Dossier Investiguem el mar

El medi natural

Investiguemel mar

Dossier del professorat | educació secundàriadossier

Dossier del professorat | educació secundària

imprés en paper reciclat

Text: Cristina PuigDisseny: Eva RafecasImatge portada: Pere de Prada

Revisisió juny 2016

Investiguemel mar


1El medi natural

dossier Investiguem el mar


Presentació de l’activitat

La Mediterrània, amb les seves aigües de color blau, és un mar tancat que concentra una gran acti-vitat humana, agrícola i industrial. El litoral mediterra-ni té una població que pot arribar als 120 milions de persones en la temporada estival i per les seves aigües hi circula el 30% del petroli destinat a la Unió Europea. Tota aquesta activitat te una repercussió molt gran en els ecosistemes marins del nostre litoral.

L’activitat d’Investiguem el mar es dirigeix a l’alum-nat d’Educació Secundària Obligatòria, emmarcada dins del currículum de Ciències Experimentals. Aquest llibre del mestre vol ser una eina útil per a desenvolu-par els continguts de l’activitat.

Objectius

> Referits a coneixements, fets i conceptes: conèixer les característiques físico-químiques de l’aigua de mar. Identificar les principals fonts de contaminació que afecten el mar. Reflexionar vers l’impacte ambiental que aquestes actuacions poden provocar i les seves conseqüències. Conèixer quines accions es duen a terme per minimitzar aquests impactes ambientals.

> Referits a procediments: utilitzar tècniques per a la recol·lecció i anàlisi de mostres. Interpretar de la informació recollida. Expressar oralment i escrita qüestions científiques emprant terminologia adequa-da. Reflexionar conjuntament vers els temes exposats. Netejar i conservar el material de laboratori.

> Referits a actituds i valors: comprendre la fragilitat dels ecosistemes marins. Sensibilitzar vers els problemes de contaminació que pateix el mar. Relacionar les nostres accions quotidianes amb els problemes de contaminació.

Investiguem el marDossier del professorat

2 El medi natural

Estructura de l’activitat

L’activitat s’estructura en tres parts:

Audiovisual: la primera part es desenvolupa a l’aula i té una durada d’una hora. Es fa una projecció per ordinador on es presenten les característique físcoquímiques de l’aigua de mar. Seguidament es parla de contaminació al mar, es recorda el cicle de l’aigua per confirmar la implicació de tothom en la contaminació marina. Seguidament s’analitzen les alteracions de les característiques físico-quími-ques de l’aigua i com això repercuteix en els organismes marins, i per últim es reflexiona sobre les solucions a alguns dels problemes de contaminació que afecten al mar.

Taller d’anàlisi d’aigües: es divideix el grup classe en 4 subgrups i es lliura una caixa a cadascun dels grups amb el material i una carpeta amb els protocols de les analítiques que han de fer. Seguidament es baixa a peu de moll i cada grup fa les anàlisis que li han estat assignades, prenent nota dels resultats.

Posada en comú dels resultats: un cop fetes les anàlisis es torna a l’aula, es neteja el material utilitzat i es reparteix el quadern de l’alumnat per anotar els resultats i es fa una posada en comú.

En resum, aquest programa fa les següents propostes als alumnes:

> Que coneguin les principals característiques físicoquímiques de l’aigua de mar. > Que coneguin el cicle de l’aigua i la implicació de tothom en la contaminació marina. > Que coneguin els principals contaminants que afecten el medi marí, els seu origen i impac-

te sobre el medi. > Que es familiaritzin amb tècniques senzilles d’anàlisis d’aigües i que tinguin cura de mate-

rial de laboratori.

3El medi natural



1. La Mediterrània

2. Característiques físiques de l’aigua

3. Característiques químiques de l’aigua

4. Cicle de l’aigua

5. Problemàtica ambiental del litoral català

6. Contaminants de l’aigua: origen i efectes

6.1. Sòlids flotants 6.2. Aigües residuals domèstiques i industrials 6.3. Hidrocarburs 6.4. Tòxics persistents

7. Minimització dels impactes 8. Glossari

1. La Mediterrània

La mar Mediterrània és una massa d’aigua relativament petita amb una llargada de 4000 km i una amplada d’uns 700 km. Tot i que la fondària mitjana es troba al voltant dels 2000 metres, a la conca Jònica s’arriba a la ratlla dels 5000 metres. La Mediterrània està connectada amb l’oceà Atlàntic per l’Estret de Gibraltar per on es produeix un intercanvi d’aigües, les aigües menys denses de l’Atlàntic entren per la superfície a la Mediterrània i les aigües d’aquesta, més denses, surten pel fons.

La conca mediterrània ha estat, i és, cruïlla de civilitzacions i font d’intercanvis culturals i comercials. En l’actualitat s’estima que uns 90 milions de persones viuen repartides en una vintena de països de tres continents, xifra que es pot duplicar el 2025. A part d’aquestes, es creu que prop de 120 milions de persones formen part d’una població flotant que exerceix una pressió molt important sobre la Mediterrània.

Si ens centrem en el litoral de Barcelona veiem que, fins fa pocs anys, les seves aigües rebien els aports de les conques fluvials dels rius Besòs i Llobregat amb una alta càrrega d’aigües residuals d’origen industrial i domèstic, al mateix temps que un nombre important d’emissaris submarins abocaven aigües residuals que modificaven les característiques físico-químiques de l’aigua i dels fons marins alterant les comunitats que hi vivien, fins a provocar-ne la seva desa-parició. En els últims anys la implantació de tractaments terciaris a les depuradors de la conca del Besòs i la construcció de l’EDAR del Part, així com la clausura dels emisaris submarins, han permès que poc a poc es vagi recuperant el fons del litoral de Barcelona.

Per saber-ne més:

www.marenostrum.org/ecologia/medio_ambiente/degradacio/index.

www.marenostrum.org/ecologia/medio_ambiente/degradacio/index2.htm

www.marenostrum.org/ecologia/medio_ambiente/marsaludable/index.htm


4 El medi natural

La Mediterrània © Altas Ambiental de la Mediterrània. Fundació Territori i Paisatge, 1999.

2. Característiques físiques de l’aigua

Densitat: ens mesura la quantitat de massa per unitat de volum (g/ml). La densitat de l’aigua és directament proporcional a la salinitat i la pressió i inversament proporcional a la temperatura. La combinació de tots aquests factors ens porta a que hi hagi una estratificació de l’aigua de mar amb un augment de la densitat en funció de la fondària.

Transparència: és la quantitat de llum que es transmet a l’aigua. La transparència de l’aigua varia en funció de les partícules que hi ha en suspensió. Amb el disc de Secchi podem determinar la qualitat de l’aigua de mar en funció de la seva transparència.

Al mateix temps podem determinar la fondària de la capa fòtica, que és fins on arriba l’1% de la llum que incideix en superfície, llum necessària per fer la fotosíntesi. La presència de partícules en sus-pensió a l’aigua farà disminuir-ne la seva transparència i per tant, el gruix de la capa fòtica.

Color: el color de l’aigua varia en funció de les partícules que hi ha en suspensió. L’aigua de tonalitats blaves deu el seu color a la manca de partícules en suspensió la qual cosa permet que la radiació solar de longitud curta com és la blava pugui penetrar a més fondària, mentre que les longituds d’ona llarga, com és la vermella, s’extingeixen ràpidament.

La presència d’organismes del plàncton en suspensió a l’aigua fa canviar-ne el color donant-li unes tonalitats verdoses. Si el que tenim a l’aigua són sediments i altres partícules en suspensió, aquesta adopta tonalitats marronoses.

Calor específica: l’aigua té una elevada calor específica, la qual cosa li confereix una alta capacitat per emmagatzemar calor i actuar com a moderadora del clima. Durant la primavera i l’estiu, el mar emmagatzema calor degut a l’elevada radiació solar. En arribar la tardor i l’hivern, disminueix la radi-ació solar i la calor acumulada es va alliberant, atemperant la franja costanera.

Durant la primavera i l’estiu, degut a l’elevada radiació, la temperatura de les aigües superficials augmenta, fent-la menys densa i impedint l’intercanvi amb les aigües profundes, més denses. La frontera entre aquestes dues masses d’aigua que es coneix amb el nom de termoclina. En arribar la tardor, disminueix la radiació i la capa superior es va refredant lentament, fent més densa, amb el que, poc a poc, es barreja la columna d’aigua. Això, juntament amb els temporals de l’hivern, facilita

5El medi natural



Disc de Secchi

Transparència Profunditat del de l’aigua disc de Secchi Molt pobra <3 m

Pobra 3-5 m

Normal 5-7 m

Bona 7-10 m

Molt Bona 10-20 m

Excel·lent 20-32 m

l’intercanvi entre les dues masses d’aigua arribant-se a tenir la mateixa temperatura en tota la colum-na d’aigua.

Per saber-ne més:

www.lectura.ilce.edu.mx:3000/biblioteca/sites/ciencia/

3. Característiques químiques de l’aigua

Salinitat: ens indica la quantitat de sal que hi ha en un quilogram d’aigua (g/Kg). L’aigua de mar conté quantitats mesurables de quasi tots els elements químics. El 99,8% dels equivalents químics de l’ai-gua estan formats per sals que tenen com a anions més importants el clorur, el sulfat i el bicarbonat mentre que els cations majoritaris són el sodi, el magnesi, el calci i el potassi. Hi ha equivalents quí-mics que es troben en una proporció variable els més importants dels quals, nitrats i fosfats, són utilitzats pels productors primaris.

La salinitat mitjana de l’aigua a la Mediterrània és de 36 g/Kg. Aquesta salinitat varia en funció de l’evaporació i dels aports d’aigua dolça, bé siguin dels rius o de la pluja. A la Mediterrània la salinitat augmenta de nord a sud, degut al gran aport d’aigua dolça al nord i la forta evaporació al sud, i d’oest a est degut a la forta radiació solar a l’est i a l’entrada d’aigua amb una salinitat més baixa per l’estret de Gibraltar.


6 El medi natural

Variacions estacionals © Escola del Mar de Badalona, Centre d’Estudis Marins.

Hivern

Primavera

Estiu

Tardor

7El medi natural



pH: ens mesura l’acidesa o bassisitat del medi. El mar és lleugerament alcalí amb un pH que oscil·len entre 7,1 i 8,3, tot i que els valors més normals són entre 8,1 i 8,3. Les variacions de pH estan en relació a la salinitat, la fotosíntesi, la temperatura i la concentració de CO2.

Valors de pH entre 7,1 i 7,3 són degudes a elevades concentracions de CO2 que provenen de la respiració dels organismes que viuen a l’aigua o de la descomposició de matèria orgànica o del CO2 atmosfèric causat per la combustió de combustibles fòssils. En canvi pH de 8-8,3 són degudes a baixes concentracions de CO2 degut a una alta activitat fotosintètica.

Respiració

CO2+H2O HCO3- + H + CO3= + 2H

+

Fotosíntesi

Nutrients dissolts a l’aigua: com hem vist anteriorment hi ha tota una sèrie d’equivalents químics que es troben en una proporció variable i que són utilitzats pels productors primaris ja que formen part de la seva composició elemental. Els més importants són els nitrats (NO3

- ) i fosfats (PO43- ).

El nitrogen es troba a la natura en forma d’amoni (NH4+ ), nitrit (NO2

- ) i nitrat (NO3- ), essent cadascun

d’ells els diferents estadis d’oxidació del nitrogen. El nitrat és el que es troba en major quantitat i és assimilat pel fitoplàncton i així incorporat a la xarxa tròfica en forma d’amoni.

El fòsfor és l’altre element important en la síntesi de matèria orgànica, majoritàriament es troba en forma de fosfat, i és el principal factor limitant en la producció primària.

Gasos dissolts: cal dir que a l’aigua trobem els mateixos gasos que a l’atmosfera, però la seva pro-porció variarà en funció de la capacitat de dissolució a l’aigua. El CO2 i O2 són els que fluctuaran més en les aigües superficials en funció del consum o producció dels mateixos. La concentració d’oxigen varia de forma inversament proporcional a la temperatura, mentre que ho fa de forma directament proporcional a la pressió.

Per saber-ne més:

www.lectura.ilce.edu.mx:3000/biblioteca/sites/ciencia/

4. Cicle de l’aigua

El 97% de l’aigua del planeta es troba en forma líquida en els mars i els oceans. L’aigua dolça només representa 3%, i d’aquesta, dos terços forma part de les glaceres i els casquets polars en forma sòlida i el terç restant es troba a terra en forma líquida una part important de la qual és aigua subterrània, per això en molts llocs del planeta l’aigua és un bé escàs.

El cicle de l’aigua comença amb l’evaporació de l’aigua del mar degut a la radiació solar; quan arriba a una determinada alçada es condensa en forma de petites gotes que donaran lloc als núvols. El vent porta aquests núvols terra en dins on l’aigua precipita a les muntanyes en forma de pluja, neu o cala-

< > < >


8 El medi natural

marsa. Aquesta aigua s’escola pels vessants de les muntanyes on es formen torrents i rius que arribaren al mar, juntament amb gran quantitat de sediments i nutrients que afavoreixen la producció primària en les zones costaneres.

Aquest cicle de l’aigua es pot veure alterat al llarg del curs del riu per les activitats humanes. L’activitat agrícola, amb l’ús de pesticides i adobs químics, altera la composició natural de l’aigua, ja que aquests productes arriben a les capes freàtiques que alimenten els rius provocant-ne la seva contaminació.

El mateix passa amb l’activitat ramadera, sobre tot de les granges de porcs, responsable de la con-taminació per nitrogen que prové dels purins. La mala gestió d’aquests residus fa que els lixiviats dels purins es filtrin al subsòl i contaminin les aigües subterrànies. A Catalunya el 7% de les xarxes de subministrament per al consum públic presenten nivells de nitrats superiors als 50mg/l, xifra que es considera el màxim de contaminació permesa.

En els cursos mitjos dels rius es construeixen embassaments per tenir reserves d’aigua en època de sequera, per regar o per produir energia hidroelèctrica. A més d’emmagatzemar aigua, els embassa-ments retenen una part molt important dels sediments que arrossega el riu i que repercuteixen decisi-vament en la regressió de les platges del nostre litoral. Al riu Ebre la retenció de sediments per la construcció d’embassaments arriba al 95% si ho comparem amb el que aportava el riu abans de la construcció de les preses, això juntament amb la reducció del cabal d’aigua deguda a la construcció dels embassament i a les captacions van transformant el Delta. Sembla ser que el delta no perd super-

Cicle de l’aigua © Materiales de Educación ambiental, Contaminación-educación primaria. Administración de la Comunidad Autónoma del País Vasco. Departamento de Ordenación del Territorio, Vivienda y Medio Ambiente, 1996.

9El medi natural



fície, però si que canvia de forma i, el que és més important, perd cota mitjana, per la subsidència del terreny, que no es veu compensada per nous aports sedimentaris. Molt sovint l’aigua alliberada dels embassaments no és suficient per al bon funcionament del riu en els cursos baixos, arribant a nivells per sota del cabal ecològic, la qual cosa fa que qualsevol conta-minant abocat tingui un factor de concentració més elevat i sigui més nociu per al medi.

Quan l’aigua arriba a la seva desembocadura, aquesta ha anat acumulant tots els aports que ha tingut al llarg del seu curs i que abocarà al mar, afectant la zona costanera de forma més important.

Per saber-ne més:

www.ub.es/ecologiaimediambient/

5. Problemàtica ambiental del litoral català

La problemàtica ambiental del litoral català és molt diversa. Les amenaces sobre la nostra costa poden tenir diferents orígens, bé sigui directament, generades a la mateixa costa, o bé indirectament per accions i activitats que es donen terra endins.

La construcció de ports esportius o comercials, marines, espigons i obres de defensa de la línia de la costa amb la conseqüent modificació de la dinàmica litoral, juntament amb l’explotació pesquera, la contaminació orgànica i química són amenaces directes sobre el sistema litoral, sense oblidar la regeneració de platges i la introducció d’espècies al·lòctones.

La construcció d’embassaments, l’aport de nutrients amb els problemes d’eutrofització que comporta, a més dels fenòmens de bioacomulació, són algunes de les amenaces indirectes sobre el nostre sis-tema litoral.

Els problemes de regressió que pateixen les platges i les zones deltaiques, són deguts a la construcció d’embassaments que retenen aigua per emmagatzemar-la per a l’agricultura o per a ús domèstic i per generar electri-citat; juntament amb l’aigua es reté gran quantitat de sediments que no alimenten les nostres platges. Una altra activitat que influeix en la disminució dels aports de sediments és l’extracció d’àrids de les lleres dels rius. La impermeabilització de les zones litorals amb la construcció d’urbanitzacions, asfaltat de carrers i rieres contribueix a la disminució dels aports de sorra.

La construcció d’espigons i ports a les nostres costes modifica l’acumulació de sorres degut a la modificació de la deriva litoral que sovint porten al rebli- Espigons i ports esportius © Institut cartogràfic de Catalunya.


10 El medi natural

ment del port i que obliga a dragar cada cert temps. Es produeix acumulació de sediments a la zona de llevant de l’espigó i regressió a ponent de l’espigó ja que el règim general de corrent és de NE a SW, amb el que es produeix una desaparició de la platja que després s’ha de regenerar amb la con-seqüent alteració de les comunitats de posidònia, que ja queden afectades per la modificació dels corrents, que porta sovint a una hipersedimentació amb la desaparició progressiva de la comunitat de posidònia.

Per saber-ne mes:

www.plalitoral.net/diagnosi/CAP4.5_lavulnerabilitat.pdf

6. Contaminats de l’agua: orígen i efectes

Els residus que s’alliberen al medi poden ser de naturalesa molt diferent. Els orígens d’aquests con-taminats pot ser molt variat i els seus efectes també, tot i que, molt sovint no es coneixen del cert quins són aquests efectes. Es calcula que entre el 75% i el 85% de la contaminació marina té un origen terrestre.

6.1. Sòlids flotants

Són residus que es troben surant a la deriva a l’aigua i que estan formats bàsicament per plàstics i fustes. A les nostres platges es recu-llen al voltant de 1000 m3 d’aquests residus cada estiu. El gràfic que hi ha a continuació ens mostra la tipologia d’aquests residus.

Gran part d’aquests residus vénen de terra, bé sigui arrossegats per l’aigua dels rius, rieres, torrents i clavegueres, sobretot en època de pluja; o en el cas de materials més lleugers, com els plàstics, pel vent. Una propor-ció molt més petita s’originarà directament a la plat-ja o en els vaixells, que aboquen directament al mar aquest tipus de residus.

Aquests sòlids flotants, el 28% dels quals són plàstics, naveguen a la deriva arrossegats pels cor-rents marins i el vent i tenen una permanència en el medi de centenars d’anys. És fàcil veure a les nostres platges com a mesura que avança el dia s’acosten aquests flotants empesos per la marina-da, mentre que a la nit s’allunyen, en el seu va i ve diari, empesos pel terral.

Els efectes d’aquests residus sobre els organismes marins són força coneguts. Els plàstics poden ser ingerits pels animals marins acumulant-los en el seu tracte digestiu. Per exemple les tortugues mengen meduses per hidratar-se, sovint confonen els plàstics amb aquests cnidaris i acaben morint degut als problemes digestius que els provoca. Les ampolles de vidre i les llaunes poden provocar ferides als organismes que les ingereixen. Els animals marins poden quedar atrapats en xarxes i grans plàstics que suren a la deriva arribant a produir-los la mort per asfíxia o fam.

Matèria orgànica

17%

Fustes

26%Algues

23%

Olis i greixos

1%

Altres

5%

Plàstics

28%

11El medi natural



Per saber-ne més:

www.edualter.org/material/explotacion/unidad2_6.htm

www.ciu.reduaz.mx/semarnat/cuanto_tarda.html

www.educarchile.cl/ntg/estudiante/1558/article-74160.html

6.2. Aigües residuals domèstiques i industrials

La mar Mediterrània és un mar d’aigües blaves amb una baixa producció biològica degut a la manca de nutrients. Els aports d’aquests nutrients de forma natural és a través dels rius; en arribar al mar seran fonamentals per a la producció primària del plàncton i pel manteniment dels bancs de pesca.

A més dels rius, les clavegueres i l’escorriment superficial aporten nutrients al mar, nutrients que van acompanyats de contaminants químics, biode-gradables o no. Aquestes aigües riques en nitrats i fosfats, ja siguin d’origen domèstic o agrícola, pro-dueixen fenòmens d’eutrofització que dispararà la producció de determinades algues del plàncton arribant a generar marees roges, sobretot a l’estiu. Aquest fenomen d’eutrofització també pot afectar al bentos arribant a substituir la macrofauna i la meio-fauna per altres organismes més resistents a l’eutro-fització arribant a una simplificació de la comunitat.

Aquestes aigües residuals aniran acompanyades de dissolvents, olis, lleixius i bacteris patògens d’origen intestinal com ara salmonel·les, coliformes i estreptococs fecals, així com, de partícules ens suspensió i altres contaminants procedents de la indústria.

La disminució de la transparència de l’aigua degut a l’augment de partícules en suspensió, disminueix el gruix de la capa fòtica i pot provocar l’aparició d’espècies esciòfiles en llocs no habituals i l’apari-ció d’espècies batials a zones circalitorals i mediolitorals.

Les comunitats més amenaçades són els prats de fanerògames marines, sobretot quan es donen fenòmens d’hipersedimentació que poden colgar l’herbassar o fer-lo entrar en regressió pel seu límit inferior degut a la manca de llum.

Per saber-ne més:

Marea roja © Institut cartogràfic de Catalunya

Ingesta de plàstics per animals marins © Exposició La mar de deixalles, Diputació de Barcelona, 2001.


12 El medi natural

www.marenostrum.org/ecologia/oceanografia/marea/indexc.htm

6.3. Hidrocarburs

El fet que els països consumidors de petroli estiguin lluny dels països productors fa necessari el transport d’aquests productes per via marítima. La Mediterrània suposa només 1% de la superfície total dels oceans, però hi circulen el 30%, 650.000 tones, de les rutes de transport d’hidrocarburs a ni-vell mundial, és per això que és molt susceptible als abocaments d’aquests tipus de contaminants.

El gràfic que tenim a continuació ens mostra quin és l’origen de la contami- nació per hidro-carburs al mar.

> El 37% dels hidrocarburs que s’aboquen al mar tenen un origen terrestre, descarre-gues industrials i residus urbans.

> El 33% provenen d’operacions rutinàri-es dels vaixell: neteja de tancs i sen-tines, eliminació de residus de càrre-ga, i abocaments operacionals acci-dentals. Es tracta de milers d’aboca-ments d’unes 7-10 tones de mitjana.

> El 12% són fruit dels accidents de petroliers. La majoria suposen milers de tones abocades de cop.

> 9% arriba al mar des de l’atmosfera pro-cedent dels fums industrials i urbans.

> 7% procedeix de fonts naturals. > 2% s’origina en les activitats d’explotació i producció d e l

petroli.

Tot i l’anteriorment esmentat, els accidents de petroliers són els més espectaculars i els que tenen una repercussió mediàtica més important, perquè sovint afecten grans zones costaneres amb els problemes econòmics que això comporta. Aquests abocaments tenen una repercussió directa en les activitats turístiques i pesqueres, i en els ecosistemes marins. Els hidrocarburs es degraden molt lentament, a excepció de les fraccions més tòxiques que són altament volàtils i es dilueixen ràpida-ment a l’aigua, en contacte amb l’aigua forma unes boletes de quitrà que poc a poc es dipositen al fons, aquestes boles són altament tòxiques, cosa que fa que molts organismes morin a l’ingerir-les.

Les aus i els mamífers marins queden recoberts de petroli i perden calor en alterar-se el seu aïllant tèrmic de plomes i pels o bé s’intoxiquen a l’intentar netejar-se el cos recobert d’hidrocarburs.

Per saber-ne més:

www.xtec.es/~pcairo/bios/4.htm

Atmosfèric

9%

Accidents

12%

Terrestre

37%Fonts naturals

7%

Explotacions

2%

Opreracions

rutinàries

33%

13El medi natural

Investiguem el marDossier del professorat | educació secundària

www.marenostrum.org/ecologia/

medio_ambiente/prestige/indexc.

htm

6.4. Tòxics persistents

Quan parlem de tòxics persis-tents, ho fem per referir-nos a aquells components químics que s’aboquen al medi i que sovint són difícils de degradar, alguns tenen efectes biocides i s’incorporen a la xarxa tròfica on s’acumulen i perduren molt de temps.

El mar es troba en un estat d’equilibri dinàmic i té la sufi-cient informació per atenuar les alteracions d’aquest equi-libri que hi pugui haver i retornar l’estabilitat al sistema. Les erupcions volcàniques, aboquen gran quan-titat de CO2 i SO2 que arribarà al mar directament o en forma de pluja àcida. Degut a l’alcalinitat de l’aigua de mar, el CO2 i el SO2 es transformaran en bicarbonats o sulfats i les cendres sedimentaran tornant de forma relativament ràpida a una situació d’equilibri.

Quan per l’acció de l’home s’introdueix al sistema alteracions sobre les que la natura no tenia cap informació prèvia, es produeix un desequilibri tan gran que pot provocar la destrucció del sistema. La indústria genera en els seus processos productius una sèrie de compostos que són alliberats al medi com a conseqüència de petits accidents o deliberadament en els processos de rentat i esban-dit. Tot i que moltes indústries disposen de sistemes de depuració de les aigües residuals generades, moltes molècules indigeribles i sovint tòxiques, s’alliberen al medi. Entre elles destaquem els metalls pesants i substàncies orgàniques sintètiques, entre altres, que normalment arribaran al mar on podran ser incorporades a la xarxa tròfica i ser objecte de bioacumulació.

El nostre és un país on l’aigua és un bé escàs i on un 80% de l’aigua dolça que es consumeix es destina a l’agricultura, sovint de regadiu per inundació. D’aquesta aigua, només se n’aprofita una petita part, la resta retorna als rius o s’infiltra pel terreny cap als aqüífers carregada de pesticides,

Activitat industrial © Pere de Prada, Observatori del litoral.

Bioacumulació © Exposició La mar de deixalles, Diputació de Barcelona, 2001.

dossier

herbicides i adobs.Els efectes de moltes d’aquestes subs-tàncies químiques és desconegut, mol-tes d’elles reaccionen amb altres com-postos del medi originant molècules més tòxiques que el compost alliberat. Aquests components químics quan arri-ben al mar poden ser incorporats a la xarxa tròfica i ser objecte de bioacomu-lació. Els metalls pesants poden produir problemes en el creixement i de mal formacions en els organismes marins.

Per saber-ne més:

www.xtec.es/~mferna99/projecte/mar.htm

7. Minimització dels impactes

Des de fa molts anys els grups ecologistes i ONGs estan duent a terme campanyes de sensibilització i conscienciació per preservar el nostre medi natural. En els últim temps les administracions estan desenvolupant, cada vegada més, polítiques de preservació del nostre entorn.

Amb l’aplicació del Conveni Interna-cional per a prevenir la contaminació des dels vaixells (conveni MARPOL 73/78) hi ha hagut una progressiva dis-minució en el número d’abocaments per hidrocarburs al mar arribant a menys de l’1% del petroli transportat per via maríti-ma. Mentre que en els últims 15 anys hi ha hagut un augment del 65% en el transport marítim de pe-troli, els aboca-ments des dels vaixells s’han reduït un 97%. El transport marítim suposa una de les activitats que menys contribueixen a la contaminació del medi marí.

La construcció de depuradores biològiques en els municipis de més de 2000 habitants ha permès la millora de la qualitat de les aigües que s’aboquen als rius i que després arribaran al mar. Aquestes depuradores generen gran quantitat de fangs que, per evitar ser abocats al mar mitjançant emissaris, es dessequen i s’utilitzen com adobs, en la construcció o es porten a un abocador.

Per tal de minimitzar l’impacte produït pels residus sòlids, els ciutadans hauríem de fer un consum més responsable i sostenible intentant reduir al màxim la quantitat d’embalatges innecessaris, reuti-litzar alguns d’aquests per altres usos, per exemple els pots de vidre, en últim terme reciclar-los. Per


14 El medi natural

Activitat agrícola © Ferrés, Ll. Folch, R. Monge, M.Natura en gestió, el trac-tament de recursos naturals a Catlunya. Enciclopèdia Catalana, 1991.

Deixalleria mòbil

fer una bona política de reciclatge aquests residus s’han de separar en origen: vidre, plàstics i emba-latges, paper i matèria orgànica. La resta de residus com els electrodomèstics, pintures i altres cal portar-los als punts verds o deixalleries que tenen molts pobles i ciutats de casa nostra.

Molts dels residus generats en els processos industrials poden ser utilitzats com a matèria pri-mera per una altra empresa, sense necessitat de sotmetre el producte a cap tractament. La intro-ducció d’aquests residus a la cadena productiva en disminueix el cost de tractament i d’eliminació, al mateix temps que redueix l’impacte sobre el medi ambient. És per això que existeix la Borsa de Subproductes de Catalunya, que té com a objec-tiu el de potenciar l’aprofitament màxim dels resi-dus, promoure el reciclatge i proporcionar a les empreses una eina per reduir despeses i millorar la competitivitat; fet que abarateix l’adquisició de primeres matèries i redueix el cost de gestió dels residus.

Cada cop més els productes que provenen de l’agricultura biològica arriben a les nostres boti-gues i mercats. Aquests productes han estat con-reats de forma tradicional, però aplicant els conei-xements científics més avançats per solucionar els problemes ambientals i de salut de l’agricultu-ra industrial. Aquesta no utilitza fertilitzants quí-mics ja que els substitueix pel compost generat a la pròpia explotació amb el que s’estalvia diners i problemes de contaminació del medi i millora la qualitat dels aliments al no portar pesticides i altres productes tòxics. Al mateix temps s’eviten els cultius intensius i s’afavoreix la diversitat d’espècies cul-tivades. Per tal d’identificar aquests productes s’utilitza l’etiqueta del consell català de la producció agrària ecològica.

Per saber-ne més:

www.ambientals.iespana.es/educacio_ambiental31.htm

www.subproductes.com

www.ocuc.org/ecoagricultura.htm

www.vidasana.org/agribio/index.asp

Etiqueta ecològica© Consell Català de la Producció Agrària Biològica

15El medi natural



7. Glossari

> Aigües residuals: aigües brutes d’origen domèstic, agrícola o industrial.

> Bentos: conjunt d’organismes que habiten sobre fons marins, fixos, colgats en el substrat o des-plaçant-se per la superfície.

> Bioacumulació: acumulació d’elements, generalment tòxics, en els teixits dels éssers vius.

> Dinàmica litoral: moviment de la sorra generat per l’onatge i pels corrents marins dominants en una zona costanera.

> Espècies al·lòctones: aquelles que procedèixen de llocs diferents a la Mediterrània.

> Espècies batials: aquelles que viuen entre els 200 i els 2000-3000 metres de fondària.

> Espècies esciòfil·les: aquelles que necessiten poca llum per poder sobreviure.

> Eutrofització: procés d’acumulació de sals minerals (especialment nitrats) a les aigües d’un llac o d’un pantà, que comporta un creixement massiu d’algues.

> Fitoplàncton: conjunt d’organismes que formen part del plàncton vegetal.

> Lixiviat: líquid resultant a l’introduir-se l’aigua de pluja en un element soluble.

> Metall pesant: metalls d’un elevat pes específic.

> Nutrients: compostos químics que incorporen els productors primaris (bàsicament fosfats i nitrats) en el procés de la fotosíntesi.

> Plàncton: conjunt d’organismes que viuen a mar oberta i que es deixen dur pels corrents marins.

> Punt verd/deixalleria: instal·lació de recepció i emmagatzematge selectius de residus municipals que no són objecte de recollida domiciliària.

> Purins: fems llíquids bàsicament procedents de la ramaderia porcina.

> Zona circalitoral: zona dominada per algues esciòfil·les.

> Zona mediolitoral: correspon a la zona d’influència de les marees, tenen un abast petit a la Medi-terrània, d’uns 20 cm com a màxim.

> Zooplàncton: conjunt d’organismes que formen part del plàncton animal.


16 El medi natural


imprés en paper reciclat

Text: Cristina PuigDisseny: Eva RafecasImatge portada: Pere de Prada

Revisisió juny 2016

Investiguemel mar


El medi natural

Investiguemel mar

Dossier del professorat | educació secundàriadossier

Education

Dossier Investiguem el mar