El modernisme - context general i literatura catalana

  • View
    1.493

  • Download
    5

Embed Size (px)

Transcript

  • 1. EL MODERNISME CATAL Llengua catalana i literatura

2. Objectiu princial En el tombant de segle (1892-1911) es produeix un moviment dabast ampli que t com a objectiu l afany de modernitzaci. Anhelava transformar la societat a nivell poltic i cultural a travs de lart. 3. poca de transformacions Lltim quart del s.XIX, la societat catalana viu la industrialitzaci de Barcelona, que seguir el model daltres ciutats europees. Es forma una burgesia industrial que vol modernitzar-se i intervenir en poltica (construir un pas autnom, catalanisme poltic) Neix la classe obrera que sorganitza en sindicats per millorar les seves condicions laborals (socialisme i anarquisme). 4. Caracterstiques Es tracta dun art fonamentalment burgs, tanmateix els intellectuals que el propiciaren van ser molt crtics amb la seva prpia classe a la qual consideraven materialista i prosaica. Es produeix sovint una ruptura i rebuig mutu (artista/societat) que explica, de fet, el final del moviment. A nivell esttic s molt ambigu i recull influncies de procedncia diversa que fins i tot semblen contradictries, per els diferents corrents que inclou participen de decadentisme, simbolisme, esteticisme...s a dir, retorn de l idealisme espiritual contra el realisme. 5. Tensions artista-societat La societat viu un moment de crisi (guerres colonials) i s accentuen actituds conservadores. La burgesia vol preservar valors culturals ja establerts i considera els joves intellectuals destructors i desequilibrats. Els artistes modernistes veuen els burgesos com ssers materialistes i pragmtics que no donen a lart i a lartista la importncia que t. El moviment neix marcat per lenfrontament entre lartista (que vol elevar la societat culturalment i espiritualment) i el burgs (que noms es preocupa dels bns materials). Els intellectuals adopten formes de vida bohmies. 6. Abast del moviment El mateix fenomen de renovaci sobserva arreu dels centres urbans de l Europa industrialitzada: Frana i Blgica: Art Nouveau ustria: Wiener Sezession Anglaterra: Modern Style o Art Dco Espanya i Sudamrica: Modernismo EUA: Tiffany Itlia: Style Noville, Florale, Stile Liberty Alfons Mucha (txec) 7. Arts que abasta El seu desplegament abasta tots els camps de lesttica: arquitectura, pintura, escultura, literatura Moviment molt divers, que va utilitzar i conciliar estils del passat. El desconsol - Josep Llimona 8. Pavellons Gell (avinguda Pedralves) Antoni Gaud 9. Casa Batll - Antoni Gaud 10. Casa Batll - Antoni Gaud 11. Casa Batll - Antoni Gaud 12. Palau de la Msica Catalana Llus Domnech i Montaner 13. Palau de la Msica Catalana Llus Domnech i Montaner 14. Cereria Subir 15. Hospital de Sant Pau Llus Domnech i Montaner 16. Transformaci de la cultura Lobjectiu era aconseguir una cultura moderna amb formes i idees noves. Va significar la transformaci duna cultura regional i tradicionalista en cultura nacional i moderna (reacci contra la Renaixena). Ex: canvien ptria, fe i amor per joventut, progrs i innovaci Va ser una opci ideolgica de fons en el sentit ms ampli de la paraula. 17. Activitats dels intellectuals catalans A Catalunya, a finals del segle XIX un grup de joves intellectuals (pintors, poetes, dramaturgs...) es reunien al bar-restaurant Els Quatre Gats. Hi feien tertlies, concerts, espectacles, exposicions. 18. Activitats dels intellectuals catalans Freqentaven El Cau Ferrat a Sitges on celebraven unes festes ben peculiars que impressionaren els pacfics pescadors que hi vivien. Les seves festes, viatges i reunions eren constants. Els germans Llimona van acudir- hi i van quedar horroritzats per la disbauxa dionisaca i el llibertinatge. 19. Donaven a conixer les seves propostes culturals i esttiques en la premsa diria (La Vanguardia i Diario de Barcelona) i revistes com Laven i Catalnia. Eren "moderns, vivien com a bohemis i els devem un llegat artstic molt valus. 20. Bar Marsella (creat el 1820) 21. Festes Modernistes a Sitges (la primera el 1892) Article de Jaume Brossa a lAven: Viure del passat. Traduccions al catal dautors com: Goethe, Nietzsche, Baudelire i D Annunzio. Preocupaci per la normativitzaci de la llengua (inici campanya per a la reforma lingstica que culminar el Noucentisme) Publicaci de revistes de caire artstic Quatre Gats, Pel&Ploma i Joventut. Mort de Joan Maragall i Isidre Nonell el 1911 Primeres mostres del Noucentisme (1906) FETS IMPORTANTS (anys 1892-1911) 22. Tendncies intellectuals: ESTETICISTES: partidaris de lart per lart. Entenen lart com una religi, un blsam i el seu paper s el de sacerdot o messies que conduir la societat al canvi. Per a ells lart s un refugi, una evasi. Constitueixen la bohmia daurada (Santigo Rusiol....) REGENERACIONISTES: Els regeneracionistes creuen que la renovaci vindr a partir del desvetllament ideolgic, donen ms importncia al missatge que a la forma i fan campanya de crtica social, poltica i ideolgica, estan compromesos amb la seva societat. Constitueixen la bohmia negra o trgica (Joan Puig i Ferreter....) 23. Estil de la literatura modernista No es vol retratar objectivament la realitat sin fer una selecci subjectiva daspectes, suggerir no pas analitzar. s dun llenguatge connotatiu i de figures prpies del vers (metfora i smbol). Prosa potica. Temtiques comunes: la lluita per lexistncia (autorealitzaci individu), relacions home i entorn, conflicte individu-societat (ferir la sensibilitat burgesa i els conflictes), dualitat camp- ciutat, visi de la multitud hostil. 24. POESIA: JOAN MARAGALL La seva famlia era burgesa i es dedicava a la indstria txtil Ell no vol fer-se crrec de lempresa perqu volia estudiar Dret Als 30 anys comena la seva activitat periodstica, descriptor i traductor. Va destacar pels seus articles dopini de comproms social i les ressenyes literries. (Barcelona, 1860-1911) 25. Joan Maragall: Elogi de la paraula En aquest text de teoria literria s on formula la teoria de la paraula viva. Segons aquesta teoria, el poeta ha de contemplar la realitat i esperar aquell moment en qu arriba lautntica inspiraci: una veu interior, secreta, sobrenatural, que li va dictant les paraules del poema. Un cop escrites, les paraules no es poden canviar perqu perdrien lespontanetat i la puresa daquell moment especial. 26. Joan Maragall: Elogi de la paraula Valora que els poetes sexpressin de manera senzilla i directa, sense retrica. Maragall t una actitud molt optimista i positiva. Els seus temes predilectes sn lexaltaci de la vida i de la natura. El poeta s un sser privilegiat que es capa dexpressar la vida en paraules. 27. La vaca cega, Joan Maragall La vaca cega recitada per Sergi Belbel 28. Excelsior, Joan Maragall Excelsior recitat per Dolors Juanpere 29. TEATRE: SANTIAGO RUSIOL (Barcelona, 1861- Aranjuez, 1931) La seva famlia era burgesa i es dedicava a la indstria txtil Va viure amb lavi patern des de ben petit i era lhereu (el germ gran) Estava interessat per la pintura i assistia damagat a lEscola la Llotja Va viure a Pars aprox. 10 anys on porta una vida al lmit Va organitzar les Festes Modernistes de Sitges al Cau Ferrat 30. Lauca del senyor Esteve, Santiago Rusiol Comdia molt coneguda, estrenada el 1917. El 1907, la va escriure en prosa (acompanyada de 27 dibuixos de Ramon Casas i 27 rodolins de Gabriel Alomar) Posteriorment, la va adaptar al teatre, perqu era un gnere ideal per difondre les idees del Modernisme. Lobra presenta els costums i valors morals duna nova classe (la petita burgesia catalana), representada per una famlia de comerciants. Lhereu de la quarta generaci, Ramonet, sestima ms ser escultor fet que provoca un gran crisi familiar 31. Lauca del senyor Esteve Lauca del Senyor Esteve amb cermica al carrer del Petritxol, Barcelona 32. Lauca del senyor Esteve Rodol 13 Rodol 24 33. Lauca del senyor Esteve Rodol 27 Quan el senyor Esteve es troba al llit de mort, es produeix una reconciliaci entre ell i el seu fill: Ramonet podr ser escultor grcies al fet que el seu pare ha guanyat prou diners perqu ell es faci artista i pugui dedicar-se a lart. Aquest final representa el pacte entre la generaci de la vella burgesia i els joves artistes: lartista ha dagrair el suport econmic a la burgesia i aquesta s conscient que necessita la dimensi espiritual de l artista. 34. Vdeo sobre el teatre a tombant de segle Vdeo titulat Els artistes des del minut 15 al final. 35. CATERINA ALBERT Escrivia sota el pseudnim de Vctor Catal perqu sin, depenent del tema, causava molt escndol Pertanyia a una famlia de rics terratinents La seva formaci s fruit de lambient culte de la seva famlia Va fer-se crrec de les propietats per tamb anava a Barcelona i per Europa No es va casar, tenia fama denigmtica (LEscala, Alt Empord, 1869-1966) 36. Solitud, Caterina Albert (Vctor Catal) Consta de 18 captols ms o menys autnoms que narren l itinerari vital de Mila, la protagonista. El tema de la novella gira entorn el conflicte interior d una dona que es troba enmig dun entorn fsic i social opressor. Mila se sent insatisfeta de la vida i sent un intens dolor interior. Lluitar per aconseguir realitzar-se interiorment, per aix li suposar la marginaci social i la solitud, sentiment que dna ttol al llibre. Es va publicar entre 1904 i 1905 en fulletons de 8 pgines a la revista Joventut. 37. Text: Viure del passat de Jaume Brossa LAven 2a poca, IV, nm. 9 (1892) Les diatribes llanades contra el carcter espanyol en general ens porten adirigir algunes amonestacions al carcter catal en particular. A quantesqueixes no es presten les alteracions que sofreix la fesomia moral dun poblecom el nostre, que sembla que hagi perdut la carta de navegar! Sols unavanitat cega ens pot fer creure que amb mig segle de renaixena hem realitzatel progrs que era desperar. Si fssim francs i sincers, haurem de reconixer que del renaixement literari ja es va oblidan