LA MSICA AL RENAIXEMENT
S. XV (1400)- XVI(1500)
LA RELACI DE LA MSICA AMB UNES ALTRES ARTS DURANT EL
RENAIXEMENT.
Per entendre la msica renaixentista cal fer una prvia
contextualitzaci de lpoca, tractant les caracterstiques socials,
poltiques, econmiques, tecnolgiques, cientfiques, etc.
Posteriorment es passar a relacionar aspectes molt generals
dunes altres arts de lpoca (larquitectura, escultura o pintura) amb
la Msica.
El tema sacabar treballant una srie daudicions musicals amb el
seu corresponent comentari daudici.
El blog aulademusicaiesbinissalem.blogspot.com ens servir
dajuda.
LA MSICA AL RENAIXEMENT.
ESQUEMA.
1. CARACTERSTIQUES SOCIALS.2. CARACTERSTIQUES ARTSTIQUES. 3.
CARACTERSTIQUES MUSICALS RELACIONADES AMB ALTRES ARTS.
A.CARACTERSTIQUES GENERALS. B.CARACTERSTIQUES VOCALS RELIGIOSES. C.
CARACTERSTIQUES VOCALS PROFANES. D. CARACTERSTIQUES INSTRUMENTALS
E. FORMES MUSICALS.
CARACTERSTIQUES SOCIALS.
Limperi bizant (ltim reducte de lantic imperi rom a Orient cau a
mans dels turcs). Aquesta cultura bizantina tornar a Italia, dah el
terme Renaixement. Renixer la cultura dels grecs i romans. Aix s
resaltar la bellesa i expressi psicolgica humana.)
Nix lhumanisme. Ara lhome s el centre de tot. Desapareix la idea
del Teocentrisme.
Noves rutes martimes per desenvolupar el comer i el
mercantilisme. Ascens de la burgesia.
Lesglsia es divideix amb els protestants (calvinistes, anglicans
i luterans per una banda) i els cristians per altra.
El heroico David (antic testament) de Miguel Angel . EXALTACI
DEL COS HUM (CULTURA CLSSICA) GRCIA
Es comencen a determinar les diferents nacions.
Imprenta de Petrucci que afavorir la distribuci rpida de la
cultura, partitures, etc.
Ampliaci de les Universitats.
Creixement dels grans Mecenes per mostrar la seva riquesa i
poder.
Retrato de Giovanni Arnolfini i la seva dona.Famlia burgesa
enriquida pel comer. Grans mecenes de lart.
ELS PUNTS EN COM DE TOT LART AL RENAIXEMENT (ARQUITECTURA,
ESCULTURA, PINTURA I MSICA).
Inspiraci en els clssics grecs i romans amb temtica
mitolgica.
Tot lespai pot ser mesurat. Equilibri simtric. A Msica es far
amb el contrapunt musical (diferents veus que sonen al mateix
temps).
Tant lelement prof com lexpressivitat sintrodueix en la temtica
religiosa per crear ms realisme. La Msica religiosa ser ms
expressiva a lemprar instruments i melodies profanes.
Ms expressivitat. Ms realisme i naturalisme. Cerquen la bellesa.
Tant la Msica profana com sacra ser expressiva.
Monumentalitat en les obres. A la Msica semprarn grans
polifonies vocals on es produir el contrapunt (diferents veus que
sonen al mateix temps amb melodies diferents i textos diferents).
Gran dificultat tcnica. Retrats dels mecenes. Mantenen als artistes
juntament amb laristocrcia. Mostra de la seva riquesa.
LORENZO DE MEDIZI
Es coneixen tots els artistes grcies a la idea de lHumanisme on
lhome s el centre de tot i Desapareix lanonimat provocat pel
Teocentrisme on tot era creat per obra divina. A Msica es
coneixeran tamb els primers compositors.
LEONARDO DA VINCI
LA MSICA AL RENAIXEMENT.
CARACTERSTIQUES GENERALS DE LA MSICA RENAIXENTISTA
Les notes musicals tindran ja una durada prpia. Comencen a
acostar-se a la notaci actual. La Msica cristiana cantar en
llat.
La msica expresar els sentiments del text.
Es fan capilles musicals que no s ms que una agrupaci de msics
cantants o instrumentals.
Lmbit comena a ser un poc ms gran que a ledat mitjana i les
melodes ja no sn tan conjuntes. Ms b, mixtes.
La msica protestant empraran melodies populars i en llengua
verncula perqu participen tots.
La msica profana i religiosa seran iguals llevat els temes
emprats.
La msica instrumental era per ballar. Simprovisaven
melodies.
Les tablatures sn notacions per tocar els instruments. Un
Luthier s un constructor dinstruments musicals.
EXEMPLES DE TABLATURES.
TABLATURA 1.
TABLATURA 2.
DIFERENTS INSTRUMENTS.
SACABUIG (FUTUR TROMB)LLAT (PARE DE LA GUITARRA)
XIRIMIA (OBO DEL FUTUR) BAIX (FUTUR FAGOT)
VIOLA DE GAMBA (FUTUR VIOLONXEL). ORGUE.
FORMES MUSICALS
FORMES RELIGIOSES: Motet: forma polifnica a quatre o ms veus. El
tema s dorigen de cant gregori. Totes les veus tenen text.
llat.
Misa: forma polifnica seguint la forma motetista. llat
Coral: forma musical protestant (luterana). Veu principal la
superior. Homofnica. Llengua verncula.
FORMES PROFANES:Chanson: forma polifnica vocal de temtica
profana. Mateixes caracterstiques que a la religiosa.
Madrigal: forma polifnica vocal a quatre veus igual com la
chanson. Temtica profana. Qualitat en el text.
Villancico: mateixes caracterstiques que el Madrigal.
FORMES INSTRUMENTALS: Dances instrumentals i temes variats a
traves dun tema principal.
FILMOGRAFIA
La Joven de la perla.
Tirant lo blanc.
Lutero.
