EL MODERNISME CATALÀLlengua catalana i literatura

Objectiu princial

En el tombant de segle (1892-1911) es produeix un moviment d’abast ampli que té com a objectiu l’afany de modernització.

Anhelava transformar la societat a nivell polític i cultural a través de l’art.

Època de transformacions

● L’últim quart del s.XIX, la societat catalana viu la industrialització de Barcelona, que seguirà el model d’altres ciutats europees.

● Es forma una burgesia industrial que vol modernitzar-se i intervenir en política (construir un país autònom, catalanisme polític)

● Neix la classe obrera que s’organitza en sindicats per millorar les seves condicions laborals (socialisme i anarquisme).

Característiques

Es tracta d’un art fonamentalment burgès, tanmateix els intel·lectuals que el propiciaren van ser molt crítics amb la seva pròpia classe a la qual consideraven materialista i prosaica.

Es produeix sovint una ruptura i rebuig mutu (artista/societat) que explica, de fet, el final del moviment.

A nivell estètic és molt ambigu i recull influències de procedència diversa que fins i tot semblen contradictòries, però els diferents corrents que inclou participen de decadentisme, simbolisme, esteticisme...és a dir, retorn de l’idealisme espiritual contra el realisme.

Tensions artista-societat● La societat viu un moment de crisi (guerres colonials) i s’

accentuen actituds conservadores. La burgesia vol preservar valors culturals ja establerts i considera els joves intel·lectuals destructors i desequilibrats.

● Els artistes modernistes veuen els burgesos com éssers materialistes i pragmàtics que no donen a l’art i a l’artista la importància que té.

● El moviment neix marcat per l’enfrontament entre l’artista (que vol elevar la societat culturalment i espiritualment) i el burgès (que només es preocupa dels béns materials). Els intel·lectuals adopten formes de vida bohèmies.

Abast del moviment

El mateix fenomen de renovació s’observa arreu dels centres urbans de l’Europa industrialitzada:França i Bèlgica: Art Nouveau

Àustria: Wiener Sezession

Anglaterra: Modern Style o Art Déco

Espanya i Sudamèrica: Modernismo

EUA: Tiffany

Itàlia: Style Noville, Florale, Stile Liberty

Alfons Mucha (txec)

Arts que abasta

El seu desplegament abasta tots els camps de l’estètica: arquitectura, pintura, escultura, literatura…

Moviment molt divers, que va utilitzar i conciliar estils del passat.

El desconsol - Josep Llimona

Pavellons Güell (avinguda Pedralves)Antoni Gaudí

Casa Batlló - Antoni Gaudí

Casa Batlló - Antoni Gaudí

Casa Batlló - Antoni Gaudí

Palau de la Música Catalana Lluís Domènech i Montaner

Palau de la Música Catalana Lluís Domènech i Montaner

Cereria Subirà

Hospital de Sant PauLluís Domènech i Montaner

Transformació de la cultura

● L’objectiu era aconseguir una cultura moderna amb formes i idees

noves.

● Va significar la transformació d’una cultura regional i tradicionalista en

cultura nacional i moderna (reacció contra la Renaixença). Ex:

canvien “pàtria, fe i amor” per “joventut, progrés i innovació”

● Va ser una opció ideològica de fons en el sentit més ampli de la

paraula.

Activitats dels intel·lectuals catalansA Catalunya, a finals del segle XIX un grup de joves intel·lectuals (pintors, poetes, dramaturgs...) es reunien al bar-restaurant Els Quatre Gats.

Hi feien tertúlies, concerts, espectacles, exposicions.

Activitats dels intel·lectuals catalansFreqüentaven El Cau Ferrat a Sitges on celebraven unes festes ben peculiars que impressionaren els pacífics pescadors que hi vivien.

Les seves festes, viatges i reunions eren constants. Els germans Llimona van acudir-hi i van quedar horroritzats per la disbauxa dionisíaca i el llibertinatge.

Donaven a conèixer les seves propostes culturals i estètiques en la premsa diària (La Vanguardia i Diario de Barcelona) i revistes com L’avençi Catalònia.

Eren "moderns”, vivien com a bohemis i els devem un llegat artístic molt valuós.

Bar Marsella (creat el 1820)

● Festes Modernistes a Sitges (la primera el 1892)● Article de Jaume Brossa a l’Avenç: Viure del passat.● Traduccions al català d’autors com: Goethe, Nietzsche, Baudelire i D’

Annunzio.● Preocupació per la normativització de la llengua (inici campanya per a la

reforma lingüística que culminarà el Noucentisme)● Publicació de revistes de caire artístic Quatre Gats, Pel&Ploma i Joventut.● Mort de Joan Maragall i Isidre Nonell el 1911● Primeres mostres del Noucentisme (1906)

FETS IMPORTANTS (anys 1892-1911)

Tendències intel·lectuals:

ESTETICISTES: partidaris de l’art per l’art. Entenen l’art com una religió, un bàlsam i el seu paper és el de sacerdot o messies que conduirà la societat al canvi. Per a ells l’art és un refugi, una evasió. Constitueixen la bohèmia daurada (Santigo Rusiñol....)

REGENERACIONISTES: Els regeneracionistes creuen que la renovació vindrà a partir del desvetllament ideològic, donen més importància al missatge que a la forma i fan campanya de crítica social, política i ideològica, estan compromesos amb la seva societat. Constitueixen la bohèmia negra o tràgica (Joan Puig i Ferreter....)

Estil de la literatura modernista

● No es vol retratar objectivament la realitat sinó fer una selecció subjectiva d’aspectes, suggerir no pas analitzar.

● Ús d’un llenguatge connotatiu i de figures pròpies del vers (metàfora i símbol). Prosa poètica.

● Temàtiques comunes: la lluita per l’existència (autorealització individu), relacions home i entorn, conflicte individu-societat (ferir la sensibilitat burgesa i els conflictes), dualitat camp-ciutat, visió de la multitud hostil.

POESIA: JOAN MARAGALL

● La seva família era burgesa i es dedicava a la indústria tèxtil

● Ell no vol fer-se càrrec de l’empresa perquè volia estudiar Dret

● Als 30 anys comença la seva activitat periodística, d’escriptor i traductor.

● Va destacar pels seus articles d’opinió de compromís social i les ressenyes literàries. (Barcelona, 1860-1911)

Joan Maragall: Elogi de la paraula

● En aquest text de teoria literària és on formula la teoria de “la paraula viva”.

● Segons aquesta teoria, el poeta ha de contemplar la realitat i esperar aquell moment en què arriba l’autèntica inspiració: una veu interior, secreta, sobrenatural, que li va dictant les paraules del poema.

● Un cop escrites, les paraules no es poden canviar perquè perdrien l’espontaneïtat i la puresa d’aquell moment especial.

Joan Maragall: Elogi de la paraula

● Valora que els poetes s’expressin de manera senzilla i directa, sense retòrica.

● Maragall té una actitud molt optimista i positiva. Els seus temes predilectes són l’exaltació de la vida i de la natura.

● El poeta és un ésser privilegiat que es capaç d’expressar la vida en paraules.

La vaca cega, Joan Maragall

La vaca cega recitada per Sergi Belbel

Excelsior, Joan Maragall

Excelsior recitat per Dolors Juanpere

TEATRE: SANTIAGO RUSIÑOL

(Barcelona, 1861- Aranjuez, 1931)

● La seva família era burgesa i es dedicava a la indústria tèxtil

● Va viure amb l’avi patern des de ben petit i era l’hereu (el germà gran)

● Estava interessat per la pintura i assistia d’amagat a l’Escola la Llotja

● Va viure a París aprox. 10 anys on porta una vida al límit

● Va organitzar les Festes Modernistes de Sitges al Cau Ferrat

L’auca del senyor Esteve, Santiago Rusiñol

● Comèdia molt coneguda, estrenada el 1917.● El 1907, la va escriure en prosa (acompanyada de 27

dibuixos de Ramon Casas i 27 rodolins de Gabriel Alomar)● Posteriorment, la va adaptar al teatre, perquè era un

gènere ideal per difondre les idees del Modernisme.● L’obra presenta els costums i valors morals d’una nova

classe (la petita burgesia catalana), representada per una família de comerciants.

● L’hereu de la quarta generació, Ramonet, s’estima més ser escultor fet que provoca un gran crisi familiar

L’auca del senyor Esteve

L’auca del Senyor Esteve amb ceràmica al carrer del Petritxol, Barcelona

L’auca del senyor Esteve

Rodolí 13 Rodolí 24

L’auca del senyor Esteve

Rodolí 27

● Quan el senyor Esteve es troba al llit de mort, es produeix una reconciliació entre ell i el seu fill: Ramonet podrà ser escultor gràcies al fet que el seu pare ha guanyat prou diners perquè ell es faci artista i pugui dedicar-se a l’art.

● Aquest final representa el pacte entre la generació de la vella burgesia i els joves artistes: l’artista ha d’agrair el suport econòmic a la burgesia i aquesta és conscient que necessita la dimensió espiritual de l’artista.

Vídeo sobre el teatre a tombant de segle

Vídeo titulat “Els artistes” des del minut 15 al final.

CATERINA ALBERT● Escrivia sota el pseudònim de Víctor

Català perquè sinó, depenent del tema, causava molt escàndol

● Pertanyia a una família de rics terratinents

● La seva formació és fruit de l’ambient culte de la seva família

● Va fer-se càrrec de les propietats però també anava a Barcelona i per Europa

● No es va casar, tenia fama d’enigmàtica (L’Escala, Alt Empordà, 1869-1966)

Solitud, Caterina Albert (Víctor Català)

● Consta de 18 capítols més o menys autònoms que narren l’itinerari vital de Mila, la protagonista.

● El tema de la novel·la gira entorn el conflicte interior d’una dona que es troba enmig d’un entorn físic i social opressor.

● Mila se sent insatisfeta de la vida i sent un intens dolor interior.

● Lluitarà per aconseguir realitzar-se interiorment, però això li suposarà la marginació social i la solitud, sentiment que dóna títol al llibre.

● Es va publicar entre 1904 i 1905 en fulletons de 8 pàgines a la revista Joventut.

Text: Viure del passat de Jaume BrossaL’Avenç 2a època, IV, núm. 9 (1892)

Les diatribes llançades contra el caràcter espanyol en general ens porten adirigir algunes amonestacions al caràcter català en particular. A quantesqueixes no es presten les alteracions que sofreix la fesomia moral d’un poblecom el nostre, que sembla que hagi perdut la carta de navegar! Sols unavanitat cega ens pot fer creure que amb mig segle de renaixença hem realitzatel progrés que era d’esperar. Si fóssim francs i sincers, hauríem de reconèixer que del renaixement literari ja es va oblidant un immens bagatge que abansens havia complagut i que ara veiem que és fullaraca. L’excessiu culte alpassat que s’apoderà del regionalisme esterilitza tota concepció moderna,convertint el catalanisme literari en una resurrecció arqueològica. D’una literatura que sols havia de tenir per inspiradora l’ànima del poble, ses costumsi sos ideals, ses alegries i ses tristeses, se’n va fer un conreu d’hivernacle, lamajor part gràcies a la llavor que ens donà el romanticisme francès.

Text: Viure del passat de Jaume BrossaL’edat mitjana fou una veritable obsessió per als poetes i escriptors catalans.No podem negar que al principi aquell era el gran medi de fer reviscolar l’amor a la pàtria petita; però com que el moviment literari anava en sentit invers delpolític nacional, forçosament triomfants els ideals revolucionaris havia deresultar més palpable el contrasentit i l’anacronisme de les reivindicacionsdemanades pels nacionalistes catalans…

Un dels principals lemes de la nova generació literària i científica és no admetrecap límit en la concepció de l’obra artística i no acatar cap autoritat d’un modeincondicional quan es tracti de la investigació imparcial i desinteressada.

A èpoques noves, formes d’art noves. El fonament de la cultura d’unageneració ha de reposar sobre allò bo de l’anterior; mes si aquesta porta unpatrimoni dolent, és preferible menysprear-lo, no fer-ne cas i començar foc nou.Si Catalunya vol agafar el camí que li correspon, deu agafar nous procedimentsen la creació de l’obra d’art, procediments que estiguin en consonància amb elmedi que la volti, procurant influir sobre d’ell per millorar-lo. A més, s’hauria deprocurar fer el que no ha pogut efectuar-se en cinquanta anys de renaixença,això és, la creació d’un centre de cultura propi, genuïna expressió del nostrecaràcter, marcant ben bé la diferenciació existent entre la nostra estructuramoral i intel·lectual i la dels altres pobles, que ens volten.