11

El monestir de Sant Pere de R odes

Embed Size (px)

Citation preview

I. SÍNTESI HISTÒRICA

L’inici d’esplendor del monestir se situa a partir del s.X, quan unnoble anomenat Tasi i el Comte de Gausfred d’Empúriess’interessaren per Sant Pere de Rodes.

Entre els s.X i XI es construí l’església que avui podem contemplari també s’inicia la importància del monestir com a centre depelegrinatge.

Els primers indicis de decadència els trobem a partir del s.XIV,generats per diverses causes, entre els quals una sèrie deconflictes bèl.lics i epidèmies que van afectar directamentl’Empordà. Els problemes s’agreujaren durant els s.XV i XVI.

L’abadia continuà patint atacs i saqueigs per part de tropesfranceses i bandolers. Per això en 1798 els monjos benedictinsvan decidir abandonar definitivament el monestir.

A partir de la declaració com a Monument Historicoartístic

Nacional, al 1930, s’iniciaren les primeres obres de restauració

de l’edifici,.

Des del 1999, quan es van acabar les excavacions arqueològiques

i obres de restauració, el Monestir de Sant Pere de Rodes s’ha

convertit en un dels monuments més visitats del nostre país.

II. VISITA AL MONESTIRNIVELL 1 ESGLÉSIA I CLAUSTRE INFERIOR

A. NAU PRINCIPAL

Tant l’arquitectura com la decoració dels capitells de l’església de

Sant Pere de Rodes mostren una expressa voluntat de recordar

construccions d’època romana. La decoració dels capitells de les

columnes de la nau és d’estil corinti i la dels arcs formers és

d'entre llaços. Les naus laterals,amb volta de quart canó, actuen

de contraforts per sostenir la nau. Per comprendre la gran obra

que significà el temple de Rodes cal tenir en compte que es va

construir en una pendent de la muntanya i que es rebaixà la

penya al sector sud de l’església.

ARCADES I CAPITELL DE LA NAU CENTRAL

B. CLAUSTRE INFERIOR

Es tracta d’un claustre molt primitiu, que es descobrí en les

excavacions de 1989. L’espai tenia quatre galeries porticades al

voltant d’un pati trapezoïdal. La topografia del lloc dificultava

l’ampliació de l’espai, per la qual cosa es va decidir soterrar el

claustre per tal de poder fer-ne un de nou al pis superior. La

galeria de ponent fou destruïda segles després per fer-hi una

cisterna i a galeria de llevant és l'única que conservava la volta

de canó original.

C. GIROLA O DEAMBULATORI

La girola és el passadís que volta l’espai del presbiteri i era

utilitzada pels pelegrins per retre culte a les relíquies que es

trobaven a l’espai del reconditori.

En cadascun del murs d’accés a la girola i a la cripta trobem un

arcosoli funerari, possiblement dedicats a l’enterrament de Tasi,

el gran impulsor del monestir al s. X.

NIVELL 2 CLAUSTRE INFERIOR I PLAÇA

A. CLAUSTRE SUPERIOR

Actualment es troba pràcticament reconstruït.

Podem considerar el claustre com el cor del monestir benedictí,

entre altres funcions era un lloc per llegir, escriure, meditar i

jugar, però sobretot actuava com a distribuïdor de les estàncies

que utilitzaven els monjos en la vida quotidiana.

B. SALA CAPITULAR

A la sala capitular, l’abat despatxava assumptes importants

per al govern del monestir i també es reunia amb la

comunitat de monjos.

Compartia l’edifici amb altres espais importants per a la vida

quotidiana, com ara el dormitori dels monjos al pis superior.

NIVELL 3 SOBRECLAUSTRE I DEPENDÈNCIES EXTERNES

A. SOBRECLAUSTRE

Des del final de l’edat mitjana, els monjos anaren deixant de fer

vida comunitària segons la regla de sant Benet, fins al punt que

al s. XVIII cada monjo tenia una casa pròpia en aquesta zona

del sobreclaustre.

A les diferents dependències conservades es poden veure

vestigis de finestres, balcons i xemeneies.

B. CAMPANAR

Té 27 metres d’alçada, al igual que la torre de

defensa.

És una de les grans obres que es va fer durant la

gran ampliació del monestir al s. XII.

És una estructura de planta quadrada i tres pisos.

Els dos primers tenen finestres de mig punt,

senzilles i sense decoració. En canvi, al tercer pis

es pot observar la característica decoració de

l’estil lombard.