Josep Xavier Llop Goterris UOC Etnografia

ELS JÒVENS I ELS BOUS A VILA-REAL

1. INTRODUCCIÓ: EL QUID DE LA QÜESTIÓ

L'objectiu de la present recerca era i és respondre a una pregunta inicial fruit de l'observació i de la curiositat: ¿per què la joventut amb totes les formes de diversió que té, segueix participant de les festes de bous al carrer1?

Mestre d'ofici com sóc, sempre m'ha resultat curiós el trobar-me algun alumne amb enganxines de bous a la carpeta, o altres que parlaven d'anar als bous, de les festes dels bous, de les vaques... en molts dels pobles on he exèrcit la professió.Quan jo era jove hi havia molta afició al bou i també anàvem al bou, però mai vam arribar a dur adhesius de bous a les llibretes. Quan el meu pare o el meu avi eren joves hi havia molta afició als bous, però era pràcticament una de les poques diversions que existien. Ara bé, amb tots els canvis que ha fet la societat que han fet desaparèixer tantes tradicions, perquè aquesta es manté? Què té el bou que encara atreu el jovent?

La pregunta inicial però, és molt vaga i general i calia acotar la recerca, per això calia concretar l'objecte d'estudi. Així dins del fenomen social que representa la festa del bou l'objecte d'estudi es va centrar en la motivació dels joves per anar al bou i la seua forma de participació. Calia respondre a la pregunta: jove, per què vas als bous? Què hi trobes? I també, com participes?.La veritat és que l'estudi del fenomen social dels bous dona per a un treball molt més ambiciós i seriós sobre les formes d'oci i les tradicions en la societat moderna, però el que es planteja a l'assignatura no és aital cosa, per tant a més de concretar un objecte d'estudi de mínims calia cercar una unitat d'anàlisi que permetera dur a terme el treball.

La unitat d'anàlisi van ser les festes dels bous a Vila-real, concretament les festes de Sant Pasqual celebrades del 6 al 17 de maig del 2011, dins la temporalització prevista per a dur a terme el treball.La idea inicial, que vaig seguir aproximadament, fou realitzar una recerca de la bibliografia antropològica sobre les festes dels bous al carrer, un treball de camp durant les festes observant i participant en els diferents actes taurins, i una sèrie d'entrevistes posteriors a diferents participants identificats anteriorment, amb rols diferents dins la festa.

La primera dificultat trobada fou l'escassa bibliografia antropològica seriosa sobre el tema. Malgrat que hi ha gran quantitat d'estudis sobre els bous al carrer, sobretot a nivell local, no estan fets des del punt de vista antropològic, i dels dos únics2 que vaig tindre referència no vaig poder accedir-hi a cap dels dos.La segon dificultat fou la realització del treball de camp, doncs havia de compaginar-lo amb altres obligacions familiars. Aquesta fou una dificultat menor i en part, salvable. Com bona part de la joventut de Vila-real he participat dels bous al carrer i, malgrat el pas del temps, em vaig trobar que poques coses han canviat en la forma de participació des dels meus anys de joventut, així que vaig assistir com a espectador, almenys, a cadascuna de les modalitats del bou al carrer que es celebren a Vila-real.

1 Entenem per bous al carrer tots aquells actes taurins que es celebren als carrers del poble i no en una plaça construïda per a la realització d'aquestos. Cal dir que moltes modalitats del bou al carrer també es celebren en recintes tancats i places de bous.

2 Alguns articles de la revista Kalathos revista del seminario de antropologia y etnologia turolenses i un article de J. F. Mira.

Josep Xavier Llop Goterris UOC Etnografia

La realització d'enquestes en profunditat fou també problemàtica. L'objectiu era realitzar enquestes als joves en qualsevol dels rols adoptats dins les festes dels bous: participants actius, semi-actius i passius o espectadors, però només se'n va fer una enquesta en profunditat a un participant actiu, la resta d'entrevistes foren molt superficials, ara bé vaig tindre moltes converses sobre els bous amb joves que participen, i vaig estar molt atent a les converses dels mateixos joves sobre les festes i els bous3.La darrera dificultat és la redacció de la memòria etnogràfica en sí. Sense cap exemple a seguir. Sembla pretensiós que un simple alumne intente fer un assaig etnogràfic encara que diga temàtic i restringit, i d'altra banda, l'exemple d'escriptura etnogràfica què he estudiat amb més profunditat ha estat el treball de Malinowski sobre les Trobriand, què evidentment no és comparable.A falta doncs, d'un model clar he optat per exposar en la introducció les motivacions, objectius i mètodes de recerca emprats, així com les dificultats i entrebancs trobats. En segon lloc he resumit els orígens i l'evolució de les festes dels bous a Vila-real de la qual hi ha prou bibliografia. A la tercera part he entrat a analitzar l'estat actual de les festes de bous al carrer. Seguidament he anat al fons de la qüestió, a la participació dels joves en la festa; com es produeix i quines són les seues motivacions. En darrer lloc he inclòs les conclusions extretes del treball realitzat.

2. ORÍGENS I EVOLUCIÓ DE LA FESTA DEL BOU

Els bous al carrer són una tradició secular a Vila-real i altres pobles de la Plana. L'origen és incert però les primeres referències que es troben a l'arxiu municipal de Vila-real4 es poden remuntar a l'any 1375, i sovintegen a partir del segle XIV quan la festa s'havia estès molt. Les primeres fonts documentals ens parlen de córrer el bou i acanyiçar o agarrotxar el bou5 per tant ja ben pronte trobem diferents modalitats, la primera sembla ser l'origen de l'actual bou pel carrer doncs es corria entre barreres mentre que la segona consistia en matar al bou dins una plaça, precedent del bou de plaça. Normalment el bou es corria pels carrers i finalment es matava a la plaça.Les corregudes o corros de bous6 es celebraven amb motiu de diferents festivitats, i atreien gent dels voltants de manera que es celebraven conjuntament amb la fira o amb motiu de la sega per atreure compradors o mà d'obra, segons el cas.Els animals que s'usaven devien ser els mateixos que es destinaven al treball i al consum humà però sense capar, i els bous es maten per a després vendre la carn7.Si al segle XIV les festes del bou són esporàdiques, al segle XV i XVI esdevenen freqüents i no s'han estès tan que al segle XVII hi ha el primer intent seriós de prohibir els bous per part de l'església, però no va ser gens efectiu.Ja al segle XVIII trobem a Vila-real la construcció d'una plaça de bous temporal construïda de fusta per a realitzar corregudes de bous amb “toreros” professionals. Al llarg d'aquest segle hi ha diferents intents de prohibir les festes dels bous però a Vila-real es va aconseguir una llicència especial per a realitzar corregudes de bous almenys una vegada l'any8. A banda d'aquestes corregudes

3 Em va resultar molt significatiu com un alumne a l'arribar a classe em va mostrar una ferida a la cama i, orgullosament, va exclamar que se l'havia feta al “bou”. Més tard va aclarir que va caure entrant a la barrera mentre corria davant del bou. L'alumne en qüestió té 15 anys i el límit legal a partir del qual es pot participar en el bou són els 16 anys, evidentment es mostrava molt satisfet del seu valor i de ser major i ensenyava la ferida com una prova d'això.

4 http://www.amvila-real.es/ca/ 5 Doñate (1982)6 També de vaques sota esta mateixa denominació.7 El carnisser que comprava la carn del bou corregut rebia uns diners en contrapartida de la pèrdua de valor de

l'animal.8 A partir de la canonització de Sant Pasqual Baylon, mort i soterrat a Vila-real es van començar a celebrar corregudes

de bous en plaça. Amb motiu de les festes de Sant Pasqual per concessió reial es podien realitzar corregudes de bous per a recollir diners per al Sant; diners que anaven destinats a la construcció d'una capella per al Sant i per als frares del convent de Sant Pasqual.

Josep Xavier Llop Goterris UOC Etnografia

“professionals” en un recinte tancat i pagant entrada es segueixen realitzant bous per la vila pels carrers del poble9.A principis del segle XIX es prohibeix definitivament el bou i a partir de la guerra del Francès es deixen de celebrar bous en plaça a Vila-real. Ara bé, durant tot el segle XIX la base de la festa continua sent el bou10. Trobem en aquest segle un parell de modalitats de bou diferenciades: el bou per la vila i els bous (o vaques) a la plaça Major. El primer es corre pels carrers del poble, pel recinte de la Vila voltat de Muralles11, per la qual cosa cal pensar que fins a la demolició de les mateixes a finals del segle XIX només calia tancar les portes de la població i soltar el bou dins. Posteriorment les portes són substituïdes per barreres. Bou només se'n feia un o com a màxim dos per festes i normalment era comprat per l'ajuntament i al final es matava per a vendre la carn12.Els bous i vaques a la plaça es feien a la plaça Major de Vila-real, voltada de porxes on es muntaven cadafals amb carros des d'on els espectadors podien vore com els joves torejaven els bous i vaques. Els animals solien ser llogats a ramaders que els destinaven a esta finalitat i per tant anaven de poble en poble i de festa en festa.L'entrada dels animals també es feia de forma diferent; així l'entrada de les vaques es feia de dia, pel Raval, i participava tothom com pot passar ara als Sanfermins.L'entrada del bou per la vila es feia de nit, sense gent pels carrers i amb l'acompanyament del ramader, els guàrdies municipals i l'ajuntament i l'alcalde que segueixen el bou.A finals del segle XIX apareix per primera vegada esmentada una nova modalitat de bou per la vila: el bou embolat, que arrela amb força i a partir dels inicis del segle XX va unida indissolublement al bou per la vila13.

Trobem doncs a principis del segle XX un ventall de diferents varietats del bou al carrer que caldrà anar definint i perfilant doncs bàsicament són les mateixes que han arribat al dia d'avui.El bou per la Vila és la modalitat per excel·lència del bou al carrer. Consisteix en tancar una sèrie de carrers (a Vila-real l'antiga vila medieval) amb barreres i soltar un bou pels carrers i places. Els participants han de córrer davant del bou o esquivar-lo. Els espectadors es situen als balcons i finestres de les cases, darrere les portes, a les barreres o als cadafals14. Modernament es col·loquen barrots o cabirons a les portes de les cases per impedir el pas del bou i poder vore'l de més aprop, així com escales lligades a les reixes per pujar i fugir del bou.El bou embolat és una variant més moderna del bou per la vila15, les primeres notícies són del segle XIX quan apareixen els mitjans tècnics necessaris per a realitzar-la. Es diferència de l'anterior en fer-se de nit i amb boles16 de foc a les banyes dels bous. Al portar foc a les banyes el bou va poder fer-se de nit i permetia córrer-lo per la vila després de fer-se fosc. A més de les boles també duu un collar de campanillos17 per tal que els participants senten on està el bou en cas d'apagar-se les boles.El “encierro” o entrada dels bous es feia tradicionalment per a conduir els bous des de les afores del poble on eren portats pels ramaders fins al corro o corral on es tanquen fins a l'hora de traure'ls

9 L'arrendatari de la Plaça de bous estava obligat a deixar un bou per a córrer per la Vila.10 Mezquita (1988)11 http://www.vila-real.info/vilapedia/index.php?title=Evoluci%C3%B3_urban%C3%ADstica [Data de consulta: juny

2011]12 No sempre es matava pels carrers del poble. De fet quan hi havia pocs diners el mateix bou es guardava d'unes festes

a unes altres.13 El mateix bou que es corre per la vila de vesprada s'embola per la nit.14 Construcció utilitzada per a vore els bous i les vaques. Consta de dues parts: la de baix a ras de terra amb cabirons o

troncs de fusta o ferro verticals que deixen espai per passar una persona però no els animals; i la de dalt on es puja per una escala interior des d'on es pot vore l'espectacle assegut. Colàs (2008)

15 http://www.vila-real.info/vilapedia/index.php?title=Bou_per_la_vila [Data de consulta: juny 2011]16 Les boles estan fetes d'estopa de cànem amb pega o quitrà amb diferents capes. La durada de les mateixes depèn de

les capes d'estopa de què es componen i s'adequa a la durada de l'acte (1 o 2 hores).17 Collar amb campanetes semblant,però més gros, al que porten els animals de llaurança els dies de festa per a

guarniment.

Josep Xavier Llop Goterris UOC Etnografia

pel carrer. Hi ha constància d'entrades de bous des del segle XVIII. Al segle XIX i fins a la meitat del XX es feien dos tipus d'entrades, la del bou i la de la vaca. L'entrada del bou es feia de nit, sense gent pels carrers i acompanyat pels mansos18 i el ramader a més dels guardes i corporació municipal. Les vaques per contra s'entraven de dia, amb una gran quantitat de públic que corria davant d'elles.Avui en dia es fa a les 8 del matí a l'estil de Pamplona, es solten els bous, vaques i mansos des d'un camió a la part de la vila contrària on és el corro i els animals corren fins al corro, o bé van fent voltes per la vila fins que acaben tancant-los.El bou en corda consisteix en lligar amb una corda gruixuda de cànem el bou i conduir-lo pels carrers del poble. A Vila-real no hi ha tradició però si a Les Alqueries, dependents de Vila-real fins el 1985 on, en ser un poblament dispers, es feia el bou en corda passant així per els diferents grups o panys de cases. Sovint es corria el mateix bou que ja s'havia corregut per la vila a Vila-real.

Les festes de bous al carrer tal i conforme es celebraven el segle XIX van continuar realitzant-se fins a mitjans del segle XX quan, a l'època franquista, es va prohibir la celebració de bous, deixant de celebrar-se a Vila-real al voltant del 1955. Els motius són diversos i la prohibició per part de les autoritats no n'és el principal doncs malgrat estar prohibits els bous al carrer es van continuar celebrant a la majoria de pobles sota la denominació eufemística de “exhibición de ganado vacuno”, “entrada de los elementos”, “paseo de las antorchas” o semblants19. Darrere la prohibició per part de les autoritats locals està la valoració del bou al carrer com una festa molesta, inculta, indigna i coenta, impròpia d'una ciutat com Vila-real. La prohibició per part de les autoritats franquistes, que exaltaven els bous de plaça és amb els mateixos arguments. El que hi ha darrere de la prohibició en un i altre cas és la consideració de les festes de bous al carrer com unes estes populars o, millor dit, del poble, on tothom participa, mentre que els bous de plaça són més restrictius i reflecteixen l'estratificació social amb les entrades de sol, ombra i presidència20. És significatiu que les elits locals de Vila-real mai s'han sentit identificades amb els bous al carrer i, en canvi, sí amb els bous de plaça celebrats a Castelló.Els bous van desaparèixer dels carrers del poble però no de les festes, així fins el 1970 es muntava una plaça de cadafals als afores del poble on les penyes de joves muntaven cadascú el seu cadafal, i es seguien celebrant corregudes de vaques, bous i bous embolats. Als anys 70 va desaparèixer la plaça de cadafals substituïda per una plaça portàtil, metàl·lica, construïda i explotada per una empresa on es fan també bous i vaques però pagant entrada21. En aquesta època les festes de bous (i la resta) deixen de ser populars, tots els actes que s'organitzaven eren elitistes o tenies que pagar22.Amb l'arribada de la democràcia i després de les eleccions municipals del 1979 una de les principals reivindicacions per al nou Ajuntament democràtic fou la celebració d'unes festes populars, i del bou per la vila com a símbol de festes populars, bou que feia més de vint anys que no corria pels carrers de Vila-real (però sí per la resta de pobles de la comarca). Així un mes després de les eleccions es celebren les primeres festes patronals adreçades al poble. El bou per la vila fou un revulsiu per a que els grups d'amics s'agruparen en Penyes per a muntar un cadafal i vore el bou, i organitzar molts altres actes adreçats al conjunt de la població23.Després de l'explosió festera de principis dels 80 les celebracions de bous per la vila han patit poques modificacions. Les festes comencen invariablement amb el “muntatge de cadafals” dimecres

18 En castellà solen anomenar-se cabestros, bous de carn, capats i dòcils, usats per a conduir els bous i les vaques braves que solen seguir-los en ser més grans i forts.

19 Garcia Candau (2010) Colàs (2008)20 Per a participar als bous al carrer no es paga entrada i fins els més pobres poden participar de la festa.21 Recorde que el meu avi em va portar a aquesta plaça quan jo tindria 4 o 5 anys.22 Colàs (2008)23 No s'inventen noves formes de participació en la festa sinó que es manlleven de les festes de barri i d'altres festes

populars i s'incorporen a les festes “oficials”.

Josep Xavier Llop Goterris UOC Etnografia

o dijous abans de la setmana de festes24, mentre que els actes taurins a celebrar solen començar amb un “encierro” a les vuit del matí del primer dissabte de festes, seguit per dos bous per la vila a les 6 de la vesprada que són embolats a les onze de la nit. Dilluns, dimarts, dijous i divendres hi ha prova de vaques a les 6 de la vesprada, restringida als darrers temps a un sol carrer on es troben els cadafals. Dimecres es corren dos bous per la vila i s'embolen a la nit, i el darrer dissabte tornem a trobar la trilogia “encierro”, bou per la vila i bou embolat.Cal apuntar que malgrat que el recinte on es corre el bou s'anomena “la vila” aquesta ja no coincideix totalment amb el traçat de l'antiga Vila voltada de murades doncs al recuperar la festa es va decidir traslladar parcialment el recinte.

3. ADAPTACIÓ I REVISCOLAMENT DE LA FESTA DEL BOU

Des del reviscolament del bou per la vila als anys 80 fins a final de segle l'eufòria inicial pel bou es va apagant, però no l'afició al bou, ara bé, al tombant del segle i a l'inici del segle XXI hi ha un reviscolament de les festes de bous al carrer i no només a nivell local sinó de manera més general.Amb l'aparició a la dècada dels 90 de les televisions locals s'ompli la programació de les mateixes amb programes de les festes de cada localitat on, com no, tenen un especial protagonisme els bous per la vila i embolats. També en aquesta època apareixen una sèrie de revistes especialitzades en les festes del bou al carrer25 que troben un lloc al mercat de publicacions, i que depassen les fronteres del país difonent-se per tot l'estat. Tot açò no és causa sinó més bé efecte del reviscolament de la festa dels bous, i de la seua renovació i adaptació als nous temps. Així apareixen noves modalitats de bous, concursos, competicions i altres innovacions. En general a Vila-real les innovacions arriben d'altres pobles de la plana amb una gran afició taurina (Almassora, Onda, la Vall d'Uixó) i no totes elles arrelen per diferents motius.Paral·lelament a l'auge dels bous al carrer es produeix tot un debat sobre la festa dels bous (en general i específicament al carrer), i apareix tot un corpus legislatiu que pretén regular el desenvolupament de les festes tradicionals de bous al carrer: elements de protecció (barreres i cadafals) desenvolupament de l'acte, protecció dels animals, etc26.

A Vila-real es produeix un rejoveniment de les penyes festeres amb l'aparició massiva de noves penyes de joves que s'incorporen a les velles penyes fundades a principis dels 80. Les més grans d'aquestes penyes després d'uns anys de funcionament es plantegen fer-se un cadafal propi per anar al bou i participar més activament el bou per la vila. Altres aposten per llogar un local dins el recinte de la vila per a poder vore el bou.Juntament amb açò es multipliquen els bous. Si tradicionalment a Vila-real es corrien i mataven sis bous cada festa, tres pagats per l'ajuntament i tres més pagats per la Comissió de penyes, s'amplia el nombre de bous correguts (a vegades “de corro”27) i fins i tot hi ha penyes que paguen elles soles un bou28.

24 Informació Actes Taurins previstos per a les festes de Sant Pasqual 2011, Junta de Festes de Vila-real, 2011 (fullet repartit per l'ajuntament de Vila-real)

25 Els bous la nostra festa <http://www.elsbouslanostrafesta.com/> [Data de consulta: juny 2011] Bous al carrer <http://bousalcarrer.com/> [Data de consulta: juny 2011]

26 DECRET 24/2007, de 23 de febrer, del Consell, pel qual s’aprova el Reglament de Festejos Taurins Tradicionals a la Comunitat Valenciana (Bous al carrer). DOGV 27/2/2007

DECRET 120/2010, de 27 d’agost, del Consell, pel qual es modifica el Reglament de Festejos Taurins Tradicionals a la Comunitat Valenciana (Bous al carrer) DOGV 31/8/2010

27 S'anomenen Bous de corro els bous llogats a les ramaderies especialitzades en bous braus per a participar en les festes de bous al carrer. Els bous “cerrils” o salvatges són els que no s'han corregut mai i es consideren més nobles i desitjables, solen comprar-se i matar-se després de córrer-lo. Per contra els bous de corro després de ser exhibits tornen a la ramaderia per a tornar a ser llogats en un altre festeig.

28 Un bou brau pot costar de 1.500 fins a 7.000 euros; encara que amb la crisi també han baixat els preus.

Josep Xavier Llop Goterris UOC Etnografia

Importades d'altres pobles apareixen noves modalitats de bous al carrer com els “encierros” a l'estil de Pamplona, amb gran participació de públic i corredors, que no van tindre continuïtat degut a l'alt cost que comportaven29. A les festes de setembre del 2010 es va realitzar un “encierro” de bous embolats i a les festes del 2011 s'ha realitzat un concurs d'emboladors on quadrilles de diferents pobles competeixen per fer l'embolada més ràpida, neta i de qualitat30.També s'han realitzat concursos de ramaderies on les principals ramaderies competeixen per a mostrar les millors vaques i bous, fent així propaganda per a ser contractades altres anys i en altres pobles més menuts, però no han acabat d'arrelar com en altres pobles de més afició taurina i on es corren molt més bous.

Totes aquestes innovacions són fruit de la joventut dels participants en els bous al carrer, i aconsegueixen mobilitzar molta gent, no només de Vila-real sinó també dels pobles veïns que acudeixen a vore-les.

Juntament amb açò s'ha promocionat el bou entre els més menuts amb “encierros” infantil amb carrets, bou de foc i altres jocs taurins; pot ser per a contrarestar la prohibició de participar en els actes taurins pròpiament dits als menors de 16 anys.

4. PARTICIPACIÓ DELS JÒVENS

Després d'aquesta llarga i malgrat tot incompleta introducció a les festes de bous al carrer31 cal anar per fi al fons de la qüestió plantejada a l'inici; quin paper tenen els joves?.Bé els joves tenen un paper actiu i participatiu, de fet són el principal element de la festa, predominant en el cas de les vaques i més minoritari a les embolades.

Es pot diferenciar la participació dels joves segons la modalitat:Als “encierros” tradicionals la participació sol ser escassa pel fet de realitzar-se a les 8 del matí. Entre el poc públic assistent només s'hi conten algunes persones majors molt aficionades al bou que el miren darrere de la barrera, uns pocs joves que corren (poc) davant del bou i uns quants joves més, tant xics com xiques que s'ho miren de la barrera estant. Per a molts joves el fet d'assistir a l'”encierro” no és per l'afició als bous sinó que és el colofó a una nit de festa sense dormir, i una forma diferent d'acabar la nit i poder contar-ho per la vesprada a la resta d'amics dient jo m'he gitat després de l'”encierro” així algunes penyes organitzen esmorzars just abans però no per començar el dia sinó per acabar-lo.Les Vaques és la modalitat preferida pel jovent, pot ser per això sempre ha sigut considerada una mena d'aprenentatge per rodar després el bou. Les vaques són més ràpides i àgils, s'ha de ser jove i atlètic per a rodar-les. Ara bé sempre s'han considerat menys perilloses que els bous32. Malgrat tot moltes vegades han matat algun participant. Els joves consideren les vaques com a patrimoni

<http://www.rtvv.es/es/comunidad-valenciana/Naix-moda-bous-baix-cost_0_494350608.html> [Data de consulta: juny 2011]

29 Es van celebrar a les festes de maig del 2008 i 2009.30 Per a posar-li les boles al bou se'l lliga amb una corda que es fa passar per un piló plantat al carrer on es lliga el bou.

Una vegada lligat es col·loquen uns ferros al cap amb unes boles de quitrà a la punta a les banyes, ajustats amb palometes. Una vegada muntats cal encendre les boles, amb una vara encesa i en eixe punt desapareix tota la gent que hi ha damunt del bou per quedar-se només dues persones, el que talla la corda i el raber, el primer talla la corda per a deixar lliure el bou, mentre que la tasca del segon és aguantar el bou i evitar que agafe el seu company.

31 La denominació de Festes dels bous al carrer no vol tindre cap connotació a favor o en contra de les mateixes, simplement és la constatació que els bous al carrer a Vila-real i a la resta de pobles, es celebren pràcticament sempre dins d'un programa festiu més ampli, malgrat que sovint són l'espectacle principal de les festes.

32 Les xarangues cantaven una cançó que deia si te ha pillado la vaca jodete, si te ha pillado el toro te llevan a La Fe. (La Fe és el principal hospital de València)

Josep Xavier Llop Goterris UOC Etnografia

exclusiu i tracten amb menyspreu els adult i, sobretot, gent gran que acudeix d'espectador.

Arribats en aquest punt caldria aclarir les modalitats de participació del bou al carrer. La festa del bou al carrer és essencialment participativa, així trobem que els espectadors s'impliquen en la festa i els participants sovint solen ser mers espectadors.Com a simples espectadors es troba la gent que mira els bous de dalt dels cadafals, dels balcons de les cases o darrere les finestres. Dins aquesta categoria solen estar els xiquets, dones majors i bona part d'adults i gent major que va als bous.Els espectadors de barrera tenen una participació més dinàmica doncs, encara que no ixquen a córrer el bou, han de fer lloc a la barrera quan s'arrima l'animal. Açò és font de discussions quan algun espectador no deixa pas a qui vol amagar-se del bou però en general no s'arriba mai a les mans. Trobem ací gent adulta, sobretot dones, i gent gran amb molta afició al bou i que l'han corregut de joves i que no s'atreveixen a eixir al carrer per no estar segurs de les capacitats físiques per a amagar-se a temps. També cal incloure ací a els joves menors de 16 anys els quals tenen vedat l'accés a la vila.Un poc més de participació tenen els “toreros de barrera” com s'anomenen algunes vegades de broma. Són les persones que estan al carrer mentre no passa el bou però que quan passa es queden a la vora de la barrera per a entrar ràpidament. Solen ser aquestos i els anteriors qui tenen conflictes per situar-se just a la vora de la barrera, a primera línia del bou quan aquest s'acosta33. Sol ser gent adulta (més homes que dones) que no té la temeritat ni la força física per a córrer davant del bou, i molts joves que tampoc s'atreveixen.La tercera categoria serien els corredors, persones que corren davant el bou (o les vaques) sempre a una distància prudencial i amb la vista posada en la barrera més propera. Solen ser persones joves, des dels 16 fins als 30 anys, majoritàriament homes, i alguna persona de més edat que sempre ha tingut una gran afició als bous i que de més jove formava part de la següent categoria.La darrera categoria són els anomenats “rodaors”, aquells que roden el bou i el toregen, que es posen davant de les vaques i que miren de retallar-les. Es necessita habilitat física, equilibri psíquic i molta afició per arribar a entrar en el reduït club dels “rodaors”.

Esbossades ací les principals categories dels participants, continuem amb la descripció de la participació dels joves als bousAl bou per la vila els participants són joves a partir dels 18 a 20 anys i fins als 30 a 35 anys, són els que corren davant del bou, el roden i qui llancen la corda per a tornar-lo a tancar al corral34. Com al bou acudeix gent de totes les edats es nota menys la presència de joves que, moltes vegades es queden en un segon pla al no poder estar davant. Trobem ací molta presència de xiquets acompanyant els pares o avis i de famílies senceres que van a vore el bou als cadafals, penyes o cases d'algun conegut.El bou embolat és molt semblant al bou per la vila. Les quadrilles d'emboladors solen ser gent jove però amb experiència, i els rodaors i corredors són, com a l'anterior, joves.

Malgrat que el bou és una festa interclassista es pot diferenciar entre la participació de les diferents classes socials, així les classes altes solen estar absents del bou, o si hi acudeixen solen ser a alguna casa particular o casal més o menys exclusiu. Entre les classes mitjanes trobem que hi ha algunes que participen com a espectadors, sobretot gent adulta que ha anat al bou de jove i altres que n'estan absents. Són els grups socials més o menys benestants els que poden permetre's el luxe de plantar un cadafal o pagar el lloguer d'un casal35 dins la vila. Les classes més populars també participen del

33 Les discussions poden pujar de to, però si no van a més és perquè a ningú se li escapa que han hagut enganxades, i fins i tot, morts per no haver pogut entrar a temps a la barrera.

34 Primer es trauen els mansos per a aconduir el bou al corral, i si no és possible se li llança una corda enganxada a les banyes i se l'estira per a tancar-lo al corral com si de la modalitat de bou en corda es tractara.

35 El local on es reuneix la gent d'una colla o penya festera s'anomena casal, siga una casa, cotxera, pati o altre.

Josep Xavier Llop Goterris UOC Etnografia

bou o les vaques, bé darrere de les barreres, sota dels cadafals o, recentment, als cadafals del poble, plantats per l'ajuntament amb aquesta finalitat.És però entre les classes populars on trobem més participants actius als bous, siga com a espectadors de barrera o com a corredors. En principi conforme es va a ascendint en l'escala social va disminuint la participació i les classes altes estan absents pels motius abans esmentats36.

Relacionat amb la classe social es pot analitzar la procedència dels participants, així la població autòctona participa plenament en el bou al carrer, festa que consideren pròpia; com també l'han feta pròpia els immigrants de segon i tercera generació procedents d'altres llocs d'Espanya37 (també els de primera generació hi participen).Entre la recent immigració hi ha una participació major de la població originària del Magrib, menor participació del col·lectiu sud-americà i molt poca dels romanesos. Es significatiu el darrer fet donat que és el grup immigrant més nombrós i representa el 7,5% de la població total38 per tant era d'esperar una presència significativa, sobretot tenint en conte que el percentatge sobre la població jove és superior a eixa xifra.

Els motius que al·leguen els mateixos joves per tal d'explicar la participació als bous al carrer són diversos; tots els entrevistats tenen en comú l'haver estat en contacte amb les festes de bous des de ben menuts, acompanyats dels pares, avis o altres familiars. Normalment no recorden quina és la primera vegada que van anar als bous, dins la memòria han anat des de sempre als bous. Atenent a aquest i altres factors podem considerar que els bous formen part de l'imaginari col·lectiu de Vila-real on no s'entenen unes festes sense bous, i un exemple de com les diverses modalitats de bous al carrer han arrelat dins les costums i tradicions està el fet que entre els primers jocs infantils està el “jugar a bous” on un xiquet fa de bou i els altres corren davant d'ell39.Altres motius assenyalats són l'ambient festiu que acompanya els actes taurins, el fet que siga gratuït i que no excloga ningú. Un dels informadors ho resumeix amb una comparança els bous és com el que li agrada el futbol, hi ha qui va pels animals, per l'ambient, per la festa, per les amistats.

Recapitulant un poc es pot concloure que hi ha una gran quantitat de joves que participen a les festes del bou al carrer. Els participants són predominantment homes, de les classes més populars i que han viscut des de ben menuts les festes dels bous. Els xics fins als 10-12 anys participen com a espectadors de cadafal acompanyant algú de la família. A partir dels 10-12 anys fins els 14-16 anys participen com a espectadors de barrera o, si les característiques físiques els permeten passar per més edat, com a “toreros de barrera”. A partir dels 16 anys solen assistir com a toreros de barrera o a córrer davant del bou. Només a partir dels 17-18 anys un xicotet grup que té més afició passa a formar part del grup dels Rodaors, anant a totes les festes amb bous que es fan als pobles de la Plana i fins i tot més lluny.Les xiques participen com a espectadores principalment, malgrat que a partir dels 14-16 anys comencen a haver espectadores de barrera i entre els 16-20 anys toreres de barrera. Només unes poques xiques corren davant del bou i és excepcional el cas que alguna el rode. Les raons adduïdes

36 El bou per la vila es considerat un espectacle del poble, mentre que el bou de plaça és un espectacle més elitista. Anar a la plaça de bous de Castelló està reservat per aquells molt aficionats (pocs) i per a qui vol distingir-se de la resta de gent que només va als bous de carrer.

37 El gros de la immigració que va arribar a Vila-real dels anys 60 i 70 del segle XX era de procedència aragonesa i manxego-andalusa. A totes dues zones es celebren festes amb bous al carrer amb modalitats semblants o iguals a les valencianes.

38 Padró municipal de Vila-real <http://www.vila-real.es/portal/p_85_contenedor5.jsp?seccion=s_ldoc_d11_v1.jsp&codbusqueda=333&language=ca&codResi=1&codMenuPN=1&codMenu=365&layout=p_85_contenedor5.jsp&layout=p_20_contenedor1.jsp> [Data de consulta: febrer 2011]

39 Puc donar fe que els meus xiquets van aprendre a jugar a bous abans de complir els dos anys, i no ho van aprendre a casa sinó a la llar d'infants o a l'escola.

Josep Xavier Llop Goterris UOC Etnografia

per a aquesta clara diferenciació sexual, tant pels xics com xiques preguntades són el valor i la gosadia que cal per a córrer davant el bou.

Podem establir que hi ha també una mena de camí d'iniciació dins la festa que per comparança amb els romans podríem anomenar cursus bovarium així de bens menuts els infants van entrant en contacte amb la tradició dels bous al carrer mitjançant els jocs taurins a l'escola, a les festes dins la vila o als casals40 i com a espectadors de bous i vaques.Una part important dels xiquets que han anat als bous participen a partir de la per-adolescència i adolescència en les corregudes de vaques, primer com a espectadors o toreros de barrera i més tard (i no tots) corrent davant les vaques. Molts dels joves que han anat a les vaques passen a córrer davant el bou a partir dels 16-18 anys, com una forma d'entrada a l'edat adulta.Només però, una xicoteta part d'aquestos acaben sent rodaors de vaques i bous, doncs cal tindre afició, ganes i temeritat per a exposar-se davant els bous41.A partir dels 20-25 anys la participació es centra especialment al bou, deixant les vaques per als joves o per a “entrenament”.

5. CONCLUSIONS

Abans d'extreure algunes generalitzacions cal advertir que tots els entrevistats provenen d'un mateix barri. Malgrat que a Vila-real no hi ha una segregació social per barris molt marcada el barri en qüestió està compost predominantment per classes populars i que, a més, es troba a la zona on s'ha vingut realitzant el bou per la vila els darrers 30 anys i per tant els joves d'aquest barri estan més familiaritzats amb el bou que els d'altres barriades. D'altra banda l'objectiu principal del treball era entendre quines són les motivacions principals dels joves que van al bou per a participar als bous al carrer, per tant els joves que no hi van i els motius de no participar-hi resten fora de l'àmbit d'estudi.

En primer lloc caldria dir que els joves relacionen els bous, i sobretot les vaques, amb la festa, la diversió i la joventut. Hi ha la idea estesa que el bou (i les vaques més encara) és una festa per als joves que són qui estan en plenitud de facultats per a participar de la mateixa. Així el trobar-se i anar a les vaques és una forma de socialitzar-se, de quedar amb els amics com qui va al parc, a la discoteca o de “botellón”.

Els cadafals a l'hora de les vaques esdevenen un lloc de trobada amb els amics a l'època de l'adolescència. Ací acudeixen els joves i es converteix en un lloc de trobada com poden ser les revetles, els concerts o altres actes semblants, per a trobar-se i relacionar-se. És per tant un lloc de trobada on els joves no van sols sinó en grups42.Per als adolescents té a més l'afegit de ser un lloc on els xics joves poden cridar l'atenció de la resta dels amics i de les xiques amb una demostració de valor, i una exhibició d'habilitat i agilitat43.

Al bou la participació és diferent, l'edat és major i es participa més a títol individual o en grups reduïts de tres o quatre persones que van a córrer darrere (o davant) del bou. Es tracta d'un altre

40 És habitual trobar en festes xiquets jugant a bou amb unes banyes de bou reals o amb un carret amb una roda al que si li ha acoblat unes banyes de bou.

41 Tots els Rodaors han patit enganxades i rebolcons de vaques, i fins i tot alguna enganxada més seriosa d'una vaca o bou.

42 Em va comentar un jove que ell anava al bou perquè tots els amics anaven però no li agradava.43 A una correguda de vaques vaig presenciar com un jove retallava la vaca i tot seguit tot el grup d'amics s'arrimava

per a felicitar-lo, donant-li colpets a l'esquena, i com es donava importància pel fet d'haver-se atrevit a fer-ho.

Josep Xavier Llop Goterris UOC Etnografia

tipus de motivació, més com una forma de proclamar que ja s'ha accedit al món dels adults, reforçada pel fet que està prohibit l'accés al recinte taurí fins als 16 anys. És també una manera de demostrar als demés i a u mateix el valor que se suposa ha de tindre un “home”.

El “Rodaors” són un cas apart. Es tracta d'un grup obert de joves de diferents pobles que tenen en comú l'afició als bous, van de poble en poble seguint el calendari taurí de la comarca, i fan amistat entre ells davant l'afició i l'adversari comú que és el bou44. Com que pràcticament tots els caps de setmana de l'any hi ha bou (i també entre setmana) és un grup on tot el seu oci passa pel bou. En algun cas seria equivalent i amb les mateixes motivacions que altres grups de joves que pràcticament tots els caps de setmana van a les mateixes discoteques a trobar-se a la mateixa gent45.És significatiu que pràcticament tots els joves que hi van als bous consideren que els bous és una cosa de joves, sobretot el participar més activament, i consideren que a partir dels 30 anys ja no hi aniran o ho faran coma simples espectadors.

En resum, els joves que participen als bous al carrer ho fan com una forma d'oci i socialització que entenen com a pròpia de la joventut, i els seus motius no són molt diferents de la resta d'activitats d'oci social en què participen.

Després d'aquesta curta aproximació cal dir que s'ha trobat resposta a la pregunta plantejada en un principi: ¿per què la joventut amb totes les formes de diversió que té, segueix participant de les festes de bous al carrer? La resposta seria que el bou al carrer té els mateixos atractius que altres formes d'oci juvenil: ambient festiu, autonomia, relació amb altres joves i una identificació amb els valors de la joventut (d'ara, d'abans i de sempre): risc, força, valor, etc.Han quedat sense respondre moltes altres preguntes que han anat apareixent al llarg del treball. Caldria establir quina relació té cada grup social amb els bous al carrer; si participen d'igual manera els joves de les distintes barriades; si hi ha alguna correlació entre les diferents formes de participació que hem establit (rodaors, toreros de barrera, etc.) i el nivell d'estudis, social, o altres; l'economia que hi ha al voltant del bou (ramaderies, revistes, ...)46; el fet que les classes socials més altes (o percebudes com a tals) no tenen visibilitat de la festa o hi són absents; etc.

Evidentment cal emmarcar aquestos estudis dins un projecte més general d'entendre la funció de les festes i de l'oci en general dins les societats humanes, però això depassa de llarg els coneixements, el temps i les capacitats d'aquest treball.

6. BIBLIOGRAFIA

• Mezquita Broch, Pascual Les festes a Vila-real en el segle XIX. Col. Temes Vila-realencs Ed. Ajuntament de Vila-real, Vila-real, 1988.< http://www.amvila-real.es> [Data de consulta: juny 2011]

• Doñate Sebastià, J. M. “De re taurina. Villarreal en la historia del toreo” Datos para la historia de Villarreal Vila-real Ed. Anubar 1982 < http://www.amvila-real.es> [Data de consulta: juny 2011]

44 La solidaritat està present en aquest grup per diverses raons, no és la menor que són els més propensos a patir una agafada ja que són qui més s'arrima al bou. En aquestos casos són la resta de companys rodaors qui s'encarreguen de apartar el bou (agafant-lo de la cua si cal) i d'evacuar el ferit a l'enfermeria (els assistents sanitaris i metges no entren a la vila en cap cas).

45 Tal com mostra el documental “A tota màquina” amb els joves seguidors de la música “màquina” o “bakalao” que va triomfar els anys 90 del segle XX. <http://www.tv3.cat/30minuts/reportatges/1580/A-tota-maquina> [Data de consulta: maig 2011]

46 Exemple d'això és l'organització d'una fira del bou per la vila a Castelló <http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/noticia.asp?pkid=664692>

Josep Xavier Llop Goterris UOC Etnografia

• Traver, Benito Historia de Villarreal Ed. Botella Vila-real 1909 (edició facsímil 2007)• Garcia Candau, Julià “L'oci en una societat de masses: l'esport i els bous” Història de Vila-

real Ed. Ajuntament de Vila-real, Vila-real, 2010• Colàs Ventura, José Pascual Bous a Vila-real <www. vil a-

re al .com/.../ Bous /2008_Histories_de_ bous _i_de_la_Comissio_de_Penyes_(2).pdf > [Data de consulta: maig 2011]

• Programa de festes de Vila-real 2011 <http://www.festesvila-real.com/> Junta de festes de Vila-real [Data de consulta: maig 2011]

• www.vilapedia.info • www.laplanaaldia.com

Josep Xavier Llop Goterris UOC Etnografia

7. ANNEX FOTOGRÀFIC

Per a il·lustrar les descripcions de la festa dels bous al carrer s'inclouen algunes imatges sobre la mateixa:

Esperant l'eixida dels bous al “encierro”. Un dels informadors esperant el bou.

Corrent davant i darrere del bou. Rodant el bou.

Bou per la vila

Josep Xavier Llop Goterris UOC Etnografia

Bou embolat: passant la corda. Bou embolat: posant les boles.

Bou embolat: encenent les boles. Bou embolat: tallant la corda

Bou embolat: “rabero” agafant el “rabo”. Bou embolat: corrent el bou.