Embed Size (px)
Citation preview
EL FUERO DE LOS
ESPAÑOLES
EL FRANQUISME
Cristina Pueyo Prenafeta
4t. ESO B
3 de juny del 2011
Institut Torredembarra
El Fuero de los españoles 2
INDEX
1. Situació d’Espanya al 1945 ..…………………………………………………………………………………….3
1.1. Economia espanyola ..……………………………………………………………………………….3
1.2. Societat espanyola …………………………………………………………………………………….4
1.3. Política espanyola ..……………………………………………………………………………………4
2. Què és el Fuero de los españoles?.…………………………………………………………………………..5
3. El fuero de los españoles ..……………………………………………………………………………………….6
4. Conclusions ..……………………………………………………………………………………………………………9
5. Bibliografia .…………………………………………………………………………………………………………..10
El Fuero de los españoles 3
1. SITUACIÓ D’ESPANYA AL 1945
Passada la Guerra Civil espanyola, Espanya va viure una etapa de postguerra
que va durar aproximadament vint anys. L’any 1945 es situaria dintre d’aquest
període. Aquest any, com tots els anys de la postguerra, es va caracteritzar per tenir
una economia en estat d’estancament i pobresa, una política totalitària i una societat
en retrocés, és a dir, sense prosperar.
1.1 L’ECONOMIA ESPANYOLA
L’economia espanyola de l’any 1945 es caracteritzava per tenir un nivell de
pobresa molt elevat. Les conseqüències recents de la guerra, havien deixat moltes
empreses afectades amb destrosses, i per tant, els salaris havien baixat. La vida
quotidiana de la majoria de la població era marcada per la manca d’aliments i
productes de primeres necessitats. A més, la capacitat adquisitiva de les famílies era
escassa, i això va fer que s’estengués ràpidament la pobresa i la misèria en tot el
territori espanyol.
Aquesta economia marcada per la política franquista va ser caracteritzada per
una gran intervenció. L’Estat controlava i distribuïa la producció, el repartiment de
béns, la fixació dels preus, els salaris i el control del comerç exterior. Aquestes accions
eren realitzades perquè el règim aspirava a una economia d’autosuficiència,
l’autarquia. Es pretenia autoabastar-se amb la producció nacional i limitar al mínim les
importacions. Això anava impulsat, a més, per l’aïllament internacional.
Per intentar augmentar l’economia del país es va crear Institut Nacional
d’Indústria, per tal de desenvolupar la indústria. També es van fundar empreses
públiques que s’encarregaven dels sectors que les privades no se’n podien ocupar. Tot
i això, l’agricultura i la indústria van créixer molt lentament, i el comerç, marcat per
una forta protecció amb aranzels en les importacions, era mínim, i l’escassetat de béns
de consum va durar molt anys.
Per altra banda, una minoria de població va quedar beneficiada amb aquesta
situació. Eren els sectors seguidors al règim, els grups més vinculats amb el poder i els
especuladors qui van enriquir-se amb l’escassetat de productes i els salaris baixos de la
població.
El Fuero de los españoles 4
1.2. LA SOCIETAT ESPANYOLA
La Guerra Civil Espanyola havia deixat molt malmesa la població, tant per
víctimes mortals com ferits i discapacitats. Amb aquestes baixes també s’havien de
sumar la dels exiliats, aquelles persones que havien fugit a un altre país per tal
d’amagar-se del règim franquista que hi havia en aquesta època. Com a conseqüència,
el país va sofrir una davallada demogràfica notable.
La societat que vivia estava caracteritzada per una forta repressió sota el règim,
i per tant va retrocedir en tots els aspectes. Era una societat en retrocés, no hi havia
prosperitat en la població cap a una millora de vida.
Per altra banda, va haver-hi un grup petit que sí va poder gaudir del què volia.
Aquest grup era comprès per la gran burgesia, l’exèrcit i l’església catòlica. Aquest
règim els garantia el poder i la influència que amb la República havien perdut. La gran
burgesia dominava l’economia, tan les propietats de terres com els negocis i la banca.
L’exèrcit garantia la continuïtat del règim, ja que eren els qui havien guanyat aquella
guerra. Disposaven de nombrosos comandaments en posicions importants: càrrecs
polítics i empreses. L’altre grup beneficiat, l’església catòlica va ser establida amb la
confessionalitat de l’Estat. A més es va reintroduir l’ensenyament religiós i un
pressupost pel culte i clero.
1.3. LA POLÍTICA ESPANYOLA
La política espanyola era caracteritzada per una dictadura franquista totalitària
d’estil feixista. El règim es definia per tenir un únic cap d’Estat, Franco, que
concentrava el poder legislatiu, executiu i judicial. Aquest càrrec era vitalici, i era ell qui
atorgava el seu successor.
Es va il·legalitzar l’existència d’altres partits i sindicats, excepte el de la Falange
Espanyola i la Central Nacional Sindicalista. Tan les Corts com les eleccions van ser
suprimides. També van ser eliminades les llibertats individuals i col·lectives. Juntament
amb l’eliminació de la Constitució de 1931, l’Estatut de Catalunya i el règim foral de
Biscaia van ser abolits. Amb aquests, les llengües i la cultura no castellanes van ser
reprimides.
El Fuero de los españoles 5
Anys anteriors al 1945, la dictadura havia tingut potències feixistes exteriors
com Alemanya i Itàlia, que li havien fet costat. Va haver-hi una mútua ajuda entre ells.
Per part dels de fora, havien ajudat a Franco a conquerir tot l’Estat, i ell també va
ajudar-los en la Segona Guerra Mundial, enviant un grup de voluntaris: la División Azul.
Però la derrota del feixisme aquell mateix any, va provocar un aïllament internacional
sobre l’Estat espanyol.
Franco va pretendre donar una imatge de legalitat, i per fer-ho va crear el Fuero
del trabajo, on estaven escrits els principis laborals de la població, la Ley constitutiva
de las Cortes españolas i el Fuero de los españoles, on constaven els drets cívics dels
ciutadans d’Espanya.
2. QUÈ ÉS EL FUERO DE LOS ESPAÑOLES?
El Fuero de los españoles va ser una pseudodeclaració que va fer Franco durant
el seu règim totalitari. Va ser publicat el 17 de juliol de 1945. Aquest text conté els
drets cívics de la població espanyola amb els seus drets i els seus deures.
Aquesta pseudodeclaració va ser escrita tenint en compte en tot moment la
ideologia que els inspirava: el feixisme. Per tant, en aquest document es poden veure
representats els principals valors d’aquesta ideologia. Era defensor de la religió i la
moralitat catòlica com a principi fonamental de l’Estat, i que es va confessionalitzar
amb l’església catòlica. Aquesta va prendre un paper bastant important sobre la
societat.
Un altre valor era la família, com a pilar fonamental de l’ordre social amb una
moralitat catòlica: un matrimoni sòlid amb un nombre de fills elevats. També
defensava la unitat de l’Estat contra les idees separatistes.
Aquest document no el podem reconèixer com una Constitució, ja que les lleis
que hi ha escrites no garanteixen una estabilitat segura sobre els drets i deures dels
ciutadans, on es demostri un sistema de poder definit en òrgans, formes i funcions.
El Fuero de los españoles 6
3. EL FUERO DE LOS ESPAÑOLES
El Fuero de los españoles conté trenta-sis articles dividits en dos apartats: els
deures i drets dels espanyols i l’exercici i la garantia dels Drets. A continuació hi ha
alguns articles que demostren que aquest document no és una Constitució.
Només hi ha destacats sis articles. En tots sis es pot veure la falta d’expressió i
llibertat individual, a més d’altres detalls que avui en dia són respectats perquè són
drets fonamentals de qualsevol ésser humà.
“Artículo 1.- El Estado español proclama como principio recto de sus actos el
respeto a la dignidad, la integridad y la libertad de la persona humana, reconociendo
al hombre, en cuanto portador de valores eternos y miembros de una comunidad
nacional, titular de deberes y derechos, cuyo ejercicio garantiza en orden al bien
común.”
Després d’haver llegit aquest article, podem observar que només anomena a
l’home com a portador dels principals principis de la persona humana. No anomena la
dona, per tant, no podem dir que sigui un sistema democràtic lliure i igualitari.
A més del respecte a la dignitat, la integració i la llibertat, l’home i la dona han
de poder tenir més principis, com la cultura, la llengua i l’expressió lliure, cosa que no
anomena en l’article dels principis de la població. Penso que aquests no haurien de ser
només els principis de l’home i la dona. D’aquesta manera falta llibertat i igualtat.
En la part final anomena l’ordre del bé comú, cosa que penso que no cal haver
un ordre que dictamini el bé comú, és a dir, penso que no és necessari tenir un ordre
entre els homes i les dones per tal de funcionar bé. Si tothom fa les coses com vol però
tenint en compte el respecte als altres i els seus costums, aquest ordre es crearia
imaginàriament, sense haver de tenir algú autoritari que ho dicti.
Aquest ordre que anomena fa referència a la classificació de classes socials que
hi havia, i com a defensor de la propietat privada, marca la diferència que cal haver-hi
per respectar-la.
El Fuero de los españoles 7
“Artículo 6.- La profesión y práctica de la Religión Católica, que es la del
Estado español, gozará de la protección oficial. El Estado asumirá la protección de la
libertad religiosa, que será garantizada por una eficaz tutela jurídica que, a la vez,
salvaguarde la moral y el orden público.”
Primerament la religió ha de ser lliure; no hi ha d’haver una relació fixa entre
l’Estat i la religió. L’Estat no ha de declarar-se per una religió. Les creences han de ser
lliures i per voluntat pròpia, perquè realment penses com elles i perquè realment hi
creus. Per tant cap religió està per damunt de cap altra, i per aquesta raó, no només la
religió catòlica pot optar a una protecció especial de l’Estat.
Després menciona que l’Estat protegeix la llibertat religiosa (entenem aquí
qualsevol religió que, segons l’Estat, no és la d’ell) però que aquesta serà vigilada pel
poder judicial. Llavors, si hi ha llibertat religiosa, per què no pot tenir el mateix tracte
que la catòlica? Això demostra que no hi ha llibertat d’expressió i creences.
Finalment diu que les altres religions seran vigilades pel poder judicial per tal de
protegir la resta de la població i l’ordre públic. Ens dóna a entendre que les altres
religions són dolentes, que s’han de vigilar perquè no s’integrin a la població, que en
teoria és catòlica, i llavors s’alteri l’ordre públic de la societat, una societat de classes.
Aquest article es contradiu: per una part diu que només és considerada la
religió catòlica i que les altres seran apartades de l’ordre públic per no interferir en la
societat, però que per altra banda hi ha llibertat religiosa i que també serà protegida.
Aquest no és un bon article per garantir l’estabilitat de la població.
“Artículo 12.- Todo español podrá expresar libremente sus ideas mientras no
atenten a los principios fundamentales del Estado.”
Amb aquest article podem veure amb claredat que no hi havia llibertat
d’expressió. Ens diu que pots expressar-te lliurement, però que no deus contradir el
que defensa l’Estat. Llavors, només pots expressar-te de la manera que ho fa l’Estat, la
ideologia feixista.
El Fuero de los españoles 8
Aquest principis que no deus contradir són l’església catòlica, la defensa única
de la unió de l’Estat i la família conservadora, bàsicament. En cas que ho facis, el poder
judicial et podrà jutjar com a acció contra el Fuero de los españoles, el principal
document que estabilitza els drets i deures de la població.
Aquest és l’article que més m’ha impactat, ja que es veu la poca llibertat que
tenia la població sobre la llibertat d’expressió. No hi havien llibertats lliures
democràtiques, i això mostra la dictadura que hi havia per part de Franco.
“Artículo 20.- Ningún español podrá ser privado de su nacionalidad sino por
delito de traición, definido en las Leyes penales, o por entrar al servicio de las armas
o ejercer cargo público en país extranjero contra la prohibición expresa del Jefe del
Estado.”
Amb aquest article es pot observar que la nacionalitat de la població ha de ser
espanyola, és a dir, que estava prohibit dir que no eres espanyol si formaves part de la
població espanyola. Aquests, sí podien negar-ho quan havien comès un delicte o
havien aconseguit un lloc de treball públic en un altre país. Tot i així, havies de tenir
ordres del cap d’Estat, Franco.
Amb aquest article podem veure la gran obligació que tenia la població a
pertànyer a una única nació, la espanyola, sense deixar poder dir les expressions sobre
què penses en quant la teva nacionalitat, i crear-ne una per les relacions culturals i
històriques que ha viscut aquell territori comú. Franco, volia una unió sòlida de tot
l’Estat, sense idees separatistes (un dels seus principals fonaments).
“Artículo 30.- La propiedad privada como medio natural para el cumplimiento
de los fines individuales, familiares y sociales, es reconocida y amparada por el
Estado. Todas las formas de propiedad quedan subordinadas a las necesidades de la
Nación y al bien común. La riqueza no podrá permanecer inactiva, ser destruida
indebidamente ni aplicada a fines ilícitos.”
El Fuero de los españoles 9
A la primera part de l’article podem veure reflectida una les seves idees
fonamentals sobre la seva ideologia: la propietat privada. Això s’havia de respectar i
defensar, ja que tenies dret a tenir-la per tal d’obtenir béns individuals, familiars o
socials.
A la segona part, explica que aquestes propietats, si l’Estat les necessita, han de
ser donades o prestades per a un bé comú, per exemple, per construir una carretera.
Per altra banda penso que s’hauria de compensar aquesta pèrdua, ja que si la
defensen, haurien de considerar-la important.
Penso que aquest és un article que és pot veure clarament la idea de la
propietat privada, i la dependència constant que hi havia amb les decisions que prenia
l’Estat. També s’hi defensa la nació única espanyola i el bé comú per a la societat.
“Artículo 33.- El ejercicio de los derechos que se reconocen en este Fuero no
podrá atentar a la unidad espiritual, nacional y social de España.”
Aquest article va referit a les accions que es poden posar en contra, és a dir, les
expressions o accions que van en contra del que defensa i protegeix l’Estat. Per tant,
aquestes accions no poden arribar a sobreposar-se a les seves idees i la seva ideologia.
Es pot veure uns quants dels principis fonamental de la ideologia feixista: la
unitat espiritual fa referència a l’església catòlica i la seva moralitat i presència sobre la
societat, amb una única nacionalitat, la espanyola, i a més, la unificació de la societat
d’Espanya.
Penso que l’Estat no hauria de tenir una unificació espiritual, sobre una única
religió i creença. Hauria de ser lliure i respectable. També penso que la unitat nacional
hauria d’acceptar les altres cultures i llengües que va prohibir, com la de Catalunya i el
País Basc.
El Fuero de los españoles 10
4. CONCLUSIONS
Després d’haver realitzat aquest treball sobre el Fuero de los españoles he
pogut saber més coses sobre la vida la qual estava sotmesa la població espanyola en la
postguerra. Saber aquesta informació m’ha ajudat a veure com era aquesta dictadura i
a què estava exposada la població.
També he pogut veure reflectides les idees de la seva ideologia feixista.
D’aquesta manera s’entén millor, és a dir, es veu més utilitzat a la vida quotidiana què
volien aconseguir i què estaven disposats a fer per aconseguir-ho. Això m’ha ajudat a
pensar per mi mateixa sobre aquest tema i a aclarir-me temes relacionats amb aquest
sistema. També he observat que les coses apreses a classe m’han ajudat a comprendre
i lligar accions relacionades amb la ideologia i la manera d’actuar.
Trobar la informació necessària dels articles ha estat senzilla, i he trobat
bastant informació sobre el tema escollit. El document es pot trobar a Internet en
diferents pàgines web (també en llibres).
5. BIBLIOGRAFIA
Les fonts d’informació que he utilitzat per realitzar aquest projecte són:
POLIS, llibre de ciències socials i història de 4t curs.
Pàgines web:
http://es.wikisource.org/wiki/Fuero_de_los_Espa%C3%B1oles_de_1945
http://www.amnistiacatalunya.org/edu/docs/e-mes-fuero1945.html
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0093266&BATE=constituci%2
5C3%25B3
