23
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Carles Vallbona Granollers DEPARTAMENT D'ORIENTACIÓ ELS VERBS (Activitats sobre verbs regulars i irregulars) Departament d'Orientació Nom: Curs: Data: Nom arxiu: DORI_DOS_1213_MT004_R1_verbs Data : novembre 2012 Recopilat: Tutora Aula Acollida_Montse Talavera pàg. 1 de 23

Dori dos 1213_mt004_r1_verbs

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Dori dos 1213_mt004_r1_verbs

Generalitat de CatalunyaDepartament d’EnsenyamentInstitut Carles VallbonaGranollers

DEPARTAMENT D'ORIENTACIÓ

ELS VERBS

(Activitats sobre verbs regulars i irregulars)

Departament d'Orientació

Nom:Curs:Data:

Nom arxiu: DORI_DOS_1213_MT004_R1_verbs Data : novembre 2012 Recopilat: Tutora Aula Acollida_Montse Talavera pàg. 1 de 23

Page 2: Dori dos 1213_mt004_r1_verbs

BIBLIOGRAFIA

Itineraris d'aprenentatge – llengua catalana – nivell de suficènciahttp://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl1/scl16/scl16.htm

2

Page 3: Dori dos 1213_mt004_r1_verbs

El verb és l'element més important de l'oració. És el nucli del sintagma verbal. Expressa una acció (veig, jugar, parlar...), un esdeveniment o un estat (sóc, són).

Els verbs tenen un part fixa, que expressa el significat del verb, i una part que canvia, les terminacions, que són comunes amb altres verbs. Observa les terminacions de les formes verbals que hi ha a continuació:

somiar somio somiaran he somiat

parlar parlaves parla havies parlat

Les terminacions ens permeten saber qui fa l’acció (persona verbal), quan es fa (temps verbal), la intenció de qui parla (el mode) i si l’acció està acabada (l’aspecte).

Per exemple, la terminació o indica que la persona que fa l’acció és jo (1a persona del singular), que es realitza ara (present) i que expressa un fet (mode indicatiu).

parlo, somio, torno, penso, canto, dubto...

En canvi, la terminació -aves expressa que la persona que fa l’acció és tu (2a persona del singular), que es va realitzar en el passat, en un passat que no queda acabat (aspecte imperfectiu).

La terminació -ar no indica cap persona, és una de les formes verbals del verb: l’infinitiu. L’infinitiu (parlar), el gerundi (parlant) i el participi (parlat) són les formes no personals del verb.

En els exemples anteriors hi ha temps simples, que són una forma única, i temps compostos, que es conjuguen amb un verb auxiliar (haver) i el participi del verb que conjuguem (he somiat, havies parlat...)

Aquestes terminacions depenen del grup a què pertany el verb que s’està conjugant.

ELS VERBS ES DIVIDEIXEN EN TRES GRUPS O CONJUGACIONS:

La 1a conjugació: verbs que acaben en –ar portar, estudiar, jugar

La 2a conjugació: verbs que acaben en –er o –re vendre, moure, poder

La 3a conjugació: verbs que acaben en –ir sortir, dormir, preferir

3

Page 4: Dori dos 1213_mt004_r1_verbs

TIPUS DE VERBS

Els verbs es poden classificar en diferents categories a partir de diferents criteris.A partir del criteri semàntic, del significat, distingim:

Verbs predicatius Donen informació completa del subjecte En Julià compra el diari.La Neus viu a Manresa.

Verbs copulatiusUneixen el subjecte i l’atribut, el complement. No aporten informació.Són copulatius: ser, estar, semblar.

El meu veí és xerraire.La nena està cansada.

Segons criteris sintàctics, amb relació als complements i altres elements de l’oració, distingim:

Verbs personals Indiquen el subjecte El tècnic modificarà el projecte

Verbs impersonals No tenen subjecteEs conjuguen en 3a persona del sing.

Hi ha dos armaris.A la tardor, plou sovint.

Verbs transitius Necessiten un complement directe El noi agafa un taxi

Verbs intransitius No necessiten complement directe La ponent parla

Verbs pronominals Es conjuguen amb un pronom feble Al matí es pentina

A partir de criteris morfològics distingim entre:

Verbs regulars Segueixen un model de conjugació (terminacions regulars)

En Pere compra discosEn Roc comprava discosL’estudiant redacta textosEl secretari redactava l’acta.

Verbs irregularsNo segueixen un model de conjugació. Tenen més d’una forma d’arrel (part fixa)

Cada dia veu el carterM’agradaria que el veiessis

Vull que sàpigues la veritatQuan ho has sabut?

ACTIVITATS:

http://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl1/scl16/scl16.htm

4

Page 5: Dori dos 1213_mt004_r1_verbs

VERBS DE LA PRIMERA CONJUGACIÓ

Els verbs de la primera conjugació corresponen a la terminació –ar en l’infinitiu.Tots els verbs de la primera conjugació són regulars, excepte els verbs anar i estar.Així, seguint les terminacions del model podem conjugar qualsevol verb de la primera conjugació.

Cal que memoritzis les formes dels irregulars d’aquesta conjugació, anar i estar, ja que són dos verbs molt usuals.

Tingues en compte, també, les remarques ortogràfiques.

MODEL DE LA PRIMERA CONJUGACIÓ

Recorda que tots els verbs de la primera conjugació són regulars, tret d’anar i estar. Pots utilitzar el verb cantar com a model.

A continuació tens tots els temps del verb cantar.

Cantar

indicatiu

presentcantocantescantacantemcanteucanten

indefinithe cantathas cantatha cantathem cantatheu cantathan cantat

imperfetcantavacantavescantavacantàvemcantàveucantaven

plusquamperfethavia cantathavies cantathavia cantathavíem cantathavíeu cantathavien cantat

passat simplecantícantarescantàcantàremcantàreucantaren

passat perifràsticvaig cantarvas cantarva cantar

vam cantarvau cantarvan cantar

anteriorhaguí cantat

hagueres cantathagué cantat

haguérem cantathaguéreu cantathagueren cantat

anterior perifràsticvaig haver cantatvas haver cantatva haver cantatvam haver cantatvau haver cantatvan haver cantat

futurcantarécantaràscantaràcantaremcantareucantaran

futur composthauré cantathauràs cantathaurà cantathaurem cantathaureu cantathauran cantat

condicionalcantariacantariescantariacantaríemcantaríeucantarien

condicional composthauria cantathauries cantathauria cantathauríem cantathauríeu cantathaurien cantat

5

Page 6: Dori dos 1213_mt004_r1_verbs

subjuntiu

presentcanticantiscanticantemcanteucantin

perfethagi cantathagis cantathagi cantathàgim cantathàgiu cantathagin cantat

imperfetcantéscantessiscantéscantéssimcantéssiucantessin

plusquamperfethagués cantathaguessis cantathagués cantathaguéssim cantathaguéssiu cantathaguessin cantat

imperatiu formes no personals

cantacanti

cantemcanteucantin

infinitiu cantargerundi cantantparticipi cantat

cantada cantats

cantades

Observa que tenim dos temps de passat: el passat simple (cantà) i el passat perifràstic (va cantar). El passat perifràstic és característic de la llengua oral i també s’empra en textos escrits. En canvi, el passat simple és utilitzat usualment en valencià i també en textos escrits, generalment literaris i de registre formal.

Malgrat que la majoria dels verbs de la primera conjugació són regulars i, per tant, tenen les mateixes terminacions, cal tenir en compte algunes qüestions ortogràfiques:

- Les desinències (o terminacions) de l’imperfet d’indicatiu s’escriuen amb v.

Portaves, cantàveu, trencava, agafaven...

Els verbs que acaben en –car, -gar, -jar, -çar tenen alternances de consonant en l’arrel segons la vocal de la terminació. Observeu:

-jar: ja, jo, ge, gi

-car:ca, co, que, qui

-gar:ga, go, gue, gui

-çar:ça, ço, ce, ci

menjomenja

mengeumengin

trencotrencatrenqueutrenquin

amagoamagaamagueuamaguin

començocomençacomenceucomencin

6

Page 7: Dori dos 1213_mt004_r1_verbs

– Els verbs que acaben en -iar, -ear, -uar porten dièresi en algunes formes del present de subjuntiu i de l’imperatiu.

present de subjuntiu estudiar

present de subjuntiusituar

imperatiucopiar

estudiïestudiïsestudiï

estudiemestudieuestudiïn

situïsituïssituï

situemsitueusituïn

copiacopiï

copiemcopieucopiïn

Observa que la vocal que porta la dièresi és la i que apareix en últim lloc (no fa diftong decreixent amb la vocal anterior). Cal tenir en compte, però, que la síl·laba tònica és la penúltima (es-tu-di-ï, si-tu-ïs, co-pi-ïn)

VERBS IRREGULARS: ANAR I ESTAR

Observa les conjugacions dels verbs irregulars de la primera conjugació, anar i estar.

anar

indicatiu

presentvaigvasva

anemaneuvan

indefinithe anathas anatha anat

hem anatheu anathan anat

imperfetanavaanavesanava

anàvemanàveuanaven

plusquamperfethavia anathavies anathavia anat

havíem anathavíeu anathavien anat

7

Page 8: Dori dos 1213_mt004_r1_verbs

passat simpleaní

anaresanà

anàremanàreuanaren

passat perifràsticvaig anarvas anarva anar

vam anarvau anarvan anar

anteriorhaguí anat

hagueres anathagué anat

haguérem anathaguéreu anathagueren anat

anterior perifràsticvaig haver anatvas haver anatva haver anat

vam haver anatvau haver anatvan haver anat

futuraniréaniràsanirà

aniremanireuaniran

futur composthauré anathauràs anathaurà anat

haurem anathaureu anathauran anat

condicionalaniriaaniriesaniria

aniríemaniríeuanirien

condicional composthauria anathauries anathauria anat

hauríem anathauríeu anathaurien anat

subjuntiu

presentvagivagisvagianemaneuvagin

perfethagi anathagis anathagi anathàgim anathàgiu anathagin anat

imperfetanésanessisanésanéssimanéssiuanessin

plusquamperfethagués anathaguessis anathagués anathaguéssim anathaguéssiu anathaguessin anat

imperatiu formes no personals

vésvagianemaneuvagin

infinitiu anargerundi anantparticipi anat

estar

indicatiu

presentesticestàsestàestemesteuestan

indefinithe estathas estatha estathem estatheu estathan estat

imperfetestavaestavesestavaestàvemestàveuestaven

plusquamperfethavia estathavies estathavia estathavíem estathavíeu estathavien estat

8

Page 9: Dori dos 1213_mt004_r1_verbs

passat simpleestiguíestigueresestiguéestiguéremestiguéreuestigueren

passat perifràsticvaig estarvas estarva estar

vam estarvau estarvan estar

anteriorhaguí estat

hagueres estathagué estat

haguérem estathaguéreu estathagueren estat

anterior perifràsticvaig haver estatvas haver estatva haver estatvam haver estatvau haver estatvan haver estat

futurestaréestaràsestaràestaremestareuestaran

futur composthauré estathauràs estathaurà estathaurem estathaureu estathauran estat

condicionalestariaestariesestariaestaríemestaríeuestarien

condicional composthauria estathauries estathauria estathauríem estathauríeu estathaurien estat

subjuntiu

presentestiguiestiguisestiguiestiguemestigueuestiguin

perfethagi estathagis estathagi estathàgim estathàgiu estathagin estat

imperfetestiguésestiguessisestiguésestiguéssimestiguéssiuestiguessin

plusquamperfethagués estathaguessis estathagués estathaguéssim estathaguéssiu estathaguessin estat

imperatiu formes no personals

estiguesestiguiestiguemestigueuestiguin

infinitiu estargerundi estantparticipi estat

Observa que el verb estar és un verb amb formes velaritzades, com bona part dels verbs de la segona conjugació.

VERBS DE LA SEGONA CONJUGACIÓ

Els infinitius dels verbs de la segona conjugació acaben en –er o –re.A diferència dels verbs de la primera conjugació que són practicament tots regulars, en la segona conjugació n’hi ha molts d’irregulars.

MODEL DE CONJUGACIÓ REGULAR:

9

Page 10: Dori dos 1213_mt004_r1_verbs

Hi ha dos models de conjugació regular dels verbs de la segona conjugació: témer (acabat en –er) i perdre (acabat en –re).

Els verbs regulars acabats en –er i –re només tenen terminacions diferents en l’infinitiu, el futur i el condicional. En la resta de casos les terminacions són les mateixes. Observa-ho en les formes següents:

perd re tém er infinitiu

perd o tem o present indicatiu

perd ia tem ia imperfet indicatiu

perd éssim tem éssim imperfet subjuntiu

perd ré tem eré futur

perd ries tem eries condicional

Témer

indicatiu

presenttemotemstemtememtemeutemen

indefinithe temuthas temutha temuthem temutheu temuthan temut

imperfettemiatemiestemiatemíemtemíeutemien

plusquamperfethavia temuthavies temuthavia temuthavíem temuthavíeu temuthavien temut

passat simpletemítemeresteméteméremteméreutemeren

passat perifràsticvaig témervas témerva témer

vam témervau témervan témer

anteriorhaguí temut

hagueres temuthagué temut

haguérem temuthaguéreu temuthagueren temut

anterior perifràsticvaig haver temutvas haver temutva haver temutvam haver temutvau haver temutvan haver temut

10

Page 11: Dori dos 1213_mt004_r1_verbs

futurtemerétemeràstemeràtemeremtemereutemeran

futur composthauré temuthauràs temuthaurà temuthaurem temuthaureu temuthauran temut

condicionaltemeriatemeriestemeriatemeríemtemeríeutemerien

condicional composthauria temuthauries temuthauria temuthauríem temuthauríeu temuthaurien temut

subjuntiu

presenttemitemistemitememtemeutemin

perfethagi temuthagis temuthagi temuthàgim temuthàgiu temuthagin temut

imperfetteméstemessistemésteméssimteméssiutemessin

plusquamperfethagués temuthaguessis temuthagués temuthaguéssim temuthaguéssiu temuthaguessin temut

imperatiu formes no personals

temtemitememtemeutemin

infinitiu témergerundi tementparticipi temut temuda temuts temudes

Observa que la primera i la segona persona del plural de l’imperfet d’indicatiu, el passsat simple, el condicional i l’imperfet del subjuntiu porten accent. En tots els verbs, són formes planes que no acaben en les 12 terminacions.teméssiu, cantàvem, perdíeu, sortíem, sortíssim...

perdre

indicatiu

presentperdoperdsperdperdemperdeuperden

indefinithe perduthas perdutha perduthem perdutheu perduthan perdut

imperfetperdiaperdiesperdiaperdíemperdíeuperdien

plusquamperfethavia perduthavies perduthavia perduthavíem perduthavíeu perduthavien perdut

passat simpleperdí

passat perifràsticvaig perdre

anteriorhaguí perdut

anterior perifràsticvaig haver perdut

11

Page 12: Dori dos 1213_mt004_r1_verbs

perderesperdéperdéremperdéreuperderen

vas perdreva perdre

vam perdrevau perdrevan perdre

hagueres perduthagué perdut

haguérem perduthaguéreu perduthagueren perdut

vas haver perdutva haver perdutvam haver perdutvau haver perdutvan haver perdut

futurperdréperdràsperdràperdremperdreuperdran

futur composthauré perduthauràs perduthaurà perduthaurem perduthaureu perduthauran perdut

condicionalperdriaperdriesperdriaperdríemperdríeuperdrien

condicional composthauria perduthauries perduthauria perduthauríem perduthauríeu perduthaurien perdut

subjuntiu

presentperdiperdisperdiperdemperdeuperdin

perfethagi perduthagis perduthagi perduthàgim perduthàgiu perduthagin perdut

imperfetperdésperdessisperdésperdéssimperdéssiuperdessin

plusquamperfethagués perduthaguessis perduthagués perduthaguéssim perduthaguéssiu perduthaguessin perdut

imperatiu formes no personals

perdperdiperdemperdeuperdin

infinitiu perdregerundi perdentparticipi perdut perduda perduts perdudes

Observa- El futur i el condicional dels verbs acabats en –re és diferent dels que tenen l’intinitiu acabat en –er: perdré / temeré; perdria / temeria...

- La primera i la tercera persona del singular de l’imperfet de subjuntiu de tots els verbs acaben en –s:perdés, temés, cantés, anés, estigués, sortís, dormís...

12

Page 13: Dori dos 1213_mt004_r1_verbs

REMARQUES ORTOGRÀFIES I MORFOLÒGIQUES DELS VERBS DE LA 2a CONJUGACIÓ

Hi ha força qüestions a tenir en compte dels verbs de la segona conjugació.Quina forma et sembla correcta: interrompent o interrompint, admitíssiu o admetéssiu, abatré o abatiré, debato o debateixo?

Les formes correctes són les que tenen terminacions pròpies de la segona conjugació (interrompent, admetéssiu, debato i abatré).

- Els verbs acabats en –batre, -cloure, -fondre, -metre, -córrer, -rompre segueixen els models de la segona conjugació. No hem de conjugar-los, doncs, amb terminacions característiques de la tercera conjugació (infinitius acabats en –ir). Fixa’t en els exemples següents:

verb perdre forma verbal correcta forma verbal incorrecta

perdo irrompo *irrompeixo

perdi debati *debateixi

perdés admetés *admitís

perdent corrompent *corrompint

- Els verbs poder i voler tenen alternances d’o i u en les seves formes. S’escriuen sempre amb o, excepte la primera persona del present d’indicatiu, el present de subjuntiu i l’imperatiu, que s'escriuen amb u. Comprova-ho:

poder

present indicatiupucpotspot

podempodeupoden

imperfet indicatiupodiapodiespodiespodíempodíeupodien

present de subjuntiupuguipuguispugui

puguempugueupuguin

futurpodrépodràspodrà

podrempodreupodran

voler

present indicatiuvullvolsvol

present de subjuntiuvulguivulguisvulgui

imperfet subjuntiuvolgués

volguessisvolgués

imperatiuvulguesvulgui

vulguem

13

Page 14: Dori dos 1213_mt004_r1_verbs

volemvoleuvolen

vulguemvulgueuvulguin

volguéssimvolguéssiuvolguessin

vulgueuvulguin

- Els verbs néixer (o nàixer), jeure (o jaure) i treure (o traure) s’escriuen amb a en les síl·labes àtones. En les síl·labes tòniques s’escriuen com es pronuncien (en algunes zones amb e, d’altres amb a):

Treus, traiem, naixeu, naixia, ajagut, jegui, trauràs...

VERBS AMB FORMES VELARITZADES

La majoria dels verbs de la segona conjugació són irregulars. De tota manera, encara que no tenen les terminacions del model regular, força verbs acabats en –er, -re segueixen un patró de comportament semblant.

Pensa amb quina forma del verb de les que hi ha entre parèntesis completaríem les frases següents:

Jo __________ (beure) cada dia dos litres d’aigua.

El metge m’ha aconsellat que ______________ (begui) més aigua.

Ara ja no fabrico mobles, només els ____________ (vendre).

No crec que ______________ (vendre) més, encara que abaixis els preus.

Bec, begui, venc, vengui. Aquestes quatre formes contenen un so velar: c o g que no apareixia a l’arrel del verb. És per això que diem que els verbs beure i vendre tenen formes velaritzades.

Els verbs que tenen formes velaritzades són:

- els que acaben en –ndre: vendre, dependre, respondre, estendre...- els que acaben en –ldre: moldre, resoldre, absoldre...- els que acaben en –ure: moure, beure, riure, treure....(excepte veure)- conèixer i aparèixer i els seus derivats- dur, venir, estar, dir, poder, tenir, voler...

La primera persona del present d’indicatiu d’aquests verbs acaba en –c. A més a més, escriuen amb gu les formes del present de subjuntiu, el passat simple d’indicatiu i l’imperfet de subjuntiu.

14

Page 15: Dori dos 1213_mt004_r1_verbs

Observa:

moure dir

present subjuntiu

moguimoguismogui

moguemmogueumoguin

imperfet subjuntiumogués

moguessismogués

moguéssimmoguéssiumoguessin

passat simplemoguí

mogueresmogué

moguéremmoguéreumogueren

present subjuntiu

diguidiguisdigui

diguemdigueudiguin

imperfetsubjuntiu

diguésdiguessis

diguésdiguéssimdiguéssiudiguessin

De vegades, el participi pot ser una forma amb un so velar: mogut, caigut...

El gerundi no té en cap cas formes velars: movent, dient, venent, apareixent...No són correctes, doncs, formes com: *venguent, *coneguent; *diguent...

SEGONA CONJUGACIÓ – VERBS IRREGULARS

Ja hem dit que bona part dels verbs de la segona conjugació són irregulars.

Com hem vist en els apartats anteriors, alguns tenen formes velaritzades; d’altres, tenen alternances vocàliques en l’arrel (e/a, o/u).

En aquest apartat treballarem alguns verbs que no segueixen aquests comportaments que hem presentat fins ara: veure, fer i saber.

A més a més, repassarem els participis, regulars i irregulars, dels verbs de la segona conjugació.

Finalment, et proposem activitats per treballar les diferents irregularitats dels verbs acabats en –er i en –re conjuntament.

Atenció!

En cas de dubte en la conjugació dels verbs, pots consultar les següents adreces electròniques. T’ofereixen tots els verbs catalans conjugats:

El Con Jugador. Vicenç Riullophttp://k.1asphost.com/verbs/ Conjuga 8.528 verbs agrupats en 86 paradigmes. S'hi mostren les variants dialectals acceptades normativament.

El diccionari. Enciclopèdia Catalana http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm

15

Page 16: Dori dos 1213_mt004_r1_verbs

Si es cerca l’infinitiu d’un verb, se n'hi pot consultar la conjugació.

Verbix.http://www.verbix.com/languages/catalan.shtml Programa que permet conjugar verbs catalans i traduir-los a altres llengües romàniques.

Verbs: saber, fer i veure. Observa els temps verbals més importants d’aquests verbs:

saber

present indicatiusé

sapssap

sabemsabeusaben

imperfet indicatiu

sabiasabiessabia

sabíemsabíeusabien

futursabrésabràssabrà

sabremsabreusabran

present subjuntiu

sàpigasàpiguessàpiga

sapiguemsapigueusàpiguen

imperfet subjuntiu

sabéssabessis

sabéssabéssimsabéssiusabessin

fer

present indicatiufaigfasfa

femfeufan

imperfet indicatiu

feiafeiesfeia

fèiemfèieufeien

futurfaréfaràsfarà

faremfareufaran

present subjuntiu

facisfacifacifemfeu

facin

imperfet subjuntiu

fesfessis

fesféssimféssiufessin

veure

present indicatiuveigveusveu

veiemveieuveuen

imperfet indicatiu

veiaveiesveia

vèiemvèieuveien

futurveuréveuràsveurà

veuremveureuveuran

present subjuntiu vegi

vegisvegi

vegemvegeuvegin

imperfet subjuntiu

veiésveiessis

veiésveiéssimveiéssiuveiessin

Els participis dels verbs de la segona conjugació:- acaben en –ut, quan són regulars: perdut, temut...- acaben en –gut, en alguns verbs velars: rigut, begut, conegut, mogut....- són irregulars: admès, promès, encès, dit, vist, dut, escrit, tret...

16

Page 17: Dori dos 1213_mt004_r1_verbs

VERBS DE LA TERCERA CONJUGACIÓ

Els infinitius dels verbs de la tercera conjugació acaben en –ir:

Sortir, servir, dormir, preferir, conduir, florir, seduir...

La majoria dels verbs d’aquesta conjugació són regulars.

Ara bé, hi ha dos tipus de verbs de la tercera conjugació. Fixa’t en els verbs anteriors. Quina és la primera persona del present d’indicatiu de cadascun?

Surto, serveixo, dormo, prefereixo...

Els verbs de la tercera conjugació són:

– incoatius, com servir. Incorporen la partícula –eix en algunes formes d’alguns temps.

– purs, com sortir. Es conjuguen afegint les terminacions a l’arrel, sense la partícula –eix.

La primera persona del present d’indicatiu et permet saber si el conjugues amb –eix o sense.

Tenim dos models de conjugació regular de la tercera conjugació:- El model incoatiu: servir. La majoria de verbs de la tercera conjugació són d’aquest tipus. Afegeixen l’increment –eix– en el present d’indicatiu, el present de subjuntiu i l’imperatiu. Observa-ho en la conjugació de servir que hi ha a continuació.

- El model pur: dormir. Hi ha pocs verbs que es conjuguin sense l’increment –eix–: dormir, sentir, sortir, collir, ajupir, bullir...

servir

indicatiu

17

Page 18: Dori dos 1213_mt004_r1_verbs

presentserveixoserveixesserveixservimserviuserveixen

indefinithe servithas servitha servithem servitheu servithan servit

imperfetserviaserviesserviaservíemservíeuservien

plusquamperfethavia servithavies servithavia servithavíem servithavíeu servithavien servit

passat simpleservíserviresservíservíremservíreuserviren

passat perifràsticvaig servirvas servirva servir

vam servirvau servirvan servir

anteriorhaguí servit

hagueres servithagué servit

haguérem servithaguéreu servithagueren servit

anterior perifràsticvaig haver servitvas haver servitva haver servitvam haver servitvau haver servitvan haver servit

futurserviréserviràsserviràserviremservireuserviran

futur composthauré servithauràs servithaurà servithaurem servithaureu servithauran servit

condicionalserviriaserviriesserviriaserviríemserviríeuservirien

condicional composthauria servithauries servithauria servithauríem servithauríeu servithaurien servit

subjuntiu

presentserveixiserveixisserveixiservimserviuserveixin

perfethagi servithagis servithagi servithàgim servithàgiu servithagin servit

imperfetservísservississervísservíssimservíssiuservissin

plusquamperfethagués servithaguessis servithagués servithaguéssim servithaguéssiu servithaguessin servit

imperatiu formes no personals

serveixserveixiservimserviuserveixin

infinitiu servirgerundi servintparticipi servit servida servits servides

Recorda que l’increment –eix– dels verbs incoatius, com servir, s’afegeix a les tres persones del singular i a la 3a persona del plural del present d’indicatiu, present de subjuntiu i imperatiu.

18

Page 19: Dori dos 1213_mt004_r1_verbs

dormir

indicatiu

presentdormodormsdormdormimdormiudormen

indefinithe dormithas dormitha dormithem dormitheu dormithan dormit

imperfetdormiadormiesdormiadormíemdormíeudormien

plusquamperfethavia dormithavies dormithavia dormithavíem dormithavíeu dormithavien dormit

passat simpledormídormiresdormídormíremdormíreudormiren

passat perifràsticvaig dormirvas dormirva dormir

vam dormirvau dormirvan dormir

anteriorhaguí dormit

hagueres dormithagué dormit

haguérem dormithaguéreu dormithagueren dormit

anterior perifràsticvaig haver dormitvas haver dormitva haver dormitvam haver dormitvau haver dormitvan haver dormit

futurdormirédormiràsdormiràdormiremdormireudormiran

futur composthauré dormithauràs dormithaurà dormithaurem dormithaureu dormithauran dormit

condicionaldormiriadormiriesdormiriadormiríemdormiríeudormirien

condicional composthauria dormithauries dormithauria dormithauríem dormithauríeu dormithaurien dormit

subjuntiu

presentdormidormisdormidormimdormiudormin

perfethagi dormithagis dormithagi dormithàgim dormithàgiu dormithagin dormit

imperfetdormísdormissisdormísdormíssimdormíssiudormissin

plusquamperfethagués dormithaguessis dormithagués dormithaguéssim dormithaguéssiu dormithaguessin dormit

imperatiu formes no personals

dorm infinitiu dormir

19

Page 20: Dori dos 1213_mt004_r1_verbs

dormidormimdormiudormin

gerundi dormintparticipi dormit dormida dormits dormides

LLISTAT VERBS PURS / INCOATIUS

PURSNo són incoatius i es conjuguen com Obrir

PURS I INCOATIUSPoden conjugar-se seguint

els dos models

INCOATIUSEs conjuguen afegint -eix.

Ajupir, collir, bullir, cosir, dormir, eixir, escopir, fugir grunyir, morir, omplir, pudir, sentir, sortir, tenir, tossir, venir i els seus derivats.

Acudir, arrupir-se, brunzir, consumir, lluir, mentir, percudir, presumir, resumir.

* El verb lluir canvia de model segons el significat.- Lluir (emetre llum)--> pur- Lluir (sentit figurat) --> incoatiu

M'agrada el sol d'hivern quan lluu.Tenen molts diners però no llueixen gens.

La resta de verbs , inclosos assentir i dissentir.

VERBS DE LA TERCERA CONJUGACIÓ – REMARQUES ORTOGRÀFIQUES

La majoria dels verbs de la tercera conjugació són regulars, però cal tenir en compte algunes qüestions ortogràfiques:

- Els verbs collir, cosir, sortir, escopir, tossir i els seus derivats tenen alternances d’o i u en l’arrel. S’escriuen (i es pronuncien) amb u en les síl·labes tòniques i amb o en les síl·labes àtones.

Surt, culls, surtis, tussi, surto, escup ....són arrels tòniques, amb u.

Sortim, colliu, tossireu, sortiries, escopint, collit...arrels àtones amb o.

- S'escriuen amb e la 3a persona del singular del present d'indicatiu dels verbs obrir (ell obre), omplir (ell omple), córrer (ell corre) i la forma vine del verb venir.

20

Page 21: Dori dos 1213_mt004_r1_verbs

- Moltes formes dels verbs de la tercera conjugació que tenen l’arrel acabada en vocal, acabats en –uir, –air, –oir, –eir, porten dièresi.

Cal tenir en compte que no porten dièresi totes les formes que es poden accentuar, seguint les normes d’accentuació ni el futur, el condicional, l’infinitiu i el gerundi.Fixa-t’hi. Observa els temps del verb conduir que porten dièresi:

Conduir

presentindicatiu

imperfet indicatiu

imperfet subjuntiu futur formes no

personals

condueixocondueixescondueixconduïmconduïu

condueixen

conduïaconduïesconduïa

conduíemconduíeuconduïen

conduísconduïssis

conduísconduíssimconduíssiuconduïssin

conduiréconduiràsconduirà

conduiremconduireuconduiran

infinitiu:conduir

gerundi:conduint

participi:conduït

TERCERA CONJUGACIÓ - VERBS IRREGULARS

Hi ha pocs verbs irregulars en la tercera conjugació.

Encara que l’infinitiu dels verbs irregulars venir, tenir i dir acaba en –ir, com els verbs de la tercera conjugació, els conjuguem seguint el model dels verbs amb formes velaritzades.

També segueix el comportament dels verbs velars el verb dur, que s’acostuma a considerar de la tercera conjugació.

ACTIVITATS DE SÍNTESIhttp://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl1/scl16/scl16.htm

21

Page 22: Dori dos 1213_mt004_r1_verbs

LES PERÍFRASIS VERBALS

Una perífrasi verbal és la unió de més d’un verb que expressa una idea única. En aquest itinerari treballarem tres tipus de perífrasis diferents: d’obligació, de probabilitat i d’imminència.

http://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl1/scl16/scl16.htm

PERÍFRASIS D'OBLIGACIÓ

Hi ha diferents perífrasis que ens permeten expressar la idea de l’obligació o la necessitat. Observa:- Haver de + infinitiu

Has de consultar els horaris abans de formalitzar la inscripció al curs.

- Caldre + infinitiu (impersonal)

Cal consultar els horaris abans de formalitzar la inscripció al curs.

- Caldre + que + frase

Cal que consultis els horaris abans de formalitzar la inscripció al curs.

PERÍFRASIS DE PROBABILITAT

Per expressar probabilitat hem d’utilitzar la perífrasi del verb deure + infinitiu.No ha vingut a treballar perquè deu estar malalt.No va venir a treballar perquè devia estar malalt.

No és correcte emprar com a expressions de probabilitat l’ús del futur ni del condicional.

*No ha vingut a treballar perquè estarà malalt.*No va venir a treballar perquè deuria estar malalt.

PERÍFRASIS D'IMMINÈNCIA

La perífrasi d’imminència expressa que alguna cosa és a punt de passar, d’esdevenir-se. Generalment, s’utilitza en passat.

T’anava a trucar quan has arribat.

22

Page 23: Dori dos 1213_mt004_r1_verbs

Cal no confondre-la amb l’expressió d’una voluntat, d’una intenció. En aquest cas, hem d’utilitzar el futur.

*Us vaig a parlar d’uns fets extraordinaris.Ara us parlaré d’uns fets extraordinaris.

(incorrecta)(correcta)

23