Dossier textil 1011

Matèria Optativa de segòn d’ESO

ÂXÄ g¢åà|ÄÊXÄ g¢åà|ÄÊXÄ g¢åà|ÄÊXÄ g¢åà|ÄÊ Curs 2010/11

Institut Banús

Curs 2010/11

Dossier Textil 1011.doc Pag 2 de 35 31/07/2010

1. Presentació ...................................................................... 4

La indústria tèxtil 4

De la pell al teixit 4

2. Les fibres ......................................................................... 6

Classificació de les fibres: 6

Història de les fibres més usades 6

Classificació 7

Expressions 8

3. La filatura ....................................................................... 9

Procés 9

Pràctica 10

Exercicis: 10

Expressions 10

Màquines de filar prim 10

4. El tissatge ...................................................................... 11

Telers manuals 11

Telers mecànics 11

Telers moderns 12

Procés de tissatge 12

Definicions 12

Elements del teixit de calada 13

La carta 13

Teixits no teixits 14

Pràctica 1. Construcció d’un teler 15

Pràctica 2. Teixir 16

Pràctica 3. Càlculs 16

5. La tintura ...................................................................... 17

Tipus de tintura i estampació 17

Els colorants 17

Mètodes 18

Pràctica 4. Tintura 18

Exercici 18

6. L’estampat .................................................................... 19

Pràctica 5. Estampació 19

XÄ g¢åà|Ä

31/07/2010 Pag 3 de 35 Dossier Textil 1011.doc

Exercici 19

7. Història. Les colònies industrials ................................ 20

Activitat. Un viatge a la revolució industrial 22

8. La confecció .................................................................. 23

Pràctica 6. Confecció 23

9. Patchwork ..................................................................... 24

Les Teles 24

Material per a elaborar els dissenys i plantilles 24

10. El manteniment ............................................................ 25

Símbols a les etiquetes 25

Pràctica 7. Interpretació d’etiquetes 27

11. Història. Els vapors ..................................................... 31

Del taller a la fàbrica 31

L’elevat preu del progrés 31

Les ciutats tèxtils 31

12. Visita a Terrassa .......................................................... 33

Recorregut de la visita 33

13. Bibliografia ................................................................... 35

Institut Banús

Curs 2010/11


La indústria tèxtil Es calcula que a una llar mitjana espanyola hi ha uns 300 kg de productes tèxtils: llençols, mantes, tovalloles, cortines... La nostra vida és plena de fibres tèxtils.

En aquest crèdit aprendrem de forma pràctica tot el que envolta el mon del tèxtil i el procés que es segueix des de les matèries primeres fins els productes acabats.

Seguint el procés productiu, el tèxtil es divideix en quatre sectors:

Producció de fibres (vegetals, animals, minerals o artificials). Filatura i producció de teixit. Confecció. Venda al detall.

De la pell al teixit Durant la seva evolució, l’espècie humana ha perdut bona part de la seva capacitat termoreguladora. Per aquest motiu ha interposat progressivament diversos elements barrera entre la seva pell i el medi extern per tal de millorar la seva sensació de benestar.

La primera indumentària de l’espècie humana va estar formada per pells d’animals. Posteriorment va donar lloc a diferents articles tèxtils teixits amb diferents matèries, inicialment d’origen natural i desprès químic.

La principal funció de les peces de roba per vestir és la protecció del cos humà davant l’exterior. Per aquest motiu han de posseir una capacitat reguladora que permeti controlar la quantitat de calor i humitat d’aquest davant esforços físics canviants, i aconseguir un microclima proper a la pell que sigui agradable.

A més d’aquestes funcions, la roba compleix altres funcions de tipus social i cultural. El tacte, l’aspecte, el color i les formes son factors també molt importants.

XÄ g¢åà|Ä


Macrofotografia on es pot veure un teixit impermeable i alhora transpirable. Una gota no passa però el

vapor sí.

Institut Banús

Curs 2010/11


S’anomena fibra a cadascun dels filaments prims que, disposats en petits feixos constitueixen el fil, el paper, la fusta i moltes altres substàncies.

Anomenem fibra tèxtil a la substància fibrosa amb la qual podem fer fils continus.

Al llarg dels anys, l’home ha anat perfeccionant els sistemes d’obtenció de fibres, la seva transformació i posta a punt per ser teixides, trenades o nuades.

El coneixement de les propietats i qualitats de les fibres, així com les seves aplicacions han determinat l’us.

Classificació de les fibres: Naturals: Obtingudes de la natura. Hi ha tres grups principals:

Animals: Provenen de la llana o el pel que recobreixen els animals. Son de base proteínica. També s’inclouen els filaments segregats per alguns cucs, aranyes o moluscs.

Vegetals: Constituïdes per cel�lulosa, provenen del fruit, de la llavor, de la tija o de les fulles de certes plantes.

Minerals: D’origen inorgànic, provenen de l’amiant, el vidre o els metalls.

Produïdes per l’home: Aconseguides gràcies a la transformació de productes.

Fibres artificials: Obtingudes transformant matèries existents a la natura però no teixibles.

Fibres sintètiques: Obtingudes combinant substàncies per crear d’altres noves que no existien prèviament.

Història de les fibres més usades Lli. Els primers en utilitzar el lli van ser els antics egipcis (probablement la paraula lli es deriva d'un vocable egipci). Ja que els primers teixits de lli en general eren blancs, aquesta matèria es va convertir en un símbol de puresa, pel qual els egipcis no solament l'usaven per a la confecció de peces de vestir i articles domèstics, sinó també per a les seves pràctiques religioses. A l'antic Egipte també es produïen tèxtils amb cotó importat de l'Índia.

Llana. La Bíblia esmenta la gran qualitat de la llana que es venia a la ciutat de Damasc. Els antics pobles del Caucas vestien mantells de llana denominats shal (d'on deriva la paraula xal). Les ovelles es criaven per la seva llana -a més de per la seva carn i la seva pell- a tota la zona mediterrània.Sicilia i el sud d'Itàlia proporcionaven llana a Roma per a la confecció de peces de vestir; durant els primers segles de l'era cristiana es van posar de moda els teixits de seda importats de la Xina. La millor llana procedia de les ovelles merines criades a Castella (Espanya).

Cotó. Encara que el cotó és la fibra tèxtil més comuna en l'actualitat, va ser l'última fibra natural en assolir importància comercial. El segle V a.C. l'historiador grecHeródoto informava que un dels productes valuosos de l'Índia era una planta silvestre el fruit de la qual era el velló; el segle

Microfotografia on es pot veure un teixit impermeable i

XÄ g¢åà|Ä


següent, Alejandro Magno va introduir el cotó indi a Grècia. Encara que els antics grecs i romans utilitzaven cotó per a tendals, espelmes|veles i peces de vestir, a Europa no es va estendre el seu ús fins a diversos segles després.

Seda. Segons la llegenda xinesa, la seda va començar a teixir-se el segle XXVII a.C. durant el regnat de l'emperador Huang Ti, l'esposa del qual va desenvolupar suposadament la tècnica de cabdellar el fil del cuc de seda per teixir-lo. Encara que durant molts segles es van exportar seda en brut i els teixits de seda als països mediterranis, la font de l'esmentada fibra no va ser coneguda pels europeus fins al segle VI d.C., quan uns viatgers que tornaven de la Xina van portar de contraban a Occident ous del cuc de seda; a partir d'ells van començar a criar-se cucs a Grècia i Itàlia. El segle XII, la seda s'usava ja a tota Europa per a la confecció de teixits sumptuosos.

Fibres sintètiques. La bellesa i el preu de la seda van estimular molts dels primers científics a desenvolupar una fibra que s'assemblés a fil del cuc de seda. El 1664 el científic britànic Robert Hooke va suggerir la possibilitat de sintetitzar una substància enganxosa semblant al fluid segregat pel cuc de seda per teixir el seu capoll. Tanmateix van passar més de 200 anys fins que un científic francès (el comte Hilaire de Chardonnet) va iniciar la producció artificial de fibres, conegudes al principi com a seda artificial. El procés de Chardonnet, que seguia el principi suggerit per químics anteriors, consistia a forçar el pas d'un líquid viscós a través de petites toveres (denominades broquets de filatura) i endurir el fluid per formar fil coagulant-lo en un bany químic. Aquest procés continua sent el mètode bàsic per produir fibres tèxtils sintètiques. El 1924, el terme 'seda artificial' va ser substituït pel de rayón.En l'hemisferi occidental, els intents de criar cucs de seda van començar el 1620, quan el rei Jacobo I d'Anglaterra va exhortar als colons a produir seda en comptes de tabac. Els colons de Geòrgia van aconseguir un cert èxit, però els esforços posteriors a Connecticut i Nou Jersey van fracassar a causa de la falta de mà d'obra eficaç i barata, necessària per conrear les moreres de què s'alimenten els cucs i per ocupar-se d'aquests.

El nailon es va introduir en la dècada de 1930. Aquesta fibra, més resistent que la seda, s'utilitza molt en la confecció de peces de vestir, calceteria, tela de paracaiguda i cordes. A partir de 1940 moltes altres fibres sintètiques van assolir importància en la indústria tèxtil, com el polièster (dacrón de vegades denominat), el polivinil, el polietilè i l'olefina (veure Plásticos). El 1968 es va introduir un nailon semblant a la seda conegut com|com a qiana. Els teixits fabricats amb qiana no s'arruguen, mantenen els prisats i abancalats i presenten colors ben definits i estables en ser tenyits.

Classificació

Fibres naturals

Animals Llana i pel

Ovella Cabra Conill Camèlids (alpaca, llama) Camell Cavall

Filament de seda Bómbix mori

Vegetals

Del fruit o la llavor Cotó Coco

De la tija

Lli Cànem Rosella Ginesta

Institut Banús

Curs 2010/11


De la fulla Pita Espart Sisal

Minerals

Vidre

Amiant

Metalls Or, argent, coure

Fibres produides per l’home

Artificials

Cel�lulosa

Ésters de cel�lulosa

Proteïnes

Sintètiques

Poliamides Niló

Acríliques Orló

Poliéster Tergal

Clorofibres Rovyl

Expressions Tenir pelendengues

Tenir dificultats, sofrir destorbs i molèsties.

Pelendengue: Pilotes de llana, fem, fang i orins que estan adherides i penjant del bestiar de llana.

XÄ g¢åà|Ä


La filatura és el procés final en la transformació de les fibres en fil. Amb l'única excepció de la seda, totes les fibres naturals tenen una longitud limitada bastant definida. Aquesta longitud va des d'alguna cosa més d'un centímetre en el cas de certs cotons americans i asiàtics fins un metre en el cas d'algunes fibres de crostes o fulles. La majoria de les fibres sintètiques es tallen amb una determinada longitud, per la qual cosa també cal, filar-les. L'objectiu de la filada i dels processos que el precedeixen és transformar les fibres individuals en un fil continu cohesionat i manejable. Els processos aplicats a les fibres varien segons el tipus emprat.

El cotó, la llana, el lli, el jute i altres fibres naturals se'n filen cada una de forma diferent. Algunes fibres procedents de crostes poden filar-se de dues formes diferents, que donen lloc a fils amb propietats diferents. En les fibres naturals el procés implica bàsicament l'obertura, barreja, cardat (en alguns casos també pentinat), estirat i torçat per produir el material dels telers. A continuació té lloc la filatura pròpiament dita.

La utilització de fibres artificials va conduir a nombrosos canvis en l'economia tèxtil, a causa que els mètodes de producció i característiques físiques d'aquestes fibres podien adaptar-se per complir requisits específics. Els països altament industrialitzats, que abans estaven obligats a importar cotó i llana com a matèries primeres per als tèxtils, van passar a fabricar les seves pròpies fibres a partir de recursos disponibles com el carbó, el petroli o la cel�lulosa. El desenvolupament de les fibres sintètiques va portar a la producció de nous tipus de teixits, duradors i de fàcil rentat i planxada.

Abans de les fibres químiques –un invent del segle XX– les quatre primeres matèries usades pel tèxtil han estat el lli i el cotó, del regne vegetal, i la llana i la seda, de l’animal. Pel fet de ser curtes i fràgils, les fibres del cotó, la llana i el lli han d’unir-se en un filament abans d’emprar-se en el tissatge.

Procés Cada tipus de fibra tèxtil es treballa de forma diferent però les operacions a que son sotmeses són semblants. El procés es pot descriure d’aquesta manera:

La fibra és transportada fins la fàbrica en forma de bales. La fibra es troba en forma de floca amb moltes impureses, en el cas de les fibres naturals.

La fibra passa a l’obridora i el batà. En aquesta màquina és esponjada, llevada de gran quantitat d’impureses i disposada en forma de napa.

La napa passa a través de la carda, que elimina també part de les impureses i transforma la napa en un vel molt prim que és recullit en forma de cinta a un recipient anomenat bot. Les fibres encara no estan orientades.

Institut Banús

Curs 2010/11


El manuar és la màquina encarregada d’orientar les fibres, posar-les paral�leles i aprimar la cinta amb l’estiratge. Les cintes de carda es transformen en vetes de manuar i es dipositen en un bot.

La veta passa a la metxera que, per estiratge i una petita torsió, transforma la veta en metxa i l’emmagatzema en bobines.

La metxa és introduïda en la continua de filar, que estira i torsiona molt la metxa per fer el fil al seu gruix definitiu. Amb aquesta torsió s’aconsegueix que les fibres no rellisquin unes sobre les altres i el fil sigui resistent.

El fil s’emmagatzema en fusades.

Pràctica Amb cotò i unes pintes haureu de simular el procés de filatura. Posareu paral�leles les fibres i mitjançant estirament i torsió, fareu fil.

L’objectiu és fer un fil resistent, llarg i el més prim possible.

Aquesta feina la fareu per grups.

Exercicis: Busca al diccionari la definició de fibra, filament i fil. Escriu la definició, indica les diferències i posa dos exemples de cadascun.

Indica dues fibres naturals i dues artificials.

Explica què és: napa, carda, cinta, metxa i bot.

Ordena les màquines: Carda, metxera, obridora, contínua i manuar.

Ordena els productes: Veta, bala, napa, fil, cinta i metxa.

Expressions Ser un bon partit

És allò que convé o va bé. Especialment es diu de l’home o la dona que es casa amb una persona de menys riquesa, bondat o nivell social.

Partit: Conjunt de matèria preparada per filar. Si la matèria és bona, es deixarà filar be i serà, per tant, un bon partit.

Màquines de filar prim En la recerca de la màxima productivitat del tèxtil, la filatura era la clau del procés; tècnics anglesos es van afanyar a idear màquines de filar més ràpides i cada vegada amb més fusos per poder abastir els telers sense descans. Els germans Farguell, fusters de Berga, crearen cap al 1790 la berguedana, de les primeres de fusos múltiples que s’accionava manualment. Les selfactines, primeres filadores automàtiques ideades per Roberts, foren introduïdes per Bonaplata el 1833. Serien superades per les continues, utilitzades a Manresa i Sallent, i per la Mule-Jenny, de Samuel Crompton, que tenia fins a cent vint fusos.

El fil de la història Montse Armengol

XÄ g¢åà|Ä


Els inicis del teler es remunten a èpoques de l'home primitiu, el qual va començar a entrecreuar herbes llargues com el vímet en ordre de fabricar cistells i estoretes per al seu ús. Posteriorment, es va donar compte que en ajuntar i retorçar un conjunt de fibres podia obtenir fil i amb ell fabricar peces de vestir.

Telers manuals El teler manual es remunta a l'era antiga i es va utilitzar en les civilitzacions xineses i del Pròxim Orient abans d'assolir Europa. El seu ús està molt estès als països en vies de desenvolupament i als països industrialitzats s'utilitza també per teixir teles artesanals que s'usen en decoració. El teler manual està muntat sobre un bastidor que proporciona el suport que es requereix per sostenir les parts mòbils, amb els fils de l'ordit paral�lels respecte al terra. A la part posterior del teler es troba un cilindre al voltant del qual s'enrotllen els fils de l'ordit per mantenir-los tensos. El cilindre es gira a mesura que es fabrica el teixit, per disposar de més ordit per teixir.

Als telers el picat es fa manualment. El teixidor passa a través del buit una llançadora que conté una bobina de fil de trama. Després de cada pas de la llançadora, el fil de la trama es colpeja contra el fil anterior, movent cap a endavant i cap a darrere un batent, una pinta amb una filera de filferros. Després de batre el fil, el teixidor fa descendir els lliços que estaven aixecats i aixeca els que estaven baixats, canviant d'aquesta forma el buit.

El primer pas en la mecanització del teler va ser la llançadora volant, patentada el 1733 per l'inventor britànic John Kay. Consistia en un mecanisme de palanques que empenyia la llançadora per una pista. La llançadora volant va augmentar considerablement la velocitat de teixit i permetia que una sola persona pogués realitzar el picat.

Telers mecànics El teler mecanitzat va ser perfeccionat per un altre inventor britànic, Edmund Cartwright, qui va patentar el primer teler mecànic el 1786. En els anys que van seguir, ell i altres enginyers van fer algunes millores i, a començaments del segle XIX, el teler mecànic s'utilitzava àmpliament. Encara que és en essència semblant al teler manual, aquest tipus de teler compta amb alguns elements addicionals, com mecanismes per detenir el teler si la trama o l'ordit es trenquen o si la llançadora no assoleix el final del seu recorregut. Altres dispositius permeten intercanviar les llançadores sense necessitat de detenir el funcionament del teler.

Un avenç addicional és el teler de Jacquard, perfeccionat per l'inventor francès Joseph Marie Jacquard a començaments del segle XIX. En aquest tipus de telers no s'utilitzen arnesos de lliços, sinó que els fils de l'ordit es controlen amb un conjunt de filferros verticals units a un capçal Jacquard que es troba a la part superior del teler.

El procés de teixit es controla amb una sèrie de targetes perforades que corresponen al patró de la trama. Es perfora o es deixa sense perforar la tarjetaen els punts que corresponen a cada fil de l'ordit.

Institut Banús

Curs 2010/11


Es fa passar pel capçal Jacquard una targeta perforada per cada fil de la trama. Els orificis de la targeta determinen el fil de l'ordit que ha d'aixecar-se o baixar-se; amb aquest sistema és possible produir patrons de major dificultat.

Telers moderns Avui en dia el teler mecànic convencional es considera arcaic i ineficaç, per la qual cosa s'han desenvolupat altres tipus de telers en els quals s'intenta eliminar la llançadora. Es coneixen com telers sense llançadora. Entre ells es troba un sistema suís que reemplaça la llançadora amb un dard. En lloc de transportar la seva pròpia càrrega de fil, el dard el pren d'un paquet de gran mida i l'arrossega a través del buit. Un altre tipus important de teler sense llançadora és el teler de raig, que utilitza un raig d'aire o aigua a alta pressió per empènyer-ne el fil de trama d'un costat un altre, amb el que s'evita utilitzar dispositius mecànics. Aquests telers permeten inserir fins a 1.500 fils de trama per minut. Moltes fàbriques de teixits utilitzen telers sense llançadora perquè solen ser més silenciosos i més ràpids que els telers convencionals.

Procés de tissatge El procés bàsic de teixit és passar els fils de l'ordit alternadament per sobre i per sota dels fils de la trama. Les matèries primes utilitzades en aquest tipus de teixits van des de les fibres animals, com la llana, el mohair, el pèl de camell, de conill, d'alpaca o de vicunya i la seda, fins a fibres vegetals com el cotó o fibres de fusta o de fullatge com el lli, el cànem, el jute i el ramio.

La fabricació de teixits en teler manual o mecànic requereix diversos passos. Per preparar-lo,

1. les fibres de l'ordit es col�loquen i es tensen al teler, formant una superfície de fils paral�lels molt propers.

2. Es fa la primera separació, aixecant diversos fils de l'ordit perquè pugui col�locar-se de manera correcta el fil de la trama. En un teixit simple, en el qual el fil de la trama es col�loca alternadament a sobre i sota dels de l'ordit, s'aixeca un fil sí i un fil no. L'espai que queda entre els fils aixecats i els ajaguts es denomina calada.

3. Durant el procés de picat, un dispositiu anomenat llançadora fa passar el fil de la trama pel buit.

4. Posteriorment, un batent estreny el fil de trama contra el de la trama anterior per formar un teixit compacte.

5. Finalment, es baixen els fils de l'ordit que estaven aixecats i el següent grup de fils s'aixeca per començar un nou cicle. Amb això es col�loquen els fils de la trama al seu lloc, a sobre d'una part dels fils de l'ordit i sota d'una altra.

Definicions El tissatge és el nom que es dona a l’operació de teixir.

Teixir, procedeix de la paraula llatina texere, que inclou i considera els conceptes de nuar i entrellaçar. Teixir és, doncs, entrellaçar els fils longitudinals (ordit) amb els horitzontals (trama).

L’eina que es fa servir per teixir es diu teler i n’hi ha de diversos tipus.

Els telers més primitius utilitzats al neolític i encara avui a algunes cultures son el teler vertical i el teler de cintura, que es poden veure a les imatges.

El teixit que es fa a un teler es diu teixit pla o de calada degut a l’espai que es va deixant durant el procés per que passi el fil.

XÄ g¢åà|Ä


Teler de cintura Teler vertical

Elements del teixit de calada

Teixit: És el producte resultant de l’acció de teixir. Presenta un aspecte laminar bastant resistent i més o menys elàstic.

Ordit: Son una sèrie de fils tibats i disposats al llarg de tota la peça del teixit. Cada element de l’ordit s’anomena fil.

Trama: Son els fils que es disposen transversalment a l’ordit i s’entrellacen amb ell. Cada element de la trama s’anomena passada.

Lligament: És la manera d’entrellaçar la trama i l’ordit. Es representa gràficament amb paper quadriculat.

Per representar el lligament, es marca amb una creu els quadrets on el fil d’ordit passa sobre un de trama. En aquest cas diem que pren. En cas contrari, quan el fil de trama passa sobre el d’ordit, no es marca la creu. En aquest cas diem que deixa.

La carta

És la representació del lligament en paper quadriculat. Hi pot haver molltes combinacions i cadascuna donarà un tipus de teixit diferent. Els tres tipus més freqüents de lligament son sarja, tafetà i ras.

Institut Banús

Curs 2010/11


TAFETÀ

El mètode bàsic de teixit, en el qual cada fil de l'ordit s'entrellaça amb el fil de la trama, es denomina teixit llis o de tafetà. (Aquesta paraula es deriva probablement del persataftha, que vol dir 'tornada'). Altres variacions del teixit llis són el teixit reticulat o el teixit acanalat (en canalé); la tela escocesa és un exemple del primer i el popelín o popelina, la bengala o el piqué ho són del segon

SARJA

El teixit creuat es caracteritza per les línies diagonals molt marcades produïdes per l'entrellaçat de dos fils de l'ordit amb un fil de la trama en files alternes. Aquest efecte pot observar-se en teixits com l'espiguilla o palmat, la sarga, el cheviot, el foulard, eltwill, el surah, la gavardina, el cutí, la mezclilla, el denim o el dril.

El teixit creuat proporciona a la tela una gran resistència, estri per a roba de treball.

RAS O SATEN

Els setins tenen una textura més densa que els teixits creuats, però la seva principal característica és la suavitat que s'aconsegueix a compte de la resistència. La superfície suau del teixit de setí s'aconsegueix passant els fils de l'ordit a sobre d'uns quants fils de la trama, amb un entrellaçat mínim; la reflexió de la llum als fils lliures produeix la seva brillantor característica.

La paraula setí es deriva del port xinès deChüanchow, abans cridat Zaytun, des d'on va començar a exportar-se aquest tipus de teles en l'edat En un setí de trama, els fils de la mateixa es passen a sobre d'uns quants fils d'ordit. Com els fils de la trama són més febles que els de l'ordit, els teixits de setí són menys resistents a l'abrasió, però malgrat tot són populars per la seva bellesa.

Teixits no teixits L'estructura tèxtil d'una tela no teixida s'aconsegueix unint o entrellaçant les fibres amb mètodes mecànics, químics o tèrmics, utilitzant dissolvents o combinant els mètodes anteriors. Els principals sistemes són la unió amb resina i la unió de fibres termoplàstiques. En el primer d'ells, la resina es polvoritza o s'aplica en forma d'escuma directament sobre el reticle de fibres que va sortint de la màquina formadora; a continuació, el reticle s'asseca, es polimeritza mitjançant calor i en alguns casos es planxa. En l'adhesió termoplàstica es barreja amb la fibra de base una fibra termoplàstica amb menor punt de fusió, formant un reticle, el qual es premsa entre rodets calents que adhereixen les fibres termoplàstiques a les fibres de base. El principal mètode mecànic per produir tèxtils no teixits és l'ús d'una troqueladora d'agulles dissenyada bàsicament per produir mantes; aquesta màquina utilitza petites agulles amb ganxos per entrellaçar les fibres.

XÄ g¢åà|Ä


Pràctica 1. Construcció d’un teler

Seguint els plànols, construeix un teler.

Material: Llistons 20x7 mm Puntes Cargols Volanderes Femelles

Eines: Serra Llima Tornavís Clau fixa Martell Trepant

PlaPlaPlaPla

nolnolnolnol

ssss

250 mm 250 mm

250 mm

250 mm

30 mm 5 mm

Institut Banús

Curs 2010/11


Pràctica 2. Teixir

Seguint les indicacions del professor, fes un teixit de ras, un de sarja i un de tafetà.

Pràctica 3. Càlculs

Pren un retall de teixit i identifica la direcció de l’ordit i la trama.

Treu dos fils que limitin un quadrat d’un cm2.

Compta el número de fils d’ordit i de trama.

Contesta a les següents preguntes:

Quanta fils s’han de posar al plegador d’ordit per fer una peça de 2,30 m d’amplada? Si una peça de roba fa 30 m de llargada, quantes passades de trama s’han de fer per completar-la? A una velocitat de 10 passades/segon, quant temps triga el teler a fer la peça?

XÄ g¢åà|Ä


El tint té com a objectiu donar color als productes tèxtils mitjançant el tractament amb colorants naturals o sintètics. Els tèxtils poden tenyir-se de diferents formes: les teles poden acolorir-se una vegada teixides (tint a la peça), poden tenyir-se les fibres soltes en una bóta (tint en brut) i, finalment, pot tenyir-se el fil o filament abans de teixir-lo (tint al fil). Els fils sintètics també poden rebre un tint previ incorporant pigments acolorits en la solució de filada abans d'extruir els filaments a través dels broquets de filatura (tint en massa o solució). Segons quina sigui la opció triada, l’efecte serà molt diferent.

La tintura i l’estampació son processos semblants. La principal diferència està en si el colorant penetra o no al material tèxtil.

Tipus de tintura i estampació Per reserva. Es protegeix una part i s’ataca a la resta. La reserva es pot fer amb ceres o mordents (àcids o sals).

Amb motlle. Es fa un motlle (acostuma a ser de coure) i s’impregna amb pintura per imprimir-lo tantes vegades com es vulgui.

Els colorants Fins a la darrera meitat del segle XIX, tots els colorants eren d’origen vegetal o animal. La matèria colorant s’extreia de les arrels, tiges, fulles, baies i flors de diferents plantes, insectes i mol�luscs mitjançant una sèrie completa de processos que s’havien usat des de centenars d’anys. Aquests tints naturals tenen molt poca capacitat de tenyir per ells mateixos. Per tant s’han d’utilitzar amb “mordents”. El mordent potencía al colorant i el fa persinstent al teixit.

Fins al desenvolupament dels colorants sintètics a mitjans del segle XIX, els colorants més coneguts i usats foren la rubia, el glast, l’anyil i el safrà.

Actualment els colorants naturals s’utilitzen molt poc. Els colorants sintètics els han substituit.

Institut Banús

Curs 2010/11


Mètodes

1. Estampació de fils

Per reserva: “Ikat” (Indonesia) Es lliguen amb cordes encerades la part a protegir i es sumergeix.

Directa per corrons (Europa) S’estenen els fils a una taula i es passen els corrons per sobre.

Directa per “llengos” (Mallorca) S’estampen amb ratlles i taques els fils de l’ordit i després es fa el teixit. Usat a tapisseries i cortines.

2. Robes pintades Es pinta directament sobre la tela. És un sistema molt usat a l’Àfrica.

3. Estampació de teles

Per reserva

Batic

Bandana

Amb mordents

Directa

Bac

Cilindres

Lionesa

Serigrafia

Aerografia

Pràctica 4. Tintura Amb tints químics, tenyirem samarretes. Observa què passa quan fem nussos abans de submergir-les al tint.

Exercici Apunta què és el que has fet pas per pas.

XÄ g¢åà|Ä


El principal mètode per estampar dibuixos en tèxtils és el gravat en relleu mitjançant rodets; en aquest procés

1. el dibuix es grava en rodets de coure (un rodet per a cada color) i

2. s'omplen les depressions dels rodets amb pasta d'estampat;

3. a continuació es passa la tela pels rodets.

Un altre procés d'estampat és la impressió en relleu; en aquest cas, el dibuix és elevat sobre la superfície del rodet i les parts altes es cobreixen amb tinta.

L'estampat amb retícula es realitza traçant el dibuix en una retícula plana o cilíndrica que serveix com a plantilla, la qual es col�loca sobre el teixit i s'aplica el tint fent-ho passar per les obertures de la plantilla. L'estampat manual amb retícula està sent substituït per màquines automàtiques.

Pràctica 5. Estampació Mitjançant corrons, fustes i goma, estamparàs un dibuix a la samarreta que vas tenyir el dia anterior.

Exercici Apunta tot el que has fet pas per pas i indica els materials i les eines necessitades.

Institut Banús

Curs 2010/11


Colònies al riu Ter 1. Colònia Recolons 2. Colònia Fàbregues

3. L'Herand 4. Colònia Pernau

5. Colònia Molinou 6. Colònia Noguera

7. Sorribes o Can Jordana 8. Estevenell o Matabosc

9. Colònia Llaudet 10. Colònia Espona

11. Colònia Jordana o Cal Gat 12. Bellver o el Pla'd'Estamariu

13. Can Botei o Agafallops 14. Santa Maria o el Roig

15. La Farga de Bebié 16. La Mambla 17. Borgonyà

18. Colònia Vila-seca 19. Colònia Imbern o el Pelut

20. La Coromina 21. Colònia Casacoberta

22. Colònia Remisa o Rusiñol 23. El Dolcet

24. Malars 25. Salou Baurier 26. Còdol Dret

27. Bonmatí 28. Dusol 29. Majem

La revolució industrial ens va deixar un llegat patrimonial extraordinari. Els cursos alts i mitjans del Ter i el Llobregat ens ofereixen un paisatge esquitzat de colònies tèxtils. Petites ciutats industrials autàrquiques que trasbalsaren el món rural i canviaren la fesomia dels rius.

XÄ g¢åà|Ä


Colònies al riu Llobregat 1. Colònia del Carme 2. Colònia Rosal 3. Colònia la Plana 4. L’ametlla de Casserres

(Monegal) 5. Cal Metre 6. Cal Bassacs 7. Viladomiu Vell 8. Viladomiu Nou 9. El Guixaró 10. Cal Prat 11. Cal Cases 12. Cal Pons 13. Cal Marçal 14. Cal Vidal 15. Cal Riera o colònia

Manent 16. L’Ametlla de Merola 17. Colònia Soldevila o Sant

Esteve 18. La Rabeia 19. El Molí o Cal Vinyes 20. Vilafruns 21. Cal Berenguer de

Cabrianes 22. La Fabrica del Pont de

Cabrianes 23. La Fabrica de Sant Benet 24. Colònia Galobard 25. Colònia Can Serra 26. El Burés 27. El Borràs 28. La Bauma 29. Colònia Gomis 30. Colònia Sedó 31. Can Bros 32. Colònia Güell 33. Colònia Rosés 34. Colònia Palà o Palà Vell 35. Colònia Valls o Palà Nou 36. El Fusteret 37. Colònia Antius 38. Can Cortès 39. Els Comdals 40. Can Carner 41. La Fou 42. El Clarassó 43. Colònia Jorba

Institut Banús

Curs 2010/11


Activitat. Un viatge a la revolució industrial Les aigües del riu Llobregat han estat sempre aprofitades. Ja en les primeres èpoques movien rodes de pales de molins fariners i posteriorment impulsaven les turbines de les colònies de la revolució industrial. La ruta de les colònies és un itinerari traçat i senyalitzat des de l’Ametlla de Merola fins a Cal Rosal, aprofita les connexions alternatives a la carretera per recórrer aquest fragment fossilitzat del nostre passat.

En vint quilòmetres de riu hi ha quinze fàbriques i catorze colònies tèxtils, una concentració extraordinària que ha donat lloc a la creació del Parc Fluvial Navàs—Berga.

DADES PRÀCTIQUES

Dificultat: Baixa Durada: 2h i 22 min, sense comptar les visites. Distància: 10 km. Desnivell: 130 m. Època recomanada: Tot l’any.

Com arribar: Podem arribar a l'Ametlla de Merola des de Manresa o des de Berga per la C-16, deixant la carretera a la sortida de Navas i seguint les indicacions fins a l'Ametlla, a la riba dreta del Llobregat. Quan arribem al final de l'ltinerari, a Puig-reig, podem tornar a l'Ametlla desfent la Ruta de les Colònies o prenent la linia d'autocars Berga-Barcelona (Alsina Graells, tel. 93 265 68 66).

Punt de Sortida: L'Ametlla de Merola Punt d’arribada: Puig-reig Observacions: La Ruta de les Colònies arriba

fins a Cal Rosal, prop de Berga, amb un total, des de l' Ametlla de Merola, de gairebé 30 km. Tot l'itinerari està senyalitzat amb pals indicadors en les crui1les principals i marques de pintura (blanca i groga). També es pot fer amb bicicleta tot terreny.

Bibliografia: Colònies textils de Catalunya. Rosa Serra.

Angle Editorial. Manresa. 2000.

El Llobregat, nervi de Catalunya. Llorenç Ferrer. Angle Editorial, Manresa, 1997.

Mapa recomanat:

Berguedà. Escala 1:50.000 Institut Cartogràfic de Catalunya (3a. edició, gener de 2003).

Altres dades d’interes:

Parc Fluvial Navàs-Berga (parc fluvial de les colònies del Llobregat). Puig-reig. Tel. 93 838 06 59 www.parcfluvial.org

Museu de la Colònia Vidal. Puig.reig. Tel. 93 829 04 58 www.fundacio-vidal.org

Casa Museu Teixidor.Bassacs. Plaça de la Vila, 1. Gironella. Tel. 93 825 09 31

XÄ g¢åà|Ä


Confecció és el procés amb què, per mitjà de costures, s'uneixen les peces ja sigui de tela o un altre material que componen una peça de vestir o un altre article. El material és tallat per obtenir les peces que conformen la peça, aquestes peces són tallades segons la forma i les dimensions desitjades seguint un patró, després són unides a mà o a màquina segons el tipus de costures requerida per les peces. La confecció segueix aquests pasos: 1. Disseny i elaboració del patró. 2. Tall. 3. Unió.

Pràctica 6. Confecció A partir del patrò, confecciona el nino.

Institut Banús

Curs 2010/11


El patchwork és una tradició americana que va començar quan els colons que arribaven d'Europa és van trobar amb una indústria tèxtil emergent, i cada retall de tela era un petit tresor. Cada tros de tela era reciclat per a un nou ús, i fins i tot els retalls més petits s'usaven com a farcit. Les figures geomètriques petites eren la base de les tasques de patchwork: els triangles, rombes, rectangles i quadratserasn retallats i cosits per fer cobrellits, cortines o fundes de coixí.

Les Teles S'utilitzen teles de cotó 100%, llises, estampades de flors, quadres, ratlles... També s'empren teixits de diferents textures i grossors com a franel�les, llepes, seda...

Guata Farcit que es posa entre la tasca (o top) i la posterior. Pot ser de poliester, cotó i llana, i de diferents grossors.

Material per a elaborar els dissenys i plantilles

Materials de tall i costura

Regles, cúters i bases de tall

Llapis per marcar la tela.

Tisores

Agulles, per subjectar les teles durant la costura

XÄ g¢åà|Ä


Les etiquetes de la roba són plenes d'icones que n'indiquen pràcticament tot, des de si es pot rentar en rentadora fins a si es pot planxar o posar en assecadora. Són icones que estan homologades i que són iguals des de fa anys. El problema és que n'hi ha tants que és pràcticament impossible conèixer-los tots, per sort solen aparèixer sempre els mateixos.

Els principals, que poden arribar a determinar si compres la peça o no, són si es pot rentar amb aigua o en sec, i en el cas d'aigua si pot fer-se en rentadora o cal fer-ho a mà.

La temperatura màxima de l'aigua en la qual es pot rentar sol indicar que es pot rentar a màquina (és difícil posar les mans en aigua a 60º). Un detall important és si es pot o no centrifugar, el fet que es pugui rentar a màquina no implica que suporti el centrifugat.

La planxada és un altre món. Si es pot o no és fàcil d'entendre, el símbol és una planxa ratllada o sense ratllar (molt evident). Igual com amb la temperatura de rentat també s'indica la de planxada, això es fa amb punts dins de la planxa. Un punt són 110è, dos són 150è i tres són 200è.

A continuació tens les principals icones que pots trobar a les etiquetes.

Símbols a les etiquetes

Símbolo LAVADO

La prenda sólo admite el lavado a mano.

La prenda no admite el lavado con agua.

La temperatura máxima de lavado es de 30º C.


Institut Banús

Curs 2010/11




Lavado a máquina para prendas de algodón.

Sólo admite el lavado para prendas delicadas.

Agitación mínima, centrifugado flojo y corto.

Sólo admite el lavado para prendas de lana.

Sólo admite el lavado para prendas sintéticas.

La prenda admite el lavado en seco. (Sólo por profesionales).

La prenda no admite el lavado en seco.

Admite limpieza en seco sólo con esencias minerales. (Sólo por

profesionales).

Admite limpieza en seco sólo con esencias minerales, percloroetileno.

(Sólo por profesionales).

Admite limpieza en seco con disolventes corrientes. (Sólo por

profesionales).

Precaución al lavar en seco. (Sólo por profesionales).

No centrifugar.

Símbolo PLANCHADO

Admite planchado.

No admite planchado.

Planchar a temperatura alta, máximo 200º C.

XÄ g¢åà|Ä


Planchar a temperatura media, máximo 150º C.

Planchar a temperatura baja, máximo 110º C.

Símbolo SECADO

Puede usar secadora.

Se puede secar con secadora a temperatura alta.

Se puede secar con secadora a temperatura normal.

Se puede secar con secadora a temperatura reducida.

No se puede secar con secadora.

Secar colgado de una cuerda o percha.

Secar la prenda extendida en posición horizontal.

Secar la prenda extendida en posición vertical.

Símbolo OTROS

No usar lejía.

Admite lejía en el lavado.

Admite lejía en el lavado.

No admite ningún blanqueante.

Consells de rentat

Institut Banús

Curs 2010/11


• Classifiqueu la roba: Separeu la roba en funció de la brutícia en roba bruta i roba poc bruta. També és aconsellable rentar per separat les peces de colors blancs o clars de les de colors foscos. És recomanable que seleccioneu la roba en funció de tipus de teixit (cotó, llana, seda, sintètics, etc.) Per després ajustar millor el programa de rentat adequat.

• Pareu atenció a les etiquetes de la roba

• De tots els programes de rentat esculli el que més s'ajusti al tipus de peça que va a rentar, tingui sempre en compte que el centrifugat i la temperatura han de ser adequats.

• Dosifiqui el detergent de forma adequada. Afegir molta quantitat de detergents a la bugada espatlla la roba, danya el medi ambient i pot deixar taques a la roba.

• L'ompliment de la rentadora: Un excés de càrrega pot fer que la roba no quedi neta, en canvi posar en marxa la rentadora amb poca roba fa que malgasti aigua i energia de forma innecessària Preste sempre atenció a les instruccions del fabricant de la rentadora.

• L'assecat: Un cop acabi el rentat, tregui la roba de la rentadora com més aviat millor perquè no apareguin olors en les peces i deixeu que s'assequin en un lloc adequat, on no estiguin exposades directament al Sol ja que els colors es podrien fer malbé .

• El planxat: També haurà de fixar-se en l'etiqueta de cada peça i seguir les instruccions del fabricant, és fonamental que esculli la temperatura adequada per a cada peça.

Com eliminar taques de la roba

Manchas Posible solución

Aceite de Oliva o Girasol

En el caso de que la mancha no desaparezca con el lavado, se pueden utilizar un disuelvemanchas de grasas para ropa. Después lavar siguiendo las instrucciones de la etiqueta de lavado.

Adhesivos / pegamento

Utilizar quitaesmaltes o acetona (a excepción de telas sintéticas como acetatos). En el caso de pegamentos con base acuosa tipo "cola de carpintero" o "cola blanca", puede ser suficiente con dejar la prenda con agua en remojo y luego lavarla según las instrucciones de la etiqueta. Si el pegamento es de dos componentes no se puede eliminar.

Alquitrán Quitar todo lo posible con un raspado. Ablandar los restos con mantequilla o margarina y frotar la mancha con un trapo limpio. Lavar después siguiendo las instrucciones de uso.

Barro

Dejar secar el barro y después quitar tanto como sea posible raspándolo. Tratar los restos de la ropa con un detergente líquido y luego lavar la prenda normalmente con detergente en polvo siguiendo las instrucciones de lavado.

Bolígrafo tinta y rotuladores

Poner la prenda en remojo una noche con detergente líquido. Después lavar según las instrucciones de la etiqueta.

XÄ g¢åà|Ä


Café Usar un disuelvemanchas oxigeno activo en la zona manchada y lavar después según las instrucciones de la etiqueta.

Chicle Frotar la mancha con hielo o poner la prenda en el congelador para endurecer la goma. Después quitar todo lo posible con un raspado. Lavar según la etiqueta.

Chocolate En el caso de que la mancha no desaparezca con el lavado, se pueden utilizar un disuelvemanchas de grasas para ropa. Después lavar siguiendo las instrucciones de la etiqueta de lavado.

Crema En el caso de que la mancha no desaparezca con el lavado, se pueden utilizar un disuelvemanchas de grasas para ropa. Después lavar siguiendo las instrucciones de la etiqueta de lavado.

Desodorante Tratar con detergente líquido y dejar en remojo en agua templada. Después lavar siguiendo las instrucciones de la etiqueta de lavado.

Fruta Usar un disuelvemanchas oxigeno activo en la zona manchada y lavar después según las instrucciones de la etiqueta.

Grasa En el caso de que la mancha no desaparezca con el lavado, se pueden utilizar un disuelvemanchas de grasas para ropa. Después lavar siguiendo las instrucciones de la etiqueta de lavado.

Helado Usar un disuelvemanchas enzimático en la mancha y después lavar siguiendo las instrucciones de la etiqueta de lavado.

Hierba Usar un disuelvemanchas enzimático en la mancha y después lavar siguiendo las instrucciones de la etiqueta de lavado.

Huevo Usar un disuelvemanchas enzimático en la mancha y después lavar siguiendo las instrucciones de la etiqueta de lavado.

Ketchup Usar un disuelvemanchas oxigeno activo en la zona manchada y lavar después según las instrucciones de la etiqueta.

Leche Usar un disuelvemanchas enzimático en la mancha y después lavar siguiendo las instrucciones de la etiqueta de lavado.

Mantequilla Tratar la mancha previamente con detergente líquido o un disuelvemanchas de grasa. Luego lavar la prenda normalmente.

Mermelada Confitura

En el caso de que la mancha no desaparezca con el lavado, se pueden utilizar un disuelvemanchas enzimático para ropa. Después lavar siguiendo las instrucciones de la etiqueta de lavado.

Institut Banús

Curs 2010/11


Nata Usar un disuelvemanchas enzimático en la mancha y después lavar siguiendo las instrucciones de la etiqueta de lavado.

Orina Poner la prenda en remojo en agua fría. Luego tratar la mancha con un blanqueante que respete el color. Después lavar siguiendo las instrucciones de la etiqueta de lavado.

Óxido Espolvorear sal sobre la mancha, exprimir zumo de limón y dejar así la prenda toda la noche. Después lavar normalmente.

Pintalabios y maquillaje

En el caso de que la mancha no desaparezca con el lavado, se pueden utilizar un disuelvemanchas de grasas para ropa. Después lavar siguiendo las instrucciones de la etiqueta de lavado.

Sangre

Si la mancha es reciente, enjuagar inmediatamente la prenda con agua fría y lavar siguiendo las instrucciones de la etiqueta. Usar un disuelvemanchas enzimático, disuelvemanchas de oxígeno activo o lejía en el caso de ropa blanca, sobre la mancha. Después lavar siguiendo las instrucciones de la etiqueta de lavado.

Sudor Usar un disuelvemanchas enzimático en la mancha y después lavar siguiendo las instrucciones de la etiqueta de lavado.

Pràctica 7. Interpretació d’etiquetes Analitza 8 peces de roba. Dibuixa els simbols de les etiquetes de i omple els cuadres:

Peça: Peça:

Composició Composició

Simbols Simbols

Lleixiu Lleixiu

Planxa Planxa

Assecatge Assecatge

Rentat Rentat

XÄ g¢åà|Ä


El tèxtil a Terrassa Ja al segle XII era coneguda la activitat tèxtil de Terrassa fins al punt d'exportar part de la seva producció a Nàpols, Sicilia o El Caire. En el segle XIV, els fabricants terrassencs es constituïren en gremis, anomenats “gremis de paraires”. El gremi de paraires era el cap empresarial que controlava la llana des de la compra fins la comercialització. Li estaven supeditats els gremis de teixidors, tintorers, cardadors... A principis del segle XIX el maquinisme va canviar molt aquest mon. L’arribada de la màquina de vapor va augmentar la producció i canvià tot el sistema organitzatiu. En el 1860 es varen instal�lar les primeres màquines de rentar llana, més tard s’incorporaren a les màquines els telers mecànics.

Del taller a la fàbrica Va ser el textil el sector que va reunir per primer cop els treballadors en un mateix indret.

La primera fàbrica, tal i com l’entenem avui dia, amb divisió del treball i bona part de la feina mecanitzada, fou la de Bonaplata, inaugurada al carrer Tallers de Barcelona el 1833. Pionera a Espanya, la seva màquina de vapor accionaria flamants telers i filadores de ferro colat.

Precisament és la màquina de vapor la que dona nom a aquetes fàbriques: Els Vapors. Amb la força del vapor s’accionaven multitud de màquines per fer la producció.

Només havien pasta dos anys de la fundació del Vapor Bonaplata quan una revolta la va destruir completament. Josep Bonaplata va quedar tan afectat per l’incendi de la seva obra que no va tenir esma de reconstruir-la. Morí quatre anys després.

L’elevat preu del progrés La crema del vapor Bonaplata, com tantes atres revoltes i destruccions de màquines era una desesperada reacció enmig de la misèria. Els obrers de les primeres fàbriques vivien amuntagats en pisos de carrers estrets i humits d’una Barcelona superpoblada. Ocupaven golfes i colomars quan no hi havia més subdivisions a fer en uns pisos llòbrecs on s’alimentaven de sardines i pà sec. Treballaven jornades de més de tretze hores en fàbriques insalubres; morien de tuberculosi respirant a tothora el polsim de les fibres i els fums d’aquelles xemeneies. La mitjana de vida d’aquells teixidors era de poc més de 44 anys.

Una gota va fer vessar el got el 1854, quan les màquines automàtiques importades d’Anglaterra amenaçaren amb l’atur aquells obrers. El seu desesper esclatà en revoltes que tan aviat destruïen màquines com cremaven convents.

Les ciutats tèxtils Algunes ciutats van progressar espectacularment a causa del sector tèxtil. Entre d’altres Sabadell i Terrassa. De poblacions agrícoles van passar a “ciutats-fàbrica”. Als seus carrers es van crear tal multitud de vapors que semblaven una inmensa colònia.

Encara avui es poden veure edificis, negocis i noms de carrers i places que ens recorden el passat tèxtil de la ciutat.

Institut Banús

Curs 2010/11


ADRECES D’INTERÈS: Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

Rambla d’Egara, 270 08221 Terrassa Tel. 93 780 67 55

Situat a l’edifici de l’antic Vapot Aymerich, Amat i Jover, és la seu central del Museu Nacional creat al 1990. A aquesta xarxa també pertanyen alguns altres museus relacionats amb el tema del ctrèdit com el Museu Colònia Sedó (Esparraguera, Baix Llobregat), el Museu Colònia Vidal (Puig-Reig, Berguedà) i el Museu Municipal d’Estampació Tèxtil de Premià de Mar (Maresme).

Centre de Documentació i Museu Textil

C/ Salmerón, 25 08222 Terrassa Tel. 93 731 52 02 Fax 93 731 49 80 [email protected] www.cdmt.es

Forma part de la xarxa de museus tèxtils i de moda de catalunya. El CDMT està especialitzat en la conservació i promoció de la cultura textil. Va ser creat al 1946 i avui és un consorci format per l’ajuntament de Terrassa i la Diputació de Barcelona.

A Terrassa pots visitar el Museu Tèxtil, el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (amb una exposició permanent sobre el procès tèxtil), o nombrosos edificis industrials o civils d’estil modernista que van construir-se amb els beneficis del tèxtil.

(fotografíes de la pàgina anterior)

a fins e, noms de carrers que encara recorden el passat de la ciutat.

f, antiga botiga de la ciutat.

g, fotografia dels treballadors del Vapor Aymerich.

h, actriu representant la vida a l’època industrial al MNacTeC.

i, embarratas de transmissió de la força de la màquina de vapor als telers.

j, repassat dels productes.

k, edifici de l’antiga fàbrica d¡electricitat que actualment ocupa un restaurant. A l’interior es pot veure com era originalment.

l, Vapor Moncunill. Situat al costat de l’actual Ajuntament.

m, fotografia de les treballadores.

n, producte acabat i preparat per la expedició.

o, Vapor Aymerich, Amat i Jover (1908), actual seu del MNacTeC a la Rambla d’Egara.

p, Magatzem Farnés (1905), És d’estil modernista. Cada element de la façana està resseguit per un bordó senzill però decoratiu. L’arquitecte va ser Lluís Moncunill.

q, actor de la visita teatralitzada al MNacTeC.

r, naus industrials al carrec Frederic Soler.

s, Vapor Didó. S’ha conservat la estructura i part de la façana per fer una plaça. Pot observar-se el totxo i la fosa de ferro, materials molt utilitzats al modernisme industrial.

t fins w, carrers que fan referència al seu origen i al de la ciutat.

x, plaça de l’Anònima, fàbrica de la qual només queda la xemeneia.

XÄ g¢åà|Ä


Recorregut de la visita Els magatzems es van construir a prop de la estació de tren per facilitar el transport de mercaderies.

Magatzem Farnés (1905): És d’estil modernista. Cada element de la façana està resseguit per un bordó senzill però decoratiu. L’arquitecte va ser Lluís Moncunill.

Fàbrica Marcel: Al carrer de la rasa, és una de les grans fàbriques tèxtils que encara funcionen.

Vapor Didó: D’estil modernista. Fixar-se en l’ús del totxo, molt freqüent en aquest estil.

Carrer Cardaire: Cal fixar-se en la porta del numero 21 per explicar que els teixidors tenien el taller a la entrada de la casa.

Fàbrica Aymerich i Amat (1908): Antiga fàbrica on actualment es troba el museu de la Tècnica, que visitarem. Fixa’t en la distribució i la teulada. També va ser dissenyada per Lluís Moncunill. És la seva obra més important.

Parc de Vallparadís: Parc urbà que segueix el recorregut d’un antic barranc. Aquí dinarem.

Museu Tèxtil: Centre d¡estudi i difussió de les tècniques tèxtils. Farem uns tallers de tèxtil.

Institut Banús

Curs 2010/11


1. Estació de RENFE. 2. Magatzem. 3. Magatzem Farnés. 4. Fàbrica Marcet. 5. Vapor Didó. 6. Fàbrica Aymerich i Amat (Museu de la Tècnica). 7. Carrer Cardaire. 8. Parc de Vallparadís. 9. Museu Tèxtil.

XÄ g¢åà|Ä


http://www.monografias.com/trabajos23/hilados/hilados.shtml

http://www.manosmaravillosas.com/index.php/ideas/I-Pautas-basicas-de-Patchwork-_95

http://www.lavadoropa.com/simbolos.html

Prohibició de tractar amb lleixiu.

Education

Dossier textil 1011