Dinàmiques per a les habilitats socials

Gemma

Cabanillas Arumí

Editorial La

Habilitats socials Índex

INTRODUCCIÓ 5

CAL TENIR EN COMPTE... 5

DINÀMIQUES DE PRESENTACIÓ 7

TRES DADES SIGNIFICATIVES MEVES 8

A, B, C 10

AUTOBIOGRAFIA 13

LES FRUITES VIATGERES 16

EL NOM OCULT 19

SEGUEIX EL GEST 21

M’AGRADA... 24

BUSCA LA TEVA ALTRE MEITAT DEL COR 27

DIBUIXA’T 30

PERE TRUCA A PAU 33

DINÀMIQUES DE COMUNICACIÓ 36

CLÍNICA DELS RUMORS 37

EL DICTAT 40

M’ESTÀS ESCOLTANT? 43

Habilitats socials Introducció

En aquest dossier hi trobareu un seguit de dinàmiques per millorar i practicar les

vostres habilitats socials.

En aquest primer recopilatori hi trobareu dinàmiques de presentació i dinàmiques per

practicar l’escolta activa i la comunicació dirigides tant a infants com a adults.

S’espera que aquest recull serveixi només com a guia o orientació, és important tenir

en compte les característiques del grup sempre que s’escull algun tipus de joc i és

imprescindible ser creatiu i original a l’hora de dur a terme activitats com aquestes.

Espero que us ho passeu bé posant en pràctica les nostres propostes i que milloreu al

màxim les vostres habilitats socials amb recursos tant divertits com aquest!

Cal tenir en compte...

Durant i al final de l’activitat s’ha d’avaluar també aquesta mateixa, així com l’actitud

de l’educador/a per tal d’anar millorant i canviar alguns aspectes que poden no

funcionar. No s’ha de tenir por de canviar sobre la marxa en determinades situacions,

ni de provar a renovar una activitat per trobar la millor manera d’adaptar-la.

Valorem l’activitat incidint en els fets negatius, però cal no oblidar els fets positius, ja

que segur que n’hi ha hagut.

Habilitats socials Dinàmiques de presentació

Són dinàmiques i jocs, utilitzats per a conèixer el grup de manera divertida i

interessant, fet que potencia l’interès per saber i recordar coses dels altres per part de

tot el grup. A més, és una manera d’aconseguir que tothom participi i se senti a gust.

Els podem utilitzar tant per una presentació general (nom, edat, on vius), com per a

descobrir interessos, experiències, anècdotes i altres coses que el grup pot tenir en

comú o pot ser interessant de compartir.

Així doncs, aquest tipus de dinàmica va més enllà de la simple presentació, ja que

també pot suposar una posada en comú dels interessos del grup, fet que afavorirà a la

cohesió d’aquest.

Gemma Cabanillas Arumí TEI 2A

TÍTOL: Tres dades significatives meves

TÈCNICA: Presentació

OBJECTIUS: Conèixer-se millor entre el grup d’infants.

Mostrar interès per l’activitat.

Utilitzar la creativitat i l’ingeni.

EDAT / GRUP: A partir de 8 anys. Gran grup (unes 15-20 persones).

ESPAI Interior amb un espai ampli.

DURADA: Uns 15 min.

DESENVOLUPAMENT: Els alumnes s’hauran d’assentar en rotllana i l’educador/a

donarà un temps perquè ells pensin dos frases vertaderes de la

seva vida i una de falsa. S’haurà de recordar als alumnes que

busquin frases certes que la gent pugui desconèixer de cada un.

Aleshores començarà un dels alumnes dient les seves tres

frases i la resta del grup haurà d’endevinar quina és la falsa. La

dinàmica acaba quan tots els alumnes hagin dit les seves tres

frases.

Podem ajudar als infants que més els costi donant exemples de

frases, com ara <<Jo no he anat mai amb metro>>, o <<Avui

porto uns mitjons de color rosa>>, etc.

RECURSOS:

MATERIAL I

PRESSUPOST

Mínim un educador/a per un grup d’entre 20-25 infants (depenent

del grup i el nombre de membres).

VARIANTS: 1. Els alumnes poden apuntar una sola frase vertadera en un full

i aleshores barrejar-los tots. L’educador/a hauria de anar llegint

les frases i els alumnes haurien d’endevinar a qui pertany

aquella frase.

2. Podem seguir amb el mètode de les dues frases certes i una


de falsa i un cop endevinat a qui pertanyen les frases, s’hauria

d’intentar encertar quina és la frase falsa.

AVALUACIÓ: Inici: Podem marcar-nos uns ítems per observar la situació inicial

de grup:

El grup es coneix d’abans?

Hi ha un ambient de respecte i confiança entre ells?

En general, és un grup format per persones creatives i

originals?

Durant: Podem anotar aquelles coses que, sobre la marxa,

veiem que funcionen i les que veiem que no ens van bé per tal

de millorar l’activitat tenint aquests fets en compte la pròxima

vegada. Podem valorar també l’interès que mostren els alumnes,

si sembla que ho han posat difícil als companys i si han estat

originals.

Final: Podem respondre a uns ítems (extrets dels objectius de

l’activitat) per comprovar com ha afectat l’activitat al grup:

Han descobert coses noves els uns dels altres?

Han sabut donar informació desconeguda?

L’ambient ha estat tranquil i positiu?

Han estat originals a l’hora d’escollir les seves frases?

Han respectat els torns de paraula?

Els ha agradat realitzar aquesta activitat?

S’han sentit còmodes mentre la realitzaven?

OBSERVACIONS És una activitat senzilla però divertida. En general va funcionar

força bé, encara que és un pel difícil buscar fets de la teva vida

que les companyes no sàpiguen quan portem ja tant de temps

juntes. Va ser curiós veure com totes nosaltres anàvem caient en

les enganyifes de els nostres companyes, fet que demostra que

van ser originals i van pensar unes bones frases.


TÍTOL: A, B, C


OBJECTIUS: Mostrar respecte al grup

Conèixer-se millor entre el grup

EDAT / GRUP: A partir de 8 anys.

Entre 15 i 20 infants.

ESPAI

Interior amb un espai ampli.

DURADA: 20 minuts.

DESENVOLUPAMENT: Els alumnes s’hauran d’assentar en rotllana i l’educador/a

donarà un temps perquè ells pensin amb una paraula o data

que representi un objecte, fet o persona important en la seva

vida (actual o passada). S’haurà de recordar als alumnes que

busquin una paraula la qual ningú del grup pugui reconèixer

de seguida, ja que es tracta de conèixer-se millor entre tots.

Aleshores començarà un dels alumnes dient la seva paraula

significativa i la resta del grup haurà d’endevinar quina de

què es tracta, què pot significar allò per aquella persona. La

dinàmica acaba quan tots els alumnes hagin dit les seves

paraules.

Podem ajudar als alumnes que més els costi donant

exemples, com ara, proposant-los que diguin una data del

seu primer viatge fora del país, o el color del cotxe de la seva

mare, etc.

Un cop el grup encerti què significa la paraula d’un alumne/A,

aquest/a pot acabar d’explicar més a fons perquè és

significatiu per a el aquell objecte, data o persona.

RECURSOS: MATERIAL I

PRESSUPOST

Una educadora com a mínim per un grup de 20 infants.


VARIANTS: Es podria donar la pista (la paraula clau) dibuixada, per

exemple, si el més significatiu per a tu és un viatge a París

que vas fer amb la teva família, es podria dibuixar un avió, o

la Torre Eiffel.

També podríem fer com una espècie de concurs. Subdividir

el grup gran en grups de 5. Quan una persona dels altres

grups digui la seva paraula, entre tots els membres del

subgrup s’han de posar d’acord per donar una resposta. Es

comença per el primer grup que aixequi la mà. Si el primer

grup en aixecar la mà no ho encertés, rebotaria al pròxim

grup, i així successivament fins que algun dels grups ho

encertés o es donés per finalitzada aquella ronda.

Evidentment el grup de la persona que dona la pista no

podria participar en aquella ronda. Guanyaria l’equip que al

final tingués més punts. Seria una manera de motivar al grup

per realitzar l’activitat i de practicar el posar-se d’acord amb

els altres i la col·laboració.

AVALUACIÓ*: Inicial:

Podem marcar uns ítems, a partir d’un qüestionari per

observar la situació inicial del grup:

Es coneix el grup d’abans?


Hi ha predisposició de conèixer-se entre ells?

Durant: Podem anotar aquelles coses que, sobre la marxa,

veiem que funcionen i les que veiem que no ens van bé per

tal de millorar l’activitat tenint aquests fets en compte la

pròxima vegada o variar-la en aquell moment. Podem valorar

també l’interès que mostren els alumnes, el respecte que es

mostren, etc.

Final:

Realitzarem una taula d’estimació de freqüència, per tal de

respondre els ítems extrets dels objectius.

Han mostrat interès i participació?




Han trobat interessos comuns desconeguts?


Han respectat les explicacions dels companys/es?



OBSERVACIONS: He trobat que era una activitat una mica pobre, però esta bé

fer-la si disposes d’un temps lliure en que no saps què

proposar.

Semblava més difícil del que realment és i m’he adonat que

encara que pensis una paraula la qual suposes que mai

endevinaran el significat, tothom acaba pensant en

experiències i fets semblants. Això em fa pensar en el que un

dia em van <<La primera idea mai és bona perquè tothom

pensa el mateix, per a ser original i creatiu s’ha d’agafar la

vintena idea que tinguis.>>


TÍTOL: Autobiografia



Mostrar respecte al grup.


EDAT / GRUP: A partir de 5 anys. Gran grup (unes 15-20 persones).


DURADA: Uns 30 min. per la primera part.

La part de presentació entre 15 i 20 min. (depenent del grup).

En total uns 50 min.

DESENVOLUPAMENT: L’educador/a haurà de preparar l’aula de manera que tots els

infants puguin accedir al material donat (revistes, tisores, cola de

barra, colors, retoladors, etc.), així doncs es pot preparar una

taula al mig de l’aula amb tot aquest material. Per començar,

l’educador/A explicarà als infants que, a través del mètode plàstic

i amb el material que vulguin han de representar sobre paper allò

que més els agrada, records que puguin tenir, fets, persones o

objectes importants de la seva vida, plans de futur, etc. Acte

seguit, l’educadora ha de repartir a cada infant un foli DIN-A3 i

animar-los a plasmar la seva història sobre paper. Si els costa

una mica arrencar l’activitat o hi ha algun infant que no participa

es pot animar als infants amb preguntes i frases tal com: <<Quina

és la teva joguina preferida? Doncs busquem-la en una revista!

Dibuixa-la!>> o <<Has anat de viatge aquest estiu? A on? Doncs

mirem com podem explicar això amb un dibuix/ collage>>, etc.

Encara que l’educador/a ajudi al infant hem de deixar sempre que

la creativitat i les idees d’aquest floreixin par tal de que senti seu

aquest treball.

Un cop l’activitat hagi acabat o comenci a decaure, posarem a

tots els infant amb rotllana i cada un haurà d’explicar el seu

dibuix. És important que no pressionem a cap dels infant a


explicar què ha plasmat en el paper, però sempre ens podem

ajudar de tàctiques com per exemple fer sortir a aquell nen/a més

vergonyós acompanyat d’un seu amic perquè puguin explicar els

dos dibuixos a la vegada.

RECURSOS: MATERIAL

I PRESSUPOST

Mínim dos educadors/es per un grup d’entre 15- 20 infants

(depenent del grup i el nombre de membres).

Fulls Din-A3.

Cola de barra i/o celo.

Revistes velles.

Llapis de colors.

Retoladors de colors.

Tisores de punta rodona.

NOTA: Es pot introduir infinitat de material (folis de colors,

cartolines, plastilina, pintura i pinzells, elements naturals etc.)

VARIANTS: 1. Aprofitant un treball o centre d’interès on es treballin aspectes

relacionats amb la natura i el medi ambient, podem fer l’activitat

amb elements naturals i/o tractant experiències a la natura.

2. Treballant amb gent que es coneix poc, podríem introduir una

variant en la presentació. Per exemple, si un/a alumne/a diu <<Jo

vull anar a París>> podem demanar a la resta del grup qui voldria

anar també a París. D’aquesta manera trobem interessos comuns

el que provoca cohesió de grup.

AVALUACIÓ: Inici: Podem marcar-nos uns ítems per observar la situació inicial

de grup:

El grup es coneix d’abans?

Hi ha cohesió de grup?

Hi ha interessos comuns visibles?


Durant: Podem anotar petites anècdotes i mancances o

allevances que es produeixen mentre es realitza l’activitat. Per

exemple, comentaris com <<Apa! A tu també t’agrada “La

Sirenita”?>>.


Final: Podem respondre a uns ítems (extrets dels objectius de

l’activitat) per comprovar com ha afectat l’activitat al grup:


Han trobat interessos comuns desconeguts?


Han compartit el material donat?


Han respectat les opinions i explicacions dels companys/es?



OBSERVACIONS L’activitat va ser molt motivadora i penso que en general va

agradar. Potser va faltar un pel de temps per acabar de

confeccionar el dibuix i també faltava guiar a algunes persones

que penso que anaven una mica perdudes durant l’activitat. Tot i

així van sortir històries molt boniques, fets personals del passat,

del present i del futur i és una bona manera de conèixer a tot el

grup i buscar interessos comuns. Penso que en el nostre grup fan

falta més dinàmiques com aquesta, on pots mostrar el que sents i

el que ets, perquè crec que no hi ha una suficient confiança entre

algunes de nosaltres i són aquestes activitats les que reforcen

positivament la falta de seguretat davant del grup.


TÍTOL: Les fruites viatgeres


OBJECTIUS: Mostrar interès per l’activitat


Mostrar respecte als altres.

Estar atents al conte.



ESPAI


DURADA: 20 minuts.

DESENVOLUPAMENT: Abans de començar l’activitat, els/les educadors/es han de

buscar o elaborar un conte on apareguin el nom de totes les

fruites que es volen repartir i, per anar bé, haurien de tenir

les fruites més o menys assignades per a cada alumne.

Els alumnes hauran de col·locar-se amb rotllana, assentats

en una cadira. Un/a dels educadors/es es situarà també a la

rotllana, però sense cadira, per tal d’explicar l’activitat. Acte

seguit, s’assignarà el nom d’una fruita a cada alumne; el nom

de cada fruita s’ha de repetir al menys en dues persones i

l’educador/a de la rotllana també ha d’assignar-se una fruita

a ell/a mateix/a. L’altre educador/a llegirà un conte on

apareixeran els noms de les diferents fruites que s’han

assignat i cada vegada que es digui una fruita els alumnes

als quals els hi ha estat assignada s’hauran de canviar de

lloc. La persona que està dreta ha d’aconseguir agafar un

lloc en aquest moment i per tant serà un altre l’alumne que

quedi dret. Aquest últim ha de presentar-se, primer només

dient el seu nom i, en cas que tornés a quedar dret, hauria

d’afegir informació (l’edat, on viu, etc.).



PRESSUPOST

Dos educadors/es com a mínim per un grup de 20 infants (es

pot fer amb un/a sol/a educador/a, però trobo interessant que

també puguin participar i presentar-se).

El conte de les fruites.

Cadires.

VARIANTS: Es podrien elaborar unes targetes amb la fotografia de cada

fruita, d’aquesta manera ens assegurem de no embolicar-nos

a l’hora de repartir i facilitem el joc als més petits.

Podem variar la dificultat del conte i el nombre de fruites.

Es pot proposar el joc de manera eliminatòria, així ens

assegurem que tothom es pot presentar.

Es poden assignar les fruites de manera secreta a cada

alumnes, d’aquesta manera es complica el joc, si més no la

primera vegada que diuen el nom de la fruita assignada.

AVALUACIÓ: Inicial:

Podem obtenir informació del grup a través de informació

donada per segones persones o podem obtenir-la a través

de l’observació directe. Seria interessant respondre a

preguntes com:




Pot causar angoixa a algú el fet de presentar-se davant el

grup?

Seria bo fer una dinàmica competitiva amb aquest grup?

En general és un grup atent?

En general és un grup actiu?

Durant:

L’educador/a que participa en la dinàmica, pot fer una

observació directe i veure, participant activament amb el

grup, quins conflictes hi pot haver, el grau d’interès, la

diversió que els proporciona als alumnes la dinàmica, etc.


Tot i així, com que el fet de participar pot provocar la pèrdua

d’alguna informació, seria bo que l’educador que explica el

conte aprofités els moments de presentació per anotar

algunes anècdotes, problemes, fets positius i negatius de

l’activitat, etc.

Final:


comprovar si hem assolit els objectius.



Han respectat les explicacions dels companys/es?




S’han mostrat oberts i actius?

Han estat atents durant l’explicació del conte?

OBSERVACIONS: He trobat molt interessant que participés una de les

educadores, ja que penso que és una bona activitat per

trencar el gel amb els alumnes quan no et coneixen i si hi

participa “l’adult” sembla que és una activitat més interessant

i motivadora.

El defecte del joc pot arribar a ser que algú es presenti

“varies vegades” i que algú altre no tingui la oportunitat ni de

dir el seu nom, per això penso que es pot fer de manera

eliminatòria o es pot pensar una tàctica per tal que tothom es

pugui presentar.

Ha estat molt motivador i, encara que amb més gent hagués

estat més divertit, penso que es pot gaudir molt realitzant

aquest dinàmica.

Penso que el conte podria haver estat una mica més llarg i

es podria haver dificultat el joc assignant les fruites a cada

persona de manera “secreta”, ja que així no hauríem estat

pendents de canviar-nos la cadira amb X persona.


TÍTOL: El nom ocult


OBJECTIUS: Memoritzar tots els noms dels nostres companys

Identificar cada persona pel seu nom




ESPAI


DURADA: 20 minuts.

DESENVOLUPAMENT: L’educador/a haurà de preparar l’aula de manera que tots els

alumnes puguin accedir al material donat (papers, llapis i

goma, llapis de colors o retoladors), així doncs es pot

preparar una taula al mig de l’aula amb tot aquest material.

Per començar, l’educador/a explicarà als alumnes que amb

el següent material han de crear un jeroglífic/ dibuix

representant el seu nom o sobrenom (sobretot recordar que

no escriguin el nom a cap part del paper per identificar el seu

jeroglífic). En el cas que algun alumne no sàpiga què dibuixar

el podem ajudar donant-li exemples o idees.

Un cop tinguin el jeroglífic, tots els alumnes es posaran amb

cercle amb el dibuix de cara a terra esperant el seu torn.

L’alumne que li toqui haurà d’aixecar el full i entre tot el grup

hauran d’endevinar el nom d’aquella persona a partir del

jeroglífic, i així successivament.

El joc acaba quan tots els alumnes han mostrat el seu dibuix.


PRESSUPOST


Fulls Din-A5.

Llapis de colors.

Goma.


Retoladors.

VARIANTS: Si el grup es coneix molt, podem dir que facin un jeroglífic

dels seus cognoms, de coses que els agraden, d’on voldrien

viatjar, etc.







Durant:

Podem apuntar algunes anècdotes i pots observar les coses

que van malament o bé dins del grup. Si la cosa va

malament es pot anar canviant sobre la marxa.

Final:


respondre els ítems extrets dels objectius.

Han memoritzat els noms de tots els companys?


Identificant de manera eficaç els noms de cada persona?


OBSERVACIONS: Hi havia poca gent, i de seguida s’ha realitzat l’activitat, tot

relacionant els diferents dibuixos amb cada nom.

L’explicació havia de ser més clara, ja que hi ha hagut

confusions.

Perquè s’entengués millor, podríem haver realitzat un

exemple de mostra.

Penso que a la gent li ha faltat creativitat i imaginació a

causa de la falta d’un element motivador.

En general, pensem que dins del grup-classe hi ha molt bona

relació i hem gaudit de l’activitat.


TÍTOL: Segueix el gest


OBJECTIUS: Memoritzar tots els noms i gestos dels nostres companys

Identificar cada persona pel gest realitzat


Minimitzar el sentiment de vergonya davant del grup



ESPAI

Interior o exterior amb un espai ampli.

DURADA: 20 minuts.

DESENVOLUPAMENT: Els alumnes s’hauran de col·locar amb rotllana i l’educador/a,

després d’explicar el joc, a sorts, escollirà qui inicia la

cadena. Es tracta de que cada participant digui el seu nom

fent un gest amb el cos, per exemple dir <<Jordi>> mentre

pica de mans. Però no és tan senzill, perquè el del costat del

primer participant haurà de repetir el nom i el gest d’aquest i

després fer el seu propi, per exemple dir <<Jordi>> i picar de

mans, <<Laura>> i posar-se les mans al cap. El joc a d’anar

avançant de manera que cada alumne ha de repetir el nom i

els gestos dels seu companys i afegir el seu propi. El joc

acaba quan l’últim alumne ha repetit tots els noms i gestos.


PRESSUPOST


VARIANTS: Podem fer una versió més senzilla, fent que cada alumne

digui el seu nom i faci un gest, però sense afegir la repetició

de gestos i noms anteriors.


Si és un grup que es coneix molt i se’n ensurt prou bé amb

la versió inicial, podem fer que els alumnes, en lloc de dir el

seu nom, diguin una paraula qualsevol, el cognom, un país,

etc.

Podem facilitar el joc fent que els gestos representin la inicial

del nom de cada persona.







Pot causar angoixa a algú el fet de no memoritzar-ho tot?

En general, el grup és vergonyós o obert?

Durant:

Podem apuntar algunes anècdotes i pots observar les coses

que van malament o bé dins del grup. Si veiem que és

complicat o, per contra, massa fàcil podem canviar la versió.

També podem introduir tècniques per ajudar a aquelles

persones més tancades i/o vergonyoses.

Final:



Han memoritzat els noms de tots els companys? I els

gestos?

Els ha estat complicat?


L’ambient ha estat positiu?

Els ha costat identificar a cada persona amb el seu gest?

L’activitat ha posat en compromís a algun alumne?



OBSERVACIONS: Hi havia poques persones i per tant l’activitat ha durat menys

del previst i ha estat fàcil de recordar els gestos.

Érem un grup que ja ens coneixíem, per tant ja sabíem els

nostres noms (potser amb la segona variació hagués durat

més i hagués estat més complicat).

Pensem que l’objectiu de minimitzar la vergonya no tenia

massa sentit en aquest cas ja que ens coneixem i ens tenim

confiança, a més érem poques.

Ha estat una dinàmica divertida i creiem que el grup s’ha

sentit a gust, s’ha respectat i ha gaudit amb l’activitat.

No hi havia massa pressió per memoritzar perquè érem

poques.


TÍTOL: M’agrada...


OBJECTIUS: Conèixer al grup de persones.


Respectar els gustos de cada persona.

Memoritzar els noms dels companys.


Entre 15 i 20 alumnes.

ESPAI


DURADA: Entre 15 i 20 minuts.

DESENVOLUPAMENT: Els alumnes s’hauran de col·locar amb rotllana, l’educador/a

explicarà la dinàmica i, a sorts, escollirà l’alumne que

comença. Es tracta de passar-se un objecte vistós i fàcil de

manejar (una flor de plàstic, un barret, etc.) que ens facilitarà

el torn de paraula. L’alumne que comença ha de dir el seu

nom i alguna cosa que li agrada o, per contra, que no li

agrada, per exemple <<Sóc la Gemma i m’agraden els

gats.>>. Acte seguit, s’ha de passar l’objecte a una altre

persona i aquesta ha de repetir la frase de l’alumne anterior i

afegir la seva pròpia, per exemple <<És la Gemma i li

agraden els gats. Sóc la Marta i no m’agrada la verdura.>>.

Cada alumne només ha de repetir la frase del company que li

ha passat l’objecte i afegir la seva pròpia (no és una cadena

de repetició).

El joc s’acaba quan l’objecte ha passat per tots els alumnes.


PRESSUPOST

Un/a educador/a com a mínim per un grup de 25 infants.

Un objecte vistós i manejable.


VARIANTS: Es pot fer una “cadena”, de manera que s’hagin d’anar

repetint totes les frases, en lloc de només l’anterior.

D’aquesta manera afegiríem dificultat a l’activitat.

Es pot fer una ronda de “coses que t’agraden”, seguida d’una

ronda de “coses que no t’agraden”.

AVALUACIÓ: Inicial: Podem marcar uns ítems, a partir d’un qüestionari per





Pot causar angoixa a algú el fet de no memoritzar-ho tot?


Durant: Es poden anotar observacions tant de les actituds del

grup com del funcionament de l’activitat. Si veiem que és

complicat o, per contra, massa fàcil es pot canviar la versió.

Final: Realitzarem una taula d’estimació de freqüència, per

tal de comprovar si hem assolit els objectius.

Han memoritzat els noms de tots els companys? I els

gustos?

Els ha estat complicat?





Han trobat interessos comuns?

Han respectat les opinions i els gustos de cadascú?

Ha sorgit algun tipus d’angoixa pel fet de memoritzar?

OBSERVACIONS: Ha estat una dinàmica divertida i original, encara que potser

era un pel massa fàcil ja que ens coneixíem i sabíem els

nostres noms. A més, el fet de memoritzar només la frase

anterior facilitava encara més el joc, però està bé per tal de

no crear angoixes i facilitar un ambient d’escolta i confiança.

Penso que l’objecte és un element motivador i que crida


l’atenció per tal de facilitar els torns de paraula i l’escolta cap

als companys.


TÍTOL: Busca la teva altre meitat del cor

TÈCNICA O DINÀMICA: Presentació.

OBJECTIUS: Conèixer-se millor entre el grup.


Mostrar respecte al grup.

Trobar interessos comuns.

EDAT/ GRUP A partir de 7 anys.



DURADA: Uns 15 minuts.

DESENVOLUPAMENT: Abans de començar l’activitat, l’educador/a haurà d’elaborar

uns cors de cartolina, tot tallant-los per la meitat amb

diferents formes. És important que les formes amb que estan

partits els cors siguin diferents i es pugui veure a simple

vista.

Els alumnes s’hauran de col·locar en rotllana i l’educador/a

explicarà la dinàmica mentre reparteix les meitats de cor

elaborades anteriorment. Es tracta de trobar un parella a

partir de la meitat de cor que té cadascú. Un cop s’ha trobat

la parella, aquesta ha de compartir informació personal, és a

dir, s’han de presentar l’un amb l’altre (nom, edat, aficions,

gustos, d’on ve, etc.). Passats uns 5 minuts, els alumnes

hauran de tornar a col·locar-se a la rotllana i presentar al

seu company, és a dir, reproduir tota la informació que

aquest/a li ha donat (nom, edat, aficions...).

La dinàmica acaba quan tothom ha presentat a la seva

parella.



PRESSUPOST

Un/a educador/a com a mínim per a un grup de 20 infants.

Cartolina vermella.

Plantilla impresa o dibuixada amb forma de cor.

Llapis.

Goma.

Tisores.

VARIANTS: Es poden variar les formes i/o els colors de la cartolina per

facilitar o dificultar la busca de la parella.

Podem marcar per a totes les parelles unes preguntes

concretes, en lloc de fer una presentació lliure.

Un cop s’han trobat totes les parelles, es podria mantenir la

conversa de presentació davant de tot el grup, d’aquesta

manera no s’haurien de presentar l’un a l’altre, sinó que es

presentarien a si mateixos amb un diàleg que podria escoltar

tothom; seria com una mena de roll-playing.

AVALUACIÓ: Inicial: Podem marcar uns ítems, a partir d’una taula

d’estimació de grau per observar la situació inicial del grup:

Es coneix el grup?



En general, el grup és vergonyós?

Durant: Anotarem aquells fets que ens semblin més

rellevants o que ens hagin sorprès.

Final: Realitzarem un qüestionari, per tal de comprovar si

hem assolit els objectius.

Han coincidit alguns interessos o gustos?

Ha destacat algun interès o gust en especial?

Els ha estat complicat presentar a una altre persona?






Han respectat els interessos i gustos del altres?

La presentació ha servit per què el grup és conegués millor?

OBSERVACIONS: És una dinàmica original que permet conèixer més a fons

alguna persona del grup i explicar comés aquesta, fet que fa

estar més atents a les explicacions de l’altre i també crida

l’atenció a tots els participants.

M’ha agradat però l’he trobat una mica pobre, potser pel fet

que nosaltres ja ens coneixíem massa.


TÍTOL: Dibuixa’t

TÈCNICA: Presentació.


Trobar interessos comuns entre companys.


Ser capaç de representar-se a un mateix.



ESPAI

Interior en un espai ampli.

DURADA: Uns 20 o 30 minuts.

DESENVOLUPAMENT: Els alumnes s’hauran de col·locar amb rotllana i l’educador/a

explicarà la dinàmica, mentre reparteix un full Din-A5 a

tothom. Es tracta de que cada alumne dibuixi coses que li

agraden i/o el caracteritzen per tal de presentar-se. Si algun

alumne no se’n ensurt podem ajudar-lo fent-li preguntes com

<<Quin és el teu plat preferit? I l teu animal? Platja o

muntanya?, etc.>>.

Quan tots els alumnes tinguin acabat el seu dibuix i tornin de

nou a la rotllana començarà una ronda de presentació a

través de l’explicació del dibuix que ha fet cadascú.

La dinàmica acaba quan tots el alumnes hagin explicat el seu

dibuix.


PRESSUPOST

Un/a educador/a com a mínim per un grup d’entre 15 i 20

infants.

Llapis.

Goma.

Llapis de colors i/o retoladors.

Full Din-A5.


VARIANTS: Es podria fer la mateixa dinàmica però amb figures amb

volum, amb materials com plastilina, fang o fins i tot paper.

D’aquesta manera l’activitat seria més motivadora i duraria

més estona.

Es podria intentar endevinar què ens ha volgut dir cada

persona a través del seu dibuix. D’aquesta manera la

presentació seria més activa i participativa. A més, d’aquest

manera motivaríem a expressar-se de forma més clara amb

el dibuix.

AVALUACIÓ: Inicial: Podem marcar uns ítems, a partir d’un qüestionari per






Ha sorgit ja algun interès en comú?

Durant: Es poden analitzar, tot observant, els tipus de

dibuixos per tenir una primera idea del que pot representar.

Si cal, es pot anotar algun fet curiós o algun aspecte que no

haguem entès. En el moment de la presentació podem aclarir

el per què d’alguns dibuixos que abans ens havien semblat

curiosos i anotar altres anècdotes que vagin sorgint.

D’aquesta manera també ens és més fàcil recordar què

volíem demanar en el moment de la presentació, per tal de

no interrompre mentre dura l’expressió plàstica.

Final: Realitzarem una taula d’estimació de grau, per tal de


Han coincidit alguns interessos o gustos?

Ha destacat algun interès o gust en especial?

Els ha estat complicat representar-se a través de l’expressió

plàstica?





S’han representat de forma adequada, tal com són?

S’han representat de manera entenedora?

OBSERVACIONS: Ha estat molt divertit i penso que totes les dinàmiques que

tenen aquest tipus d’element creatiu com a eina motivadora

són molt bones per ajudar a la gent expressar-se de manera

diferent.

Segurament hi ha gent a qui no li agrada gens l’expressió

plàstica i entenc que pot ser avorrit i pesat per a algunes

persones, però penso que introduir activitats d’aquestes està

bé de tant en tant, perquè així aprenem a expressar-nos

d’altres maneres, sense utilitzar la paraula o combinant-la

amb altres elements. També així, ajudem a integrar aquelles

persones que, potser, es comuniquen molt millor des d’altres

àmbits d’expressió que no necessiten de la paraula oral o

escrita.

Personalment, les activitat creatives, sobretot de dibuix,

disseny i escultura m’encanten, així doncs, és una activitat

que m’ha agradat molt.

La única pega que hi he trobat era la falta de retoladors o

colors que haguessin permès una millor expressió i

haguessin donat un toc personal i d’alegria.

Habilitats socials Dinàmiques de comunicació

TÍTOL: Pere truca a Pau

TÈCNICA: Presentació.

OBJECTIUS: Memoritzar el nom dels companys de grup.


Estar atent en tot moment.



ESPAI

Interior o exterior en un espai ampli.

DURADA: Uns 10-15 minuts.

DESENVOLUPAMENT: Els alumnes s’hauran de col·locar en rotllana i l’educador/a

explicarà l’activitat mentre deixa tot de disfresses i/o

complements al mig.

Per començar amb la dinàmica es farà una “ronda de

noms”; si és necessari se’n poden fer dues (en el cas que

el grup no es conegui gens). Acte seguit començarem amb

el joc. A sorts, l’educador/a haurà de decidir qui comença.

L’alumne a qui li toqui iniciar el joc s’haurà de posar les

mans simulant un telèfon al costat de les dues orelles i

haurà de dir << ... truca a ...>> afegint el seu nom al primer

espai i el nom d’alguna persona del grup al segon espai,

per exemple <<Mireia truca a Laia>>. La persona a qui el

primer alumne ha passat la trucada haurà de repetir el gest

dels dos telèfons ràpidament, però aquesta no serà la única

persona que ha d’estar al cas, perquè els seus companys

del costat hauran de reproduir també el gest del telèfon,

però només a la orella del costat més pròxim a la persona

que rep la trucada. La persona que no reaccioni o ho faci

massa tard haurà d’agafar una de les peces de roba de

disfressa del mig i posar-se-la.

El joc continua tot passant-se les trucades fins que vegem


que els noms del integrants del grup han quedat més o

menys clars.

RECURSOS: MATERIAL

I PRESSUPOST

Un/a educador/a com a mínim per un grup de 20 alumnes.

Objectes, complements i roba de disfressa.

VARIANTS: Si és un grup que ja es coneix molt, podem complicar la

dinàmica canviant el nom dels integrants, utilitzant els

cognoms, etc.

Podem utilitzar un altre tipus de penyora: posar-se un

gomet a la cara, sortir a ballar, etc.

Podem penalitzar la repetició de trucades a una mateixa

persona, d’aquesta manera pot participar tothom.

AVALUACIÓ: Inicial: Podem marcar uns ítems, a partir d’una escala


Es coneix el grup?



En general, el grup és obert?

Durant: S’ha d’analitzar fins a quin punt el grup està

memoritzant els noms dels seus companys i s’ha de parar

en el moment en que el joc es torna monòton, fàcil o creiem

que ja s’han memoritzat bastant els noms.






Han estat atents?

Els ha molestat complir una penyora?

Les reaccions dels integrants eren ràpides?

Han memoritzat els noms dels seus companys?


OBSERVACIONS: Penso que és un joc original i divertit per aprendre el nom

dels integrants d’un grup, però es pot tornar monòton i poc

participatiu si es repeteixen massa alguns noms.

Hem pogut que realment era complicat coordinar els gestos

i més encara quan no recordaves tots els noms, fet que fa

que el grup sencer estigui atent i ajuda a memoritzar els

noms dels companys.

El fet de que hi hagi una penyora afegeix un al·licient molt

divertit al joc, que per si sol seria un pel pobre.


Són dinàmiques i jocs, utilitzats per a observar el nivell d’atenció i concentració que

posseeixen els integrants del grup. A més, amb algunes dinàmiques podem

aconseguir potenciar l’escolta activa.

Els podem utilitzar per fer adonar al grup d’alguns valors sobre l’atenció, l’escolta

activa, els inconvenients de les barreres de la comunicació, etc.

Així doncs, aquest tipus de dinàmica no busca només un grau de concentració elevat,

sinó que també pot suposar una posada en comú de valors sobre l’escolta.


TÍTOL: Clínica dels rumors

TÈCNICA: Escolta, atenció i memorització.

OBJECTIUS: Memoritzar el màxim d’informació possible.

Adonar-se de com va variant la informació donada.

Estar atent en tot moment.


Uns 20 alumnes.

ESPAI

Interior.


DESENVOLUPAMENT: L’educador/a escollirà a 4 alumnes, depenent del grau de

dificultat del joc poden ser més o menys alumnes. Tres d’ells

hauran de sortir fora de l’aula. Aleshores l’educador/a

explicarà la dinàmica a la resta dels alumnes.

Consisteix en passar un rumor, és a dir, l’alumne que s’ha

quedat a dins, haurà de llegir un text i quedar-se amb la

màxima informació possible. Un cop s’ha llegit el text una o

dues vegades, l’educador/a farà passar a un altre alumne

dels que estava a fora. Ara l’alumne que havia llegit el text li

ha de donar el màxim d’informació possible sobre l’escrit a

l’alumne que acaba d’entrar. L’educador/a tornarà a cridar a

un altre alumne dels que estaven a fora i l’alumne que havia

entrat abans, ara li haurà d’explicar la història. La dinàmica

segueix fins que l’últim alumne que era fora entra i explica la

història a tots els companys. Aquests últims han d’estar

observant i escoltant les variacions de la història en tot

moment. Finalment es pot crear un petit debat per comentar

què ha passat amb la història original i compartir

experiències i opinions sobre els rumors.



PRESSUPOST

Un/a educador/a com a mínim per un grup d’uns 20 alumnes.

VARIANTS: Es pot complicar o facilitar la història segons l’edat i les

capacitats dels infants del grup.

Podem fer sortir més o menys alumnes depenent del que

vulguem demostrar, de l’edat i les capacitats del grup, etc.

Es pot utilitzar per intentar eradicar algun rumor real que hagi

sorgit dins el grup.




Hi ha hagut algun mal entès per culpa de rumors entre

ells?

Saben escoltar?

Estan atents/es mentre es dona una explicació?

Durant: Es pot analitzar el grau d’informació que estan

memoritzant els alumnes escollits. Valorem també si tothom

està atent mentre dura l’activitat.



Han sabut analitzar què ha passat amb la història?



Han estat atents?

Els ha estat difícil memoritzar la història?

Hi ha hagut grans variacions amb el text inicial?

OBSERVACIONS: Penso que és una dinàmica que esta molt bé per treballar el

tema dels rumors, un fet que pot arribar a fer molt mal a una

persona, perquè la història original es pot distorsionar fins a

un punt inimaginable. Tant per prevenir aquest tipus de

conducta com per intentar eradicar un rumor creat dins d’un


grup, és la dinàmica perfecte.

Penso que d’aquesta manera les persones atacades no se

senten tant violentes i les atacants s’adonen de que estan

fent malament i que no s’han de creure tot el que els diuen.


TÍTOL: El dictat

TÈCNICA: Escolta i atenció.

OBJECTIUS: Parar el màxim d’atenció possible.

Adonar-se de la importància de la comunicació bilateral.

Comprendre la situació de la parella.


Uns 20 alumnes.

ESPAI

Interior o exterior en un espai ampli.


DESENVOLUPAMENT: L’educador explicarà una mica el procés de la dinàmica

amb tots els participants asseguts en semicercle o amb la

col·locació habitual a l’aula.

Acte seguit indicarà als alumnes que han de fer parelles o

trios (depenent de la situació) i repartirà els grupets per

l’aula, de manera que es molestin entre ells el menys

possible per tal d’evitar interferències en la conversa.

Les parelles hauran de seure en una cadira donant-se

l’esquena. A un d’ells se li donarà un dibuix, més o menys

complexa segons les característiques dels participants. A

l’altre alumne se li proporcionarà un full en blanc, un llapis i

una goma i, en cap cas podrà veure el dibuix del seu

company ni xerrar amb ell; haurà d’estar en silenci durant

tota la dinàmica. Aleshores el membre de la parella que té

el dibuix haurà de començar a dictar unes consignes per tal

que l’altre pugui dibuixar una aproximació d’allò que

l’alumne que dicta té en la seva fotocòpia. L’alumne que

dicta haurà de tenir en compte que la seva parella necessita

un ritme pausat i unes instruccions clares, però en cap cas

es podrà girar per veure com està dibuixant el seu

company/a.


Un cop tots els participants hagin acabat, es mostraran les

il·lustracions originals al costat dels dibuixos per tal

d’observar les variacions que s’han produït.

A partir d’aquesta dinàmica es pot iniciar un debat sobre la

importància de la comunicació, d’alguns dels seus

elements, de les barreres que podem trobar, etc.


PRESSUPOST

Un/a educador/a com a mínim per un grup d’uns 20

alumnes.

Fulls Din-A4 blancs.

Impressió d’un dibuix o imatge.

Llapis,

Goma,

Base sòlida (carpeta, llibre, etc.).

VARIANTS: Un cop acabat el primer dibuix realitzat amb comunicació

unilateral i sense llenguatge corporal, podem apartar-lo i

realitzar un nou dibuix, amb la mateixa tècnica (n’hi ha un

que dicta i un que dibuixa i el dibuix original no es pot

veure), però amb els dos integrants del grup de cara i amb

noves regles: la comunicació pot ser bilateral, es poden fer

gestos i el que dicta pot assenyalar punts amb el dit en el

full del que dibuixa. D’aquesta manera veurem l’evolució

dels dibuixos depenent del tipus de comunicació utilitzada.

Podem fer algun grup de 3 persones, d’aquesta manera

podem observar quines diferències de comprensió hi pot

haver d’una persona a una altre.

L’educador/a pot dictar una sola il·lustració a tots els

alumnes, és a dir, els participants, separats els uns dels

altres, hauran de seguir tots les consignes de l’educador/a.

D’aquesta manera podem veure també varies

interpretacions de la mateixa informació.




Hi ha algunes “veus cantants” dins el grup?

Hi ha una bona comunicació entre ells?

Saben escoltar?

Estan atents/es mentre es dona una explicació?

Durant: Es pot valorar el grau d’entesa, d’escolta i de

comunicació que hi ha en els petits grups. Valorarem també

les aportacions dels alumnes al debat.

Final: Realitzarem una taula d’estimació de grau, per tal de


Han sabut escoltar i comprendre?

Han donat bones consignes?

Han tingut en compte la situació de la parella?

Han comprès la importància d’una bona comunicació?

o I la d’una bona escolta?



OBSERVACIONS: Penso que és una activitat divertida i eficaç per treballar

alguns aspectes de la comunicació, les seves barreres i

l’escolta.

Crec que va funcionar força bé a la nostra aula, però no es

va complir la norma “L’alumne que dicta no pot observar

què està dibuixant el seu company”. D’aquesta manera

s’haguessin tret més conclusions sobre les barreres de la

comunicació i es podria haver esbrinat si l’alumne que

dictava es posava a la pell del que dibuixava.

La il·lustració donada semblava força senzilla, però tot i així

van sortir dibuixos molt estranys, així que no penso que

s’hagués de complicar gaire més la situació per arribar a

unes conclusions.

Penso que a faltar una segona part; un debat més extens i/o

la variació en que hi havia molta més comunicació i/o fins i

tot, fer un intercanvi de papers dins de la parella.


TÍTOL: M’estàs escoltant?

TÈCNICA: Escolta

OBJECTIUS: Observar i saber interpretar els canvis de situació.


Comprendre la situació que s’ha produït.


Uns 10- 15 alumnes.

ESPAI



DESENVOLUPAMENT: L’educador col·locarà als participants per parelles (si hi són

imparells, una persona pot fer d’observadora). Un cop fetes

les parelles, l’educador/a s’emportarà a un integrant de

cada una d’aquestes a fora de l’aula. Allà, els explicarà que

quan entrin han d’explicar al seu company o companya una

tragèdia que ha de der més o menys creïble (pot ser una

anècdota real o inventada). La història ha de durar uns 10

minuts aproximadament, així que els deixarà temps per

pensar en el que explicaran fora de l’aula. Mentrestant,

l’educador entrarà a l’aula i els donarà unes instruccions a

les participants que s’havien estat esperant; el seu

company/a els explicarà una història i ells/es, al principi,

han d’escoltar activament (parafrasejant, assentint, amb

actitud oberta, mirant als ulls, etc.), però quan l’educador

faci una senyal, hauran de passar a fer tot el contrari

(actitud tancada, canvis de tema, apartar la mirada, etc.).

És important que el senyal sigui discret, alguna acció que

no es noti i també és convenient fer una bona actuació,

sense exagerar massa.

Acte seguit indicarà als alumnes que eren fora que entrin i


comencin a explicar la història a les seves parelles.

La dinàmica avançarà seguint les instruccions donades. És

important que l’educador guiï una mica aquelles converses

més pobres i que intenti, dissimuladament, motivar el diàleg

(o monòleg, segons com es miri).

Un cop més o menys tots els participants hagin acabat o

l’exercici vagi en decadència, es pararà l’activitat i es

preguntarà a les persones que explicaven què han

experimentat, què han notat del seu company (escolta

activa o no?).


importància de la comunicació, de l’escolta activa, dels

sentiments que provoca sentir-te escoltat o no, etc.


PRESSUPOST


alumnes.

VARIANTS: Podem fer algun grup de 3 persones, d’aquesta manera un

d’ells pot assumir el rol d’observador i valorar la situació de

els altres dos participants des de fora i amb més

objectivitat.

Es pot anar des de la situació de no escoltar a la situació

d’escolta activa, és a dir, fer l’exercici a la inversa,

d’aquesta manera potser és més fàcil dissimular el canvi, ja

que es pot interpretar que es comença a escoltar perquè

alguna cosa ha cridat l’atenció.

AVALUACIÓ: Inicial: Podem observar quin és el grau d’escolta que

utilitzen en general els participants tot passant un

qüestionari o una enquesta ja dissenyats per calcular

aquesta freqüència.

Durant: Es pot valorar si hi ha hagut unes converses

fluïdes, si s’ha notat el canvi en algunes persones, si les

persones que explicaven s’han adonat del canvi i han

reaccionat, etc.


Final: Realitzarem un petit anecdotari amb la informació

recollida a l’inici, durant i al final de l’activitat. Per valorar el

després, encara que ho fem amb un redactat, ens podem

fer preguntes extretes dels objectius marcats, com ara:

Han interpretar la situació dissimuladament?

Han observat els canvis de situació?

Han explicat unes bones històries?

S’ha allargat la conversa? O més aviat s’ha quedat

curta?

Han comprès què ha passat?





OBSERVACIONS: Penso que ha estat una activitat interessant per observar

què passa quan apliques l’escolta activa, encara que crec

que han fallat petites cosetes; ens entrava el riure,

sobreactuàvem i l’activitat no va sortir del tot com

esperàvem. M’he adonat que és tant difícil escoltar com no

escoltar, és a dir, no creia que passar de cop d’escoltar

activament a no fer cas a l’altre persona fos tant complicat.

Tot i que les companyes no es van adonar del canvi i que

algunes històries eren massa curtes, va estar divertit de

realitzar, si més no per adonar-nos de les dificultats que

comporta escoltar activament o no escoltar gens, i també

de lo difícil que és mantenir gaire estona una conversa

inventada, amb persones que potser no tens massa

confiança, en una situació un pel còmica, etc.


Són dinàmiques i jocs, utilitzats per a observar quin tipus d’habilitats socials utilitzen

els integrants del grup a l’hora de resoldre un conflicte o prendre decisions. A més,

amb algunes dinàmiques podem aconseguir potenciar aquestes habilitats i reflexionar

sobre les estratègies que s’utilitzen normalment.

Les podem utilitzar per fer adonar al grup de la importància que tenen la pràctica

d’aquestes habilitats i de la utilització de bones estratègies per a resoldre conflictes de

manera que totes les parts hi surtin guanyant.

Així doncs, aquest tipus de dinàmica no busca només posar en pràctica la gestió i

resolució de conflictes i la presa de decisions, sinó que també pot suposar una posada

en comú sobre les millors estratègies per fer-ho.

Habilitats socials Dinàmiques per la resolució de conflictes i presa de decisions

TÍTOL: La taronja

TÈCNICA: Resolució de conflictes





Uns 10- 15 alumnes.

ESPAI

































activa o no?).





PRESSUPOST


alumnes.




objectivitat.













reaccionat, etc.










curta?





















TÍTOL: Desastre nuclear

TÈCNICA: Presa de decisions





Uns 10- 15 alumnes.

ESPAI

































activa o no?).





PRESSUPOST


alumnes.




objectivitat.













reaccionat, etc.










curta?




















Education

Dinàmiques per a les habilitats socials