C4 CURES BÀSIQUES D’INFERMERIA

20.1 EL SENTIT DE LA VISTA El sentit de la vista permet als humans conèixer el mon exterior i

relacionar-se. Les imatges visuals que proporciona l’ull sóninterpretades pel cervell donant informació sobre color, forma,distància, posició i moviment de l’entorn.

És el sentit humà més perfecte i evolucionat. L'òrgan receptor es l’ullo globus ocular, allotjat a les cavitats orbitals del crani.

Es mesura amb dos paràmetres: Camp visual: es la proporció d’espai a la que es pot adreçar la mirada

mantenint el camp fix.

Agudesa visual: capacitat per distinguir dos punts separats quan estanmolt junts. Es mesura amb l’optotip.

2.1.1 Anatomia i fisiologia de l’ull L’ull o globus ocular és una cavitat esfèrica composta per tres

membranes:

Túnica fibrosa : la capa més externa. Conté l'escleròtica i la còrnia. Té com afunció la protecció ocular.

Túnica vascular: la capa mitjana. Conté la coroide, l’iris, i la pupil·la. Técom a funció la irrigació de l’ull.

Túnica interna o nerviosa: la capa més interna. Conté la retina. Té com afunció la recepció dels estímuls visuals.

El globus ocular també està dividit per tres cambres plenes de líquid:

Cambra anterior: plena d’humor aquós. Entre la còrnia i l’iris.

Cambra posterior: plena d’humor aquós. Entre l’iris i el cristal·lí.

Cavitat vítria: plena d’un líquid més viscós, l’humor vitri. Entre el cristal·lí ila retina.

Túnica fibrosa

Capa més externa de l’ull.

L’escleròtica (blanc dels ulls) és una coberta rígida formada per fibreselàstiques de col·lagen que sostenen i protegeixen l’ull. És opaca,impedeix el pas de la llum.

La còrnia es troba en la part anterior del globus ocular, està formada perteixit connectiu. És transparent i convexa. Concentra els rajos de llumactuant com una lupa. En aquesta zona s’hi insereixen els set músculsque mouen l’ull: 4 rectes ( amunt-avall-costats)

2 obliquus ( moviment circular)

1 elevador (de la parpella superior

La còrnia està en contacte amb l’humor aquós

de l’ull.

Túnica vascular

La coroides, amb vasos sanguinis que irrigaran la retina. Absorbeix lallum, evitant que es reflexi a través de la retina. S’uneix a l’iris a travésdels cossos ciliars.

La part anterior presenta una perforació en el centre que s’anomenapupil.la, envoltada d’una membrana circular anomenada iris formadaper fibres musculars radials que la contreuen (miosi) odilaten(midriasi).

El color de l’ iris varia segons les persones, i depèn de la quantitat depigment que contenen les cèl·lules.

Túnica interna o nerviosa

La retina és una capa sensorial on s’origina el nervi òptic.Funcionalment actua com una placa sensible a la llum (fotosensible).Està constituïda per un gran nombre de cèl·lules receptores: Bastonets: sensibles a la intensitat lluminosa (perceben la llum). Necessiten

de la vitamina A per fer la seva funció.

Cons: són sensibles als colors.

En la seva part posterior la retina presenta:

El punt cec : és el lloc de la retina insensible a la llum perquè no posseeix nicons ni bastons.

La màcula lútea : és una regió que té en el seu centre una depressió o fòveaon hi trobem la major quantitat de cèl·lules sensorials responsables de lavisió per això es la zona de més agudesa visual.

Medis òptics que travessa la llum

Fins arribar a la retina els raigs de llum ha de travessar una sèried’elements:

La còrnia : en la túnica fibrosa (externa) de l’ull.

L’humor aquós : líquid incolor i transparent, format en un 98% per aigua.Es troba entre el cristal·lí i la còrnia. Provoca la refracció dels rajos de llum.

El cristal·lí : És una lent biconvexa elàstica, incolora y transparent, ques’ubica immediatament darrera l’ iris. La seva funció és la d’enfocar la llumperquè sobre la retina es vegi una imatge clara. La seva forma arrodonidavaria segons la distància a la que es trobin els objectes que s’observen.

El cos vitri o humor vitri : massa transparent i gelatinosa que omple lacavitat entre el cristal.lí i la retina.

Porcions auxiliars de l’ull Les celles: sortints en forma d’arc coberts de pèl amb la funció de

protegir els ulls de la suor del front.

Les parpelles: Plecs musculars superior i inferior que es despleguen

per sobre de l’ull. La parpella superior es més desenvolupada imovible que la inferior. Funció de protecció d’objectes i de llum.

Les pestanyes: Pèls inserits en els extrems de les parpelles amb funció

de protecció davant els excessos de llum.

La conjuntiva: fina membrana mucosa transparent que cobreix lapart anterior de l’ull i la posterior de les parpelles.

Les glàndules lacrimals: ubicades a la part superior externa de l’ull.Les llàgrimes estan formades per aigua, sals i lisozim (bactericida).El sac lacrimal actua de reservori i els conductes lacrimalsdistribueixen les llàgrimes arreu de l’ull. Les sobreres acaben a les

fosses nasals on s’evaporen.

Transmissió i elaboració de les imatges La llum és un estímul extern captat per la retina (camp receptor).

Abans, però, ha de travessar els diferents elements del globus ocular:

La còrnia, l’humor aquós, la pupil·la (regula la quantitat de llum), elcristal·lí (actua d’objectiu, enfoca la imatge) i l’humor vitri.

Els receptors de la retina transmeten la informació al nervi òptic. Lesneurones del nervi òptic acaben en el lòbul occipital corresponent, ons’elabora una imatge sencera i se li dóna significat.

A vegades, les imatges són ambigües i el cervell, confús, alternadiverses imatges. Són les il·lusions òptiques.

20.1.2 Malalties de la visió Miopia: el globus ocular és massa llarg i la imatge es forma per davant

de la retina. La persona miop podrà distingir allò proper. Es corregeixamb lents còncaves.

Hipermetropia: el globus ocular és massa curt i la imatge es forma perdarrera la retina. Es distingeix allò llunyà. Es corregeix amb lentsconvexes.

Astigmatisme: La curvatura de la còrnia no és uniforme i les línieshoritzontals es veuen borroses. Es corregeix amb lents cilíndriques.

Estrabisme: Incapacitat de l’ull per convergir en un mateix punt. Hi hael convergent i el divergent. També hi ha el vertical. Es corregeix fentexercicis per enfortir l’ull estràbic.

Presbícia: Pèrdua d’elasticitat del cristal·lí amb l’edat, que impedeixenfocar els objectes propers (vista cansada). Es corregeix amb lentsconvexes.

Astigmatisme

Presbícia

Estrabisme

Daltonisme: Dificultat o impossibilitat per distingir els colors. La méscomuna és la incapacitat de diferenciar el vermell i el verd. Es tractad’una malaltia hereditària més freqüent en homes.

Cataractes: La seva causa és la opacitat del cristal·lí generalment acausa de l’envelliment. Cal substituir el cristal·lí opac i substituir-lo peruna lent intraocular.

Degeneració macular de la retina: Redueix l’agudesa visualespecialment del centre de la visió. Apareix normalment en personesmés grans de 65 anys i s’aguditza amb el tabaquisme. Les primeresmanifestacions són: visió tèrbola i distorsionada, dificultats perescriure, llegir i conduir i la possible aparició d’una taca negra al centrede la imatge.

Despreniment de retina: alteració del sistema de fixació de la retinacom a conseqüència del pas de líquid vitri, existència de forats a laretina o traumatismes. Apareix una alteració de la visió (reflexeslluminosos, cossos flotants, enfosquiment,..) sense dolor.

Glaucoma: augment de la pressió intraocular, degut a una sèrie depatologies. Més freqüent en persones d’edat avançada. S’inicia ambdolor intens en un ull i s’irradia al cap, alteracions visual fins a laceguesa.