Educar en COMPETÈNCIES

XIII Jornades de l’AEFiQ-CurieIntercanvi d’experiències per a ensenyar i aprendre

Física i Química7, 8 i 9 de maig de 2009

Educar en COMPETÈNCIES, la nova paraula

de la programació en secundària

Aureli Caamaño i Fina Guitart

CESIRE- CDEC (Centre de Documentació i Experimentació

en Ciències), Catalunya

D’on venen les competències?

Què s’entén per competències?

Les competències segons PISA i la LOE

Les competències al currículum de l’ESO a Catalunya

Les competències al Batxillerat a Catalunya

Què requereix l’aprenentatge de les competències?

Quin tipus d’activitats es poden utilitzar?

Activitats del grup C3 CESIRE-CDEC

Bibliografia

Una educació científica qüestionada

L’estudi Science Education Now: A Renewed Pedagogy for the Future of Europe (2007), més conegut com Informe Rocard, afirma que les raons per les quals els joves no desenvolupen un interès per la ciència són complexes.

Els programes estan sobrecarregats

La majoria dels continguts són del segle XIX.

S’ensenyen de manera molt abstracte sense recolzament en l’observació i l’experimentació.

No es mostra la seva relació amb les situacions actuals ni les seves implicacions socials


Conclusions de l’Informe Rocard:

els estudiants perceben l’educació científica com

irrellevant i difícil.

existeix una connexió entre les actituds cap a la

ciència i la forma en què s’ensenya la ciència.

urgeix la introducció de canvis substancials en

l’ensenyament de les ciències.


Tercera Encuesta sobre percepción Social de la Ciencia y la Tecnología en España (FECYT, 2007)

El 52,4 % dels enquestats valora com baix o molt baix el

nivell de l’educació científica que ha rebut, mentre que

sols el 11,1% el considera alt o molt alt.

Existència d’un decalatge entre els aprenentatges

promoguts per les ciències i les demandes socials.

Pozo (2002) va cridar l’atenció sobre aquest creixent

defasatge indicant que “sovint l’escola ensenya

continguts del segle XIX amb professors del segle XX a

alumnes del segle XXI”.


Es necessiten ciutadans preparats per a:

participar en l’anàlisi de problemes col·lectius i globals generar i posar en pràctica propostes alternatives escoltar i argumentar de manera fonamentada treballar en equip abordar la resolució de problemes i prendre decisions

Noves necessitats educatives derivades dels canvis en la societat actual


Necessitat de replantejar les finalitats de l’educació en

funció de la irrupció de les TIC I, especialment, d’internet

La informació és a l’abast de tothom

Per entendre-la cal disposar de sabers molt

globals i abstractes, aplicables a la interpretació

de moltes dades i situacions

Cal desenvolupar habilitats per accedir a la

informació i disposar de criteris per analitzar-la

críticament

Canvis en la finalitat de l’educació


Però el professorat desconfia …

Periòdicament, les normatives i propostes educatives

es veuen “envaïdes” per nous termes i paraules. El

professorat en general desconfia dels nous termes:

Amb un significat que no sempre té clar

Que percep com una nova forma de denominar

coses ja conegudes i que considera d’utilitat

dubtosa

Que es propaguen a gran velocitat de la mateixa

manera que desapareixen tant dels currículums com

de les propostes dels experts.


Per tant, per tal de poder valorar les expectatives sobre la potencialitat del concepte de competència hem d’interrogar-nos sobre:

el significat del terme competència la seva relació amb conceptes anteriors la seva utilitat.

.


El terme gaudeix d’una llarga tradició en el món econòmic i laboral:

Ser competent implica posseir la capacitat per fer un treball. En conseqüència és bastant més que una destresa, ja que suposa tenir certes habilitats però

també disposar dels coneixements teòrics i les actituds necessàries per exercir bé una professió.

Es considera que calen canvis en un sistema

educatiu que valora més l’adquisició de coneixements teòrics que la capacitat de utilitzar-

los de manera eficient en una professió.

A partir dels 90 alguns organismes internacionals com l’OCDE i la Unió Europea impulsen estudis i projectes per a definir les competències clau o

competències bàsiques que serien necessàries al llarg de tota la vida.

I animen als governs a introduir-les en els nous currículums.

Les competències bàsiques o clau segons la UE i la LOE

UE• Comunicació en llengua

materna• Comunicació en una llengua

estrangera• Competència matemàtica i

competències bàsiques en ciència y tecnologia

• Competència digital• Aprendre a aprendre• Competències socials i

cíviques• Sentit de la iniciativa i esperit

d’empresa• Consciència i expressió

culturals

LOE, 2006• Competència en comunicació lingüística• Competència matemàtica• Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic• Tractament de la informació i competència digital• Competència social i ciutadana• Competència cultural i artística• Competència per a aprendre a aprendre• Autonomia e iniciativa personal


Definicions de competència

El projecte DeSeCo (Definició i Selecció de Competències) defineix competència com:

“La capacitat de respondre a demandes complexes i portar a terme tasques diverses de forma adequada. Suposa una combinació d’habilitats pràctiques, coneixements, motivació, valors ètics, actituds, emocions i altres components socials i de comportament, que es mobilitzen conjuntament per aconseguir una acció eficaç” (OCDE, 2002).


Definicions de competència

(Eurydice, 2002)

“Capacitat d’actuar eficaçment en situacions diverses, complexes i imprevisibles”

Comporta:

Integració de coneixements en la interpretació de fets

Funcionalitat del coneixement (aplicació a situacions socialment rellevants)

Autonomia de l’alumnat per aprendre i actuar


El concepte de competència connecta amb l’aprenentatge significatiu ja que en totes les definicions es destaca que allò que s’aprèn:

ha de reorganitzar-se i integrar-se de manera que pugui ser transferit a noves situacions i contextos

se subratlla la funcionalitat de l’aprenentatge com indicador del seu grau d’adquisició

es parla de la gradualitat en la seva possessió.

La OCDE, a través del programa PISA, ha impulsat la introducció de la perspectiva competencial en els plans d’estudi i ha suggerit que el sistema educatiu no hauria de preocupar-se tant per constatar si els estudiants saben reproduir el que se’ls ha ensenyat com per conèixer què saben fer amb el que se suposa que han après.


“Desenvolupar la capacitat dels escolars per

utilitzar el coneixement científic per identificar

preguntes i obtenir conclusions a partir de proves,

amb la finalitat de comprendre i ajudar a prendre

decisions sobre el món natural i els canvis que

l’activitat humana hi produeix”

Competència científica segons PISA (2000)


Haver adquirit la competència científica implica:

Utilitzar el coneixement científic i aplicar els processos de la ciència en contextos quotidians.

Ser conscient del paper de la ciència i la tecnologia en la societat, en la solució i origen de problemes.

Mostrar interès, reflexionar i comprometre’s amb les qüestions científiques i tecnològiques, des d’una perspectiva personal i social.

La competència científica segons PISA


CONTEXTSituacions de la vida que impliquen laaplicació de ciència i tecnología.

CAPACITATS1. Identificació de qüestiones científiques.2. Explicació científica de fenòmens.3. Utilització de proves científiques.

CONTINGUTS - Del món natural - De la pròpia ciència

ACTITUDS - Interès envers la

ciència- Interès envers la

investigació científica.

- Responsabilitat sobre la salut i els recursos.


La competència científica segons PISA

1. Identificació de qüestions científiques

Reconèixer qüestions investigables des de la ciència.

Utilitzar estratègies de cerca d’ informació científica, comprendre-la i seleccionar-la.

Reconèixer els trets clau de la investigació científica: variables i control, disseny d’experiències i realització.


Aplicar els coneixements de la ciència a una situació determinada.

Descriure o interpretar fenòmens científicament i predir canvis.

Reconèixer descripcions, explicacions i prediccions pertinents.

2. Explicació científica de fenòmens



3. Utilització de proves científiques

Interpretar proves científiques, dades, elaborar i comunicar conclusions.

Argumentar en pro i en contra de les conclusions i identificar els supòsits, les proves i els raonaments en l’obtenció d’aquestes.

Reflexionar sobre las implicacions socials dels avenços científics i tecnològics.

La competència científica segons la LOE

Competencia en el conocimiento y la interacción con el mundo físico

“La habilidad para interactuar con el mundo físico, tanto en los aspectos naturales como en los generados por la acción humana, de tal modo que se posibilita la comprensión de sucesos, la predicción de consecuencias y la actividad dirigida a la mejora y preservación de las condiciones de vida propia, de las demás personas y del resto de los seres vivos”

Anexo I y II de R.D. de Enseñanzas Mínimas tanto de Educación Primaria (R.D. 1513/2006) como de Educación Secundaria Obligatoria (R.D. 1631/2006).


La competència científica segons la LOE

Implica:

Aprenentatge de conceptes científics i sobre la ciència.

Aprenentatge de destreses i habilitats sobre la recerca d’informació, la manera d’abordar i respondre interrogants sobre fenòmens de la naturalesa.

Desenvolupament d’un conjunt de valors, presa de decisions i participació en temes relacionats amb la salut, el medi ambient i amb la influència de la ciència i la tecnologia en els grans dilemes i debats que té la societat plantejats.


Conclusions sobre la competència científica LOE versus PISA

D’acord amb Juana Nieda, Ana Cañas y María Jesús Martin (2008):

En líneas generales la concepción de la competencia en el conocimiento e interacción con el mundo físico de la LOE es coherente con la del PISA.

Dimensiones de la capacidad científica y de las actitudes que tienen una presencia escasa o nula en la LOE: Diferenciar el conocimiento científico de otras formas

de conocimiento. Reconocer descripciones, explicaciones y

predicciones. Argumentar en pro y en contra de las conclusiones e

identificar los supuestos, las pruebas y los razonamientos en la obtención de las mismas

Interés hacia la ciencia y apoyo a la investigación científica


Quin és el canvi més important en el plantejament dels nous currículums?

• Afavorir que es promogui el desenvolupament de competències.• Desenvolupar els coneixements, capacitats, habilitats i actituds

• El saber • El saber fer• El saber ser i saber estar

• Aprendre a mobilitzar tots aquests recursos per esdevenir persones responsables, autònomes i integrades socialment

• El saber actuar

Les competències als currículums

Què implica aquesta finalitat?

Centrar el currículum en les competències bàsiques, per tal d’aconseguir:

• integrar els diferents aprenentatges impulsant la transversalitat dels coneixements

• utilitzar els coneixements de manera efectiva en diferents situacions i contextos

Les competències als currículums

Competències bàsiques

Les competències als currículums de l’ESO a Catalunya

Les competències comunicatives:

1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual2. Competències artística i cultural

Les competències metodològiques:

3. Tractament de la informació i competència digital4. Competència matemàtica5. Competència d'aprendre a aprendre


Competències bàsiques a Catalunya

A. Competències transversals

Les competències personals:

6. Competència d'autonomia i iniciativa personal

B. Competències específiques centrades en conviure i habitar el món

7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

8. Competència social i ciutadana


Competències comunicatives

Saber comunicar és una competència clau per a l’aprenentatge, fonamental per a la comprensió significativa de les informacions i bàsica per a la construcció de coneixement

Vol dir saber: Expressar fets, conceptes, emocions, idees Argumentar Utilitzar diferents llenguatges i tecnologies de la informació i la comunicació


Tractament de la informació i competència digital

Cerca i transmissió de la informació

Transformar la informació en coneixement

Domini de les destreses relacionades amb el

raonament per organitzar la informació, relacionar-la,

analitzar-la, sintetitzar-la i fer inferències i deduccions

de distint nivell de complexitat, I per comprendre-la i

integrar-la en els esquemes previs de coneixement.

Comunicar la informació i els coneixements adquirits.

Ús reflexiu i competent de les tecnologies de la

informació i comunicació


Aprendre a aprendre

Disposar d’habilitats per conduir el propi

aprenentatge i continuar aprenent

Adquisició de la consciència de les pròpies

capacitats, del procés d’aprenentatge i de les

estratègies per desenvolupar-les

Gestionar i controlar els processos d’aprenentatge

Ús de tècniques facilitadores de l’autocontrol com les

bases d’orientació, tècniques d’estudi, de treball

cooperatiu, autoavaluació ...

Fomentar el pensament creatiu, la curiositat de

plantejar-se preguntes…


Competència en el coneixement i la interacció en el món físic

Posar en pràctica els processos i actituds propis de l’anàlisi sistemàtica i de la indagació científica:

identificar i plantejar problemes rellevants plantejar i contrastar solucions temptatives o hipòtesis realitzar prediccions i inferències de distint nivell de complexitat identificar el coneixement necessari per respondre a les preguntes científiques i per obtenir, interpretar i comunicar conclusions en diversos contextos


Components de la competència científica Emocionar-se amb la ciència.

Apropiar-se dels grans models teòrics de la ciència.

Plantejar-se preguntes, dissenyar processos per recollir evidències, extreure conclusions, analitzar-les.

Pensar de manera autònoma i creativa, reconeixent que el coneixement evoluciona.

Comunicar, utilitzant el llenguatge científic i els diferents formes comunicatives

Llegir críticament textos de contingut científic de fonts diferents

Utilitzar el coneixement per argumentar i actuar (en relació a problemes rellevants, social i científicament)


Competències generals en el Batxillerat

Competència comunicativa

Competència en gestió i tractament de la informació

Competència digital

Competència en recerca

Competència personal i interpersonal

Competència en el coneixement i interacció en el món físic


Competències específiques Química Batxillerat

Indagació i experimentació en el camp de la química:

capacitat de fer-se preguntes i portar a terme investigacions per obtenir la resposta, tot adquirint les habilitats necessàries: identificar problemes, generar qüestions susceptibles de ser investigades, dissenyar i realitzar recerques, enregistrar i analitzar dades, treure conclusions, elaborar, comunicar i defensar hipòtesis, models i explicacions, fer prediccions a partir dels models, examinar les limitacions de les explicacions científiques, i argumentar la validesa d’explicacions alternatives en relació a les evidències experimentals.


Comprensió de la naturalesa de la ciència

Implica la distinció entre ciència i altres formes de coneixement per l’elaboració de models, i per l’ús de mètodes empírics i d’arguments lògics per contrastar les hipòtesis i validar els models i teories proposades.

Comprensió i capacitat d’actuar sobre el món fisicoquímic

Implica apropiar-se dels conceptes, models i principis fonamentals de la química, i utilitzar-los per explicar i interpretar fets. Aplicar el coneixement integrat dels models, procediments i valors de la química per poder comprendre i valorar situacions relacionades amb aspectes tecnològics i socials de la química. Prendre decisions científicament fonamentades.


Aspectes clau per ensenyar competències

Integració de coneixementsContinguts conceptuals i models.Continguts procedimentals: comprensió i escriptura de textos, argumentació, l’elaboració d’hipòtesis, prediccions, disseny d’experiments...

Funcionalitat dels coneixements. Aplicació.Partir de situacions problemes i aprendre per donar resposta a les preguntes formulades. Transferir el coneixement a altres situacions. Autonomia. Capacitat de continuar aprenent.Prendre consciencia del propi procés d’aprenentatge, que s’enriqueix a mesura que es comunica i es comparteix. Fer servir eines per a afavorir l’aprenentatge i l’autoregulació

Què requereix l’aprenentatge de competències?

Quin tipus de gestió pot afavorir el desenvolupament de competències?

Estimular que els alumnes aprenguin dels seus errors, de la consideració de les seves possibles causes i de la manera de superar-los entre tots (autoavaluació, co-avaluació)

Promoure la lectura, l’elaboració de resums, textos científics argumentatius, mapes conceptuals i altres tipus de comunicació oral i escrita, per afavorir la construcció de coneixement

Treball individual i cooperatiu, fomentant el diàleg, l’aprendre a aprendre i l’autonomia

Què requereix l’aprenentatge de competències?

Quin tipus d’activitats pot afavorir el desenvolupament de competències?

Contextualitzades: partir de problemes quotidians, socials, ambientals que tinguin sentit per als estudiants

Per “pensar” i “fer” ciència: construir coneixement, modelitzar, explicar, predir, experimentar,...

Per “comunicar” ciència: discutir, argumentar, donar importància al llenguatge

Per transferir el coneixement a noves situacions


Característiques de les activitats elaborades pel grup de treball C3 CESIRE-CDEC

ACTIVITATS

Es parteix sempre de situacions contextualitzades Estan dissenyats per "pensar ciència“ i “fer ciència” Es preveuen situacions on es demana l'alumnat transferir el nou coneixement aprés a altres situacionsTracten d‘ensenyar objectius de pensament de forma explícita i sistemàticaDonen gran importància al component lingüístic


Indicadors competencials d’una activitatEstà contextualitzada? (Es refereix a un context quotidià, a un context real?)

Permet “pensar ciència”? Serveix per a resoldre algun problema? Té per objectiu respondre a una pregunta? Posa de manifest la funcionalitat del que s’està aprenent? Es treballa amb preguntes adequades més que amb explicacions? Contribueix a la construcció de models científics?

Promou “fer ciència”? (fer prediccions, dissenyar experiments, recollir dades, buscar evidències, aplicar el dubte sistemàtic, ser perseverant, i imaginatiu)

Potencia l’ús del llenguatge? (Hi ha previstes situacions que demanen a l’alumne parlar o escriure – o altres tipus de representació- sobre el que està aprenent?)

Proposa l’aplicació d’allò que s’ha après a un altre context diferent, demanant una implicació personal de l’alumne?

Fomenta aprendre a aprendre? Es preveuen situacions en les quals calgui raonar sobre l’experiència realitzada i ser conscient del propi aprenentatge?

Potencia el treball en grup a més de l’individual, que promogui argumentar, convèncer, consensuar...?

Ajuda a relacionar coneixements diversos dins de la mateixa matèria o amb altres disciplines?


Grup C3 (Ciència-Competència-Context)

CESIRE-CDEC http: www.xtec.cat/cdec

Activitats del grup C3 del CESIRE-CDEC

http://www.xtec.cat/cdec









Bibliografia

OECD (2007) PISA 2006 Marco de la evaluación. Conocimientos y habilidades enCiencias, Matemáticas y Lectura. (Disponible a http://www.oecd.org/dataoecd/59/2/39732471.pdf )

Currículum educació secundària obligatòria – Decret 143/2007 DOGC núm. 4915http://www.xtec.es/estudis/eso/curriculum_2007/ciencies_naturalesa_eso.pdfCurrículum educació secundària obligatòria – Annex 1. Competències bàsiqueshttp://www.xtec.es/estudis/eso/curriculum_2007/competencies_eso.pdfNeus Sanmartí, Conferència (ppt): Què ens aporta el concepte de "competència"? - Vallès Occidental, 2006http://antalya.uab.es/ice/sanmarti/materials/competencies.pdfCurrículum País Valenciàhttp://www.csi-csif.es/comunitatvalenciana/Article4538.html

Bibliografia

• Jiménez,M.P. (coord.), Caamaño,A., Oñorbe,A., Pedrinaci,E., De Pro, A. (2003). Enseñar Ciencias. Barcelona: Graó.

• Cañas, A., Martín-Díaz, M.J., Nieda,J. ( 2007). Competencia en el conocimiento y la interacción con el mundo físico. La competencia científica. Madrid: Alianza Editorial.

• Zabala, A., Arnau, L. ( 2007). 11 ideas clave Cómo aprender y enseñar competencias. Barcelona: Gráo.

• Galvão, C., Reis, P., Freire,A., Oliveira,T. (2006). Avaliação de competêncies em ciências. Porto: ASA Editores.

Moltes gràcies per la vostra atenció