EL LLIBRE DE…

Els vostres professors us recomanen aquells llibres que més els van agradar quan tenien la vostra edat.

Aquí trobareu el record de les seves lectures.

El llibre de... Manuela RubioTítol: Trajecte final Autor: Manuel de Pedrolo

Vaig llegir Trajecte Final, l’any 76 o 77, als 16, 17 anys. Després del Mecanoscrit del segon origen, és un dels llibres de Pedrolo que em va impressionar més.

El llibre consta de set relats de ciència-ficció. Allò que tenen en comú els contes de Trajecte final és que no presenten societats idíl·liques i felices, sinó complexes i de vegades cruels. Hi ha històries d’amor, com la d’«Urn, de Djnl» o «La noia que venia del futur»; de soledat, com «El regressiu»; d’inadaptació, com «Servei oficial»; o de tendresa, com «El cens total». Humans i extraterrestres es fan amics, s’enamoren, s’estimen i s’odien entre ells. En això, el tipus de relacions no difereix gens de les que nosaltres mateixos vivim habitualment, excepte que aquestes històries ens pregunten què passaria si haguessin mons paral·lels al nostre, si les persones poguessin canviar el seu aspecte a voluntat, si es pogués viatjar en el temps?

Que passaria si…, quan arribéssim a ser grans, en lloc d’encaminar-nos cap a la mort, comencéssim a rejovenir fins a esdevenir un altre cop nadons?; Què passaria si…?

El llibre de... Jordi MoreresTítol: KHADJÍ-MURAT Autor: Lev Tolstoi

Aquest llibre que us recomano el vaig llegir per primer cop quan acabava el batxillerat. S'havia de llegir un autor rus i, francament, aquest era dels que tenia poques pàgines. No en guardo un record especial d'aquesta primera lectura.

Força anys després, els mitjans de comunicació van començar a parlar del conflicte de Txetxènia, que enfrontava Rússia amb aquesta república caucàsica, tot plegat em sonava molt, com si jo ja sabés de què anava la cosa. Vaig lligar caps, vaig buscar el llibre i el vaig tornar a llegir: em va entusiasmar i em va meravellar. Era increïble, havien passat quasi 150 anys i tot era igual que el que ja havia narrat Tolstoi i que havia viscut com a soldat rus. Les persones i l'armament havien canviat, és clar, però per la resta semblava que no havia passat el temps.

Al començament del llibre, Tolstoi ens diu que ha trobat un card al camp, que trencat i mig arrencat s'aferrava amb força a la vida i que aquest card li ha recordat Khadjí-Murat, i molts anys després, jo vaig pensar en K-M tot mirant un telenotícies.

Khadjí-Murat és un cabdill txetxè que ha decidit oferir el seus serveis al russos, que ocupen part del seu país. El general rus no sap ben bé com gestionar aquest regal inesperat i enverinat: sap perfectament que K-M no és sincer, que quan resolgui els seus problemes els trairà i tornarà amb els seus. I K-M també sap que el general rus sap que el seu oferiment no és sincer i que els acabarà traint, i en aquests termes només aparentment clars i alhora complexos s'estableix la seva relació. És el llibre d'una guerra, però no n'espereu grans batalles, ja que sobretot parla de les persones: la gent dels pobles txetxens, que tant bon punt els han destruït les cases es posen a reconstruir-les; els soldats russos, pagesos en un conflicte aliè que no poden entendre, que enyoren les seves famílies, les quals els enyoren a ells i els seus braços, que tanta falta fan al camp, temorosos d'un enemic que mai no es veu, que apareix sobtadament d'entre les ombres dels boscos i fuig a les muntanyes, cap on ningú no els perseguirà. Coneixereu els oficials, elegants i distingits, amb els seus codis d'honor tronats, però capaços de reconèixer les qualitats dels altres, encara que siguin l'enemic. I se us presentarà també el Tsar i el seu Ministre de la Guerra, que des de molt lluny prenen decisions que impliquen la vida o la mort.

Animeu-vos! us recomano un llibre molt bo -i curtet- que segons l'opinió de Harold Bloom (un reconegut especialista) és el millor relat que s'ha escrit mai o, si més no, el millor que ell havia llegit. Ah! I a banda de llegir el llibre busqueu en un mapa on és Txetxènia.

El llibre de... Beatriu Clement

Títol: Martes con mi viejo profesor Autor: Mitch Albom

No hi ha hagut un Sant Jordi sense rosa i llibre dels meus pares. Aquest me’l van regalar pel Sant Jordi del 97. Està basat en fets reals i això fa que tingui més mèrit ja que amb ell vaig aprendre a mirar-me la vida des d’un altre punt de vista. Tot i que és una història trista, és un llibre carregat d’optimisme, vitalitat i sensibilitat, on parla dels temes que ens afecten a tots els humans: l’amor, els diners, la família, l’amistat, la mort... En definitiva una lliçó de la vida per ser llegida per alumnes i professors.

El llibre de... Carme CandelTítol: El Diari d’Anna FrankAutor: Anna Frank

No sé de qui era el llibre, de ben segur que no era meu. Jo no era més que una adolescent, però al llegir la contraportada vaig saber que aquell llibre era diferent a la resta que havia llegit. Tracta sobre una noia jueva d’uns tretze anys, l’Anna, que durant la II Guerra Mundial es veu obligada juntament amb la seva família i una altra a amagar-se en unes habitacions ocultes en un edifici de l’empresa del seu pare fugint dels nazis.

L’Anna comença un diari on plasma els seus sentiments, les seves vivències i la convivència diària de 8 persones que no poden sortir ni fer soroll. Això dura dos anys, fins que són delatats i capturats pels nazis.

Ja de gran vaig viatjar a Holanda i en Amsterdam vaig visitar la Casa Museu d’Anna Frank on va estar amagada l’Anna. Realment impressionant!

El llibre de... Vicent PascualTítol: El PerfumAutor: Patrick Süskind

La lectura ajuda molt en la vida diària. T'ajuda a parlar millor, a saber escoltar, a enfrontar-te a la vida en millor condicions... Sí, encara que no ho sembli. Però, evidentment, quan jo era un adolescent tampoc m'ho creia. D'acord que ens veiem obligats a llegir llibres al llarg de la nostra vida d'estudiants, alguns d'aquests amb més ganes, d'altres no tant, però no em negareu que totes les lectures tenen alguna cosa interessant.

Quan comences a llegir per pur plaer (alguns comencen de molt petits i d'altres no ho fan fins a l'edat adulta), ja no pots deixar-ho. Però passa com al cinema: no tot el que llegim ens encantarà, però amb el temps afinarem el criteri a l'hora de triar els llibres.

El que em va passar amb El perfum va ser un cas especial. No el vaig triar jo, sinó que, com passa a l'Ombra del vent (un altre gran llibre que vaig treure de la biblioteca del Terra), el llibre em va triar a mi. Un dia, a casa dels pares, al poble, estava endreçant una habitació quan va caure d'un prestatge un llibre: El perfum. Em va impressionar el títol i vaig llegir la contraportada. Després la primera pàgina, encara allà assegut al terra, i en dos dies ja l'havia acabat. És un llibre amb una aura de misteri que l'envolta espectacular. No us vull enganyar: el protagonista és un assassí, però també té el sentit de l'olfacte molt desenvolupat, cosa que el portarà a un final inesperat.

Per acabar, una recomanació: no el llegiu abans dels 15-16 anys, perquè per gaudir-lo completament es necessita certa maduresa. ;)

El llibre de... Sebastiana BoteTítol: IvanhoeAutor: Walter Scott

Quan tenia la vostra edat estiuejava en un poblet de l'interior de Girona, allunyat del món, sense TV, només hi teníem una petita radio i el xiuxiuleig dels ocells. Un poble que en principi se'n va presentar ensopit, però que al poc em va captivar. La vida era tranquil·la i la gent molt maca. Molt ràpidament vaig fer amigues, quedàvem i anàvem passejant i a vegades tot fent alguna malifeta.

La part més intrigant que ens inspirava aventura era la que amagava part d'història: l'antic castell medieval. Anàvem recorrent les estances, el que havien estat masmorres, el pati d'armes, les cavalleries i personatges inventats per nosaltres semblaven cobrar vida entre aquelles parets.

Abans de marxar de vacances, un cosí meu més gran que jo em va deixar per llegir una nova novel·la cavalleresca. Una obra d'En Walter Scott Ivanhoe. Jo veia que aquesta novel·la ben podia haver passat en aquell indret. Aquell llibre es va convertir en el meu tresor i el castell era el lloc on donava llibertat a aquella imaginació. En aquell indret els personatges de la novel·la semblaven reals i els ideals de cavalleria (lleialtat, honor, hospitalitat, amor...) tenien sentit.

L'única cosa que no en sabia avenir era la presència de dos pobles enfrontats: normands i saxons. Qui eren?... Des de llavors, vaig començar a investigar i aquell món, el de la història, va acompanyar-me durant la meva vida. Primer de la mà del meu pare que em llegia llibres des de petita i després per la meva ànsia de descobrir altres èpoques, altres països, grans personatges, que al cap i a la fi no deixaven de ser els nostres avantpassats.

Espero que aquest també sigui un dels vostres llibres preferits, però si més no que us transporti a un món meravellós per gaudir-ne i compartir, ple d'il·lusió, on viatjar és gratuït i només necessitem una maleta on desar una ment oberta i molta imaginació.

Aquest llibre em porta a aquella nena de 10 anys, acabada d’arribar de Lugo (Galícia). A l’escola que em van portar els meus pares, igual que a la majoria en aquell moment, dues tardes a la setmana fèiem costura; mentre totes les alumnes apreníem a cosir i brodar, a fer “bainica”, vores, “bodoques”, traus, ... una de nosaltres, per torns, llegia en veu alta un llibre.

Segur que vam llegir més d’un durant aquell curs però jo només recordo aquest amb molta estimació i encara ara m’agrada molt la història d’aquell nen vivint a la selva.

El llibre de... Mª Pilar GarcíaTítol: El Libro de la SelvaAutor: Rudyard Kipling

El llibre de... Rosa DomènechTítol: Miquel Strogoff, el correu del tsarAutor: Jules Verne (1876)

Quan era una noia passàvem els estius a un poble de la costa, tots els cosins, junts, passàvem els dies anant a la platja, nedant, recorrent els camins en les nostres bicicletes i llegint…..

Recordo anar a explorar la biblioteca del meu avi , on vaig poder trobar molts clàssics com Charles Dickens, Jules Verne i catalans també com Àngel Guimerà…. M’encantava llegir , i llegia, i devorava llibres , un darrere l’altre.

Un dels que em va agradar més va ser Miguel Strogoff, el correu del tsar (que originalment es va anomenar de Moscú a Irkutsk) ; aquest és un llibre que incloïa una gran quantitat d’aventures i viatges que em transportava a terres llunyanes, com sempre m’ha agradat.

En la època de la Rússia imperial, els tàrtars envaeixen el país, el tsar encomana a Miquel Strogoff un comandant de l’exèrcit rus , una important missió, ha de portar una carta al Gran duc d’Irkutsk , a Sibèria, avisant-lo que el traïdor Ivan Ogareff vol envair aquesta ciutat. Miquel Strogoff emprèn aquesta aventura plena de perills amb el nom fals de Nicholas Korpanoff amb la companyia de Nadia, una jove que es dirigeix a la mateixa ciutat. És un relat emocionant, intrèpid, que et manté en tensió, amb ganes de llegir-ne més.

Jo recomano que el llegiu; gaudireu d’uns bons moments de lectura i coneixereu llocs remots, que mai us havíeu imaginat.

Quan tenia onze anys, el meu pare va posar a les meves mans un llibre molt gruixut, molt vell i molt usat. Tenia les pàgines completament engroguides i algunes, soltes, escapaven del relligat com si tinguessin vida pròpia. Era una edició de 1924 de l’Illa del tresor de Robert Louis Stevenson. “Confia en mi”, va dir el meu pare, “dóna una oportunitat a la història i t’asseguro que aquestes 363 pàgines et semblaran molt poques”.

Això va dir,i jo vaig decidir donar-li una oportunitat i em vaig submergir en un món antic, mig realitat, mig fantasia. Un món de vaixells, navegació, terres perdudes entre oceans inacabables i vells llops de mar, pirates transgressors de les lleis i homes d’honor disposats a defensar-les. Un món d’homes, cobdícia, cicatrius, baralles i rom; de supersticions, lleialtats i traïdories; d’aventura, de perill, de recompensa i també de mort. I al bell mig de tots aquells mariners endurits per la mar i les penúries de les difícils condicions en què solcaven les aigües solitàries, em sentia terriblement identificada amb el jove Jim Howkins debatent-se entre la simpatia que li inspirava el terrible pirata d’una sola cama, John Silver, i el seu sentit de l‘honradesa i la justícia, que l’inclinaven a posar-se de la banda del Doctor Livesey, el Capità Smollet, el Cavaller Trelawney i el desafortunat Ben Gunn, abandonat pels pirates en l’illa deshabitada on havien amagat el tresor del vell Capità Flint, el pirata més malèvol de totes les èpoques. Des del moment que vaig iniciar la lectura vaig quedar completament atrapada en les conxorxes dels pirates per fer-se amb el tresor i amb la Hispaniola, la goleta on viatgen pirates i homes honorables barrejats en una única tripulació fins que els primers es descobreixen en arribar a l’illa. En la meva imaginació, jo era un més immers en les lluites sanguinàries a bord del veler o al refugi fortificat de l’illa. Com Jim, anava d’un bàndol a l’altre i, com ell, lluitava cos a cos amb el timoner Israel Hands i, també com ell, somreia amb incredulitat en descobrir l’immens tresor del Capità Flint vigilat durant tant de temps pel pobre Ben Gunn. Com Jim Howkins aconseguia vèncer els pirates i reconquerir la nau per retornar a la pàtria.

El llibre de... Mª Mercè LópezTítol: La isla del tesoroAutor: R. L. Stevenson

Els grans llibres et poden arribar a les mans de diverses maneres, totes vàlides, és clar. I com que som en un centre d’ensenyament, m’agrada dir que no hi ha millor manera que l’interès per una lectura determinada te la desvetlli un professor. Això és el que em va passar amb el poema del vell mariner de S.T. Coleridge.

Quan jo cursava el batxillerat, no era gaire freqüent que un professor ens parlés de poesia; tampoc no era normal que el professor dediqués els primers quinze minuts de la classe a llegir, sense interrupció, un poema narratiu. Tanmateix, això és el que feia el nostre professor, Segimon Serrallonga, sacerdot, professor i poeta.

Abans d’arribar a la lectura dels versos de Coleridge ens havia explicat què era el romanticisme literari, un moviment que, reconec, m’ha causat sempre una profunda emoció, i ens havia preparat per a la recepció de les imatges fantasmagòriques del relat.

El poema del vell mariner ( Rime of the Ancient Mariner) és fruit de les llargues converses literàries de l’autor amb un altre insigne romàntic, W.Worsworth, amb qui l’unia una gran amistat. Ambdós van planejar el poema basat en un somni i, tot i que qui el va escriure fou Coleridge, el seu amic no es va poder estar de compondre’n alguns versos.

El poema narra la fantàstica aventura d’un vell mariner que en un llarg viatge pateix, com no podia ser d’altra manera, una forta tempesta que el duu cap a l’Antàrtida ( I enmig del torb, serres nevades / vèiem amb claror trista resplendir: / no vèiem formes d’home ni de bèsties / només el gel entorn, fent-nos camí).

Els mariners, en el moment més dur de la tempesta, celebren la presència d’un albatros, un gran ocell blanc característic de l’oceà Antàrtic que porta bona sort. L’ocell els parla, els acompanya durant la ja tranquil·la travessa. Però un dia, sorprenentment, el mariner agafa la ballesta i el mata (Jo havia fet una acció malvada / i a tots els portaria sofriment. / “Ha mort l’ocell –entre ells es deien- / que feia bufar el vent.” / “Ah, dissortat! Matar l’ocell –es deien- / que feia bufar el vent!”). A partir d’aquí el viatge esdevé un martiri per a tota la tripulació, que ha de suportar l’escassetat d’aigua i una trobada amb la mort, la qual guanya l’ànima del vell mariner.

El final no és tan dramàtic com en altres textos romàntics: el vell mariner és recollit per una eremita, el perdona per la seva acció de matar l’albatros i li imposa com a penitència l’obligació de relatar la seva història, cosa que fa precisament a l’inici del poema, quan s’acosta a un home que es dirigeix a un casament i l’atura tant sí com no per explicar-li el relat ( El convidat a noces s’asseu en una pedra: / no pot sinó escoltar; / i el vell així parlava, / el mariner d’ull clar: ).

En fi, una meravella.

El llibre d’... Antoni FalcóTítol: Poema del vell marinerAutor: S. T. Coleridge

En una aldea perdida entre montañas y en una época en que la televisión era una entelequia, la manera de entrar en un mundo de imaginación y aventura era a través de los pocos libros que teníamos a nuestro alcance: los de la escuela, guardados celosamente en un armario, que recuerdo carcomido.

Uno de ellos me fascinó, Moby Dick. Los amplios horizontes, el mar al que había de enfrentarse el hombre, la lucha en condiciones difíciles, la obsesión, el mal, la muerte, pasaban ante los ojos de un joven grumete con el que te sentías identificado al instante. Eso te permitía correr sus mismas aventuras y acceder a otra dimensión en la que te sentías libre. Las ataduras de la cotidianeidad desaparecían misteriosamente. Mientras en el exterior nevaba y nevaba, tú tripulabas un ballenero a miles de kilómetros y sustituías el ulular del viento en los aleros por los vientos que hinchaban las velas del bergantín-polacra en persecución de una inalcanzable ballena blanca.

En aquella época no podía alcanzar el significado profundo de la obra, pero con diez años eso carecía de importancia. Importaba mucho más ese mundo de misterio y aventura que tenías en las manos y que se abría en tus ojos página tras página.

La edición de Moby Dick de mi escuela tenía algunas ilustraciones; las recuerdo como si las estuviese viendo; me acompañan y a la vez me retrotraen también a ese mundo difícil de ilusión que es la primera juventud.

El llibre de... Rufino VallejoTítol: Moby DickAutor: Herman Melville

El llibre de... Mª del Mar SayolTítol: El petit príncepAutor: Antoine de Saint-Exupéry

Quan em van recomanar aquesta lectura vaig pensar “Quin pal un llibre de prínceps i princeses!”.

La veritat és que no hi té res a veure i és més, em va fascinar, i tot llegint-me’l vaig passar-m’ho molt bé i vaig aprendre que “Les coses essencials són invisibles als ulls”

Quan jo era petita també la societat es reservava un paper de segona per a les noies, per això, a moltes de nosaltres, aquell personatge ens va servir com a model femení alternatiu.

Recordo que va ser ma mare qui em va regalar la novel·la. Com no sempre tenia llibres nous, me la vaig llegir moltes vegades, igual que les seves seqüeles: Aquellas mujercitas, Hombrecitos i Los muchachos de Jo, en les que es segueix la vida d’adultes de les tres germanes i dels seus fills. Així doncs, aquells personatges van esdevenir tan familiars per a mi, que de ben segur m’han influït.

El llibre d’... Arantxa ÁvalosTítol: MujercitasAutor: Louisa May Alcott

Aquest és ja un llibre clàssic, però alhora perfectament modern. De fet representa el que podriem anomenar la primera globalització, la provocada pels mitjans de transport. També s’hi representen les relacions multiculturals, per exemple en le matrimoni dels dos protagonistes.

És magnifica la precisió en la descripció dels caracters i del seu àmbit social. I tot articulat amb un argument de novel·la policíaca.

El llibre de... Privat RodríguezTítol: La volta al món en 80 diesAutor: Jules Verne

Llegir ens fa pensar. Pensar ens fa més lliures.

El que lee mucho y anda mucho, ve mucho y sabe mucho. Miguel de Cervantes Saavedra (1547-1616) Escriptor espanyol.

Lee y conducirás, no leas y serás conducido. Santa Teresa de Jesús (1515-1582) Escriptora mística espanyola.

La lectura és com l'aliment; el profit no está en proporció del que es menja, sinó del que es digereix .

Jaume Balmes (1810-1848) Filòsof, teòleg i polític espanyol.

Uno no es lo que es por lo que escribe, sino por lo que ha leído. Jorge Luis Borges (1899-1986) Escriptor argentí.

Estimar la lectura és transformar hores de tedi per hores d'inefable i deliciosa companyia . John Fitzgerald Kennedy (1917-1963) Polític estadounidens.

La lectura és a la intel·ligència el que l’exercici és al cos. Richard Steele (1672-1729) Escriptor irlandès.

Un llibre obert és un cervell que parla; tancat, un amic que espera; oblidat, una ànima que perdona; destruït, un cor que plora.

Proverbi hindú