- la tríada: els tres pols econòmics de la

globalització.1. Amèrica del Nord: EUA i Canadà.2. Europa Occidental: UE, Suïsssa, Noruega.3. Àsia: Japó I Corea del Sud, Xina com a fàbrica del

món; i Índia està entrant.

CARACTERÍSTIQUES DE LA TRÍADA:- acumula:

Un món globalitzat

EL MÓN D'AVUI: UN MÓN GLOBALITZAT

Mapa inicial, p. 276 i 277.

Idees claus:

Tríada

Centre i perifèria:

Països del centre:

Països de la semiperifèria:

Països de la perifèria:

El món d'avui com a resultat del

final de la Guerra Freda i del triomf

del capitalisme.

Sempre hi ha hagut intercanvis

comercials i culturals en el món.

Què fa diferent el món d'avui?

Mundialització

Globalització

CARACTERÍSTIQUES DE LA GLOBALITZACIÓ

Deslocalització i desestructuració industrial

Importància dels serveis d'informació i cultura:

localitzacions, consum, desplaçaments.

Mobilitat geogràfica per l’abaratiment del transport.

L'economia de mercat: Llei de l'oferta i la demanda.(lectura

p. 290)

Lliure circulació de capitals:

El capital es pot invertir sense autoritzacions governamentals.

Capital productiu (inversions en empreses industrials o de

serveis) // capital financer (especulació amb els diners).

liberalització dels mercats financers:

Compra i venda de valors, accions i opcions de futur.

Liberalització amb Reagan i Tatcher.

Cada dia mouen 1,5 bilions de dòlars.

Simulació del funcionament de la borsa: p.291 en role-

playing.

Positiu de la borsa: possibilitats de desenvolupament industrial,

creació de feina i riquesa.

negatiu: especulació elevada --> crisi (dilluns negre a la borsa

espanyola, p.291)o Crac del 29.

Concentració de capital: Monopoli: control del mercat d’una sola empresa. Oligopoli: control del mercat per unes empreses,

fixen els preus. Formació de multinacionals:

Creixement intern Fusió o unió Per compra (OPA): oferta de compra als

accionistes d'una empresa d'un preu superior de la cotització de les accions.

p.292: empreses multinacionals espanyoles.

Conseqüències socials:

Dona al mercat laboral --> vida familiar tradicional

alterada.

Consumisme

Uniformització (centres urbans: hotels i restaurants)

Mercat laboral global

Conseqüències culturals

Desenvolupament científic: centres de recerca, I+D i

negoci de les patents. (Catalunya i el sincrotró Alba)

Gustos artístics i esportius uniformes.

EL COMERÇ

- Mercat

- Tipus de mercats:

- Mercats concrets: mercaderies

- Mercats abstractes: borsa de valors, mercaderiesabsents.

- Fires de mostres ARCO, Cibeles, Construmat. Mobile Congress de Barcelona.

- Característiques del comerç

- Concentració de la demanda

- Especialització del comerç

- Importància de la logística.

- Intermediaris –> encariment dels productes.

- Multinacionals.

- Augment del volum: productes de baix preu, de gran embalum

transport abaratit + Canal de Panamà, Canal de Suez. activitat global.

- Creixement del sector comercial:

- Liberalització del mercat: GATT i OMC mundialització del comerçperò desigual.

- Les noves tecnologies: més coneixement, cobraments i pagaments a temps real.

Mapa del comerç a gran escala,

p. 169.

Comenteu el següent mapa seguint aquestaestructura:

- xarxes densament estructurades:

- els tres fluxos de transport marítim:

- situació d'Espanya dins de les xarxes i transports marítims:

COMERÇ INTERIOR ESPANYOL- dualitat: empreses petites i grans empreses

comercials.

- la distribució comercial a Espanya: 16% de l'ocupació.

- canals de distribució: p.170 (dos grups)

1. dels béns d'equipament: llísing I rènting.

2. dels béns de consum: alimentació frescos i consumdurable – supermercats, hipermercats, marques blanques.

- distribució territorial en funció del desenvolupamenteconòmic, de transports, de població i de nivelladquisitiu.

A on trobem les botigues més cares? I les méseconòmiques?

p. 171 els grans centres comercials i l'índex comercial.

COMERÇ EXTERIOR D’ESPANYAA Espanya :

- Importació:

- Exportació:

Sectors comercials:

Balança comercial espanyola?

TRANSPORTS

- Les funcions:

- Desplaçament de les persones mobilitat

obligada, llocs de residència i llocs de treball.

- Satisfer necessitats econòmiques: contacte

amb el mercat + distribució de béns i serveis.

desenvolupament urbà i econòmic es

relaciona amb la dotació d’infraestructures.

- Integració dels grups socials.

TRANSPORT A ESPANYA

TERRESTRE VIARI

FERROVIARI

MARÍTIM

FLUVIAL

AERI

TRANSPORT TERRESTRE- Xarxa de carreteres- Protagonisme- Conseqüències:

- Congestions- Demanda constant de noves vies- Gran impacte ambiental: visual, acústic, contaminacióatmosfèrica.

- Xarxa d’alta capacitat: dues vies, densitat i peatges.

- Xarxa ferroviària (ex 1, p. 188)- RENFE: 1941.- Problemes:

- Amplària, via única, mal estat.- Futur: transport de passatgers entre grans ciutats,

distàncies mitjanes: Altaria (Madrid- Cadis), Euromed, AVE.

TRANSPORT MARÍTIM

- Gran volum i gran distància.

- La rendibilitat per grans vaixells però ports amb

infraestructures costoses.

- ZAL: zones d’activitat logística.

- Exercicis del trànsit, p. 178 i ex 3 p. 189.

TRANSPORT FLUVIAL

Sevilla: vall del Guadalquivir.

TRANSPORT AERI

- passatgers, a poc a poc mercaderies.

- Barajas:

- x3 el nombre de passatgers

- Hub o nus de coordinació entre aeroports nacionals, internacionals i transoceànics.

- El Prat: aspira a convertir-se en hub.

- Aeroports de zones turístiques: Palma, Tenerife, Màlaga, Alacant i Eivissa.

- Entrada CEE: liberalització del trànsit aeri final de les estatals com Iberia.

POLÍTICA EUROPEA DEL TRANSPORT

- Projectes prioritaris:

- Eix ferroviari d’alta velocitat del sud-oest d’Europa (Vitòria,

Madrid, Saragossa, BCN)

- Eix multimodal Portugal/Espanya amb Europa.

- Eix ferroviari de mercaderies Sines- Madrid-París (Portugal i

Espanya)

- Interoperabilitat de la xarxa ferroviària d’alta velocitat (Madrid-

Andalusia, corredor nord-est, Madrid-Llevant- Mediterrani,

corredor Nord i Extremadura.

POLÍTICA ESPANYOLA DE TRANSPORT

- 2005 Pla estratègic d’infraestructures i transport.

- En 15 anys: qualitat, sostenibilitat, accessibilitat i la

intermodalitat.

- Ferrocarril: amplària i corregir xarxa radial

- Completar la xarxa d’alta capacitat

- Els ports com a nodes intermodals.

- Integració dels aeroports.

CATALUNYA• COMERÇ:

Importància: interior, amb Espanya i cada cop més exportadora = internacionalització de l’economia catalana.

Més de 300 multinacionals però fàbriques a l’estranger. TRANSPORTS: Viari: CARRETERES: radials amb centre a Barcelona. Transport ferroviari única possible resposta a un territori tan dens:metro, rodalies,

ferrocarrils. AVE

Marítim: Port de Barcelona: pesca, creuers, esportiu, càrrega, estacions marítimes, contenidors,

dolls De Tarragona: química i hidrocarburs Palamós: mercaderies i passatgers, pesca. Vilanova i la Geltrú i Sant Carles de la Ràpita: esportius, pesquers.

Aeri: El Prat: hub Girona Reus Sabadell Lleida-Alguaire

Tríada

Centre

Perifèria

semiperifèria

Mundialització

Globalització

Deslocalització

Desestructuracióindustrial

Economia de mercat

Llei de l'oferta i la demanda

Especulació

Jerarquies comercials

Rènting

Lísing

Balança comercial

Xarxa d’alta capacitat

Hub

Autopista del mar

Tema 8 i p.286, 290-293

EXAMEN DE CONCEPTES I PREGUNTES

CONCRETES:

DESIGUALTAT AL MÓN

Mapa p. 287. On es localitzen?

Països rics: centre

Països emergents: G-5, semiperifèria

Països en desenvolupament: pobres i població en augment.

Països pobres: explotaciódels recursos, governscorruptes, perifèria.

països oblidats: al marge del sistema capitalista.

Continent més castigat pelsistema? IDH

G-5. SUD-ÀFRICA, COPA DE FUTBOL 2010

MÈXIC

BRASIL, JJOO

RÍO DE

JANEIRO, 2012.

XINA, JJOO 2008.

Taula p. 286: anàlisi i comentari: centre i perifèria.

Anàlisi de la taula p. 286. Què és i què significa el

deute extern?

Propostes de condonació del deute. Hi esteu d’acord?

La geografia amb

finalitats polítiques.

L’ORDRE MUNDIAL: GEOPOLÍTICA

Qui és el líder mundial?

Pèrdua del liderat per

diferents àrees: Països musulmans:

Revolucions islàmiques: Iran,

Algèria i Afganistan (talibans).

Persèpolis, Marjane Satrapi.

Revoltes actuals del nord

d'Àfrica: Tuníssia, Egipte,

Líbia.

ORDRE I DESORDRE MUNDIAL

Conflicte entre Israel i Palestina:

EUA dóna suport a Israel.

Decisions de l’ONU desateses.

Xina: sistema polític comunista però economia

capitalista:

Competivitat

País més poblat del món: 1308 milions de

persones.

Rússia està ressorgint com a potència mundial:

Geòrgia i l’àrea del Caucas.

Despeses militars: p. 294.

QUINS VALORS CREIEU IMPRESCINDIBLES

PER A LA HUMANITAT?

DESPRÉS DE L’HOLOCAUST, …

L'ONU I ELS DRETS HUMANS

A San Francisco el 1945:

L'Assemblea General

Proclama aquesta Declaració Universal de Drets Humanscom l'ideal comú a assolir per a tots els pobles i nacionsamb el fi que cada persona i cada institució, inspirant-se constantment en aquesta Declaració, promoguin, mitjançant l'ensenyament i l'educació, el respecte a aquests drets i llibertats i assegurin, amb mesures progressives nacionals i internacionals, el seureconeixement i aplicació universals i efectius, tant entre els pobles dels Estats membres com entre els delsterritoris sota llur jurisdicció.

ONU

Funcionament, p.285.

Activitat sobre els Drets Humans:

30 drets humans.

Cada alumne/a n’escull un:

Situacions diàries en les quals no s’aplica.

Pel·lícules i publicitat.

Notes de premsa, imatges.

Article 1 Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són

dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment elsuns amb els altres.

Article 2 Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense

cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altracondició.

A més, no es farà cap distinció basada en l'estatut polític, jurídic o internacional del país o del territori al qual pertanyi una persona, tant si ésindependent com si està sota administració fiduciària, si no és autònom, o està sota qualsevol altra limitació de sobirania.

Article 3 Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat.

Article 4 Ningú no serà sotmès a esclavitud o servitud: I'esclavitud i el tràfic d'esclaus

són prohibits en totes llurs formes.

Article 5 Ningú no serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o

degradants.

Article 6 Tota persona té el dret arreu al reconeixement de la seva personalitat jurídica.

Article 7 Tots són iguals davant la llei i tenen dret, sense cap distinció, a igual protecció

per la llei. Tots tenen dret a igual protecció contra qualsevol discriminació que violi aquesta Declaració i contra qualsevol incitació a una tal discriminació.

Article 8 Tota persona té dret a un recurs efectiu prop dels tribunals nacionals

competents que l'empari contra actes que violin els seus drets fonamentalsreconeguts per la constitució o per la llei.

Article 9 Ningú no serà detingut, pres o desterrat arbitràriament.

Article 10

Tota persona té dret, en condicions de plena igualtat, a ser escoltada públicament i amb justícia

per un tribunal independent i imparcial, per a la determinacio dels seus drets i obligacions o per a l'examen de qualsevol acusació contra ella en matèria penal.

Article 11

Tots els acusats d'un delicte tenen el dret que hom presumeixi la seva innocència fins que no es provi la seva culpabilitat segons la llei en un judici públic, en què hom li hagi assegurat totes les garanties necessàries per a la seva defensa.

Ningú no serà condemnat per actes o omissions que en el moment que varen ésser comesos no eren delictius segons el dret nacional o internacional. Tampoc no s'imposarà cap pena superior a l'aplicable en el moment de cometre el delicte.

Article 12

Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada, la seva família, el seu domicili o la seva correspondència, ni d'atacs al seu honor i reputació. Tothom té dret a la protecció de la llei contra tals intromissions o atacs.

Article 13 Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència dins les fronteres de cada Estat.

Tota persona té dret o sortir de qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.

Article 14

En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar-se'n.

Aquest dret no podrà ser invocat contra una persecució veritablement originada per delictes comuns o per actes oposats als objectius i principis de les Nacions Unides.

Article 15

Tota persona té dret a una nacionalitat.

Ningú no serà privat arbitràriament de la seva nacionalitat, ni del dret de canviar de nacionalitat.

Article 16

Els homes i les dones, a partir de l'edat núbil, tenen dret, sense cap restricció per motius de raça, nacionalitat o religió, a casar-se i a fundar una família. Gaudiran de drets iguals pel que fa al casament, durant el matrimoni i en la seva dissolució.

Només es realitzarà el casament amb el lliure i ple consentiment dels futurs esposos.

La família és l'element natural i fonamental de la societat i té dret a la protecció de la societat i de l'Estat.

Article 17 Tota persona té dret a la propietat, individualment i col_lectiva.

Ningú no serà privat arbitràriament de la seva propietat.

Article 18

Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, i la llibertat, individualment o col lectivament, en públic o en privat, de manifestar la seva religió o creença per mitjà de l'ensenyament, la pràctica, el culte i l'observança.

Article 19

Tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres.

Article 20

Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques.

Ningú no pot ser obligat a pertànyer a una associació.

Article 21

Tota persona té dret a participar en el govern del seu país, directament o per mitjà de representants lliurement elegits.

Tota persona té dret, en condicions d'igualtat, a accedir a les funcions públiques del seu país.

La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat de l'Estat; aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjançant eleccions autèntiques, que hauran de fer-se periòdicament per sufragi universal i igual i per vot secret o per altre procediment equivalent que garanteixi la llibertat del vot.

Article 22

Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social i a obtenir, mitjançant l'esforç nacional i la cooperació internacional, segons l'organització i els recursos de cada país, la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals indispensables per a la seva dignitat i el lliure desenvolupament de la seva personalitat.

Article 23 Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció de la seva ocupació, a condicions equitatives i satisfactòries de treball, i a la protecció contra l'atur.

Tota persona, sense cap discriminació, té dret a salari igual per igual treball.

Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i la seva família una existència conforme a la dignitat humana, completada, si cal, amb altres mitjans de protecció social.

Tothom té dret a constituir sindicats per a la defensa dels seus interessos i a afiliar-s'hi.

Article 24 Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de

treball i a vacances periòdiques pagades.

Article 25 Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d'atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat.

La maternitat i la infantesa tenen dret a una cura i a una assistència especials. Tots els infants, nascuts d'un matrimoni o fora d'un matrimoni, gaudeixen d'igual protecció social.

Article 26

Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en la instrucció elemental i fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria. L'ensenyament tècnic i professional es posarà a l'abast de tothom, i l'accés a l'ensenyament superior serà igual per a tots en funció dels mèrits respectius.

L'educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l'enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; promourà la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i grups ètnics o religiosos, i fomentarà les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.

El pare i la mare tenen dret preferent d'escollir la mena d'educació que serà donada als seus fills.

Article 27

Tota persona té dret a participar lliurement en la vida cultural de la comunitat, a gaudir de les arts i a participar i beneficiar-se del progrés científic.

Tota persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries o artístiques de què sigui autor.

Article 28

Tota persona té dret a un ordre social i internacional en què els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració puguin ser plenament efectius.

Article 29

Tota persona té deures envers la comunitat, ja que només en aquesta li és possible el lliure i ple desenvolupament de la seva personalitat.

En l'exercici dels drets i les llibertats, tothom estarà sotmès només a les limitacions establertes per la llei i únicament amb la finalitat d'assegurar el reconeixement i el respecte deguts als drets i llibertats dels altres i de complir les justes exigències de la moral, de l'ordre públic i del benestar general en una societat democràtica.

Aquests drets i llibertats mai no podran ser exercits en oposició als objectius i principis de les Nacions Unides.

Article 30

Res en aquesta Declaració no podrà interpretar-se en el sentit que doni cap dret a un Estat, a un grup o a una persona a emprendre activitats o a realitzar actes que tendeixin a la supressió de qualsevol dels drets i llibertats que s'hi enuncien.