39
El Barroc (I) Música vocal Barroca (1600-1750)

El barroc vocal

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Presentació sobre el barroc musical vocal

Citation preview

Page 1: El barroc vocal

El Barroc (I)

Música vocal Barroca

(1600-1750)

Page 2: El barroc vocal

Any Inici del Període:

1600

Any Final del Període:

1750

Page 3: El barroc vocal

Any Inici del Període:

1600

Any Final del Període:

1750

• Període Anterior:

Renaixement

• Període Posterior:

Classicisme

Page 4: El barroc vocal
Page 5: El barroc vocal

Any Inici del Període:

1600

Any Final del Període:

1750

• Període Anterior:

Renaixement

• Període Posterior:

Classicisme

• Compositors:Corelli, ABach, J.S.Haendel, G.F.Purcell, H. Teleman, G.F.Vivaldi, A.

Page 6: El barroc vocal

Any Inici del Període:

1600

Any Final del Període:

1750

• Període Anterior:

Renaixement

• Període Posterior:

Classicisme

• Compositors:Corelli, ABach, J.S.Haendel, G.F.Purcell, H. Teleman, G.F.Vivaldi, A.

• Ciutats o Països a destacar:Itàlia (Venècia)FrançaAnglaterraAlemany (Leipzig, Hamburgo )

Page 7: El barroc vocal
Page 8: El barroc vocal

Característiques Generals

• El barroc es desenvolupà al llarg dels segles XVII i XVIII.(1600-1750)

• El terme barroc no sols s’aplica a la música, sinò que també s’empra per a les arts plàstiques i la literatura.

 

Page 9: El barroc vocal

El barroc reproduí les característiques socials de l'època:  

• Abundància, quasi exagerada, d'elements decoratius

• Gust per contrastos.

• Imitació de la natura.

• Interès pel transcendental, lo solemne i lo magnífic

Bernini

Page 10: El barroc vocal

• Un fet a tenir em compte és la gran influència de les institucions polítiques i religioses en el desenvolupament artístic.

Palau

D’Aranjuez

Cartuja de Granada

Page 11: El barroc vocal

• La música d'aquesta època és plena de contrasts: tímbrics, melòdics i rítmics. Es produeix una gran riquesa i desenvolupament dels instruments.

Page 12: El barroc vocal

• Pren molta importància la música instrumental, igualant-se a la música vocal.

"Il concerto" Pintura de P. Longhi. En primer terme apareixen dos violins solistes.

Page 13: El barroc vocal

L 'en orm e esp erit d e c reac ió

Ò p era O ra to ri C on cert S on ata

im p ortà n c ia d e les fo rm es q u e s 'in ven ten

B ach H ä n d e l V iva ld i P u rce l S carla tt i P are S o le r E tc .

M ú s ic s d e p rim es is s im a lín ia q u e h i ap are ixen

G rà c ies a

U n a d e les è p oq u es m é s im p ortan ts d e la h is tò ria d e la m ú s ica

Page 14: El barroc vocal

Q u a n es p ro d ue ixe n e ls ca n v is

Barroc prim itiude 1580 a 1630

G ra n è p oca d e l'ò pe ra i la can ta ta

Barroc ple o m itjàde 1630 a 1680

È p o ca d e la m ú sica ins tru m e n ta l

Barroc tardàde 1680 a 1750

T re s fa ses

Page 15: El barroc vocal

Característiques Barroc

Page 16: El barroc vocal

La música vocal

Page 17: El barroc vocal

Pel que fa a la música Vocal, podem diferenciar entre Profana i Religiosa.

• La música Profana és la música que no està relacionada amb la litúrgia religiosa. Destaquen els Madrigals, la Cantata, el Singspiel, la Sarsuela i la Òpera.

• L'església necessitava una música conforme a les grans cerimònies: La música Religiosa. Entre les formes pròpies de la música religiosa trobem: l‘oratori, la cantata i la passió.

Page 18: El barroc vocal

El naixement de l’òpera

Page 19: El barroc vocal

La camerata fiorentina

• Final segle XVI apareixen a Florència un grup d’humanistes interessats en ressuscitar la tragèdia grega: La camerata fiorentina.

Page 20: El barroc vocal

• Buscaven una manera de representar les paraules de manera diferent a la polifonia.

• Buscaven que el text s’enteguera d’una manera més clara: stile recitativo.

Page 21: El barroc vocal

Stile recitativo

• Per als humanistes de la camerata fiorentina un drama amb música es podia realitzar perfectament declamant el text amb un acompanyament instrumental.

• Amb la camerata fiorentina va néixer la melodia acompanyada o monodia acompanyada que va ser la base de l’Òpera.

Page 22: El barroc vocal
Page 23: El barroc vocal

Què és l’Òpera?

• Forma musical profana

• De caràcter narratiu.• Amb representació

escènica.• És el sistema més

perfecte de dramatització barroc.

• És un espectacle per distreure i entretenir.

Page 24: El barroc vocal

Què cal?

• Un escenari.• Una orquestra.• Un cor.• Solistes

Page 25: El barroc vocal

Quines són les seves parts?

• Obertura• Parts cantades.• Interludis.

Page 26: El barroc vocal
Page 27: El barroc vocal

Principis estructurals

1.Ús de la declamació dramàtica o recitatiu: - en el recitatiu els personatges desenvolupen

l’acció, en ritme lliure i amb acompanyament instrumental de baix continu.

Page 28: El barroc vocal

Principis estructurals

2. Incorporació de passatges melòdics o àries acompanyades amb instruments, així com cors i passatges orquestrals intercalats per tal de donar varietat a l’obra.

Page 29: El barroc vocal

Principis estructurals

3. Ús del baix continu com a base musical del nou estil, executat almenys per dos instruments; un instrument greu de corda, que tocava la línia del baix escrita pel compositor, i un instrument de teclat, que improvisava harmonies d’acord amb un sistema de xifres escrites sobre la partitura del baix (baix xifrat)

Page 30: El barroc vocal
Page 31: El barroc vocal

Tipus d’òpera barroca

• Els dos tipus més importants són:

Page 32: El barroc vocal

Tipus d’òpera barroca

• Els dos tipus més importants són:» Òpera seria

Page 33: El barroc vocal

Tipus d’òpera barroca

• Els dos tipus més importants són:» Òpera seria» Òpera Bufa

Page 34: El barroc vocal

Òpera seria

• És de caràcter aristocràtic i de temes mitològics.

• S’origina amb la reforma del llibret que feren Apostolo Zeno i Pietro Metastasio.

Page 35: El barroc vocal

Òpera bufa

• És de caràcter popular.• Els protagonistes no

són déus sinó persones de classe mitjana que critiquen l’aristocràcia.

La serva padrona. Pergolesi

Page 36: El barroc vocal

El cas nacional

• Cada nació va acomodar el gènere operístic al seu gust particular i apareixen...

Calderón de la Barca

Page 37: El barroc vocal

El cas nacional

• Cada nació va acomodar el gènere operístic al seu gust particular i apareixen...

• L’òpera comique francesa,

• El singspiel alemany• La sarsuela espanyola• L’òpera balada

anglesa.

Page 38: El barroc vocal
Page 39: El barroc vocal

RESUM