Educació èticocívicaEducació èticocívicaEducació èticocívicaEducació èticocívica

Reflexions al voltant de Reflexions al voltant de El llibre del Manel i la Camil·laEl llibre del Manel i la Camil·la

Reflexions al voltant de Reflexions al voltant de El llibre del Manel i la Camil·laEl llibre del Manel i la Camil·la

Bitmap Ernst Tugendaht, perfil biogràfic.

• L´autor de El llibre del Manel i la Camil·la va néixer a Brno (República Txeca) en 1926, emigrà en 1938 a Suïssa i en 1941 a Veneçuela. Estudià llengües clàssiques en la Universitat de Stanford i filosofia en Friburg/BR. on es doctorà. S´habilità en Tubinga i fou catedràtic de filosofia en la Universitat de Heidelberg i en la Universitat Lliure de Berlin. Després d´ensenyar com a professor visitant en les universitats de Santiago de Xile, Viena, Hamburg, Londres i Praga, resideix ara en Tubinga.

Influències intel.lectuals • La combinació del seu origen jueu, la

seva formació alemanya, la seva adolescència en Llatinoamèrica i els seus contactes constants amb les Universitats d´Estats Units imprimeixen a la seva reflexió un segell especial.

• De Kant, la seva idea de fonamentar l´ètica en la idea del respecte universal.

• De la tradició jueva, la idea del cara a cara, de la possibilitat de superar en el contacte personal la infinita distància que ens separa.

• La combinació del seu origen jueu, la seva formació alemanya, la seva adolescència en Llatinoamèrica i els seus contactes constants amb les Universitats d´Estats Units imprimeixen a la seva reflexió un segell especial.

• De Kant, la seva idea de fonamentar l´ètica en la idea del respecte universal.

• De la tradició jueva, la idea del cara a cara, de la possibilitat de superar en el contacte personal la infinita distància que ens separa.

• Del seu mestre Martin Heidegger introduí en el subjecte de la moral les seves anàlisis sobre la deliberació.

• De Wittgenstein, la seva crítica a la consciència i a la metafísica cartesiana de la que en depèn li permet enfocar les relacions entre els individus amb una semàntica lliure de les adherències tradicionals.

• Del seu mestre Martin Heidegger introduí en el subjecte de la moral les seves anàlisis sobre la deliberació.

• De Wittgenstein, la seva crítica a la consciència i a la metafísica cartesiana de la que en depèn li permet enfocar les relacions entre els individus amb una semàntica lliure de les adherències tradicionals.

La importància del seu treball dins l´àmbit de l´ètica.

• Cal destacar una certa obsessió per fonamentar la moral d´una forma adequada. S´esforça a mostrar com la moral del respecte universal és la més satisfactòria. Això vol dir que, si ens prenem seriosament a als altres i a nosaltres mateixos, assolim una moral que d´altra manera no assoliríem. Créixer en l´àmbit moral és arribar a reconèixer-nos com a subjectes capaços de portar una existència digna en la comunitat. Les normes, així, apareixen com la manifestació pràctica de la bondat moral. No hi ha manera de ser un mateix, en la seva dimensió més acabada, sense introduir als altres en la reciprocitat que suposa anar atribuint-nos, des del respecte, l´estima que s´adquireix a través de les accions.

• Cal destacar una certa obsessió per fonamentar la moral d´una forma adequada. S´esforça a mostrar com la moral del respecte universal és la més satisfactòria. Això vol dir que, si ens prenem seriosament a als altres i a nosaltres mateixos, assolim una moral que d´altra manera no assoliríem. Créixer en l´àmbit moral és arribar a reconèixer-nos com a subjectes capaços de portar una existència digna en la comunitat. Les normes, així, apareixen com la manifestació pràctica de la bondat moral. No hi ha manera de ser un mateix, en la seva dimensió més acabada, sense introduir als altres en la reciprocitat que suposa anar atribuint-nos, des del respecte, l´estima que s´adquireix a través de les accions.

• Critica l´utilitarisme per considerar que aquest corrent ètic està mancat de fonaments per defensar l´autonomia dels individus. L´ètica és una construcció humana, empírica, sense el recolzament en cap metafísica, però en la que el deure, justa expressió del respecte, està per sobre del cúmul de bondats que se´ns puguin oferir com allò més útil.

• Tot plegat suposa una inevitable incertesa en l´àmbit de la moral. Primer perquè és una decisió que pertany a la nostra voluntat. Hem de voler ser morals. I, segon, hem d´aportar arguments per afirmar que una teoria moral és millor que una altra.

• Critica l´utilitarisme per considerar que aquest corrent ètic està mancat de fonaments per defensar l´autonomia dels individus. L´ètica és una construcció humana, empírica, sense el recolzament en cap metafísica, però en la que el deure, justa expressió del respecte, està per sobre del cúmul de bondats que se´ns puguin oferir com allò més útil.

• Tot plegat suposa una inevitable incertesa en l´àmbit de la moral. Primer perquè és una decisió que pertany a la nostra voluntat. Hem de voler ser morals. I, segon, hem d´aportar arguments per afirmar que una teoria moral és millor que una altra.