1

felicitat vergonya

por

empatia

entusiasme

gratitud

excitaciórespecte

benestar

eufòria

diversió

aversió

ansietat

confiança

alegria

tranquil·litat

estimació

amor

tristesa

satisfacció

tendresa

iraEDUCACIÓ EMOCIONAL

EN LA RESOLUCIÓ

DECONFLICTES

felicitat vergonya por empatia

entusiasme

gratitud

excitació

respectebenestar

eufòria

diversióaversió

ansietat

confiançaalegria

gratificació

tranquil·litatestimacióamor

tristesa

satisfacció

tendresa amabilitat

iraDia 24 de novembre a les 19:30 h.

3

BREU PRESENTACIÓ D’ALGUNS PUNTS QUE ES TRACTARAN:

• Tenir consciència emocional significa saber què estem sentint i perquè. Saber-ho ens fa sentir capaços de regular les emocions o de potenciar-les, ens ajuda a identificar què és el que ens fa sentir bé i què és el que ens fa sentir malament, enforteix el nostre hàbit d’auto-observació i ens permet avaluar la intensitat del que estem sentint per prendre ens ajuda a percebre amb més facilitat què senten les persones del nostre entorn i a actuar en conseqüència.

– Regular-se emocionalment no significa controlar ni reprimir emocions sinó gestionar-les de manera que no ens facin mal a nosaltres ni als altres. Ser capaços i de regular-nos incrementa la convivència positiva amb els altres i ens evita tenir conductes destructives amb nosaltres mateixos.

– Relacionar-se amb els altres assertivament implica fer-ho de manera constructiva i enriquidora, per tal d’arribar a un acord o solució vàlida per ambdues parts.

Ponent: Anna Rosique i Jové

Psicòloga especialitzada en Educació Emocional

4

felicitat vergonya

por

empatia

entusiasme

gratitud

excitaciórespecte

benestareufòriadiversió

aversió

ansietat

confiança

alegria

tranquil·litat

estimació

amor

tristesa

satisfacció

tendresa

ira

TEORIA DE LES INTEL·LIGÈNCIES

MÚLTIPLES

Gardner (1995)

5

LA INTEL·LIGÈNCIA

INTERPERSONALEs construeix a partir de la capacitat per a establir distincions entre persones.

Permet comprendre i treballar amb els altres

LA INTEL·LIGÈNCIA

INTRAPERSONALEs refereix al coneixement dels aspectes interns d’una persona: l’accés a la pròpia vida emocional, l'avaluació de la pròpia gamma de sentiments, la capacitat de discriminar entre les emocions i etiquetar-les, la capacitat de recórrer a les emocions com a mitjà per interpretar i dirigir la pròpia conducta.

Permet comprendre i treballar amb un mateix

6

LA TEORIA

L’augment del CI versus la disminució de la I.E.

Des de 1918 fins a l’actualitat ha crescut 24 punts (aproximadament) la mitja del CI en la població degut a la millora de la nutrició, el augment de l’escolarització, la difusió de jocs didàctics i determinats programes informàtics i a la reducció del tamany del nucli familiar. Al mateix temps, s’ha detectat que quan més gran és el CI sembla ser que menor ho és la intel·ligència emocional.

Això es reflexa en l’augment de joves que presenten problemes tals com:

•la depressió,•l’abús de drogues, •el delit, •la violència, •els trastorns alimentaris, •embarassos no desitjats, •l’abandonament escolar, etc.

7

LA TEORIA

Per a Goleman la intel·ligència emocional es divideix en:

COMPETÈNCIES PERSONALS: aquestes competències determinen la manera com ens relacionem amb nosaltres mateixos.

Consciència d’un mateixAutoregulacióMotivació

COMPETÈNCIES SOCIALS: aquestes determinen la manera com ens relacionem amb els altres

EmpatiaHabilitats socials

8

Característiques de la persona emocionalment intel·ligent

•Autoestima•Saber donar i rebre•Tenir valors alternatius•Ser capaç de superar les

dificultats i frustracions•Ser capaç d’integrar

polaritats

Característiques de la persona emocionalment Intel·ligent

• Actitud Positiva• Reconèixer els propis sentiments i emocions• Capacitat d’expressar sentiments i emocions•Capacitat de controlar sentiments i emocions•Empatia•Ser capaç de prendre decisions adequades•Motivació, il·lusió, interès

9

felicitat vergonya

por

empatia

entusiasme

gratitud

excitaciórespecte

benestareufòriadiversió

aversió

ansietat

confiança

alegria

tranquil·litat

estimació

amor

tristesa

satisfacció

tendresa

ira

EMOCIONS I EMOCIONS I ELS SEUS ELS SEUS COMPONENTSCOMPONENTS

10

És un estat complex de l’organisme, caracteritzat per una excitació o pertorbació que predisposa a una resposta organitzada.

Les emocions es generen com a resposta a un esdeveniment extern o intern

•Funcions Principals:– Permeten crear un vincle protector amb els nostres progenitors que ens asseguren la vida i la

supervivència.

– Ens protegeixen i ajuden a adaptar-nos.

– Ajuden a motivar-nos i a prendre decisions.

– Tenen una important funció social servint-nos per a comunicar als altres els nostres sentiments i poden influir sobre ells.

DEFINICIÓ D’EMOCIÓ

11

COM ES PRODUEIX UNA EMOCIO?

NEUROPSICOLÒGICA

VALORACIÓESDEVENIMENT

COGNITIVA

PREDISPOSICIÓ A L’ACCIÓCOMPORTAMENTAL

12

Components o dimensions de les emocions

•Neuropsicològic-bioquímic

•Conductual-expressiu

•Cognitiu-experiencial

13

RESPOSTA NEUROFISIOLÒGICA

Respostes involuntàries com:Taquicàrdia

RuborSudoració

Sequedat de la bocaSecrecions hormonals

RespiracióPressió sanguínia

Papallones a l'estómac

14

RESPOSTA COMPORTAMENTAL

Expressions facials (on es combinen 23 músculs); to de veu, ritme, moviment del cos, etc.

Aquest component o aquesta resposta es pot DISIMULAR

15

RESPOSTA COGNITIVA

Vivència subjectiva que coincideix amb el que es denomina SENTIMENT.

Aquesta vivència permet ETIQUETAR una emoció en funció del domini del llenguatge. Només es pot conèixer a través de l’autoinforme

16

felicitat vergonya

por

empatia

entusiasme

gratitud

excitaciórespecte

benestareufòriadiversió

aversió

ansietat

confiança

alegria

tranquil·litat

estimació

amor

tristesa

satisfacció

tendresa

ira

DESENVOLUPAMENT EMOCIONAL DES DELS

6 EN ENDAVANT

17

S’inicia un període de tranquil·litat, en general es deixen de

banda els gels i s’incrementa la capacitat d‘autocontrol, de

regulació i de comunicació i això els hi permet tenir una relació

social més àmplia

A partir dels 8 anys comprenen que poden tenir emocions

ambivalents .

En aquest període controlen l’expressió de les emocions i fan servir

estratègies de regulació. Regulen la vida emocional

Entre els 6 i 12 anys es desenvolupa una notable capacitat per a

comprendre les emocions pròpies i dels altres (Empatia)

AFECCIÓ (APEGO)

18

Als 6 anys comencen a comprendre que la manifestació de les seves

emocions es coneguda pels altres i s’inicia un camí de regulació de

l’expressió emocional.

A partir dels 7 anys adquireixen consciència de que la emoció no perdura,

sinó que amb el temps disminueix la intensitat.

És una etapa per a treballar el VOCABULARI EMOCIONAL donat que

enriqueix a l’alumnat en la consciència emocional i ajuda a la familiarització

del nou món amb llenguatge i expressió pròpia.

El record també és una font d’emoció i les emocions viscudes afloren

davant situacions conegudes similars. Si el record suscita emocions

agradables es mostrarà més segur davant la vida.

Es comença a ser capaç d’empatitzar amb els altres (es fica com a

punt de referència i la seva imaginació projectista li ajuda a posar-se en el

lloc de l’altre)

CONSCIÈNCIA

EMOCIONAL

19

REGULACIÓ

EMOCIONAL

La distracció cognitiva es manifesta al voltant dels 8 anys, quan els nens

són capaços de tenir en ment altres pensaments.

Va adquirint major maduresa cognitiva que es manifesta en la capacitat de

modificar la interpretació d’un esdeveniment que suscita una emoció

(regulació emocional)

Es necessari treballar la regulació emocional per a que els nens

assimilin conceptes i busquin estratègies de regulació, la seva utilitat i las

seves conseqüències.

Aquestes estratègies han de ser flexibles per a que puguin adaptar-les a

diferents contextos i situacions, i que ajudin a desenvolupar la confiança en

la pròpia capacitat de regulació.

La regulació emocional afavoreix també la interacció social.

20

DESENVOLUPAME

NT

DE L’EMPATIAA mesura que creix l’individu, s’incrementen les experiències emocionals

viscudes, i si s’han viscut experiències emocionals serà més fàcil

desenvolupar la capacitat d’empatia.

És a partir dels 9 anys quan es manifesta: “ploro perquè el meu amic

plora”, “estic contenta perquè el papà està content, perquè tu estàs bé”.

A mesura que creixem es potencia la regulació de les emocions,

s’afavoreix l’empatia i es redueix la manifestació de l’emoció pròpia

per a dirigir la resposta i l’afecte a l’altre.

La comprensió de les emocions alienes és bàsica per al

desenvolupament de les relacions socials.

21

HABILITATS

SOCIO-

EMOCIONALSEls amics del nen seran aquelles persones que el tractin bé, que

juguin amb ell, que el defensin, que l’entenguin i que li proporcionin

seguretat emocional. La capacitat d’estimar i ser estimat entre iguals és

bàsica per al desenvolupament de l’autoestima i per al benestar social.

Per a tenir bons amics és necessari conèixer als altres, comunicar-se, ser

capaç d’expressar sentiments positius i desenvolupar la capacitat de

descobrir el que senten els altres

22

felicitat vergonya

por

empatia

entusiasme

gratitud

excitaciórespecte

benestareufòriadiversió

aversió

ansietat

confiança

alegria

tranquil·litat

estimació

amor

tristesa

satisfacció

tendresa

ira

CONSCIÈNCIA EMOCIONALCONSCIÈNCIA EMOCIONAL

23

OBJECTIUS DESITJABLES:

CONSCIÈNCIA EMOCIONAL

– Gaudir d´un ampli vocabulari emocional

– Identificar les pròpies emocions i sentiments

– Presa de consciència del propi estat emocional

– Reconeixement del sentiments i emocions del altres

– Comprensió de la diferència entre: pensaments accions i emocions

– Comprensió de les causes i conseqüències de les emocions

24

felicitat vergonya

por

empatia

entusiasme

gratitud

excitaciórespecte

benestareufòriadiversió

aversió

ansietat

confiança

alegria

tranquil·litat

estimació

amor

tristesa

satisfacció

tendresa

ira

REGULACIÓ EMOCIONALREGULACIÓ EMOCIONAL

25

OBJECTIUS DESITJABLES

REGULACIÓ EMOCIONAL

– Disminució de l'estrès– Adquirir la capacitat de tolerar més fàcilment

la frustració– Bona gestió de la ira– Dispodar dhabilitats d´enfrontament– Desenvolupament de l’empatia– Millora de l’expressió dels sentiments– Reestructuració cognitiva– Millora del diàleg intern i de l’autoestima– Assolir una conducta assertiva

26

Regulació delcomponent cognitiu

•Distanciament•Distracció•Reestructuració cognitiva•Imaginació emotiva•Meditació•Prendre consciència de la

pròpia responsabilitat•Planificar la resolució del

problema

Regulació del component comportamental

•Competència social (empatia i habilitats socials)•Buscar recolzament social•Estratègies d’enfrontament•Autocontrol

Regulació del component neuropsicològic•Relaxació•Respiració•Exercici físic

27

felicitat vergonya

por

empatia

entusiasme

gratitud

excitaciórespecte

benestareufòriadiversió

aversió

ansietat

confiança

alegria

tranquil·litat

estimació

amor

tristesa

satisfacció

tendresa

ira

EMPATIAEMPATIA

28

OBJECTIUS DESITJABLES:

EMPATIA:

– Observar el comportament no verbal de l’altre

– Identificar l’emoció de l’altre – Respectar i no valorar l’emoció de

l’altre– Deixar que expressi l’emoció– Dir-li que l’entens– Transmetre comprensió a nivell

verbal no verbal:• Distància corporal• Postura corporal, gestos,

expressió facial• To de veu, velocitat,

29

felicitat vergonya

por

empatia

entusiasme

gratitud

excitaciórespecte

benestareufòriadiversió

aversió

ansietat

confiança

alegria

tranquil·litat

estimació

amor

tristesa

satisfacció

tendresa

ira

COMUNICACIÓCOMUNICACIÓ

30

OBJECTIUS DESITJABLES

COMUNICACIÓ:

– Acceptar la nostra part de responsabilitat en el procés de la comunicació

– Mantenir el contacte visual amb l’altre– Escoltar atentament a l’altre– Assentir amb el cap– Preguntar en relació al que ens transmet– No interrompre, guardar silenci– Repetir part de la informació que ens transmet– Verificar que hem entens bé la informació que ens

ha transmès l’altre– Entendre i respectar que hi ha diferents punts de

vista o formes de percebre i entendre les coses– Triar el moment i lloc adient per a comunicar-se– No suposar que l’altre ja sap del que parlem– Contextualitzar la informació que volem

transmetre – Ser conscients de la distorsió que es produeix

entre el que penso i el que transmeto– Utilitzar frases breus i un vocabulari assequible– Verificar que l’altre ha entès i comprès el que

l’hem transmès

31

APRENENTATGES O COMPORTAMENTS CLAUS DE LA COMPETÈNCIA SOCIAL:

RESOLUCIÓ DE CONFLICTES I COMUNICACIÓ ASSERTIVA:

– Acceptar la nostra part de responsabilitat en la resolució del conflicte

– Practicar l’Escolta Activa– Empatitzar– Entendre i comprendre la postura de l’altre– Regular les nostres emocions– Comunicar i transmetre els nostre pensaments,

sentiments o necessitats– Respectar els drets i necessitats dels altres– Proposar diferents alternatives de solució– Arribar a un acord o pacte per solucionar el

conflicte– Demanar o sol·licitar canvis a l’altre

32

Quan un nen o alguna persona pren una decisió, té tres opcions:

•Si pren decisions basades en la informació de que disposa i en les seves pròpies necessitats, llavors actua amb assertivitat

•Si pren decisions basades en el seu potencial per a influir sobre els altres o sense tenir en compte el seu impacte sobre

els altres, està actuant agressivament

•Si deixa les decisions per als altres o pren decisions per a evitar els conflictes, llavors està actuant passivament o de

forma no assertiva

RESOLUCIÓ DE CONFLICTES I COMUNICACIÓ ASSERTIVA:

33

DIFERENTS ESTILS DE COMPORTAMENT

Comportament agressiu:• Es posa a la defensiva.• Ignora els sentiments dels altres; assumeix una postura que sosté:

Tinc raó”• Vol guanyar a tota costa en la relació• Fa servir la mateixa agressivitat per a controlar la situació.• Intenta manipular.

Component verbal:• Ús abusiu del terme “jo”.• Expressa les seves opinions com els fets.• Demana amb instruccions o amenaces.• Realitza moltes pressuposicions.• Dona consells.• Fa preguntes avaluadores, inquisidores o amenaçadores.• Descalifica i fa crítiques destructives.• No escolta i interromp reiteradament.

34

NORMES GENERALS PER AL TRACTE AMB PERSONES DE COMPORTAMENT AGRESSIU

No entrar en la discussió amb l’interlocutor.

No respondre la seva agressivitat amb agressivitat

No mostrar postures defensives.

Adoptar una actitud serena, mostrar seguretat, confiança i interès per la solució del problema.

Centrar-se en el problema, no en la persona.

Demanar aclariments, especificar el tema, preguntar i escoltar activament.

35

DIFERENTS ESTILS DE COMPORTAMENT

Comportament Passiu o No assertiu:

• Cedeix davant les expectatives i els punts de vista per a evitar conflictes..

• Assumeix la postura: “Tens raó”; no considera importants els propis sentiments.

• Acaba sempre en una situació de pèrdua.• Es deixa manipular per una persona agressiva.• No mostra l’enuig obertament.

Component verbal: • Fa servir molt poc el terme jo i sempre ho fa de manera matisada.• S’expressa amb frases llargues.• Dóna moltes voltes per a expressar-se.• Es justifica de manera reiterada.• Es disculpa molt sovint i demana molts permisos.• Pràcticament no fa servir les negacions.• Fa servir expressions amb les quals es desprestigia.

36

Evitar actituds crítiques o de superioritat (comportament agressiu)

Fer preguntes obertes per a que exposin la seva situació i practicar l’escolta activa

Mostrar interès per les seves opinions o problemes. Recordar-li els seus drets i la necessitat de conèixer la seva opinió.

Inspirar confiança i seguretat. Valorar els seus comentaris i aportacions.

•Assegurar-se que la solució que li oferim li satisfà realment.

NORMES GENERALS PER AL TRACTE AMB PERSONES DE COMPORTAMENT PASSIU

37

DIFERENTS ESTILS DE COMPORTAMENT

Comportament assertiu:• Tracta els conflictes obertament i el procés de comunicació pot

continuar.• Tracta de guanyar. Comprèn que és lícit disgustar-se, però

expressant els sentiments.• Intenta negociar per a resoldre problemes en un clima de respecte

mutu.• Reconeix els drets personals al temps que respecte els drets dels

altres.

Component verbal:• Fa servir frases breus, clares i directes.• Diferencia clarament els fets de les opinions.• Fa suggeriments que no inclouen consells.• Fa crítiques constructives, amb contingut clarament informatiu i

sense recórrer a atacs personals.• Fa servir preguntes obertes per a obtenir informació.• Fa frases que demostren la intenció d’abordar i resoldre les

diferències.

38

ASSERTIVITAT: PASOS BÀSICS

• 1.- Escolta activa, demostrant que s'atén, comprèn i entén.

• 2.- Nexe (Un cop guanyat el “dret moral” a que ens prestin atenció)

• 3.- Expressió del que creiem, pensem o sentim respecte al tema.

• 4.- Formulació de les nostres intencions, necessitats o desitjos.

• 5.- Proposició de pactes o acords viables per al mutu benefici.

39

COM SOL·LICITAR CANVIS ASSERTIVAMENT

Comenci amb la paraula JO.

Expressi el que sent, el que pensa o necessita:Estic enfadat…Penso això perquè…Necessito que es faci això perquè…

Descrigui el comportament de l’altra persona que va provocar la situació.

Expressi el resultat o el canvi que desitja que es realitzi perquè ho necessita.

•

40

felicitat vergonya por empatia

entusiasme

gratitud

excitació

respectebenestar

eufòria

diversióaversió

ansietat

confiançaalegria

gratificació

tranquil·litatestimacióamor

tristesa

satisfacció

tendresa amabilitat

iraBIBLIOGRAFIA

La práctica de la Inteligencia Emocional. Goleman, Daniel. Ed. KAIRÓS

Libertad emocional. Estrategias para educar las emociones. Salmuri, Ferran. Ed. PAIDÓS.

Tú ganas/yo gano. Helena Cornelius, S. Faire. Ed. Gaia Ediciones

Com hem de parlar perquè els fills escoltin i com hem d’escoltar perquè els fills parlin. Adele Faber; Elaine Mazlish. Ed. Medici

¿Por qué he dicho blanco si quería decir negro?. Técnicas asertivas para el profesorado y formadores. Manel Güell. Ed. GRAÓ