TREBALL COOPERATIU Alumnes 4t d’ESO- Optativa Llatí

curs 2012/13

JUNO

(HERA)

Pare i rei de totes les divinitats i dels

mortals.

Esposa i germana de Júpiter.

Deessa protectora de les dones i els naixements.

IMATGE

DIANA

(ÀRTEMIS)

IMATGE

Déu de les arts i la bellesa, creador de

la poesia i la música.

Deessa de la castedat i la caça.

MINERVA

(ATENEA)

Deessa de la saviesa i la tàctica bèl·lica.

Déu del foc i els metalls.

La seva esposa era Venus.

Deessa de l’amor i de la bellesa femenina.

MART

(ARES)

IMATGE

Déu de la guerra i de la primavera.

MERCURI

(HERMES)

Missatger de les divinitats i déus dels

mercaders.

NEPTÚ

(POSIDÓ)

Déu del mar, de les illes, les penínsules, les

muntanyes i els continents

IMATGE

BACUS

(DIONÍS)

IMATGE

Déu del món subterrani, de les

seves riqueses i dels morts.

Déu del vi, de les festes i del teatre.

Júpiter és el déu màxim en l‟Olimp.

En l‟Antiga Roma era el més gran ja que se‟lconsiderava protector de la ciutat i del mateixestat romà.

A més a més, governa establint l‟ordre, lajustícia i el destí de la terra i del cel, i encaraque Júpiter era molt poderós, la seva voluntatera limitada només pel destí.

Els atributs que el representen són: el raig,

l‟àguila, el toro i el roure.

El Temple de Júpiter Òptim Màxim, aixecat sobreel cim Capitolina, era el major temple romà. Enaquest temple se li adorava amb la seva dona ireina Juno i la seva filla Minerva (la deessa de lasaviesa), formant la Tríade Capitolina.

Ell va viure moltes aventures amoroses ambdeesses i amb dones mortals, encara que teniaesposa, Juno.

De les seves relacions amb deesses van néixerMart, Minerva, Mercuri, Apol·lo, Afrodita... En lesseves aventures amb mortals s‟havia detransformar o disfressar en animals.

Juno era la deessa del matrimoni I deessa delsdéus. Era germana i esposa de Júpiter. Era la protectora de les dones i l'encarregada devetllar per la felicitat i la prosperitat domèstiques.Les dones que havien de casar-se la invocaven afi d'assegurar-se un matrimoni feliç o un bon part.

Una altra de les atribucions de Juno era la de

defensar l'Estat romà.

L’atribut que la representa és el gall dindi.

En els treballs màgics s'associa aquesta

divinitat amb l'espelma de color blanc

i, també, amb la vessant femenina de la

Humanitat.

És el déu de la medicina, de la bellesa mas-culina, de la música i de la poesia en la mito-logia grega i posteriorment en la romana.

Considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios. Va destacar la seva capacitat atlètica per això va

ser el primer guanyador dels antics Jocs Olímpics,així com un hàbil caçador, igual que la seva germa-na Artemisa.

Fill de Zeus i Letó, i el germà bessó d'Àrtemis. Letóva donar a llum primer a Àrtemis, i després, ambajuda d'aquesta, a Apol·lo. En el moment del seunaixement, uns cignes sagrats van volar sobre l'illadonant set voltes al seu voltant (ja era el setè deldia del mes).

Els atributs més comuns d'Apol·lo eren l'arc iles fletxes o també una lira o una cítara, ja queera el déu de la música, i també el plectre il'espasa.

El seu animal és el corb.Apol·lo va tenir nombrosos enamoraments amb

Nimfes i amb mortals. Així, va estimar a la nimfaDafne, filla del déu-riu Peneu, a Tessàlia. Lanimfa no corresponia als seus déus i va fugir ales muntanyes. Apol·lo la perseguia, i quan vaestar a punt d'aconseguir-la, Dafne va dirigir unapregària al seu pare, suplicant-li que lametamorfosi per permetre-li escapar de lesabraçades del déu. El seu pare va consentir enaixò i la va transformar en llorer, l'arbre consa-grat a Apol·lo.

Diana era filla de Júpiter i Latona.Deessa de la caça, dels boscos i de la Lluna.Deessa de la castedat restà verge i eternament

jove.Era cruel i se li atribuïen les morts sobtades.

Atributs: Arc, cérvol o gos, corona lunar, roure

Se la representa amb túnica llarga i cabellerasolta; arc i sagetes i amb un cérvol o unsgossos.

Nascuda poc abans que elseu germà bessó a l‟illad‟Ortigia.

Sent testimoni dels dolorsdel part de la seva mare, vademanar al seu pare lagràcia de guardar lavirginitat, igual que la sevagermana Minerva. Peraquesta raó les dues rebenel nom de “vergesblanques”.

Minerva és la deessa de les ciències, la saviesa i lapau. Protectora de la important ciutat de Roma, capitalde l'Imperi i així mateix representava un valorespecialíssim per als artesans, que l'havien adoptatcom la seva patrona.Sol aparèixer amb un casc sobre el cap, una pica auna mà, un escut en l'altra i una ègida (cuirassa ambpell de cabra) sobre el seu pit. Els seus atributs ens recorden que no només eradeessa de la guerra, sinó que les seves activitatsestaven relacionades amb el seu intel·lecte.

Segons explica la llegenda, Júpiter es va

empassar a Metis, la deessa de la Prudència i

immediatament va sentir un agut mal de cap, per

la qual cosa va ser en recerca de solucions a

Vulcà, déu del foc i els metalls, que va decidir

directament obrir el cap d'un cop de destral, i

increïblement va aparèixer Minerva.

Un dels seus temples amb més antiguitat es

localitza en el „Celio‟, el turó on segons es creia

s‟havien establert les tropes etrusques que

venien a ajudar a Ròmul, a les or-

dres de Cele Vibenna.

Vulcà és representat com un homelleig, suat, amb la barba descurada, el pitdescobert, sempre treballant en la farga.

Fill de Juno i Júpiter.

És el déu del foc, del ferro. El seu foc no ésdestructor. És un geni deforme imaltractat, objecte de riure, però al que tots vanal necessitar joies, armes o màquines subtils.Popular a la terra i al cel.

Deessa de l'amor, la bellesa, i la fertilitat.

Posseeix una capacitat bastant particular que és

la de poder immortalitzar als enamorats.

Del seu naixement hi ha diverses llegendes

contradictòries: Unes asseguren que Venus va

sorgir de l'escuma dels fluxos després que Saturn

mutilarà a Urà, mentre que altres afirmen que la

deessa de l'amor és filla de Júpiter i de Dione.

Va estar casada amb Vulcà, però l‟enganyava en

repetides vegades amb Marzo, i d'aquesta unió

adúltera neix Ròmul. Un dia, va ser descoberta pel

seu marit qui els va empresonar en una xarxa.

Així per la vergonya Venus es va allunyar de

l'Olimp per un temps.

Mare de Cupido i Anteros.

Els antics la representaven sota diferents formes,

però, normalment, sota la figura d'una dona d'una

bellesa perfecta, vestida elegantment, i adornada

d'un cinturó, que tenia el poder d'inspirar l'amor.

Va gairebé sempre acompanyada d'Adonis, la

seva amant, del seu fill Cupido, i de les tres

Gràcies. El cigne, el colom i el pardal l'estaven

consagrats, com també la rosa, la murta, i la

poma.

Va ser la causa de la guerra de Troia.

Divinitat romana associada als mars i als terratrè-

mols.

Neptú era el fill gran de Saturn, germà de Júpiter i

Plutó.

Tots els habitants de les aigües havien d'obeir-lo.

El símbol del déu és un cavall.

També sempre solia montar amb dofins

Podia provocar des de terribles tempestes fins a

onades tranquil·les i pacífiques.

Quan Júpiter el va alliberar, Ell va escollir el mar

com a llar i en les profunditats tenia el regne.

Era inseparable dels seus cavalls i solia cavalcar

sobre les aigües amb cavalls blancs.

Aquest déu era molt perillós i inestable.

Era el déu que sostenia la Terra, perquè l'oceà

voltejava el planeta i era evident que Ell sostenia el

planeta des dels mars, suportant el seu pes.

Neptú va donar forma a les costes, arrancant tros-

sos de muntanyes per a formar els penya-segats opassant la mà pel litoral per a crear platges.

Era el déu de la guerra. Inicialment fou el déu romà de la fertilitat i

la vegetació, i protector dels bovins, però més tards'associà amb la batalla.

Fill de Júpiter en forma de flor i de Juno.

Se‟l representava com a un guerrer amb una arma madura i amb un elm.

El llop i el picot eren els seus símbols.

Els seus atributs principals eren la cuirassa, elcasc, la llança i l‟espasa.

Mart rebia sacrificis abans del combat i

es deia que apareixia al camp de batalla

acompanyat per Bel·lona.

Mart va donar nom al quart planeta del sistema

solar: Mart, al segon dia de la setmana: dimarts, i

al tercer mes de l'any: Març.

A Roma, el seu temple principal estava situat al

Capitoli, compartit amb Júpiter i Quirí.

Un altre temple dedicat a Mart Gradivus (aquell

que precedeix l'exèrcit en la batalla) era el lloc on

l'exèrcit es concentrava abans d'anar a la guerra.

El Camp de Mart estava dedicat a ell; era allà on

s'entrenaven els soldats i atletes.

Fill de Júpiter i Maia Maiestas (Filla d‟Atles).

Missatger dels déus, protector del comerç, patró

dels viatgers i dels lladres.

Era un déu important dels negocis, els beneficis

i el comerç.

Atributs:Sandàlies i barret alat,

cadoceu (branca d‟olivera)

Portava les ànimes dels morts al més

enllà, davant d‟Hades.

La seva vestimenta era simple,

una túnica blanca i les sandàlies

amb ales.