FAÇANA PRINCIPAL DE LA CATEDRAL DE TARRAGONA

2. Capella del Santíssim Sagrament1. Capella de Santa Maria dels Sastres

3. Capella del Sant Sepulcre4. Capella de la Immaculada Concepció

5. Capella dels Cardona

8. Cor antic7. Capella de Sant Oleguer

15. Façana. Pla de la Seu

6. Capella de Santa Tecla

16. Entrada del carrer de les Coques

14. Capella de la M. D. del Claustre13. Claustre

12. Sala capitular11. Capella del Corpus Christi

17. Capella de Santa Tecla la Vella

10. La sagristia9. Altar major i Retaule

• La primitiva seu era petita i no molt sumptuosa.

• Es va pensar en construir una catedral nova que donés resposta a la categoria de l’arxidiòcesi de Tarragona, Metropolitana i Primada de les Espanyes.

• El 1167 ja se’n planejava la construcció

• El testament de l’arquebisbe Uc de Cervelló deixava la quasi totalitat dels seus bens per començar l’obra de l’església i la canònica.

• Les antigues edificacions romanes condicionaren la construcció de la catedral. Es van aprofitar, sobretot, murs de càrrega.

• Té planta de creu llatina, amb tres naus i creuer, encapçalada amb tres absis semicirculars.

• Mesures: – 104 m de llarg. – 16 m d’ample a la nau central i 7,23 m en les naus laterals. – El creuer 52,40 m– La nau central té 23 m d’altura – Les laterals, 13 m. – Des del centre del creuer fins al capdamunt del cimbori,

per l’interior, 36 m d’altura.

EL RETAULE

• Per què en diem retaule?

Perquè estava situat damunt la taula en la qual s’hi celebrava l’Eucaristia: l’altar.

PARTS DEL RETAULE

PINACLES

ÀTIC

SORTINT O GUARDAPOLS

ENTRECARRERS

PISOS

BANC O PREDELA

SOTABANC

CARRERS

Esquema artístic d’un retaule

Part superior del carrer central d’un retaule. Acostuma a ser el lloc preferit per disposar-hi un calvari.

Sòcol o Predel·la Bancal d'un retaule, generalment dividit en petits compartiments, on són representades escenes que tenen relació amb les de la part superior del retaule. Quan hi ha una filada sota d’aquesta és anomenada sotabanc.

Carrer o pis: Nom que reben cadascuna de les divisions verticals d’un

retaule, sovint separades unes d’altres per particions més estretes denominades

entrecarrers.

Cada un dels espais de forma quadrangular o rectangular que, oberts en els cossos i carrers d’un retaule, serveixen per allotjar-hi pintures o escultures.

Peça que emmarca un retaule pels laterals i la part superior amb la comesa de protegir-lo de la pols: polsera o guardapols.

ALTAR ROMÀNIC

• El culte a la Catedral va començar durant el pontificat de l’arquebisbe Espàrreg de la Barca (1215-1233).

• L’altar de marbre situat al peu del retaule va ser el centre de la litúrgia fins a la reforma del Concili Vaticà II.

• L’ara d’aquest altar mesura: 1,74 x 2,64 m i el seu frontal, 0,70 x 2,38 m.

• Anys més tard es va eixamplar i s’hi van afegir dues columnes gòtiques als extrems del darrere i una desparionada a un costat. A la part davantera s’hi van col·locar dues columnes decorades que en dissimulen l’ampliació.

• L’emplaçament actual no és el primitiu del qual se’n desconeix la ubicació

• El frontal de l’altar és una preciosa peça de marbre. Un magnífic exemplar del romànic català de principis del s XII.

• Hi trobem esculpides diferents escenes del martiri de Santa Tecla distribuïdes, com en els frontals romànics catalans, amb quatre requadres a cada costat de la figura central, ordenats d’esquerra a dreta i de dalt a baix.

HISTÒRIA DEL RETAULE

• Les notes històriques diuen que va ser l’arquebisbe Roderic Tello però no se sap del cert.

• L’escultor: Pere Joan, fill de l’escultor Jordi de Déu. Aquest consta com esclau del també escultor Jaume Cascalls l’any 1361.

• El 1384 treballa als seu taller del carrer dels Hostals amb entrada també per la Boqueria, avui carrers del Cós del Bou i Trinquet Nou.

2 de maig de 1426• Pere Joan, en el seu retaule, empra un estil

per explicar una història que ara designem com “vinyetes”.

• Els pinacles del retaule senyalen al cel invocant la glòria per als qui ell ha cisellat i senyalen al creient que tot allò té la seva màxima expressió a les estances eternes

• L’harmonia que descriu la composició del retaule, porten al visitant cap a la contemplació del misteri pasqual.

ESQUEMA ICONOLÒGIC

4 carrers i tres pisos amb representacions de la Vida, Passió, Mort i Resurrecció de Crist

Santa Tecla

Verge Maria amb el nen Jesús

Sant Pau

Vida de Santa TeclaVerges del bancal

SANTA MARIA

EL NEN JESÚS

Detall del Nen Jesús que beneeix amb la mà dreta i a l’esquerra hi té una magrana oberta. Una merla picoteja els grans i en té un al bec.

SANT PAU

SANTA TECLA

ANUNCIACIÓ DE MARIA

El sisè més, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea, anomenat Natzaret, a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria. L’àngel entrà a trobar-la i li digué: No tinguis por, Maria, Déu t’ha concedit la seva gràcia. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús... (Lc 1, 26-31).

NAIXEMENT DE JESÚS

Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l’imperi. (...) Mentre eren allà se li van complir els dies, i va néixer el seu fill primogènit: ella el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se. (Lc 2, 1-7).

L’EPIFANIA

Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d’Orient i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: -On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo. (...). Llavors l’estrella que havien vist sortir començà a avançar davant d’ells, fins que s’aturà damunt el lloc on era l’infant. L’alegria que tingueren en veure l’estrella va ser immensa. Van entrar a la casa, veieren el nen am Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra. (Mt 2, 1-11).

PRESENTACIÓ AL TEMPLE

Quan van complir-se els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, portaren Jesús a Jerusalem per presentar-lo al Senyor. (Lc 2, 22).

L’ÚLTIM SOPAR

Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i, tot donant-lo als deixebles, digué: -Preneu, mengeu-ne: això és el meu cos. Després prengué una copa, digué l’acció de gràcies i els la donà tot dient: Beveu-ne tots, que això és la meva sang, la sang de l'aliança vessada per tothom en remissió dels pecats. (Mt , 26, 26-28).

FLAGEL·LACIÓ DE JESÚS

Després dugueren Jesús de casa de Caifàs al pretori. Era de bon matí. Però ells no van entrar dins el pretori, per no quedar impurs i poder menjar el sopar pasqual. Per això Pilat sortí a trobar-los fora del pretori i digué: -Quina acusació porteu contra aquest home? (...) –Jo no li trobo res per a poder-lo inculpar. (...) Llavors Pilat féu assotar Jesús. Els soldats li van posar al cap una corona d’espines que havien trenat i el cobriren amb un mantell de porpra. (Mt 18, 28-40 .19,1).

CAMÍ DEL CALVARI

Era el dia de la preparació de la Pasqua, cap al migdia. Pilat diu als jueus: --Aquí teniu el vostre rei. Ells cridaren: --Fora, fora, crucifica'l! Pilat els diu: --¿Al vostre rei, haig de crucificar? Els grans sacerdots respongueren: --No tenim cap altre rei fora del Cèsar. Llavors Pilat els el va entregar perquè fos crucificat. Prengueren, doncs, Jesús, i, portant-se ell mateix la creu, va sortir cap a l'indret anomenat «Lloc de la Calavera», que en hebreu es diu Gòlgota. (Jn 19, 14-17)

JESÚS MOR A LA CREU

Allà el crucificaren, juntament amb dos més, un a cada banda, i Jesús al mig. Pilat va fer escriure un rètol i el féu posar a la creu. Hi havia escrit: «Jesús de Natzaret, el rei dels jueus.» […] Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. Quan Jesús veié la seva mare i, al costat d'ella, el deixeble que ell estimava, digué a la mare:--Dona, aquí tens el teu fill.Després digué al deixeble:Aquí tens la teva mare. […] Llavors inclinà el cap i va lliurar l’esperit. (Jn 19,16-36).

RESURRECCIÓ DE JESÚCRIST

Passat el dissabte, quan clarejava el diumenge, Maria Magdalena i l'altra Maria anaren a visitar el sepulcre. Tot d'una hi hagué un gran terratrèmol: un àngel del Senyor va baixar del cel, féu rodolar la pedra i s'hi va asseure al damunt. Resplendia com un llamp, i el seu vestit era blanc com la neu. De por d'ell, els guardes es posaren a tremolar i van quedar com morts. L'àngel digué a les dones: --No tingueu por, vosaltres. Sé que busqueu Jesús, el crucificat. No és aquí: ha ressuscitat, tal com va dir. (Mt 28, 1-6)

ASCENSIÓ DEL SENYOR

Després de la passió es presentà a ells i els donà moltes proves que era viu: durant quaranta dies se'ls va aparèixer i els parlava del Regne de Déu. Un dia, mentre menjava amb ells, els donà aquesta ordre:--No us allunyeu de Jerusalem; espereu-hi aquell que el Pare ha promès i que us vaig anunciar […] quan l'Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus […] Quan hagué dit això, es va enlairar davant d'ells; un núvol se l'endugué, i el deixaren de veure. (Ac 1, 4-9).

VINGUDA ESPERIT SANT

Quan va arribar la diada de Pentecosta es trobaven reunits tots junts. De sobte, com si es girés una ventada impetuosa, se sentí del cel una remor que omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors se'ls van aparèixer unes llengües com de foc, que es distribuïen i es posaven sobre cada un d'ells. Tots van quedar plens de l'Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l'Esperit els concedia d'expressar-se. (Ac 2, 1-4)

CORONACIÓ DE LA VERGE MARIA

L’assumpció i coronació de la Verge Maria no consta als evangelis. Són els llibres apòcrifs els que parlen d’aquest fet. El dogma de l’Assumpció de Maria amb cos i ànima al cel no estava definit encara en l’època de la construcció del retaule, però la tradició oral va recollir aquest fet que l’Església va acceptar com a verídic. El trànsit i coronació de Maria ha estat representat en els drames assumpcionistes medievals. El més proper el tenim a La Selva del Camp (Baix Camp) i es representa cada 14 i 15 d’agost.

ÀNGELS

SANTA TECLA

• Fonaments històrics: – Els actes de Pau i Tecla és un llibre tingut per apòcrif, de la

segona meitat del segle II. Aquest llibre és esmentat per Tertul·lià en la seva obra Sobre el baptisme i escriu el següent: «I si algunes defensen els Fets, mal anomenats de Pau, i l’exemple de Tecla, per justificar el dret de la dona a ensenyar i a batejar, cal que sàpiguen que el prevere que a l’Àsia va escriure aquesta obra, com si fos de Pau, va acabar convicte i confès d’haver-ho fet per amor a l’Apòstol i va perdre la seva dignitat».

(Tertul·lià, Sobre el baptisme, 17. Trad. de J. Fàbregas (Clàssics del Cristianisme 6), Barcelona 1989, p. 53)

• Els actes de Pau i Tecla gaudiren de molta fama, i el culte a la «protomàrtir entre les dones i apòstol Tecla» s’estengué ben aviat tant a Orient com a Occident.

• Els actes de Pau i Tecla fou aviat traduït al llatí, a l’eslau, al siríac, al copte i a l’àrab.

• El centre del culte a santa Tecla fou a Selèucia, a la part meridional de l’Àsia Menor, on s’hi bastí un santuari, lloc de destinació de nombrosos pelegrinatges.

• La tradició que vol que sant Pau prediqués l’evangeli a Tarragona portà també a aquesta ciutat el culte a santa Tecla. Aquest culte hi és documentat a partir del s. XII però ja s’hi troba ben arrelat molt abans.

• És la joia del retaule.

• Fet totalment d’alabastre policromat amb fons de vidres blancs, blaus i daurats.

• Dedicat a exalçar la glòria de la santa.

EL BANCAL DEL RETAULE

PREDICACIÓ DE SANT PAU

L’apostol, assegut en una gran càtedra d’alt respatller amb caps de lleons; porta un llibre a la mà esquerra; i amb la dreta fa el gest d’afirmar el que diu. Dos angelets sostenen, pel damunt del cap de sant Pau, un vel amb flors daurades que fa de cobricel. Al seu costat, santa Tecla l’escolta embadalida, mentre el seu promès Tamiris, ornat amb una garlanda, intenta endur-se-la.

SUPLICI DE LA FOGUERA

Santa Tecla, nua de mig cos en amunt, agenollada sobre una foguera de llargues flames, entre les quals es veueun els carbons roents. Té els braços estesos i sostinguts per sis àngels d’ales desplegades que surten a banda i banda d’uns núvols estilitzats

SUPLICI DELS LLEONS

Sobre una galeria de fons reixat i defensada per una curiosa estacada, dotze espectadors soplujats sota un cobricel decorat amb artistica flocadura contemplen l’escena. Santa Tecla, en actitud de pregària, està agenollada al centre envoltada dels lleons. L’un d’ells devora un animal, (baix dreta). Els espectadors semblen endormiscats mentre les dones contemplen la santa amb interès compassiu.

ANIMALS VERINOSOS

Santa Tecla submergida fins a mig cos dins d’un toll d’aigua beneeix amb dos dits estesos l’aigua, plena d’animals verinosos, els quals s’allunyen del seu entorn. El detall del moviment circular de l’aigua dóna a entendre que els animals fugen del seu costat. Detalls interessants en aquesta escena: animals de la nostra fauna: granota, cranc, tortuga, salamandra o una aranya amb la seva tela. Igualment hi trobem la flora: joncs i lliris blaus, un garrofer i un castanyer ornen l’espai i emmarquen el vidre blau del fons de la cova d’on sembla que surt l’aigua

ELS BRAUS

Al fons una ciutat medieval que vol representar Antioquia i un bosc envolten el martiri del braus. Tecla no va ser arrosegada per dos braus malgrat els esforços dels botxins. S’han trencat les cordes i no poden fer recular els animals per tornar a lligar la santa. Ella té els peus lligats amb una corda que està trencada i esfilagarsada. Porta als cabells una diadema de flors. Els braus de banyes cargolades mostren a la pell les ferides que els han fet les llances roents amb què els atien els botxins, i en una d’elles, un parell de mosques els xuclen la sang.

ELS BRAUS

Segons el Breviarum Tarraconensis, el braç de Santa Tecla va sortir miraculosament d’entre les roques que n’ocultaven el sepulcre després de tres dies de dejuni i oracions. L’escena representa el moment en que l’arquebisbe, rodejat de la clerecia i els fidels, rep en ses mans, cobertes amb l’humeral, el Braç de Santa Tecla que surt de l’esvoranc de les roques. La vestimenta del bisbe és de pontifical, amb capa i mitra.

• Pere Joan va esculpir en el bancal del retaule la flora i la fauna de les comarques tarragonines.

• La natura, la mestra que segons Gaudí va ser la seva inspiradora per dissenyar la Sagrada Família, ja va ser emprada per aquest escultor a la nostra Catedral. No seria agosarat dir que tanmateix les torres de la Sagrada Família s’inspiren en els pinacles del nostre retaule.

DETALLS

Cargol

Animals fantasiosos del suplici del toll

Papallona sobre una rosa

L’escurçóLa granota

La tortugaLa llagosta sobre unes mores

L’aranya amb la seva tela

Ferida del brau i les mosques

L’escarbat

Lleons del martiri dormint

Lleó devorant un animal

Animal fantasiós (una foca, un llop marí?)

Sargantana

El cranc

Sabata de fusta i bufador

Aranya menjant-se una mosca que ha caigut a la trampa

Tapí (sandàlia)

Bossa de puntaireCordabotes

Lliri blauAvellanes

Raïms blancs

Garrofer

Aglans

Castanyer

LES VERGES DEL BANCAL

SANTA BÀRBARASANTA CATERINA SANTA LLÚCIA

LES VERGES DEL BANCAL (2)

SANTA EULÀLIA SANTA ÀGATA SANTA AGNÈS

D’esquerra a dreta

•Santa Caterina: Roda dentada i espasa. La roda dentada que es va trencar en voler-la esquarterar i l’espasa que la va escapçar. •Santa Bàrbara, sosté amb la mà dreta una torre almenada, rerpresentant així el lloc on va ser tancada pels seu pare per forçar-la a l’apostasia, i duu a l’esquerra la palma del martiri. En no aconseguir-ho el seu pare va ser fulminat per un llamp.

ATRIBUTS DE LES VERGES DEL BANCAL

• Santa Llúcia porta una túnica escotada pel mig. En una espècie de fruitera hi porta els seus ulls, mentre que amb la dreta sosté la palma del martiri.

• Santa Eulàlia de Barcelona, amb el cap descobert ens mostra la creu aspada del seu martiri, que sosté amb la mà esquerra i la palma martirial amb la dreta.

• Santa Àgata, vestida amb una llarga túnica escotada fins a la cintura. Porta els pits que li tallaren en una safata i aixeca amb la mà dreta la palma del seu triomf pel martiri

• En el sisè espai hi ha una santa Verge amb els signes d’identificació confosos que podria ser santa Anastàsia i en el setè, santa Cecília no porta l’orgue què és l’atribut com a patrona dels músics.

• Santa Agnès, en el vuitè lloc i últim, duu als seus braços, sobre un llibre, l’anyell del qual pren el nom. Martiritzada sota l’emperador Septimi Sever, va anar al suplici mansament, com un anyell. Tenia només 12 anys.

ANIMALS FANTÀSTICS

DONES I HOMES

Dones a l’amfiteatre contemplant el martiri dels lleons

Mare amb el fill escolta les explicacions de Sant Pau

Vídua que escolta

Dama de l’alta societat amb un luxós mantell al

cap

Una criada negra amb un infant faixat

Prefecte de la ciutat estripant-se les vestidures

Espectador de l’amfiteatre

Guerrer amb armadura

Soldats del suplici dels bous

Soldat i saig del suplici dels bous

VOCABULARI• Arquebisbe: Bisbe que ostenta el govern sobre altres seus sufragànies.• Catedral: Edifici en el qual s’hi troba la seu del bisbe titular de la diòcesi.

Aquesta seu, en llatí càtedra, és la que dóna el nom a l’edifici. Càtedra o Càtedra Episcopal: Seient amb respatller i braços, tallat en fusta noble, des del qual, el bisbe, presideix les reunions o actes litúrgics amb el presbiteri catedralici i des d’on ensenya la fe a la comunitat cristiana reunida.

• Canònica: Cos de preveres regulars que viuen sota una regla, anomenats canonges. Són els que tenen cura de la conservació i del culte ordinari de la catedral. Originàriament s’aplegaven sota la regla de Sant Agustí.

• Seu: Etimològicament és una cadira que ha estat donada en propietat a un bisbe perquè des d’ella ensenyi el poble cristià la doctrina de Jesucrist.

• Eucaristia: Paraula grega que significa acció de gràcies. Acte litúrgic en el qual es commemora el darrer sopar que Jesús va fer amb els seus deixebles abans de ser lliurat al sanedrí. És la celebració de la Passió, Mort i Resurrecció de Jesús per tota l’assemblea (ecclesia).

VOCABULARI 2.

• Ara: En el cas que ens ocupa la part superior de l’altar. L’altar és la taula en la qual s’hi consumeix el sacrifici. A l’Antic Testament el sacrifici era un animal o au (moltó, vedell, colomí, tòrtora, etc.) En terminologia artística l’ara és un altar més petit.

VOCABULARI 3.• Culte: Acte en el qual s’adora una divinitat. En

el cas del cristianisme el culte és a Déu i al seu fill Jesucrist. L’adoració es diferencia de la veneració.

• Pontificat: Dit del temps durant el qual un papa o un bisbe governa l’església.

• Litúrgia: Es diu de les accions o rituals durant els quals s’esdevé el culte. Hi ha dos tipus bàsics de litúrgia: la de la Paraula i la de la Eucaristia.

AGRAÏMENTS•Agraeixo al senyor Joan Farré i Roig, coautor del llibre que ha estat l’origen d’aquesta presentació, per haver-me autoritzat a elaborar aquest Power Point amb finalitats didàctiques per als alumnes de Religió Catòlica de l’Institut Jaume I de Salou del qual sóc professor.

•A la memòria del Molt Il·ltre Mn. Salvador Ramon i Vinyes, Canonge arxiver que fou de la S.E. Catedral de Tarragona, Metropolitana i Primada de les Espanyes, a qui agraeixo les nombroses explicacions sobre la simbologia de la nostra catedral i els aclariments que em va fer en la meva etapa com a estudiant de Cc. Religioses a l’Institut Superior de Ciències Religioses “Sant Fructuós” de Tarragona, ara fa uns quants anys. Que el Senyor el tingui a la Glòria del Cel.

Autor: Raimon Mateu de la Casa. Professor de Religió Catòlica a l’Institut Jaume I de Salou (Tarragonès).

Bibliografia: Ramon, S. i Farré, J., El retaule de l’Altar Major. Catedral de Tarragona, Enginyers Industrials de Catalunya. Demarcació de Tarragona, Tarragona 20082. ISBN: 8440433387