZEUSJÚPITER

PERSÈFONE

Prosèrpina

ATENA

Minerva

Segons algunes versions, Hera,

farta dels enganys de Zeus, va

decidir tenir un fill tota sola, i

va néixer Hefest. Segons altres

versions, el déu és fill de tots

dos.

VULCÀ

Volcanus

HEFESTἩφαίστος

En veure un infant tan

lleig, Hera el va llençar

de l’Olimp. O bé el va

llençar Zeus, irritat amb

Hera. Va caure durant

nou dies cap al mar, on el

van recollir Tetis i

Eurínome i el van dur a

Lemnos, on va esdevenir

un mestre dels metalls.

Va fabricar un magnífic

tro d’or per a cada déu.

Va fabricar, però, un de diamant per a Hera. Quan aquesta s'hi va asseure,

va quedar atrapada, incapaç d'aixecar-se. Els altres déus van pregar a

Hefest que l'alliberés.

Però ell es va negar, enfadat encara per haver estat expulsat. Va

intervenir llavors Dionís, qui va emborratxar a Hefest i el va portar de

tornada a l'Olimp a lloms d'una mula.

Hefest, contrariat per la treta però amo de la situació, va imposar

severes condicions per alliberar Hera, una de les quals va ser contreure

matrimoni amb Afrodita. Aquesta no va trigar a ser-li infidel.

El sol (Apol.lo), que tot ho veu, el va informar dels

afers de la seva esposa amb Ares, el déu de la guerra.

Hefest va fabricar una

teranyina invisible on

els amants van quedar

atrapats. A continuació

el déu va descobrir

l’adulteri a tot l’Olimp.

Tetis li va demanar

que construís noves

armes per a Aquil.les

A petició de Venus,

també en va construir

per a Eneas.

Temps després que Zeus es va empassar Metis, va patir un mal de

cap horrible: estava de part. Hefest li el va obrir amb la destral i heus

aquí que va sortir Atena, amb armes i tot. Hefest s’hi va enamorar.

Hefest va voler forçar Atena i, encara que va fracassar, la temptativa

va donar com a fruit Erictoni, nascut del semen del déu en caure a

terra. Hefest i Atena representen la civilització, la ciència i la tècnica.

Quan Prometeu va robar el

foc per salvar la humanitat,

el va robar juntament amb

les arts d’Hefest i Atena.

Com a càstig, Zeus el va fer

encadenar perquè una àliga

li devorés el fetge.

PROMETEU

Hefest va rebre de Zeus l'encàrrec de fabricar la primera dona. La va

modelar amb ajuda d’Atena amb terra i aigua. Després cada déu va donar

un do a qui rebria el nom de PANDORA i Zeus la va enviar a Epimeteu

amb una dot singular: una gerra plena amb els mals.

La filla de Zeus era reconeguda

com a divinitat de la guerra i

també de la saviesa.

Va participar activament en la

guerra contra els gegants, va ajudar

l’heroi Perseu, que li va regalar el

cap de Medusa, va protegir

Ulisses...

Els seus atributs, a més de les

armes, són l’olivera i l’òliba.

Porta l’ègida, un escut com el de

son pare.

ATENAἈθῆνα

MINERVA

Atena va competir amb

Posidó per donar nom a

Atenes: el déu va fer brotar

una font de l’Acròpolis; la

deessa havia fet créixer una

olivera

És també una

deessa implacable

amb qui gosa

d’enfrontar-s’hi:

Aracne n’és un

exemple

Aracne va creure que podria superar

Atena en l’art de teixir

Per això i per representar en

tapissos els adulteris del déus,

Atena la va transformar.

Encara que era molt

bella (va participar

en el judici de

Paris), no va casar

amb ningú.

Com Hera, l’altra perdedora en el judici de Paris, va ajudar

als grecs en la Guerra de Troia.

El cruel déu de la guerra,

sempre armat i acompanyat

per la por i les calamitats, no

surt massa ben parat a la

literatura grega.

En el món romà Mart fou un

déu molt venerat, perquè

primitivament era una

divinitat de la terra i perquè

era el pare de Ròmul i Rem.

ARES

Ἂρης

Mart

Atena representa la vessant

estratègica del combat. Ares és

la fúria, el coratge, la violència

ZEUS LETO

Apol.lo Àrtemis

Leto o Letona era una

divinitat solar que

simbolitzava el pas del dia

a la nit. Zeus se’n va

enamorar i, fruit dels seus

amors, Leto va quedar

embarassada de bessons.

Hera va ordenar a la seva

filla Ilitia, deessa dels

parts, que li impedís parir.

Durant molts dies els

dolors es van fer

insuportables, fins que

Zeus va fer sorgir una illa

flotant (Ortígia) i va fer

néixer Àrtemis, a qui va

donar el do d’assistir als

parts. La divinitat recent

nascuda va ajudar la seva

mare a donar a llum

Apol.lo, al qual es va

consagrar l’illa, que va

rebre el nom de Delos

(visible).

APOL.LOἈπόλλων

ceres

El déu conegut també com

Febo va assumir l’aspecte

diürn de la mare i, per tant, va

assimilar Hèlios, el Sol. Com

és el punt més alt, ho pot veure

tot: passat, present i futur. És

el déu de l’endevinació i els

oracles li estan consagrats.

Feia els homes conscients de

les seves faltes. Presideix les

lleis de la religió i les

constitucions.

Apol.lo és també déu de la medicina, art que va ensenyar al seu fill

Asclepi; i per contra, també de la malaltia, per la qual cosa és molt

respectat entre els déus. de la música i la poesia. Té com a atributs la

lira, arc i fletxes, el llorer, la palera, la serp, el cigne...

Quatre dies després del seu naixement, Apol·lo va matar al drac Pitó,

que Hera havia enviat per perseguir i matar Leto. Amb l'arc i les fletxes

que Hefest li va concedir, va arraconar i va matar Pitó a la cova sagrada

de Delfos.

Enorgullit del seu

acte, va menysprear

l’arc de Cupido.

Ràpidament li va demostrar Cupido que l’únic mal per al qual no hi ha

remei és l’amor: es va enamorar bojament de Dafne, que no volia cap

home.

Dafne va pregar al seu pare, el

riu Peneu, que la transformés.

Apol.lo no va aconseguir

l’amor de Dafne (“llorer”),

però va portar sempre un

ram de les seves fulles.

Després de la mort de Pitó, Hera va enviar el gegant Tici. Aquesta

vegada Apol·lo va ser ajudat per la seva germana Àrtemis en la protecció

de la mare. Finalment va intervenir Zeus llançant Tici al Tàrtar. Allí va

ser lligat a una roca i un àguila li devorava el fetge.

Si Apol.lo va assimilar Hèlios, la

seva bessona ho va fer amb

Selene, la Lluna. Àrtemis és una

divinitat verge dedicada a la caça i

a recórrer els boscos. La seva

fletxa no errava mai, i és per això

que encertar en els trets és fer

Diana.

Assisteix les dones en el moment

del part.

Arc, fletxes, xiprès, cérvol, porc

senglar i mitja lluna són els seus

atributs.

ÀRTEMIS

Ἄρτεμις

Quan no era més que una nena, va aconseguir que Hefest li fabriqués un

arc, en presentar -se a la seva farga sense demostrar cap mena de por.

El déu Pan li va regalar gossos de presa.

Va demostrar el seu caràcter inflexible amb el jove Acteó, que per

casualitat la va sorprendre nua mentre es banyava.

El va transformar en cérvol i els

seus propis gossos el van devorar

Níobe, reina de Tebas, va presumir perquè havia tingut catorze fills, set

homes i set dones, mentre que Leto havia tingut només dos. Apol·lo va

matar els fills mentre aquests practicaven atletisme, malgrat les seves

súpliques, i Àrtemis les filles.

Afrodita va néixer dels genitals

d’Urà, però segons Homer, és filla

de Zeus i Díone. Plató diu que hi

ha una Afrodita major, Urania, i

una menor, Pandemos.

És la divinitat de la bellesa, de

l’encant femení, de la seducció.

És la divinitat que més art ha

inspirat.

Té com a atributs el colom, el

cigne, la poma, la rosa...

Com a mare d’Eneas és

l’avantpassat diví de la gens Iulia.

AFRODITA

Venus

Ἀφροδίτη

Hefest li va regalar un arsenal de joies, entre aquestes un cenyidor que

la feia encara més irresistible.

Va casar amb Hefest i va tenir molts amants, Anquises entre ells. Però

Adonis fou la seva passió.

Àrtemis va provocar la seva mort, per presumir que era millor caçador.

Va oferir Hèlena a Paris, per la qual cosa va obtenir la poma de la bellesa

llançada per Eris durant les noces de Peleu i Tetis

MERCURI

És fill de Zeus i de Maia, la més tímida de

les set Plèiades. Durant la infantesa va

demostrar les seves habilitats com a lladre,

amagant als seus bolquers allò que robava

als altres déus.

Després Zeus el va fer missatger. És també

protector dels viatgers, dels comerciants.

Condueix les ànimes al món subterrani amb

el seu caduceu (bastó que porta).

Caduceu, sandàlies o casc amb ales, barret

de caminant són els seus atributs.

Hermafrodita és

fill d’Hermes i

Afrodita.

DIONÍS

BACUS

Va patir una dura

persecució per part

d’Hera. Hermes el va dur

a Nisa (Anatòlia?), on el

van criar les nimfes de la

pluja. Va aprendre a

conrear el raïm i a

extreure’n el suc, però

Hera el va embogir i va

vagar per la terra. A

Frígia, Rea el va curar i el

jove va anar ensenyant la

seva cultura per l’Índia,

des d’on va tornar

triomfant a Grècia.

Διόνυσος

La seva mare era Sèmele. La jove mortal, amant de Zeus, es va deixar

convèncer per Hera de demanar al déu, si és que realment era Zeus,

que s’hi presentés amb tot el seu esplendor.

Com era previsible,

Sèmele va caure

fulminada. Però abans

Zeus li va treure el fill

que portava al ventre i

el va cosir al seu genoll.

Passat el temps de gestació,

va néixer Dionís.

És déu del vi i de tot el

que el vi comporta:

collita, elaboració del vi,

terra, alegria, celebració,

alliberació...

A les seves festes es

representaven tragèdies i

comèdies.

Els seus atributs són el

raïm, el vi, les fulles de

vinya, la pantera, el

brau... L’acompanyen les

bacants, els sàtirs...

Va alliberar Ariadna ,

abandonada per Teseu a

Naxos

ALTRES

UNIONS

Zeus va transformar Ío en vedella per unir-se amb ella sense que

Hera en sospités. Com que la deessa li va col·locar Argos, un

vigilant de cent ulls, el déu va enviar Hermes perquè l’adormís.

Hermes el va matar i els ulls van formar la cua del paó d’Hera.

Transformat en brau, va

raptar Europa

Per seduir Leda es va

transformar en cigne: van

néixer: Càstor, Pòlux,

Hèlena i Clitemnestra.

Dànae el va conèixer com a

pluja d’or: Perseu en fou el

fruit.

Va suplantar el marit d’Alcmena,

Amfitrió, per seduir-la: nasqué

Hèracles

Va raptar Ganímedes, el

qual va esdevenir

l’aquarius particular dels

déus, en lloc d’Hermes.