Daniel Bartolomé

Ariadna Ferrer

Albert Malla

Martí Pérez

Xavier Soley

El Realisme va desplaçar el Romanticisme a la segona meitat del segle XIX.

Els artistes es van interessar per la realitat concreta de la seva època i descriure-la.

El canvi artístic té a veure amb diverses causes:

El fracàs de les revolucions, va trencar esperances i il·lusions.

L’avenç de la industrialització posava al descobert contradiccions enormes.

L’avenç de la ciència va imposar l’observació i la descripció com a mètode per conèixer la realitat.

Tractava de temes com la vida quotidiana, els problemes socials de la industrialització i el desencís pels fracassos revolucionaris de la primera meitat del segle XIX.

Els artistes més importants són: Millet, Courbet i Daumier

Des del punt de vista ideològic, el realisme queda vinculat a les idees socialistes més o menys definides.

Interès per classes desafavorides.

Compromís amb proletariat.

Representació directa de la realitat.

Radicalitat dels temes

Gustave Courbet 1819, França – 1877, Suïssa

Va néixer a Ornans. Va estudiar a Besançon i

després a París.

Al 1845 va inaugurar una exposició individual que

va anomenar “pavelló del Realisme”

Va rebutjar la medalla de Legió d’honor.

El govern de la època li va encarregar

l’administració dels museus de París. El govern

posterior el va acusar de la destrucció de la

columna Vendôme dedicada a Napoleó. Va anar a la

presó. Al sortit va escapar a Suïssa, on va morir pel

consum excessiu d’alcohol.

Jean-François Millet 1814-1875

Pintor realista i un dels fundadors de l’Escola de

Barbizon.

Va néixer a Normandia però se’n va anar a viure a

París, al 1839.

Millet tenia un profund sentit de la naturalesa. Feia

escenes de graners i pagesos perquè buscava retratar

a la gent humil i de poble.

Honoré Daumier Marsella,1808 – Valmondois, 1879

Va haver de marxar a París.

Al 1828 va fer litografies per al diari La Silueta. També

va participar en la revista La Caricatura. Va treballar al

diari humorístic “Le Charivari”.

Va fer una caricatura Lluis Felip d’Orleans deixant-lo

malament i va estar sis mesos a la presó.

Daumier va deixar la caricatura política directa i va

tornar a utilitzar-la amb la Revolució del 1848. En

aquest any es va interessar per la pintura.

Al poblet francès de Barbizon, que va servir de refugi per alguns pintors, aliens a les modes i és formà l’Escola de Barbizon.

Alguns pintors, van mostrar una gran preocupació per plasmar la realitat.