El conte

Mey

Neus Cortiella Grau

El conteText narratiu

Montse Tobella

Què vol dir?

Què he de fer abans?

Què he de fer durant?

PER COMENÇAR

UN CONTE...

PER

ACABAR-LO...

Què he de fer després?

Imprimir

Què vol dir?

Teresa Ramos

Pot ser real, llegendari i/o fictici, amb la intenció de divertir, entretenir, moralitzar,...1- Primer cal enumerar els principals personatges d’un relat:-el protagonista: l’impulsor i conductor de l’acció-l’antagonista: la força oponent necessària per a desenvolupar el conflicte.-l’ajudant: (és el nom genèric que se li dona a aquest tipus de personatge) és, per definició, el mirall de qualsevol dels anteriors. Pot ser l’amic, la dona, etc. És aquell que, si és el còmplice de l’antagonista, acostuma a ser el pobre sicari que tot ho fa malament, per exemple.2- I en segon lloc, és important saber de quines maneres es pot presentar un personatge. Aquestes són les més habituals:- Mitjançant les seves accions. Per exemple: En entrar els lladres, l’Antoni es va llençar al terra d’una revolada per tal que no el veiessin i es va agafar tan fort a la taula que se li van quedar els dits garratibats en un tres i no res. - Mostrant els seus pensaments.Per exemple: l’Antoni es va sentir aterrat en veure’ls. Va sentir tanta por que si hagués estat sol de segur s’hagués posat a plorar. Mira que n’era, de desgraciat. Per què li havien d’entrar a robar a ell i no a en Joan?- Descrivint-lo.Per exemple: L’Antoni era un home petit i grisós, envellit. Amb els ulls apagats i unes mans massa llargues per tan poc cos. Lleig. I poruc com una rata de claveguera i envejós fins a dir prou.-Expressant-se ell mateix.Per exemple: -Sí home, i què esperàveu? Que em barallés amb ells? Si només volien els quatre duros que el garrepa d’en Joan deixa a la caixa. Jo per això no em mullo, ni de broma!-

Carmen Saldaña

És un text narratiu perquè explica una història. Aquesta sol estar protagonitzada per uns personatges i transcorre en un lloc i un temps determinat.

Carmen Saldaña

Omple la següent graella abans d’escriure el teu conte.


Títol:

Quins personatges poden sortir en el meu conte? (reals: dos xiquets, una princesa, una astronauta...) o irreals (un unicorn, un minairó,...)

En quin lloc passarà? (en una ciutat, en un poble, a la muntanya, al mar, a casa...)

Quan passarà? (fa 200 anys, ahir, a la prehistòria...)

Fes un llistat de les coses que passaran.

Com podem canviar les coses que has pensat que passaran? (el planeta explota i en surt una nau, se’n va a buscar un tresor, troben una pedra que té poders màgics, han d’anar a caçar...)

Com pot canviar la història?

Imprimir

Teresa Ramos

1- PLANTEJAMENT: En aquest apartat has de presentar la situació inicial.

-S’hi descriu el lloc on passa la història.

-S’hi presenten els personatges.

- Has de situar la història en el temps on transcorre.

2- NUS: Has de plantejar els canvis que tindran lloc respecte de la situació inicial.

-Hi ha un canvi de lloc?

-Quins fets passen als protagonistes?

-Com els resolen?

-Sorgeixen nous conflictes?

-Apareixen nous personatges?

3-DESENLLAÇ- Has d’explicar com acaba la història.

-Què passa finalment al o als protagonistes?

-Com es soluciona la història?


Imprimir

Teresa Ramos

● Hi havia una vegada... ￭ Vet aquí que una vegada...

◪ Vet aquí que en aquell temps, que les bèsties parlaven i les persones callaven, hi havia… ⊳ Heu de creure i pensar i pensar i creure que… ☹ Temps era temps…☻ Vet aquí que en un poblet, poblàs, on ningú tenia nas, hi havia…En el temps dels bruixots...Hi havia una vegada...En aquell temps…Jo no hi era, però em van explicar que…Vet aquí que en aquell temps...Una vegada hi havia...Era una vegada...En un país molt llunyà hi havia...Temps era temps quan els animals parlaven i les persones callaven...Una vegada, fa molts anys...Un conte us explicaré, tan bé com jo sabré; si l'escolteu el sentireu, qui no el sentirà no el sabrà...Això era i no era...Vet aquí que en aquell temps dels catorze vents, que set eren bons i altres set dolents...L'any tirolany...Fa anys i anys...

PER COMENÇAR

UN CONTE...

Carmen Saldaña

Teresa Ramos

•Conte contat, conte acabat.•El conte s'ha acabat i aquí m'he quedat. •Conte contat, conte acabat i aixeca la mà si t’ha agradat .•I això és tan veritat com que el conte s'ha acabat.•I van ser feliços i van menjar tots anissos.•I varen ser feliços molts i molts anys. •I el que no ho vulgui creure que ho vagi a veure.•Aquest conte s'ha acabat i si no és mentida és veritat.•Catacric-catacrac conte acabat.•Catacrac-catacric, conte finit.•I és un gos i és un gat i aquest conte s'ha acabat.•I vet aquí un gat i vet aquí un gos i aquest conte ja s'ha fos.•I darrere la porta hi un plat de confits que tots els llaminers hi posen els dits.•A la cric-cric, el conte ja està dit; a la cric-crac, el conte està acabat.•I catacric-catacrac, el conte s'ha acabat. I tuuuuuuuuuut...ja l’he perdut.•I darrere la porta hi ha un plat de confits, que tots els llaminer fiquen el dit. •Conte contat ja s'ha acabat i per la xemeneia se’n va al terrat.•Conte contat, per la xemeneia s'ha escapat•Conte contat, conte acabat, qui no s’alci té el cul foradat•I a la ric, ric, ric, el conte ja és finit.•I el gall va fer quiquiriquic, i el conte ja està dit.•I el gall va fer cacaracac, i el conte està acabat.•I tot això és tan cert com que tot el que és madur no és verd; i tot això és tan segur com que tot el que és verd no és madur. •Això es dit i jo ho he vist•I tot això és tan veritat com si no hagués passat.

PER

ACABAR-LO...


1. Té títol?

2. Els marges són adequats?

3. La lletra és clara?

4. La situació està ben explicada?

5. Es produeix un canvi?

6. Es planteja un problema?

7. Passen coses de forma coherent?

8. Es resol la situació del principi?

9. Hi ha diferents connectors de temps (llavors, de seguida, al final...?

10.Les majúscules estan utilitzades correctament?

11.Hi ha faltes?

AUTOCORRECCIÓ DEL CONTE

Imprimir

Una vegada era una dona vídua que només tenia un fill. El noi es deia Lluc i era molt bon xicot.

Vivien en una caseta enmig del camp i eren tan pobres que només tenien una cabra.

La cabra els donava cada dia un petricó de llet per esmorzar, dinar i sopar.

Un dia, la cabra va deixar de fer llet i la mare va dir al seu fill:

-Lluc, cal que vagis al mercat a vendre la cabra. Mira de treure’n força diners, que ja saps que no en tenim ni cionc.

En Lluc lliga una corda al coll de la cabra i se’n va cap al mercat. En arribar a la vila, se li acosta un pagès i li diu:

-Vols vendre aquesta cabra tan xamosa?

-Prou, per això vinc- respon el minyó.

ELS PÈSOLS MERAVELLOSOS

Lucía Serrano

Aquest és Roc.

D’entrada sembla un xicot qualsevol, un noi com un altre: ni prim ni gras, ni alt ni baix, ni ros ni morè...

Un noi que viu, amb els seus pares, en una ciutat qualsevol(...)

En Roc es lleva cada matí amb el temps just de dutxar-se, rentar-se les dents, esmorzar a corre-cuita, agafar la cartera d’una revolada i anar a l’escola.

Sortint de l’escola, en Roc torna a casa, berena, fa els deures, mira la televisió, juga una estona i xerra amb els pares a l’hora de sopar, si és que hi són. I l’endemà, tornem-hi.

Però avui, avui justament, en Roc farà un cop de cap. En Roc prendrà una gran decisió.

Una decisió tan important que bé calia escriure’n un llibre (...)

ARA EM TOCA A MÍ!

Una vegada hi havia un caçador i falconer anomenat Sonjo. Un dia se'n va anar a caçar i no va trobar caça; quan tornava cap a casa, va veure una parella d'oques mandarines nedant plegades en un riu que ell es disposava a travessar. Al Japó, matar oshidori (oques mandarines) no està bé, perquè són el símbol de I'amor conjugal, però aquell dia Sonjo tenia fam i va disparar contra la parella. La seva fletxa va travessar el mascle; la femella va fugir i es va amagar en uns joncs de la vora lIunyana. En Sonjo va agafar I'ocell mort, el va dur a casa seva i el va coure. Al vespre, va tenir un somni esgarrifós. Una dona molt bella entrava a la seva habitació i es posava a plorar amargament, tot preguntant-li: Per què I'has mort? Vivíem molt feliços tots dos junts, i tu I'has mort! A mi també m'has mort, perquè jo no viuré sense el meu company. L’endemà, quan es va despertar, va recordar el somni i va tornar al riu. Allà va veure la femella oshidori que nedava sola. L'oca es va dirigir cap a on esta va en Sonjo i, quan va ser a prop seu, es va enfonsar dins I'aigua i no va tornar a sortir mai més. Després d'això, en Sonjo es va afaitar el cap i va fer-se sacerdot.

Adaptació del conte "Oshidori" del llibre Balades i cantes japonesas (PAM)

SONJO

L’OU BLAUAquest matí en Bibú, el conillet, ha trobat un ou al jardí. És un ou molt curiós, un ou de color blau. - Veniu a veure-ho! -crida en Bibú, tot contento-Mireu quin ou més bonic que he trobat! Les gallines s'hi han acostat fent: coc, coc, coc! - Pf! Quin ou més ridícul! -han dit. -Nosaltres en fem de més bonics. - I els nostres són més grossos, han afegit les oques amb menyspreu. - Ja ens canses, amb aquesta pífia d'ou blau. "A ningú no li agrada el meu ou", va pensar en Bibú ofès, "Doncs molt bé, me'l vendré, ben car. Seré ric i em podré comprar rnoltes pastanagues". Així doncs, se'n va anar al poble, es va instal·lar al mig del mercat i va començar a cridar: - Qui em vol comprar aquest ou blau? - Oh! Quin ou blau més lIeig! -deia la gent. -Segur que no és bo per menjar. Ens agraden més els ous ben blancs per fer truites. "Ningú no em vol comprar I'ou", va pensar el conillet decebut. "Ja està, I'oferiré a la grangera! Estarà contenta i em donarà pastanagues per donar-me les gràcies." Però quan la grangera va veure I'ou blau, va cridar: - Quin ou més horrible! I si a dins hi hagués un drac? O bé un monstre maligne amb dents enormes? Ves-te'n de pressa, Bibú, amb aquest ou que fa por! "A ningú no li agrada el meu ou, pitjor per a ells!", va pensar en Bibú. I se'n va tornar a casa seva tot trist. Quan va posar I'ou en un racó, va veure que les seves potes s'havien tenyit de blau i estaven enganxoses. Era de I'ou que s'havia començat a desfer. Aleshores el conillet es va llepar les potes per rentar-se-les: "Mmmmmm! És deliciós!" "El meu ou blau és de sucre!", va exclamar en Bibú entusiasmat. I ara, endevina que fa en Bibú ... S'està menjant I'ou blau i troba que el sucre encara és millor que les pastanagues.

Anna Bournat

Barbara Dessi

na vegada hi havia dos reis que estaven en guerra entre el/s des de eia molt de temps. Un dia, un deis dos va aconseguir fer presoner I'al- e. El rei vencedor assaboria el seu triomf quan Ii van comunicar que a fil/a del seu presoner volia parlar amb ell. Pensant que venia a im- lorar el perdó per al seu pare, va donar ordre que la fessin entrar. El rei estava ben decidit a no deixar-se entendrir, pero quan la va veure, jove, bonica i tan trista, va sentir com el seu cor s'eixamplava. la jove el va saludar amb serenitat i li va dir: - Rei, et penses que ets el més fort perque el meu pare és el teu presoner. Et penses que el teu país podrá dominar el meu i robar-Ii totes les seves riqueses. Pero el meu poble no es deixará dominar i tindrem guerra per molt de temps. Per aturar la desgracia deis nostres pobles, et proposo de discutir la pau. El rei va restar de pedra. S'esperava lláqrirnes, súpliques, pero de cap manera un discurs polític! Mig humiliat, mig admirat per l'audacia de la princesa, va dubtar un moment i després va contestar: - Els nostres pobles són enemics des de fa tant de temps que em sembla impossible d'unir-Ios per la via de la pau. És com si volguéssim unir el sol i la. pluja, el dia i la nit. Pero, ja que et penses que ets tan hábil, vine'm a veure una altra vegada derná. No has de venir ni a peu, ni a caval/; no has de dur vestits, ni anar despul/ada; víndrás sense cap obsequi i amb un obsequi, i I/avors parlarem de pau. La princesa va saludar el rei i se'n va anar. El rei va pensar: "Segura- ment no la veuré mai més", i aquest pensament el va entristir. Pero, l'enderna al matí, la noia es va presentar davant seu. Anava mun- tada damunt d'un qossas enorme -per tant no anava ni a peu ni a ea- val/-, anava embolicada amb una xarxa de pescar -així dones, no duia vestits pero tampoc anava despullada-, duia un ocel/ a la rná i el va oferir al rei com a obsequi, pero quan va obrir la má I'ocel/ va volar i el rei es va quedar sense res. El rei no va tenir més remei que parlar de pau amb la princesa i, com que la va trobar tan bonica com intel·ligent, Ii va proposar que es ea- sessin. Els seus dos paisos es van convertir en un sol regne que, a par- tir d'aquel/ moment, va viure en pau.

L’ENDEVINALLA DEL REI

Jesús Huguet

Fa molts anys, una granota gegant tenia atemorit el gran país deis Abe- naki. La granota es bevia tots els rius, i els Abenaki s'estaven quedant sense aigua. Per aixó, els Abenaki van recollir els seus tipis i van emprendre una gran marxa a la recerca d'aigua dolca, Se'n van anar tots menys el cap. A ell no li feia por la granota gegant i tenia un pla. Va empunyar la seva millor destral i va cornencar a tallar un enorme roure. Pero no el va tallar del tot: va esperar que s'a- propés la granota gegant i quan la granota gegant va passar per sota el roure, el cap deis Abenaki va sortir del seu amagatall i va donar I'últim tall. El gran roure va caure sobre la granota gegant que es bevia tots els rius, i la va matar. De les branques del roure van sorgir rius d'aigua neta i dolca, Pero, mentrestant, els Abenaki havien arribat a un riu tan ample que no , es veia I'altra vora. Van tastar I'aigua i van comprovar que era salada. Estaven cansats i assedegats. No tenien forces per anar més IIuny a la recerca d'aigua potable. Es van deixar portar per les ones i es van enfonsar al mar. Després, del fons, van sorgir convertits en balenes. Per aixó les balenes IIancen raigs d'aigua: somien amb fonts d'aigua dolca. Encara no saben que el seu cap va matar la granota gegant. Algun dia, potser, podran nedar fins als rius del gran roure. Aixó és el que espera el seu cap que viu a Adanak, al Quebec, al Canadá. Si el visiteu, us dirá «kolipaio», que en IIengua abenaki vol dir «benvin- gut». Text: Koldo Izaguirre // Traducció: Merce Mitjanes

LA GRANOTA GEGANT

~/

)

En Pere es va quedar molt parat quan va veure néixer el seu fillet amb els cabells verds. En Pere havia vist gent amb els cabells negres, rossos i pèl-roigs: fins i tot havia sentit parlar d'una fada amb els cabells blau turquesa; però, de cabells verds, realment no n'havia vist mai. Les dones que anaven a veure el nen deien: «Sembla que porti una amanida al cap!». Va arribar l'hora de batejar-lo: el pare li va posar Roger; «Roger Amanit», li deien les dones. Va fer venir metges a mirar-li els cabells: van dir que no era res, van gargotejar unes receptes, se'n van anar i els cabells continuaven verds com al principi Quan el nen va tenir dos anys va anar amb l'avi als prats a pasturar una cabreta. I vet aquí que, tot d'una, la cabreta s'hi va acostar i, sota la mirada atònita de l' avi, li va arrencar en un tres i no res tots els cabells, deixant-li un cap llis com un camp acabat de segar.

Gianni Rodari

LA PLANTA ROGER LA PLANTA ROGER

Vet aquí que una vegada hi havia un rei que tenia el nas vermell. I a la seva filla li deien la Rosaura del nas vermell.

-Només em casaré amb un home que no tingui nas, perque no vull que se li torni vermell-va dir un dia la princesa.

Dit i fet, es va publicar un edicte que deia que tots els nois sense nas del regne havien de presentar-se a palau perque la princesa estava buscant un marit sense nas per casar-s'hi,

Van passar els dies, els mesos i els anys i cap noi amb aquesta característica no va arribar a palau.

Diuen que la princesa es va quedar soltera i qui no s'ho vulgui creure que ho vagi a veure.

LA PRINCESA ROSAURA

El senyor Guillem viu al bosc i li fan molta por els lladres. El senyor Guillem no és ric, però, com poden saber això els lladres?

Després de pensar i pensar, el senyor Guillem ha decidit escriure un cartell i clavar-lo a la porta.

El cartell diu:

El senyor Guillem els fa visitar tota la casa i els lladres poden veure que realment no hi ha res per robar, ni tan soIs una joia de la mida d'un gra d’arròs. Rondinen una mica i després se'n van. Sort del cartell!", pensa el senyor Guillem.

Ara els lladres vénen a veure'l sovint. N'hi ha de totes les classes, alts i petits, prims i grassos.

Si veu que els lladres són pobres, el senyor Guillem els regala alguna cosa: un bocí de sabó, una fulla d'afaitar, una mica de pa amb formatge.

Els lladres són sempre molt amables amb ell i abans d’anar-se’n saluden amb una reverència.

RODARI, GIANNI: Contes llargs com un somriure (Adaptació) Ed.La Galera

Es prega als lladres que truquin el timbre.

Se'ls deixarà entrar i podran veure amb els seus ulls que aquí no hi ha res per robar.

(De nit, truqueu una bona estona perquè tinc el son

fort.)

Signat: el señor Guillem.

Una nit algú truca el timbre. El senyor Guillem cuita a veure qui és.

-Som els lladres -diu una veu.

-Ara obro! -diu el senyor Guillem.

Corre a abrir la porta i entren els lladres amb la boca tapada i una màscara als ulls.

EL TIMBRE DELS LLADRES

Aquesta és la historia de la pastanaga més grossa del món. Ja s'ha

explicat de moltes maneres, però per a mi que les coses van anar així.

Una vegada un hortolà que es deia Oreste va plantar pastanagues. Les

va conrear bé, va fer tot el que s'havia de fer i, quan va ser el temps, va

anar a l'hort i va començar a arrencar les pastanagues de la terra. En un

moment donat va trobar una pastanaga més grossa que les altres.

Estirava, estirava, però no sortia. Ho va provar de cent maneres, però

res ... Finalment, va prendre una decisió i va cridar la seva dona

Giuseppina.

- Vine un moment, hi ha una pastanaga del dimoni que no vol sortir de

la terra. Fixa-t'hi, mira.

-Sembla grossa de debò.

- Farem això; jo estiro les fulles de la pastanaga i tu m'ajudes estirant-

me per la jaqueta. Agafa't, vinga. Llestos? Estira! Va, alhora.

- Val més que t'estiri pel brac, perquè la jaqueta s'estripa.

-Estira pel braç Fort! No hi ha manera! Crida un moment el noi. Ja no

puc dir fava!

-Romeo! Romeo! -va cridar la dona de l'hortolà .

-Què vols, mare?

-Vine un moment. Corre.

-He de fer els deures.

LA GRAN PASTANAGA

- Ja els faràs després; ara ajuda. Hi ha una pastanaga que no vol sortir. Jo estiro aquest braç del papa, tu estires l'altre, el papa estira la pastanaga i a veure què passa. L'hortolà va escopir-se les mans. -Esteu a punt? Fort, endavant! Estireu! Amunt! Amunt! Res, no surt. -Aquesta deu ser la pastanaga més grossa del món -va dir la Giuseppina. - Crido també l'avi? -va proposar en Romeo. L'avi bufava de cansament, abans de posar-se a la feina. -Doncs vinga -va dir l'hortolà- . Esteu tots agafats? Llestos? Va! Estira! Vinga! Amunt! Estireu!

-Amunt! Amunt! Amunt! -Així no ens en sortirem pas -va concloure l'hortolà -. Romeo, arriba't a casa del veí Andrea i demana-li que vingui a donar-nos un cop de mà. En Romeo va reflexionar. Després va fer: -Li dic també que porti la dona i el fill? -Doncs sí, li ho pots dir -li va respondre el pare. Fixa't, quina pastanaga! N'hi ha per fer-la sortir en els diaris. -Fem venir la televisió? -va proposar la Giuseppina. Però la seva proposta se la va endur el vent. -Sí, la televisió! -va rondinar l'hortolà; abans hem de fer venir gent a estirar. Ras i curt, va venir el veí Andrea, va venir la seva dona i també va venir el seu nen, que tenia cinc anys i no podia pas tenir gaire forca als braços. Mentrestant, havia corregut la veu pel poble i molta gent, xerrant i rient, s'havia encaminat cap a aquell hort. Xerra que xerra, estira que estira, el sol ja estava a punt de pondre's ...

Gianni Rodari

La pastanaga no surt. Tot el poble s'agafa per estirar: res. Arriba gent dels pobles del costat: no hi ha manera. Arriba gent dels pobles de més lluny: i sempre som allà mateix. Finalment, es descobreix que la pastanaga gegant travessa tot el globus terraqüi í que a l'altra banda hi ha un altre hortolà, hi ha una altra gentada que estira; en resum, és una gran partida d'estirar la corda que no s'acabarà mai.

Primer final

Estirant, estirant, surt alguna cosa, però no és una pastanaga; és una carbassa. A dins de la carbassa hi ha set nans sabaters, asseguts en rotllana i clavant soles. -Quines maneres són aquestes? -protesten els nans-. No teniu dret a robar-nos la casa i el taller! Torneu-nos a sota terra.

Segon final

Estira que estiraràs... la unió fa la forca: la pastanaga surt, un centímetre cada vegada. És tan grossa que per portar-la al mercat es necessiten vint-i-set camions i un tricicle. No hi ha empreses impossibles quan els homes treballen junts, en bona harmonia.

Tercer final

Omple la següent graella abans d’escriure el teu conte.


Títol:

Quins personatges poden sortir en el meu conte? (reals: dos xiquets, una princesa, una astronauta...) o irreals (un unicorn, un minairó,...)

En quin lloc passarà? (en una ciutat, en un poble, a la muntanya, al mar, a casa...)

Quan passarà? (fa 200 anys, ahir, a la prehistòria...)

Fes un llistat de les coses que passaran.

Com podem canviar les coses que has pensat que passaran? (el planeta explota i en surt una nau, se’n va a buscar un tresor, troben una pedra que té poders màgics, han d’anar a caçar...)

Com pot canviar la història?

1- PLANTEJAMENT: En aquest apartat has de presentar la situació inicial.

-S’hi descriu el lloc on passa la història.

-S’hi presenten els personatges.

- Has de situar la història en el temps on transcorre.

2- NUS: Has de plantejar els canvis que tindran lloc respecte de la situació inicial.

-Hi ha un canvi de lloc?

-Quins fets passen als protagonistes?

-Com els resolen?

-Sorgeixen nous conflictes?

-Apareixen nous personatges?

3-DESENLLAÇ- Has d’explicar com acaba la història.

-Què passa finalment al o als protagonistes?

-Com es soluciona la història?



1. Té títol?

2. Els marges són adequats?

3. La lletra és clara?

4. La situació està ben explicada?

5. Es produeix un canvi?

6. Es planteja un problema?

7. Passen coses de forma coherent?

8. Es resol la situació del principi?

9. Hi ha diferents connectors de temps (llavors, de seguida, al final...?

10.Les majúscules estan utilitzades correctament?

11.Hi ha faltes?

AUTOCORRECCIÓ DEL CONTE

Lucía Serrano

Education

El conte